diumenge, 30 de setembre del 2007

...I FINALMENT, COLL DE NARGO I COVA DE L'ARCADA A MONTSERRAT



Està clar que això de planificar molt les coses (que m’encanta) no sempre rutlla. És veu que improvitzar és un dels meus camins, deu estar escrit ?.
Divendres a la tarda al final, via curta a un sector nou a Coll de Nargó (uriundu). Bona roca, i vies des del cinquè grau fins el 6b+. Un lloc per passar la tarda del divendres, encara que a l’ombra i feia força rasca. Les vies bé, totes a vista. Sincerament crec, que els aperturistes han volgut aprofitar un pel massa el sector i algunes vies és monten…però el lloc, insisteixo, es val una visita. L’accès, si no tens un cotxe MOLT alt o un 4x4, l’has de fer a peu per sota la paret del grau.
M’hen vaig corrents a buscar al nanu al roco, que tenia entreno. Pel camí decideixo fnalment que anirem a les Taules de la llei a Malanyeu.
Ep nanu que tal l’entreno? Molt bé, que fem demà?. Tens deures? La resposta afirmativa ens fa fer un canvi de plans. Primer el deure que la devoció. És a dir que al matí deures i a la tarda anirem a Coll de Nargó al sector del dipòsit. Vies dures i tècniques.

Dit i fet. A l’arrivar als dipòsits el cel és tapa força (ja es un clàsic anar a aquest sector i que em plogui). Avui però la tarda aguantarà. Escalfem a un 6a+, seguim per un 6b+ clàsic, Bombers in the Gym, que el nanu l’equipa tranquilament. Ens posem a un 6c, guapu i tècnic El indeciso. I tot seguit a una via que alguns diuen que és 6c+ i alguns 7a (personalment a vista crec que és més 7a que 6c+) Gran Cremat. A vista no surt, però si que al segon pegue. Bé nanu !!! i per relaxar acavem amb un fantàstic 6b Txiri miri. Una bona tarda… Bona tarda tibadora.

Diumenge al matí, cotxe i passem durant quilómetres i quilómetres per un túnel de boira baixa que dona aquest toc de tardor al paisatge de la Segarra. Começa la temporada de conducció a les palpentes !!!. Direcció: Montserrat, cara sud. Em quedat amb el David i la Mónica. A les deu al Bruc. Que bé és circula el diumenge a les vuit del matí…
Sector la cova de l’arcada. Un deu de lloc vies llargues entre 20 i 36 metres. Tècniques i de pila. Molt i molt bo. Encara que has d’anar amb uns bons guies. Escalfem a un 6b+ (el David i la Mònica mengen a part)… I el nanu ja es possa a un dels millors 7a de Montserrat 28 metres de via. Va a vista i passant cintes. Lluita, lluita i a TRES passos de la R cau…Però ha estat molt bé el que ha fet. Descansa i es possa a un 6c tambè passant cintes i se’l treu sùper bé. Per acavar fem un fantàstic 6c , un viote !!!!.
Be gent això ha estat el cap de setmana, ara quasi no puc picar ni les tecles de l’ordinador…estic sense pell !!!!
Improvitzar tambè te el seu que…
Apali salut i sigueu feliços

divendres, 28 de setembre del 2007

BIRMANIA I L'ONU






Gent no cal dir gaire cosa. Però com sempre l'ONU s'abaixa els pantalons...Com tantes d'altres vegades no ha fet, no fa i de moment no farà res per evitar el que està passant.

K esperen ? Com a Ruanda ? Com a Kosovo ? I com a tants i a tants d'altres llocs sense interessos occidentals.

Hi han molts cops que em fa vergonya, ser d'occident i d'aquest mal entès primer mon...




El fotògraf mort era de nacionalitat japonesa

L'ESPERAT DIVENDRES JA ES AQUI


Uola, divendres finalment. Avui al migdia, per mi, ja comença el cap de setmana.

Ara serà el moment de lligar totes les històries que tenim pensades per poder-les fer realitat. La finalitat és una...escalar ?. Doncs si. Escalar i passar-m’ho el millor que pugui. Desconnectar d’una setmaneta negre de curro. I amb alguns núvols al cap. Encara que s’ha de dir tot, també hi ha hagut dies genials !!! Amb el col·legues, la Santa i el nanu. No tot és negre no ?. Segur que sempre trobem aquell petit punt per pensar. Cullons !!! som uns afortunats. Treballem, vivim la vida intensament i amb el nostre temps lliure fotem el que més ens apasiona. Escalar, corre, nedar, llegir...En fi no em fotarè plasta ara.

Lo ditxu. Divendres, doncs aquesta tarda he quedat amb el meu amic Xavi “el destructor” per anar a fer unes tibadetes d’esquema al sol (que avui fot rasca de veritat). Possiblement una escapadeta a Coll de Nargó o Perles i molt possiblement a fer una vieta de quatre llargs, per decidir. Ja diràs company !!!

