divendres, 30 de desembre del 2011

L'Home dels Nassos

I demà?
Demà ? Doncs demà serà el dia dels homes dels nassos,
l'any 2011 se'n va...
I aquí queden moltes històries,
per sort la majoria han sigut fantàstiques,
i ens espera un any 2012 diuen que complicat.
Aquí, a can Kantagunsau serà un any, esperem i desitjem, un cop més fantàstic.
Bon any nou !!!!

I avui, com cada any l'acabaré fent una esquiadeta, avui la primera, en mig del torb i del fred però molt ben acompanyat... El genoll millora !!!











Salut

divendres, 23 de desembre del 2011

Sol a Perles, fred a Terradets

El dissabte volíem aprofitar el solet del primer cap de setmana amb les temperatures que toquen al mes de desembre.
Els dos estem tocats i decidim anar a rodar per Perles. Ara fa molts dies que no hi anem i sempre ve de gust notar el tacte d'aquell calcari gris i compacte.
Temperatura ideal i sol·litud màxima ens fa passar un dia genial !!! Bons records





El diumenge a les 9h30 del matí estem parats al pàrquing de les Bagasses sols, bé, acompanyats de l'amable home de la mel.
-4 és un xifra més, però saps que vol dir que calor, calor  justament no farà... Però tot i així provem de fer la via escollida. Primer llarg i morts de fred. Estem a la part més baixa de la paret i el sol trigarà a tocar-nos i passa un ventet que t'aireja les idees... Quina rasca !!!
Ràpel i al cotxe... Al pàrquing ja fa estona que hi toca el solet (perquè avui és fluixet) però el termòmetre ha pujat poquet , 4 graus positius al sol.
Canvi de xip i a fer esportiva al al Barranc dels Grillons, caloreta però vent gelat.





BONES FESTES !!!!

diumenge, 11 de desembre del 2011

Via del Sergio a Terradets i Fanal Nocturn a Àger




Al Montsec m’hi perdria constantment. És un lloc que t’enganxa des de la primera esnifada, que hi fas... Esnifada del seu aire fresc i sec, dur i salvatge, càlid i caluròs...
El Montsec enganxa ...



Doncs sí, entre lesió i lesió ens hem estat passejant pel Montsec, buscant agradables vies i buscant boniques i tranquil·les zones d’esportiva...
La via del Sergio a les Bagasses, 6b (V+ oblig.) 355m, que nosaltres els vàrem tallar a la falsa Feixa (255 mts). Via per col·leccionar, gaudida als L4 i L5, especialment el cinquè. Per a mi els millors. Fàcil el L1, però no caiguis !!! Bona via, entretinguda i mig equipada: joc tascons, bagues sabineres, friends del 0,75 al 2 i alien groci verd.


Fanal Nocturn al cap del Ras. 6a+ 255m. Guapa via, entretinguda i mig equipada. Vàrem portar peces petites fins el 0,75, semàfor i dues cintes sabiners. La ressenya diu més, però ho varem fer així i varem anar molt bé, potser una tercera cinta sabinera pel penúltim llarg no ens hagués sobrat. Llargs guapos L1 de 6a+, concentrat a les quatre primeres cintes, tibadeta en fred, però és més tècnica que de força, guapa entrada. L3 diedrillo per equipar, llarg xulo. I els llargs estrelles són el L5 i L7.  Al L7 tens una entrada guapíssima, equipada, per anar a buscar un fisura cega i aquí sí, aquí és on s’ha d’escalar per anar a xapar la segona... És el millor llarg. Reunió a reforçar, travessia fàcil a la dreta, parabol i sortida per un guapo “diedrillu”, on s’hi poden posar peces. Bona via. Peu de via amb un clar FC.




Ara tocar recuperar-se una miqueta més i a tornar-hi!
Salut

dimarts, 25 d’octubre del 2011

13, rue del Percebe

“Cuando baje te va a caer la del atún “....

... Resava el tio que tenia escalant a la via del meu costat. Més que resar, ELL cridava i cridava com un posseït perquè el seu simpàtic fill el sentís 25 metres més avall, cosa més que complicada, pobre crio, amb tot el merder que hi havia muntat a peu del sector.

Res de nou ja sabeu, gossos amunt i avall perseguint-se, escaladors “cantant” flashos per tota la gent del sector... En definitiva, l’entorn idíl·lic, ple de pau, amor i harmonia en que s’estan convertint alguns sectors d’esportiva...

