dilluns, 28 de setembre del 2009

BLOKANT A REUS


El que veieu a la foto volant a Tres Ponts, aquest cap de setmana ha aconseguit fer segon (a la general) a la Copa Catalana de bloc, categoria Promoció. Be Nanu.
Ha estat un estiu complicat per a ell (dos mesos parat) i la reentrè ha sigut durilla, amb molt entreno i aquesta setmana s’ha ressentit del pit (una petit desgarro)...Tot i així molt be bouet. Perdoneu aquest amor de pare....
Ara ens toca organitzar-nos be i seguir entrenant i tibant. Ell de cara a la darrera prova de la Copa d’Espanya de corda i jo per la meva marató...

Pel que fa als meus entrenus anem sumant Km i amb el que porto amb sis setmanes, d’entreno específic) ja hagués pogut fer Andorra Barcelona es a dir; anar-hi, tornar i encara podria estravessar Andorra... Molta càrrega i sèries de qualitat... En fi, ho fem per gust ningú ens i obliga no?
Salut gent

dilluns, 21 de setembre del 2009

DE LA SIBÈRIA A LA MERCÈ


Aquest cap de setmana ha sigut un retorn als caps de setmana de fa mesos: sopars, festa, escalada i la novetat va ser la cursa de diumenge ( la Mercè 2009).
A pams. Divendres sopar-festa a la Panxa del Bou, un bon company celebrava una nova història personal de la seva vida i calia celebrar-ho. Nosaltres tres (Sueca, Santa i jo) no i podíem faltar. Poca cosa a dir-vos.
Dissabte al matí la Sueca i el Jordi decideixen anar a tibar al territori més lolo de la Font Soleia. La Sibèria. El nom potser per que el sector està lluny, lluny, o perquè senzillament no hi ha sol i fot força rasca. Poca gent per la Soleia i quatre màsters a la Sibèria, l’hivern s’acosta de mica en mica i la roca ho agraeix.
L’Ester i jo els acompanyem i anem de tranquis a caminar una miqueta pels voltants. Olors a bosc i ha humitat.
Avans, de la caminada, tinc el goig i el plaer de tornar a veure el Nanu tibar amb tot el seu estil i el seu punt d’honor, a mort i al límit, com sempre a la roca, a la via Dr. Jeckil (7b). L’encadena al flash. Està content. Més tard es posa a un 7c i li fot tres pegues, però cau al passar l’última cinta, llàstima. No hi ha queixa, desprès de la mega pinya de l’estiu està posant-se les piles. A mort Nanu !!!!

I el diumenge res de nou; cursa.
Deu quilòmetres d’asfalt (feia cinc anys que no feia ruta). Als primers quilòmetres vaig boig, no agafo ritme i estic despitadot. La primera noia que arriba del darrera i envoltada per algun màster que li marca el ritme precís. Tinc d’enganxar-me amb aquest grup i no deixar-lo. I així ho faig. Ritme, ritmes, constància i cadència. Quina disfrutada. Al quilòmetre 9 (que pica amunt) faig un canvi i deixo el meu grup de viatge, encara tinc un pel més de força i torno a canviar per entrar per l’avinguda Maria Cristina sprintant amb un “company”. Stop crono. Bona marca i bones sensacions sobretot a partir del quilòmetre 5. Arribo a casa i miro l’agenda de les marques m’he quedat a 5” de la meva marca en un deu mil de ruta. Be.
Salut gent

dijous, 17 de setembre del 2009

RODATGE AMB COMPANYIA

Ahir rodatge d'una horeta acompanyat per un crak. El teniu aquí sota. Una meravella i un plaer:






Per cert el nanu de Deu ahir va triomfar com la Coca-Cola 7b a vista i passant cintes a Tres Ponts. Tres dies escalant des de l'accident i...A FONDO NANU !!!!
FELICITATS SUECA !!!!

dimecres, 16 de setembre del 2009

ENTRENAR AL XIQUI-PARC





Desprès de la tunda del dissabte, han tocat dos dies de rodatges (tres tenint en compte el doblatge d’ahir al matí).
Nota mental: M’hen foto creus de com pot arribar aguantar el cos la tunda de quilòmetres que li fots a sobre; això si, en el meu cas, amb una vida que no te res d’envejar a la vida monacal