I dissabte i diumenge a fotre-li gasto amb el nanu. Molt possiblement a Malanyeu, les taules de la llei. Sector cara sud. No i em escalat mai. Però diuen que el lloc és molt guapu. Vies llargues i de resistència. Falta per saber si la Santa, santorum s’hi apuntarà.
Diumenge molt possiblement escapadeta a ca la Montse. Haviam que en surt.
Per la meva part em quedo un altre dia sense poder fer via llarga...Però hi ha temps. Paciència que tot arriba. O no ?
Vingali gent a passar-ho be,
El dilluns crònica del cap de setmana.
Per cert amics dues cosetes. Una que fot fred de veritat. Dues, gràcies als que entreu sovint. Som una mitjana de 80 persones diaries. No u entenc ;-). Però merci.
Salut !!!!!

dimecres, 26 de setembre del 2007

PASSIONS



La cosa avui va de passions. No de passions amoroses, això es un altre tema.
Una la que ens uneix a molts dels que em visiteu: L’esport, la muntanya i en concret l’escalada. No cal que us expliqui res quan una afecció es viu amb la nostra passió. Molts cops penso que som uns ionquis de la roca. Que l’olor de la roca, la corda i el magnesi a les nostres mans...es tot un “xute” per les nostres neurones. Difícil d’entendre pels que no estan pillats a la roca. Tant li fa que siguis tapiero, bigwellero, que facis esportiva, bloc o un 6a com un 8b. Si estàs pillat u tens cru....Però que feliç !!!! o no?.
I l’altre passió, parlo per mi, es tenir la “puta” sort de poder treballar amb el que t’agrada...quina bogeria.
Ahir em tocava entreno de resistència llarga i estava hipermotivat per fer-lo. És a dir que desprès de berenar amb el nanu, comentar la compe del dissabte i fer plans pel cap de setmana, vaig anar de pet al roco. Ipods a les orelles i Ben Harper (Live From Mars, és una canya). A mig entreno ja tenia els braços infladots, infladots... No cal que us digui a que s’assemblaven (horari infantil). Però, mai por, seguia tibant com un ruc fins que una mà es va escapar d’una pressa i al moment noto com una humitat, la miro i un súper bistec al mig del palmell. Nota pels que no escaleu: un bistec és quan et salta la pell i et quedes amb la carn... Bufa com pica el cabró. L’Eugènia (gràcies) em fa una primera cura per que pugui seguir l’entreno...Faig un quart d’hora més i la cosa diu que prou !!!!. Però content. Pràcticament ho he fet. Ara una sobredosis de Blastoestimulina (la pomada mircale!!!) i avui més.

Parlant de passions...Quan començo el dia faig una tourneè per una sèrie de pagines del internè...que si blogs, premsa i pàgines de fotografia. Hi ha un fotògraf d’escalada (ja li he pillat algunes fotos) que avui ens ensenya com el tio es penja per fer les seves imatges. Ha de ser flipant poder, fer aquesta feina... Hi ha d’altres fotògrafs que fem feines menys arriscades i no ens cal penjar-nos físicament. Però molts cops si que ens cal penjar-nos per poder fer una feina. Si em deixeu (i si no també) avui us deixo un link per que pugueu veure alguns treballs meus. Heu de linkar a museu, expos temporals i als links: Tabac (fet amb uns companys) Famílies i Andorra 45 mm (fets en solitari).
Au penya salut i a tibar-li o no !!! Però sempre amb passió, si no estem llestos us ho dic amb “fundament” .

dimarts, 25 de setembre del 2007

RUNNING I TAPEUUU




Ahir tocava fer rodatge, una horeta. Em faia mooolta mandra anar-hi sol. Truco al Miki, home de ferro, i em quedat per fer una horeta al Llac d’Engolasters, al camí de les Pardines un privilegi que tenim els d’Andorra. Un circuit: excel·lent, pla, de terra en alçada (1.600 metres), que més volem?. I els que el coneixem el tenim marcat cada quilòmetre, per poder fer canvis, sèries o parcials. Son 11 quilometres, ideals. Darrerament, no rodo massa, per no dir gens i és una de les bones sensacions que tinc. Anava una mica acollonit, perquè sabia que el Miki està fi...anem fent. Xerrem de mil històries. La veritat es que vaig un pel apretat, em costa escalfar-me. Al final agafo un bon ritme i anem rapidets. Volia fer una hora però en 55 minuts ja tenim els 11 quilometrillus fets (ritme paxanga) a 5 minuts el quilòmetre. Be, estic content. Un bon rodatge, un bon lloc i ben acompanyat.