I és que és tant i tant bonic escalar a segons quins sectors, que la veritat és que t’en treuen les ganes. Aquest dia en concret, quan vaig arribar a la reunió de la via que estava fent i vaig mirar avall, em va caure l’ànima als peus i, senzillament, no hagués tornat a baixar si no fos perquè el Nanu em mirava volent dir “baixa d’una vegada i canviem...”.

La vista que tenia des d’aquell punt elevat era genial. Al fons veia la realitat de tot el que tenim i de cap on anem... Cada dia més, els sectors d’esportiva tenen una semblança més gran a una de les tires de 13, rue del Percebe.

Per cert, i el pobre atún?

Feta aquesta petita introducció bucòlica del tema, avui reprenc una miqueta el bloc.
Lesions a banda, que encara duren, i escenes de la vida quotidiana de l’esportiva com la que us acabo d’explicar em van fer parar i baixar del tren modern i ràpid  al que havia pujat conscientment, tornar a agafar aire i esperar-me tranquil·lament assegut a que en passi un altre per intentar començar un nou cicle. És un dels meus objectius el poder triar un nou destí.

Aquests dies estic rodant una miqueta per algunes parets, com la Bucòlica a l’Alt Urgell, els Puntals d’Àger, Terradets... en definitiva, intentant retrobar noves motivacions per entendre de nou que l’escalada és molt més que una 13, rue del Percebe.

En aquest antic tren on estic intentant pujar de nou, m’acompanyen bons i vells amics d’això de la vertical i tinc sort, molta sort, perquè algú ple d’energia, d’inquietuds, motivació juvenil i molt proper vol fer el viatge amb mi, encara que no sabem de quantes estacions, dins d’aquest antic i atrotinat però conservat tren que va carregat d’aroma, d’autenticitat, de caràcter i que para a totes les parets del recorregut i, si vols, baixes i, si no, busques la millor parada...

Salut!

Paret Bucòlica Trentaitantos 6b+ 


                                       
Puntals d'Àger Inversió tèrmica 6b



Terradets Engendro 6c


Noves companyies a la paret


divendres, 23 de setembre del 2011

Nou bloc de fotografies

Tinc uns amics que han creat un nou bloc de fotografia i un nou col·lectiu Made you look i no costa res fer-li un cop d'ull.
Idees fotogràfiques fresques i divertides.
Somnis a la xarxa
Aquí el teniu:


http://fototrip-trip.blogspot.com/


dimarts, 30 d’agost del 2011

IMST REFLEXIONS (SEGONA PART)








“La gent està cridant,
els temps estan canviant.
Si surts a fora,
ho veuràs de prop”

Què voleu que us digui del grup de música Sau... Personalment no em feia ni fred ni calor la veritat. Això del rock ensucrat i convergent català mai m’ha emocionat massa, però he de reconèixer que la lletra d’aquesta cançó em sembla molt encertada.
S’ha de sortir de casa i obrir la ment per veure el que està passant...

Imst és un petit poblet del Tirol austríac a 55 Km d’Innsbruck, bonica ciutat amb una tradició i una cultura de l’esquí i de la muntanya més que envejable.
Doncs com deia, Imst és un petit poblet envoltat de prats alpins, boscos de coníferes, alts cims rocallosos, alguna petita estació d’esquí i una instal·lació d’escalada esportiva que et fa obrir la boca i et fa reflexionar del perquè els austríacs són uns autèntics craks de l’escalada esportiva de competició.

He tornat d’Imst desconcertat i impressionat, la veritat. Ara sí que veig que el món de les competicions és una altra dimensió de l’escalada esportiva i que nosaltres estem a anys llum dels que actualment tallen el bacallà. En aquest petit,  modest i personal escrit de reflexions (ja ho dic per endavant) quan parli de nosaltres, i per no despertar malestar ni ferir possibles sentiments identitaris, em referiré als que vivim a la Península, malgrat que els que som del petit país pirinenc ens agafi de resquitllada.

Crec que l’escalada esportiva de competició ha agafat una nova dimensió. Vies tècniques, de resistència, de força neta, amb desploms espectaculars i llargs recorreguts i amb poc temps d’execució fan que les finals siguin dinàmiques i espectaculars.

Nois i noies, amb una disciplina d’entrenament digna de qualsevol esport d’alt nivell, equips formats per tècnics, entrenadors, fisios, delegats i més de deu joves per equip ens fan veure que la dedicació i serietat de moltes federacions agafen forma i, lògicament, donen els seus fruits.