Ahir tornava a tocar una altre tanda de sèries llargues 5x2.000 a un bon ritme.
Com que tinc pressa, avui, no esperaré a tota la colla i ho faré sol. Però quan arribo a l’estadi això d’estar sol és un dir. La pista i la gespa sembla un xiqui-parc: Projectes de futbolistes a la gespa amb els seus estimables i entranyables entrenadors: “Tu dominas el balon, el balon no te domina a ti” “ Coño, corre” ... I d’altres perles futbolístiques. I la pista plena dels futurs puntals de l’esquí andorrà fent un test físic, per encarar l’hivern.
Mare meva !!! avui patirem penso. I m’oblidava, a les grades el pares dels futurs esquiadors observant com la seva prole feia esprints curts, flexions, salts, carrera...

Faig el rodatge sense més problemes que esquivar algun pilotasso, alguna escopinada futbolera i equilibris varis... Mentres estiro me n’adono que no estic molt relaxat i el pulsómetre m’ho confirma.

Res, al lio. Començo les sèries i les sensacions son bones, fins i tot molt bones malgrat els crits de: pista, deixar passar, apartat. Cabrejat intento explicar que deixin lliure el carril1. Sembla ser que això ho he aconseguit però els comentaris d’algun papapijoesquiador em foten malalt i això es tradueix en que em surten unes sèries força ràpides....
Ara tres dies de rodatges suaus al Llac d’Engolasters (1.600 metres d’alçada) i amb tota la penya: Edgar, Alan, Cèsar, Eva, Carles, Gemma, Albert, Pepe i algun altre a provar-nos a la Mercè. Crec que molt sols no estarem....uns 10.000 corrent per Barna city.
Salut

dilluns, 14 de setembre del 2009

NORMALITAT ABSOLUTA



El nanu Bernat ja torna a tibar !!!! S’ha fet llarg, llarguísim, però finalment ja torna a penjar-se i a gaudir, com sempre, de la roca. El nanu de Deu, li agraden molt totes les mogudes “urbanes”. Grafittis, rap, els patins en línia... en definitiva que te neguits. El primer dia de les seves vacances escolars un mortal, amb els patins, al half pipe es va quedar a mig camí... La caiguda va ser dolorosa... Resultat: TOT l’estiu sense poder escalar.
Ànims BOU !!!! Ja hi tornes a ser-hi.


Corre es ben senzill, una cama davant de l’altre i més o menys ràpid: així de curt i ras
Dissabte al matí tocava un entreno d’aquells que esperes amb impaciència, i la veritat es que no ser ben be perquè. O sóc (som) masoques o no estic (estem) massa be del tupí. L’entreno de dissabte és dur físicament i mentalment, d’aquells que s’han de fer i passar-lo el millor que es pugui. El primer test seriós per saber com estàs de ritmes.
Sabatilles voladores, crono a la mà i en el moment que premis el primer lap saps que l’agonia pot durar (en el meu cas) entre 1h i 18’ i 1h i 20’ amb una pausa de 5’ minuts. Entreno llarg: dos sèries de 10.000 a la pista amb una pausa de cinc minuts a un ritme mantingut. Agafant ritme, mantenint ritme, acostumant a les cames al fatídic àcid que es va acumulant, intentar mantenir el cor constant, no pensar massa i metal·litzar-te molt... En definitiva agonia pura i dura al tartar.
Personalment molt satisfet dels meus temps. Tant sols una punxada de pocs segons durant els km 8 i 9 de la segona sèrie. Un bon test per anar afinant.
Aquesta setmana hem sumant mols quilòmetres. Però la marató ja ho te això.
Salut a tots i ànims als companys d’entrenament i especialment al Lluís Sanvi. Que un accident l’ha deixat KO per una temporada, ànims noi i ha recuperar-se ben aviat.

dijous, 10 de setembre del 2009

ANEM SUMANT !!!!