A la nit ja va ser una altre història. Vàrem quedar una colla. Dues Cristines (les reines de la nit) i cinc carcamals per anar de tapes a un lloc d’Andorra la Vella “Bar Nakar” que tenen les mesures de les tapes una miqueta esbiaixades (Pompeu a tope). Foten tapes gegants. Deu meu. Quin patir !!! Tot molt bo i un fart de riure...El Miki segur que en fa una crònica millor. Tan sols dir-vos que entre patata i patata, entre pop i pop: punyalades, "rajades" i vestits a mida per tothom (oi Cristines ?)
Jo tant sols us penjo unes fotillos de la incongruència: Coca-cola zero...però unes tapes que foten por !!!
Salut penya. Avui roco. Resistència llarga!!!!

dilluns, 24 de setembre del 2007

ENS QUEDEM SECS


La foto que us penjo la vaig fer dissabte a la tarda pujant de Manresa. És l’embassament d’Oliana, una de les “magnes” obres del dictador.
Doncs be, el tema és que comença ha estar molt sec, però molt sec. Jo mai havia vist la cua de l’embassament sense aigua... El fet curiós es, que per la tele (TV3) no parlen de la sequedat dels embassaments de les zones de Lleida. El de Camarasa Deu ni do com està. Pel que sembla ser els que porten H2O a Barna deuen estar força be. Sau, Susqueda...per desgràcia el centralisme segueix a tota marxa.
Però la veritat és que el tema de la sequedat comença a fotre por...
Venga Salut.

COPA CATALANA DE DIFICULTAT A MANRESA



Desprès d’aconseguir foragitar (au el mot del dia) els negres núbols personals, agafo el cotxe a les set del matí de dissabte per anar cap a Manresa a veure la compe del nanu i de tota la resta.
Una compe, és una compe... Moltes hores i veure passar molta gent. Molts cops no dones a l’abast perquè competeixen tres categories alhora i ja no saps ha on mirar. Vas un pel de cul però veus autèntics craks i “crakes” (femení de crak) d’això de l’escalada.
El dia pintava xungo molts núbols que amenaçaven aigua i no va ser fins al final del lliurament de premis que va descarregar un bon aiguat.

El Salva, l’Edu i l’Eugènia (part de l’equip d’Andorra) es varen quedar fora de la final per un lloc. En passen sis , a la final, i ells es van quedar al setè lloc. Llàstima !!! Un altre dia !!!. A apretar una mica més les dents...


la Mariona, el Bernat i la Paula a la final

El nanu Bernat va arribar a la final de la seva categoria (infantil). Hi va haver un triple empat. Paula Alsina, Mariona Brugada i el Bernat. Com sempre les súpers finals son més emocionants i atractives.
Els van posar a la via de la classificatoria de les noies i dels de promoció (que era 7b) però els hi varen facilitar la cosa i la van deixar en 7a/7a+.
Va començar el nanu i es va enfilar fins a dos xapes del top. La Paula i la Mariona es varen quedar un pel més avall... Espectacular la Mariona una resistència llarga, llarga i la Paula li va faltar una mica més de decisió per pujar més amunt. La canalla promet força !!!!.



Els finalistes
I el diumenge ????. Panxing amb la Santa. Una mica de vida de parella que feia mesos que em feia el loku i ja tocava. Que també va estar prou be, la veritat. De pas, repòs per la meva espatlla.
Ara ja tinc més projectes al cap de vies llargues. Amb sort i amb temps ja us explicaré...
Per cert gent s’ha descobert un sector tibantòs a Andorra. No crec que sigui secretivo. Ni molt menys. Aquí us passo el link. Fins l’estiu res de res.
El Roco de Manresa a l'esquerra la Marieta a la via classificatoria de les noies. I a la dreta la dels nois

dijous, 20 de setembre del 2007

AHIR ROCO. NI FU NI FA



Feliç, molt feliç estava jo ahir. Quasi no em notava l’espatlla i ahir vaig tornar al roco amb l’intenció de fer un entrenament de resistència curta. Tampoc tenia massa temps, tocava anar d’inauguració (ja us explicaré).
En definitiva que a les cinc de la tarda ja estic al roco. Escalfo amb 100 moviments. Em sento cansat, de la tunda d’ahir, però be, vaig fent. Començo a fer resistència curta i quant faig bloqueigos amb l’espatlla me la noto. Me cago en tot. No forçaré. Deixo de banda aquest exercicis i torno a fer resistència llarga. Però estic petat d’ahir i a dos quarts de set paro d’entrenar. Estic ratlladot... però que hi fotarem !!!.
Aquest dies em sento desmotivat per moltes coses i lo bo del cas és que no acabo d’esbrinar el motiu.... De fet tenim unes coses ben estranyes.. Em sento com si camines per un cresta ben fina i que qualsevol patinada aniré a un abisme fosc, fosc....
Per alibiar les meves penes, quan vaig sortir de Caldea (seu del roco). Vaig passar per una tenda de discs buscant per sisena vegada !!!! l’últim disc del Ben Harper (Andorra ja no és el que era sis botigues diferents i a part de Chayennes, Alejandros Saiz, Beyonces... no trobes res de res). I vete-ho aquí (el mot del dia) en vaig trobar un altre que em feia gràcia: Ben Harper “Diamonds on the inside” d’oferta i per vuit eurinyos i es del 2003 !!!!. Ara l’escolto i està força be....

