- *Rueinats, pots fer-me d’intèrpret?
- Si es clar, què vols que faci.
- Mira, els hi expliques als guiris que estic fent un projecte que bla, bla, bla. Amb els “locals” ja m’espavilo jo.
- Ok, ok cap problema. Ho intento.
I així, entre guiris, locals, interpretacions més o menys encertades, vies dures, sectors que em costen, encadenaments guapos, fotos, sol, fred, neu, renecs i riures...hem passat la nostra setmana de Carnaval. Un cop més una molt bona setmana.
Primera parada: Bruixes
Primer, segon i tercer dia d’escalada.
Sol, caloreta agradable, fresqueta amb pell de gallina i fred a la nit.
Japos, ianquis, nòrdics, txecs, francesos...
Bon ambient i fanatisme.
Diuen que s’ha d’intentar torejar a totes les places (amb permís dels antitaurins).
Doncs aquí estem
Les vies se m’escapen amb passos llargs de pinces que no puc fer, hidràulics amb l’oli caducat, intents de bicicletes que es queden a mig camí, passos llargs, vies físiques, xurreres. La grapa se m’obra amb una sensació d’impotència tremenda, però és el que hi ha.
Cada dia torno a la furgo esgotat i rebentat, amb els avantbraços petadíssims...però amb les mateixes ganes i il·lusió que el Bernat, que ha vingut amb deures per fer i els fa!!!
Al final m’ho passo bomba !!! Ens ho passem bomba !!!
Segona parada: Margalef
Quart dia d’escalada.
Cel de color gris plom (conec aquest color de neu), fred que pela, poqueta gent, roca gelada.
Parada al refu. Saludem al Vicent i al Jordi.
Corba, recorba, pendent i més pendent. Al final l’Ermita.
Francesos que pleguen pel fred !!!
El Cabernet, vies guapíssmes. Forats i pilastrada això ja m’agrada més.
Neu !!!
Tatxem unes vietes guapes en aquest sector i algunes queden pendents per la insistent nevada !!!!
Gana.
Amanida amb truita, cerveseta genial al bar del poble al mig de la plaça. Recomanable al 100% per 100% amables i atents, no tothom pot dir el mateix.
Canvi de plans obligat.
Tercera parada: Masriudoms
Cinquè dia d’escalada.
Estic petat i rebentat. Però estem feliços, oi rueinats?
Plou i hi ha humitat.
Locals de la zona súper divertits. Gabatxos forts.
Es trenca el cel i surt el sol. Cinc minuts de verdor humida. Torna l’aigua. Seguim a cobert.
Vies a la cova “no hace falta desir nada más”.
El miratge de Margalef s’esvaeix ràpid. Torno a la realitat de la tunda i de la contundència física...Faig el que puc i intento sortir-ne dignament.
Sensacions estranyes al clatell i als braços.
El Bernat segueix fent deures, els seus deures. Acaba rebentat, però amb la feina feta.
Sisè dia d’escalada.
Torno a sentir-me bé. Hem fet una parada d’un dia amb l’Ester a la platja.
Can Pi qui Pugui.
Sol i bona temperatura per escalar.
Comencem sols i acabem ben acompanyats.
Escalfo de conya. Uauuu em sento finet. Regletes !!!
Quatre pegues i no encadeno el meu projecte, em sento mort, acabat... De fet estic molt acabat !!!
El Bernat fa canvi de plans, també està cansat, no hi ha bloqueig !!! Però ell si que encadena, aquí la diferència.
Siurana en versió pura. Vies dels 90, grau comme il faut i alejes que donen vidilla a la cosa.
Birreta i xerradeta al càmping.
*Argot familiar