Ja tenim una altre setmana al pou !!!
De moment encara no restem, estem sumant pq ens en queden 12, de setmanes. Considero restar quan ja has passat la meitat; llavors es quan pots començar a dir tant sols m’hen queden sis, cinc... Aquests plantejament tant i tant simple és el que utilitzo durant les interminables sèries o els canvis. Fins a la meitat vas sumant i a partir d’aquí el cap et diu ara tant sols en falten tantes... Ja veus !!!! Una paranoia com una altre

Ja han caigut unes quantes hores més i uns quants quilòmetres nous ja estan sumats a les cames. Comença el moment de cuidar-se i vigilar la son i l‘alimentació. Ja fa tres setmanes que doblem. Rodatge “cotxinero” a les set del matí i qualitat o rodatge amb vidilla a les set de la tarda.
La veritat es que és la primera marató que preparo amb grup; som una colla: L’Eva, Cèsar, Alan, Enrique, Carles, el Profesore.... I la veritat es que s’agreix i molt sobretot als rodatges i la trobada que fem avans de fer la qualitat. Alhora de la veritat cada u fa la seva guerra amb els seus temps i amb els seus propis projectes. Però està molt be poder compartir un munt d’històries tots junts.
I encara no ha començat el mes més paranoic dels entranaments... L’octubre...Paranoies assegurades.

Salut

FILOSOFIES



Aquest matí, com quasi be tots els matins del món he fet un repàs a les mes webs preferides i un cop més he trobat una entrevista genial. La veritat es que darrerament dins del món de l’alpinisme s’estan cuinant plats molt interessants. Plats de cuiners anònims que fan que la cuina de muntanya estigui viva dins dels vaixells pirates. Hi ha d’altres cuines molt més mediàtiques que es cuinen dins d’uns circs que, a mi no m’aixequen cap tipus de passió. Una cuina és l’elaborada per uns mestres xefs amagats darrera dels fogons i l’altre son Mac’Donals que t’omplen sense més.

dijous, 3 de setembre del 2009

UNA DE CANVIS


Flap,flap,flap...
Tarda nit a l’estadi Comunal, unes 20 sabatilles “flapejen” pel tartar.
Flap,flap,flap...
Cada una d’elles al ritme que els seus peus li estan marcant. Totes volen, totes voladores.
Durant 40 llargs minuts i amb dos canvis de 20 minuts de diferents intensitats intenten passar lleugeres com plomes per sobre la pista tova i carregosa del Comunal d’Andorra la Vella.
Les primeres voltes son agradables a un ritme alegre, volador però controlat...
Flap,flap,flap...
Les voladores i els voladors trepitgen el tartar amb delicadesa com si no li volguessin fer mal, respectant-lo.
Flap,flap,flap...
Vint minuts a aquest, primer ritme mantingut, volador, però suportable.
Ajustadeta al crono i el ritme alegre es converteix en un canvi de ritme que deixa de tenir gràcia. Les voladores intenten seguir acaronant el tartar, però aquest ritme ja es fa més incòmode, es com aquell mal d’amor...Tranquil·lament i sense voler-ho et recorda que existeix.
Flap,flap,flap...
La respiració s’esvera, m’excito, ens exicitem, un mirada de reüll al pulsòmetre em diu que m’estic acostant a la meva zona perillosa però penso que tinc marge.
Flap, flap flap...
Porto 35 minuts de tartar me’n queden 5’ i 15 segons, un nou canvi. Les trepitjades s’acceleren, la respiració s’esvera, bavejo, bavejo però em concentro.
Flap,flap flap...
1.400 metres finals. Les voladores s’han escalfat. Ric, somric, estic content.
La pista m’encanta !!! Ritmes, ritmes i més ritmes tant simple i complicat com fer cas al rellotge.
Flap,flap,flap...
40 minuts de canvis 10.400 metres recorreguts “flapejant” pel tartar.
Primer canvi. Queden 13 setmanes !!!!
Flap,flap,flap.

dimarts, 1 de setembre del 2009

HA COMENÇAT LA TRALLA !!!!


Monotonia? Vaig dir monotonia? Doncs això s’ha acabat. El tema s’ha girat com un mitjó i ja hem començat amb la tralla. Si la setmana passada eren rodatges per anar sumant quilòmetres (100 la setmana passada) aquesta el tema ja és diferent. Sumar quilòmetres i qualitat, una barreja que fa mal a les cames. De fet el tema ja es va començar a girar dissabte; com aquell que no vol la cosa sèries de 600 metres en pujada. Una bona rostida. Ahir, a la tarda, un altre tanda de pujades i aquests matí un doblatge de 40 minuts a les 7 del matí. Ja us dic que la monotonia s’ha cavat de cop. Aquesta tarda més.
Salut gent.