En definitiva que a les vuit ja estava a la benvolguda inauguració de l’exposició de fotografia històrica, en aquesta no hi tinc res a veure. Ni en el montatge, ni en concepte ni en re de res. Però per compromís s’hi tenia d’anar. Molts peixos grossos, rondàvem per allí, es que al desembre a Andorra hi ha eleccions. Directius de “la Caixa”, de diferents bancs andorrans i putolada varia. La majoria ignorants de fotografia i encara més, ignorants de fotografia del S.XIX, principis del XX i lo millor es que tothom i diu la seva...embolica que fa fort. Jo com sempre tant i tant sociable. Al fons de la sala escoltant els discursets, cada dia més patètics, una volteta, una copa de cava. Fer un tomb per dir hola i sigilosament i discretament a les 8,30 em vaig llargar...Les fotos estan be si més no curioses. Però aquest fotògraf era especialista en estereoscopia i no han fotut ni un muntatge per veure les imatges en tres d, que és la gràcia de l’esteroscopia... En fi...
Per cet l’expo es diu Guillem de Plandolit. La memòria revelada. A la sala d’expos. del Govern d’Andorra fins el 18 de novembre. Mireu les fotos perquè el muntatge deixa que desitjar.
La curiositat es aquesta imatge que us penjo de Tres Ponts. Trepadors coneixeu el lloc?.
Venga penya molta sort i salut.
Avui segons com farem una horeta de rodatge.Apali.....





dimecres, 19 de setembre del 2007

CAMPIONAT DEL MON D'ESCALADA 2007


Ahir ja vàren començar les compes. classificatories.


Vosaltres ho heu llegit a algun mitjà de premsa espanyol ???. I mireu que es fan a Espanya. Ja te tela el tema.

Aquí l'enllaç per si us interessa seguir-ho.


Salut

dimarts, 18 de setembre del 2007

MONO, TINC MONO


Ja fa dies que el mal bitxo corre per el meu cos. El tio m’apreta i em comença a neguitejar (un altre cop gràcies Pompeu). Ja fa dies que la cosa està al límit… I es què des de l’estiu, quand vaig fer la petita agulla d’Ansabere, que no he tornat a fer via llarga i estic dels nervis. Tinc alguns projectes al cap (somnis) que tinc moltes ganes de fer…entre d’altres la via dels incrèduls a la paret de Catalunya i tambè fer la tempesta nocturna… moltes més em ronden pel cap. De fet no em faria res fer alguna coseta per Terradets. El problema està que per aquestes terres meves costa molt trobar parella..però jo insiteixo. Haig d’apagar com sigui al MONO.

I de mentres avui he fet una sessió dura de roco. Treball durant hora i mitja de continuitat. Ha estat prou be i lo millor de tot es que l’espatlla m’ha aguantat i força I això sempre és una molt bona noticia.

Venga gent sigeu molt feliços…

PER CERT RECORDEU QUE LA PANXA DEL BOU INAUGURA EL 25 D'OCTUBRE. A SABADELL

LA PEDRERA, COLEGATS

Remenant he trovat un regalet.
Salut i agaudir-ho

M'han avisat que hi ha gent que estravessa el riu a peu. ATENCIÓ amb el nivell de l'aigua que pot pujar sobtadament. Si no teniu politxes per passar la tirolina dos mosquetons de ferro invertits van força be. Al deixar la tirolina a la banda de la paret NO pujeu un camí/canal que us encigalereu. S'ha d'anar cap a l'esquerra.Apali vagi be.

Salut !!!!

dilluns, 17 de setembre del 2007

PLUJA I RUNNING


Avui he tingut un dia lleig, lleig… D’aquells que no saps perquè i estàs abatut i desanimat. Motiu? Ni punyetera idea, coses del cervell.



Quan he plegat de treballar el cel s’ha començat a posar negre, fosc, amb aquells núbols que impresionen i que ja la veus a venir. Just baixo del bus, comença un festival de llamps que fot basarda (gràcies Pompeu).
Tot ratlladot, emprenyat.. cap a casa. Penso que fotaràs ara? Són les cinc de la tarda !!! Ja em veig assegut al sofà menjant pipes, tragant tele i anar fent. Es fot a ploure a sac pac i llamps i rellamps. Salta la llum i sembla de nit. Penso quina tarda !!!!. Llavors recordo aquells entrenos eterns de marató: amb calor, fred, vent, pluja…i em ve al cap la mítica frase d’un crak de les maratons (tercer del món per equips amb Portugal). Tú no comes cada día ? Pues venga, sal a entrenar.
Dit i fet! em vesteixo de romà i agafo un petit cangurillo per la que està caient. Ipods a les orelles (Joaquin Sabina a fondo) i vinga, a trapitjar bassals i a mirar la cara de flipts de la gent. I pensant amb la meva cara de felicitat que faré. Em torno a sentir viu. Truco a la Santa (ja està curada d’espants) ei surto a rodar una estoneta. Si, si haviam si et despejes una miqueta.
M’ho passo “teta” (ja veus l’expresió). Faig 11 quilòmetres xino-xano sota la pluja 52 minutillos pulsacions controlades (més o menys) i cap a casa. Dutxa d’aigua calentona (ummmm) estiraments i un bon soparet amb la Santa.
Demà roco.
Gent alliberem-nos la ment !!!
Salut i anarquia, que la cosa pinta fatal !!!!
He trobat unes ressenyes d’esportiva interessants i aviat les penjo.

diumenge, 16 de setembre del 2007

L'OBAGA NEGRA (ALT URGELL) ... i EL CASOTS (MONTSERRAT)



Dissabte al matí em tocava currar, però a la tarda haviem quedat amb el nanu i la Santa per anar a l’Obaga negra. Aquesta paret ja està més que descrita. No i tornava des de l’episodi de les abelles “assesines”. No ho tenia massa clar… Pel que sembla ja han migrat !!!!.

