IMST (PRIMERA PART)

                                                                  EL MUR D'IMST

                                                       LES VIES CLASSIFICATORIES

                                                              BERNAT ESCORIHUELA

      
                                                    ESCALADORS DE 50 PAÏSSOS

                                                   HAN SEURAN DEL TEAM KOREA

                                                        LES CLASSIFICACIONS

                                                    JOHANNA ERNST I SASHA DIGIULIAN

                                                             SEBASTIAN  HALENKE

                                                                       PIOTR SCHAB

                                                                  LES FINALS

VOLTANT PER ANDORRA II

VOLTANT PER ANDORRA

QUATRE PARADES

-       *Rueinats,  pots fer-me d’intèrpret?

-       Si es clar, què vols que faci.

-       Mira, els hi expliques als guiris que estic fent un projecte que bla, bla, bla. Amb els “locals” ja m’espavilo jo.

-       Ok, ok cap problema. Ho intento.

 I així, entre guiris, locals, interpretacions més o menys encertades, vies dures, sectors que em costen, encadenaments guapos, fotos, sol, fred, neu, renecs i riures...hem passat la nostra setmana de Carnaval. Un cop més una molt bona setmana.

Primera parada: Bruixes

Primer, segon i tercer dia d’escalada.

Sol, caloreta agradable, fresqueta amb pell de gallina i fred a la nit.

Japos, ianquis, nòrdics, txecs, francesos...

Bon ambient i fanatisme.

Diuen que s’ha d’intentar torejar a totes les places (amb permís dels antitaurins).

Doncs aquí estem

Les vies se m’escapen amb passos llargs de pinces que no puc fer, hidràulics amb l’oli caducat,  intents de bicicletes que es queden a mig camí, passos llargs, vies físiques, xurreres. La grapa se m’obra amb una sensació d’impotència tremenda, però és el que hi ha. 

Cada dia torno a la furgo esgotat i rebentat, amb els avantbraços petadíssims...però amb les mateixes ganes i il·lusió que el Bernat, que ha vingut amb deures per fer i els fa!!!

Al final m’ho passo bomba !!! Ens ho passem bomba !!!

Segona parada: Margalef

Quart dia d’escalada.

Cel de color gris plom (conec aquest color de neu), fred que pela,  poqueta gent, roca gelada.

Parada al refu. Saludem al Vicent i al Jordi.

Corba, recorba, pendent i més pendent. Al final l’Ermita.

Francesos que pleguen pel fred !!!

El Cabernet, vies guapíssmes. Forats i pilastrada això ja m’agrada més.

Neu !!!

Tatxem unes vietes guapes en aquest sector i algunes queden pendents per la insistent nevada !!!!

Gana.

Amanida amb truita, cerveseta genial al bar del poble al mig de la plaça. Recomanable al 100% per 100% amables i atents, no tothom pot dir el mateix. 

Canvi de plans obligat.

Tercera parada: Masriudoms

Cinquè dia d’escalada.

Estic petat i rebentat. Però estem feliços, oi rueinats?

Plou i hi ha humitat.

Locals de la zona súper divertits. Gabatxos forts.

Es trenca el cel i surt el sol. Cinc minuts de verdor humida. Torna l’aigua. Seguim a cobert.

Vies a la cova “no hace falta desir nada más”.

El miratge de Margalef s’esvaeix ràpid. Torno a la realitat de la tunda i de la contundència física...Faig el que puc i intento sortir-ne dignament.

Sensacions estranyes al clatell i als braços.

El Bernat segueix fent deures, els seus deures. Acaba rebentat, però amb la feina feta.

Quarta parada: Siurana

Sisè dia d’escalada.

Torno a sentir-me bé. Hem fet una parada d’un dia amb l’Ester a la platja.

Can Pi qui Pugui.

Sol i bona temperatura per escalar.

Comencem sols i acabem ben acompanyats.

Escalfo de conya. Uauuu em sento finet. Regletes !!!

Quatre pegues i no encadeno el meu projecte, em sento mort, acabat... De fet estic molt acabat !!!

El Bernat fa canvi de plans, també està cansat, no hi ha bloqueig !!! Però ell si que encadena, aquí la diferència.

Siurana en versió pura. Vies dels 90, grau comme il faut i alejes que donen vidilla a la cosa.

Birreta i xerradeta al càmping.

*Argot familiar

Color? PK?

ÀGER AMB PLUJA, POCA FEINA...

Cloc,cloc,cli,clic,clic...

I l'acceleració del degoteig ha sigut el nostre despertador...

Miro el rellotge i són les sis del matí. Els del temps l'han encertada !!! 

Cagun tot !!!

Xec, està plovent...

ANEM SUMANT

El pic de Tristaina vista del cim del Peyreguils

Primeres llums al pic de Creusans i al pic de Cabayrou

Inseperables !!!

TONGARIRO, KAKATAHI

Tongariro

 

 

Tongariro

 

Kakatahi

De la compe a la roca

Dissabte amunt i avall...
Cotxe i a fer quilómetres per les comarques lleidatanes buscant roca seca... Res a fer plou a "pinyó" per a tot arreu. A casa neva a fons.
Solució? La darrera compe de la copa d'Andorra. El nanu esta saturat de compes, però s'ha d'escalar. Bon ambient, bon "rotllo",  una vintena de blocs i cap a casa.
Diumenge la boira ens tira enrrera d'un sectoret que volíem provar. No hi ha res a fer. Reculem i parada a Coll de Nargó. Sector Sarmankanda. Vies dures, grau ajustat, plaques tècniques, 35 metres de roca neta de magnesi... Menys la "Carn de totxo" 7c+ que algú l'ha pintada amb magnesi... "No hace falta desir nada más".
Jo encadeno un antic projecte i el Bernat un de nou i al segon tientu... Felicitats un cop més...

SINGAPORE, AUCKLAND... i a caseta

Ja està, ja hi tornem a ser... A la vella Europa i a la bonica Andorra.
Tots els viatges t'aporten però aquest ha estat una experiència especial.
País bonic, cuidat i respectat... Bona gent i encantadors.
Com diu una bona amiga, un país fàcil.
I per aquí com sempre, ja hem escalat, hem trepitjat neu i el Nanu segueix fort i fanàtic encadenant graus durs al flash.

Pels seguidors del bloc us faig saber que després de quatre anys a la xarxa això farà un canvi.
Estarà enfocat a la fotografia i puntualment a la muntanya.
Salut a tots

Singapore... Més net impossible

Singapore

Auckland

L'Alternativa

Via: L'alternativa
Sector: Tres Ponts

Lindis Pas, Lake Tekapo i Wahi-O-Tapu

Lindis Pass. Petit coll de muntanya de l'illa sud, de 590 metres d'alçada i gens comercial. Els vents freds i australs de l'illa sud i van deixar la neu. Va ser la conecció entre el bonic poble de Wanaka i el llac Tekapo

Lake Tekapo. És un llac , de l'illa sud, d'aigües de color turquesa fluorescent, pròpi dels llacs de la zona a causa d'un fenòmen del moviment de les plaques calcàries

Wahi-O-Tapu és una zona volcànica de l'illa nord d'aigües sulfuroses de colors fluorescents. El lloc és màgic pels colors, les formes i les olors