Està clar, però, que no podem prentendre competir amb les actuals potències juvenils del moment com poden ser Àustria, Eslovènia, França, Alemanya, Japó... I atenció amb els països nòrdics !!! Sense les seves infraestructures (instal·lacions indoors) ni la seva mentalitat poc podem fer. D’acord, ja sé que direu que nosaltres tenim roca i ells no. Que França no té roca? Alemanya? Àustria?...Ells viatgen a casa nostra a l’hivern buscant el sol i la dificultat de les nostres vies d’esportiva i nosaltres anem a veure’ls a l’estiu... Ah si, i també molts dels nostres competidors no tenen més remei que desplaçar-se als seus països per poder entrenar en condicions.
Llavors... on està la gran diferència? Potser és que no acabem d’entendre que no és viable intentar competir contra ells amb els actuals plantejaments d’infraestructures i de mentalitat, sobretot institucional. Fer competicions nacionals amb plafons de 12 metres!!! on per fer-ho difícil s’inventen vies de passos llarguíssims, a bloc i on predomina el “garrulisme” col·lectiu.
Ja sé que molts de vosaltres pensareu que no sé el que em dic quan el Ramon, campió de campions, és català i és dels nostres. Sí, és veritat, però el Ramon és un punt i apart, un rara avis (amb el bon sentit) un crak, un fora de sèrie. Però, quants Ramons hi ha? I què pasarà el dia que el Ramon miri enrere buscant un relleu natural? Voldria creure que les federacions de torn ja hi pensen. Em resulta una mica sorprenent que les federacions que han vist sorgir dos campions del món absoluts i dos juvenils d’entre nosaltres no facin bones inversions en infraestructures, en tècnics que s’escoltin a la gent que hi entén i deixin de banda les mediocritats per poder seguir al capdamunt d’aquest esport que, ens agradi o no, cada dia mou més diners, més gent i més competitivitat. I si tot va bé serà olímpic.

Que consti que estic parlant de l’escalada esportiva de competició. En d’altres activitats competitives de muntanya s’ha cregut amb projectes a llarg plaç, s’ha escoltat a la gent que hi entén i s’ha fet una aposta cega i ferma per un grup de joves i de tècnics, i els resultats actualment són més que evidents. Així, perquè no fer-ho en el nostre esport?

Crec, sincerament, que si les nostres federacions volen que el nivell de l’escalada esportiva de competició agafi volada potser que fem una volteta per Europa... i és que  ja ho diu la cançó

“La gent està cridant,
els temps estan canviant.
Si surts a fora,
ho veuràs de prop”

Seré el primer en reconèixer el meu error de plantejament si les coses no són així.

dilluns, 29 d’agost del 2011

IMST (PRIMERA PART)


                                                                  EL MUR D'IMST



                                                       LES VIES CLASSIFICATORIES

                                                              BERNAT ESCORIHUELA

      
                                                    ESCALADORS DE 50 PAÏSSOS


                                                   HAN SEURAN DEL TEAM KOREA

                                                        LES CLASSIFICACIONS




                                                    JOHANNA ERNST I SASHA DIGIULIAN

                                                             SEBASTIAN  HALENKE


                                                                       PIOTR SCHAB

                                                                  LES FINALS

diumenge, 21 d’agost del 2011

dilluns, 15 d’agost del 2011

dilluns, 8 d’agost del 2011

TOT FLUEIX

Quan tens poc més de vint anys i fas un viatge inoblidable amb una colla d'amics al paradís somiat dels escaladors de grans parets i d'una filosofia d'entendre l'escalada i la vida, està clar que acabes aterrant d'una manera o altra a Yosemite...
Però el més màgic de tot plegat és quan la teva edat es dobla i encara segueixes escalant amb els mateixos amics, i a més a més s'hi suma el teu fill com un més del grup i com un més d'entendre l'escalada tal com l'hem entès i la seguim entent...
I és aquí quan la màgia flueix....


GRÀCIES AMICS (amb majúscules)










dilluns, 11 de juliol del 2011

SWITZERLAND


XINO XANO VAREM FER CAMÍ BUSCANT ROCA SUÏSSA


I VAREM TROBAR UN BONIC JARDÍ,



UNS BONS AMICS,

ZONES TRANQUILES,






VIES DURES,





CIUTATS PRECIOSES,

                                                    


                                      


   
  


LLOCS PLENS DE MÀGIA,

ROCÒDROMS INCREÏBLES,




  
                                                                                                     
                                                                                                







I MOLTS BONS RECORDS