Al final vàrem ser una petita colonia d’Andorrans, els que ens hi vàrem trobar. Va ser una tarda entre col·legues. Plena de tibades, rialles i de bon rotllo. Sobretot molt bon rotllo. La idea era fer les vies de la dreta de la paret. Per entedren’s, mirant la paret ens situem al 6C i totes les vies cap a la dreta. I així ho vàrem fer. Sempre de la més fàcil (6a) fins la més difícil (6c+). Bones vies i totes molt boniques… Val molt la pena. S’hi ha d’anar. La Santa tambè fa les seves vietes: un 5c i un 6a…Tota una crak. Com que son moltes vies (i una la vàrem repetir) vàrem tancar la parada ja de nit. Una bona tarda nit. Per cert ens hi vàrem trobar: La Teresa, l’Iñaki, el Nacho, el nanu, la Santa i jo. Molt recomanable el 6b+ i el 6c+. S’ha de dir que totes son molt boniques. Algun “aleje” però tot molt ben posat.

El diumenge ja va ser una altre història. Desprès de diferents intents de quedar amb els col·legues de la Panxa del Bou (gimnàs rocòdrom a Sabadell). Finalment per poroblemes laborals, ens fan ser el nanu, el David i jo. Som a Montserrat (dos horetes de buga des d’Andorra), el menda lerenda a decidit no tibar. Ahir ja vaig tibar massa i la meva espatlla m’ho recorda.

Sector: Els casots (crec que és diu així). Un sector de setè grau. Vies llargues i molt tècniques. Plaqueres i d’aquelles que t’has de possar bè de peus i sobretot molta pila.
El David i el nanu es fan un mà a mà. Quin plaer ver-los escalar. Em sento satisfet d’assegurar-los(qui no és conforme es perquè no vol). No entrarè en detalls de vies i graus…però si que vull comentar que el nanu ha fet el seu primer 7a a vista. Felicitats i ha seguir tibant amb MOLTA humiltat, fer cas als que t’envolten (ja saps ha qui vull dir) i seguir entrenant.

Be gent demà més…o no.
Salut i anàrquia.


Legendes fotillos: Els Casots a Montserrat
Camí de l'Obaga negra amb el pantà sec,sec
El nanu fet pols

divendres, 14 de setembre del 2007

DEFENSEM LA RABASSA


Els "Amics de la Rabassa", volem fer palès el nostre desacord amb els projectes en relació a la muntanya de la Rabassa.Pensem que la informació sobre el projecte Naturlàndia ha estat insuficient i mancada de concreció.Què VOLEM?La nostra demanda és:

1 Informació clara, completa i fidedigna

2 Transparència en les actuacions

3 Per damunt de tot que no es malmeti la Rabassa

4 Promoure un desenvolupament alternatiu de la Rabassa

5 Que no es mercantilitzi inadequadament l'ús del bosc i de la muntanya

Si com nosaltres t'estimes la muntanya i penses que La Rabassa és el nostre actiu de natura, és el nostre pulmó, és l'espai on podem i volem gaudir de la natura d'una manera senzilla i adaptada als gustos de cadascú, fes arribar aquest correu als teus amics.

Ens cal l'esforç de tots per aconseguir-ho.

Adhereix-te al grup enviant el teu nom, cognoms i E-mail a: amicsdelarabassa@gmail.com


Be gent i a part d'això ahir, res de res.

Demà a la tarda a tibar...I diumenge dues opcions. Camarassa o la pedrera a Collegats. Us u explico dilluns

dijous, 13 de setembre del 2007

PER FLIPAR


Espai patrocinat per la Panxa del Bou carrer Quintana, 80 a Sabadell !!!!! Recordeu 25 d’octubre inauguració a les 8 del vespre. Amb dj. Ambient a tope. Blocs durs. I algun climber mediàtic !!!!

Ja em perdonareu, però avui us parlaré poc d’escalada i es que entre que m’han canviat l’horari i que em cuido l’espatlla ahir vaig fer festa....
Però es que avui estic flipadísim.
Els meus amics Jordi i Mar em varen parlar d’una pomada/crema, feta amb formula magistral, d’àrnica i harpagofito. El tema està que la fa una gent de Benidorm: Diamanatur. Es veu que es un 10 de pomada pels temes articulars , musculars...Doncs els truco i els hi demano si hi ha algun distribuïdor a Andorra. I em diuen que no, que me l’envien per correu a ports deguts. Venga dit i fet. La pomada amb el port costa 21,61 (si m’ha de curar ja m’està be). En total que el missatger em diu que li dec 54,96 GLUPS !!!! Que ha passat aquí ?. Molt fàcil la pomada ha tingut de passar dues duanes. L’espanyola i l’andorrana. I es que nosaltres no estem a l’UE.... L’espanyola va cobrar 19,45 eurinyos i l’andorrana 10,78 eurinyos més... Flipats ????. Jo també. I encara sort perquè resulta que si fos per vendre, l'aduna andorrana m’hagues clavat molt més. Si tingués un negoci a quan la tindria de vendre ?????? . Una de dos o m’han timat els duaners o em hem perdut el nord!!!!.
En fi millor que em funcioni i em curi l’espatlla...
Avui a corre i demà roco per afinar pel cap de setmana

dimecres, 12 de setembre del 2007

TOT S'ACABA


Diuen que tot lo bo s’acaba i per a mi ahir es va acabar l’horari d’estiu. S’ha acabat poder anar a tibar a les tardes. Tot torna a la normalitat, a quina normalitat ? Deu ser la seva; perquè per a mi la normalitat seria poder seguir plegant a dos quarts de tres (14h30)... En fi la realitat és que a partir d’avui mateix tocaran tardes dures de rocòdrom.

Però ahir encara vàrem aprofitar la tarda. Amb el Bernat vàrem decidir baixar a Tres Ponts. Ell tenia entrenament: o plafó o escalar en roca. La decisió la va prendre ràpid... Roca. A Tres Ponts, encara li quedava un 6c per fer. De moment no pot passar d’aquest grau (6c/+) i de tant en tant provar algun 7a.
La meva intenció era fer poquet, per l’espatlla, i em faig les seves vies d’escalfament 6b’s i 6b+. Un cop a punt va directa cap al 6c (Ska Keika) de l’entrada del sector, que és el que li falta. Un 6c amb uns passos durs a vista just a l’entrada, seguit per una secció fineta i tècnica, per acabar amb petit diedre cec, dels que has d’aguantar. Va tranquil i relaxat tota la via i la fa a vista. Molt be tio. Baixa content, content. Per acabar la jornada jo faig un altre 6b+ i ell o remata amb el meu 6b+ i un altre 6b. Tot repeticions.

A partir d’avui tocarà tancar-nos al roco, a l’espera del cap de setmana. Busquem un bon sector de grau mitjà 6c’s/7a. S’accepten ofertes.
Apali gent a tibar-li i moooolta salut.

Espai patrocinat per la Panxa del Bou Gimnàs Rocòdrom a Sabadell. Carrer Quintana núm. 80. Festa d’inauguració 25 d’octubre. Tots convidats !!!!

dilluns, 10 de setembre del 2007

FONT SOLEIA I VERMELL DEL XINCARRÓ

La Mar i el nanu a Sant Llorenç



Be gent, desprès del primer impacte i del primer dia de retrobament amb els meus orígens ( si més no rocaires) ja ens situem i divendres tocava anar al Vermell ha on el Bernat es tenia de trobar amb el David per fer un entrenament en roca. I en una roca especial com és la de Montserrat. Jo tinc l’espatlla feta fosfatina i he decidit que avui no tibo. És a dir que faré d’assegurador. El nanu escalfa a un 6a+ i desprès passa a un 6b clàssic del lloc la via 45 aniversari. Va poc a poc, li costa agafar el tacte, però la fa a vista. Tot seguit el David munta un 7a. I el nanu va a vista; li costa llegir l’entrada i fa un sobre esforç però se’n surt. Més amunt a un dels passos claus de la via se’l treu be un paset més i se li escapa un peu...llàstima. Però tranqui que està súper be. Ell tot i així baixa amb mala cara. Una mica de terapia i s’anima.
Com que ja hem decidit que ens quedem a Sabadell el dissabte al matí passem per la Panxa del Bou que es jornada de portes obertes. Fotem unes tibadetes a uns blocs que tenen muntats. El Bernat està a la seva salsa. I a la tarda amb la Mar marxem cap a la Soleia, al sector Gruyer. Fem un parell de vietes per escalfar i fem un altre 6c clàssic la Parèntesi. Ja hi era fa divuit anys. És una via bonica. El Bernat se’l treu a vista, comença be la tarda. La Mar deixa muntat un 6c+ Els amateurs. I mentre ella s’està barallant a un 7b+ el nanu li fot al 6c+. Llarg i dur. Entre crits i esbufecs i entre mig d’algun “aleje” divertit també se’l treu a vista. Baixa de la via amb una carona de fet pols...que sembla que no l’hagi encadenat. Quan se n’adona està feliç, feliç...És guarda, forces perquè a la nit hi ha concurs de “lanzes”, a la Panxa del Bou entre mig de pizzes, birres, i sucs naturals. Resultat un 6c+ i un 6c a vista. Està llançat.
El diumenge mentre esmorcem ens truca el David. “aquesta tarda ens podem veure al vermell?”. Cap problema i el Bernat súper animat.
Ens arribem al Roco a buscar al Jordi i a la Mar i marxem cap al Vermell.
El nanu i la Mar van caminant al davant nostre i el Jordi i jo anem al nostre rotllo que si ja, ja, ji, ji i anar fent...El David ja ens espera. Avui torno a tenir l’espatlla feta purè.
El Jordi i la Mar fan les seves vies i el Bernat diu que està fos. Escalfa a un 6a i el David li monta un 6c per acabar d’escalfar. Està mort i s’hi penja. La cosa no pinta massa be i s’ha de posar al 7a de l’altre dia. Nanu mitja hora de repòs i a tibar-li de nou. El David es fa un 7b/+ a vista i mentre xerrem amb el Jordi i la Mar de mil històries.
Venga Bernat fot-li. I a més has de passar cintes !!!. Bufa, rebufa. S’ho mira i remira. Va petat, petat, però li posa tot el que si ha de posar i el monta i l’encadena. És la cirereta d’aquests quatre dies: 7a al Vermell, passant cintes i a més davant del David. Està feliç, feliç... I jo tambè.
Be gent Salut i a tibar-li.
No passaran 18 anys més abans de tornar a la Soleia

TORNAR A CASA ( FONT SOLEIA FOR EVER)

LA PANXA DEL BOU


Com ja sabeu amb el nanu hem fet quatre dies de tour grimpaire (per dir-ho d’alguna manera). El tema era anar a Sabadell, a veure a la família i als col·legues que feia segles que no veia. I a tot això se li ha d’afegir que un molt bon amic obre un gimnàs rocòdrom la Panxa del Bou. Res a veure amb el que estem acostumats. Una cova de bloc de 80 metres quadrats amb sortides de mantel, parets desplomades de 14/16 metres d’alçada, sala de musculació, sala de fisio, bar/restaurant vegetarià...en definitiva un 10 de centre...ja us en parlaré quan s’inauguri el proper dia 25 d’octubre.

El dijous a la tarda vaig tenir la sensació de que tornava a casa desprès d’un absència de 18 anys. Si, si feia 18 anys que no escalava a la Font Soleia.... Quan vaig tornar a veure el dauet, la paret gran, el gruyère, les Castellasses des de la paret gran...que voleu que us digui, em vaig emocionar. I a més anava súper ben acompanyat amb el bon amic i company Jordi, amb la Mar i al davant, al seu aire, el nanu Bernat... Tot pujant des dels dipòsits amb el Jordi vàrem parlar de la manera que tenim de veure i entendre l’escalada, de la filosofia de pujar parets, de la cultura de muntanya dels escaladors, dels valors que ens ha donat l’escalada...Ja sabeu de tot i de res, però tot important, no ni ha dubte. També vàrem treure el tema dels sobre equipaments a les grans parets, de fer justícia...etc, etc...
Al Bernat li vàrem explicar que es trobava a un lloc que va ser dels pioners de la història de l’escalada a Catalunya, que més endavant a mitjans dels anys 80 va ser dels llocs pioners del pas de l’escalada clàssica al free climbing (pare de l’actual escalada esportiva) etc... El nanu flipa quan li expliquem mil històries.





El fet es que xerrant, xerrant ja tenim la corda lligada i estem pujant per les vies del Gruyere i de la placa de l’heura (ha hon hi a la mítica Clave Omega un 6c increïble un 10 de via). És una tarda fantàstica. El Bernat es fa la Clave Omega a vista, jo com fa divuit anys em caic amb la reunió a la cara (hi ha coses que no canvien). I el nanu també encadena (al segon pegue) un 6c+ de bombos Raons de Pes. Jo el faig en top rope que tinc l’espatlla fatal. Fem algunes altres vietes de 6b’s. El Bernat disfruta i molt. Lloc nou, gent nova, amics del pare, rialles a tope i històries i historietes per flipar. En total que es fa un bon 6c a vista i un 6c+ al segon pegue. Molt be per ser el primer dia a la Soleia. Perdoneu però m’emociona pensar-hi. Records, milers de records.

Els dos estem tant i tant al·lucinats que anul·lem la visita a Margalef per quedar-nos per la Soleia. Estar amb els meus AMICS, a partir d’ara tambè del Bernat, i gaudir del plafó de la Panxa del Bou....

A un altre post més...

dimecres, 5 de setembre del 2007

MARXEM !!!!


Efectivament, el nanu i el que us escriu marxem quatre dies de rock trip. Be un mini roc trip. Farem dos dies per la zona de Font Soleia a Sant Llorenç del Munt i pel Vermell a Montserrat. Fa segles que no escalo per la Font Soleia i aprofitant que he quedat amb un col·legue de Sabadell li ensenyarem al nanu aquest fantàstic sector.
I desprès farem dos dies per Margalef (haviam que tal la calor). Molaria anar al Racó de missa, al Montsant, però aquí si que és molt possible que el sol apreti de valent.
Ahir res de res. Be portar al peque a Esparreguera a tibar de plafó. Va sortir amb una carona de petat... Ara si que ja comença a notar la suma dels dies d’entrenament. Està fent molt, molt volum i comença a estar petadot...En fi Berni paciència !!! Que tot arribarà.
Be gent lo ditx que marxem uns dies...Fins dilluns !!!!

dilluns, 3 de setembre del 2007

ROC DE LA LLUNA (segona incursió)



Desprès de la compe del dissabte teníem decidit, el nanu i jo, que tornaríem al Roc de la lluna. Un lloc que ens va enamorar. Volíem acabar les vies que ens quedaven al sector Joc de Pilota. Però mentre pujàvem per la pista vàrem decidir que provaríem les vies del sector Flor de Neu. Anàvem a cegues. No havíem demanat a ningú que ens en fes cinc cèntims (nostrat eh?) del lloc...I ho vàrem pagar car. El sector és molt guapu i més a prop del cotxe que el Joc de pilota. Les línies es veuen molt xules, però...
Escalfem a un 6b+, curt, intens i rebotòs que ens deixa els braços com a pilotes. Comencem be. Volíem fer un 6c+ molt vertical i llarg. Pinta be. Però per acabar d’escalfar fem un altre 6b+. Quina tela !!! Dur, dur, dur. Ens desanimem i decidim anar al sector Joc de Pilota (les primeres intencions sempre solen ser les bones). Al vespre parlant amb un bon amic em diu que és millor deixar de banda aquests 6b+ i posar-se directa als 6c’s !!!! Va be saber-ho, encara que tard.

En definitiva que una mica cap cots (un altre de bona) canvi de sector. Portem els braços infladots. Aquí fem les vies que ens queden per fer un 6b, 6b+ ,6c i 7a (aquest decidim fer-lo un altre dia).
El 6b es Alpinopausia. Una via vertical, de 18 metres i està al mig dels dos 6c. Un deu de via. A l’entrada hi ha les preses justes i la part superior festival de forats. Una via de pila i coco. Els seguros estan ben posats però alguns allunyen i força (tònica del sector).
El 6b+ Uprising. Està be. Per tenir-lo.
Baras tonight és el 6c que ens quedava. Molt maco. 18 metres i set seguros. De l’últim a l’erre li has de fotre allò que li has de fotre. Ja portes els braços encesos. És fàcil, però el coco treballa a tope, com a tota la via. Als dos ens surt a vista. Crec que és un 6c accessible. Però 6c. Ei val la pena fer-lo és molt recomanable.
Els dos estem petadots portem cinc vies i decidim deixar el 7a per un proper dia que vindrem amb la Santa. Que en aquest sector també hi ha cinquillos i 6a’s...
Una bon dia de trepe en espera dels quatre dies que farem amb el nanu per terres catalanes.
Salut i a tibar-li

diumenge, 2 de setembre del 2007

COMPE ALS CORTALS D'ENCAMP

Súper final, nocturna, junior


El dissabte a la tarda tocava compe del campionat d’Andorra d’escalada als Cortals d’Encamp a
més de 2.000 metres d’alçada (important per la temperatura) i en una estructura de resina.

A les 5 de la tarda, molta gent no hi havia tenint en compte que era l’hora d’inici…Andorra is diferent !!!. Alguns competidors arriven fins a una hora tard i no hi ha cap problema perquè es reengantxint a la compe. De fet estem en família i en el fons és que som una gran família.
Totes les categories han de fer dues vies en top rop i un bloc per poder arrivar a la final. La via de la final és fa de primer (com ha de ser) i de nit. La qual cosa li dona més ambient. El problema és la rasca que fot quan el sol ens diu adeu. Per sort la gent d’Encamp fan un bon foc i unes butifarres, xistorres amb pa, beguda i alguna birreta corre per allà. Tot molt competitiu !!!!!. Tot molt bo.
El nanu competeix a una categoria superior a la seva (junior). I en concret son dos competidors (ja us dic tot en família). Els seniors en son uns quants més. Les noies en son tres…
Lògicament (perquè en son dos), el Bernat arriva a la gran final. Ja es fosc i el fred apreta. La via de la final diuen que és un 7a. El seu rival/amic, no l’encadena. Toca una pressa de sobre el sostre. El Bernat puje decidit, motivat i gelat (escalen amb forrillo). A sota del sostre, te un pas molt llarg (morfològic?). Fa un lanze en plan Kamikaze…pilla la pressa bona però no lo suficient per quedar-si i cau. En fi és lo que hi ha.
A la final de les noies arriva l’anècdota de la tarda nit. Quan l’última competidora està just sota el sostre el grup electrògen que alimenta els potents focus fot figa i es para…Pobra Eugènia !!!. Mil invents i els trasto no engega fins pasats uns bons cinc minuts…
En definitiva una tarda d’escalada-competitivo-familiar divertida. Una bona butifarrada i repartiment d’uns bons premis.
El nanu cansadot i cap a casa que demà s’ha de tibar al Roc de la lluna.
Apali gent si mai voleu fer una compe en família ja ho saveu