AMADEUS, ROCA ALTA

Ahir, amb el Bernat, volíem fer la nostra primera via llarga de l'any.

L'Amadeus. 135 metres 7a (6c obligat) , a la Roca Alta, és una d'aquelles vies que sempre m'havia fet molta il·lusió de fer i ahir, amb el Bernat (qui ens ho havia de dir , eh nanu?), hi varem dedicar 2h i 40 minuts per fer-la realitat.

La via és una línia fantàstica.
Un primer llarg (IV+) de 30 metres, primer contacte amb la roca i amb la via.
El segon llarg (V+) de 30 metres, amb un diedre final molt guapo.
Tercer llarg (6c) de 30 metres, és un llarg amb una inici amb dos bombos amb canto i una excel·lent placa amb final difícil.
Quart llatrg (7a) de 45 metres. Llarg estrella:  dur, vertical,  mantingut i amb aire entre bolts. Excel·lent llarg. El passo com puc i de segon, el Bernat el fa a vista.
Per fer la via hem portat 14 cintes i semàfor d'Aliens.
Aquí i aquí dos blocs amb la resenya

Una gran via per un gran inici d'any!

Via del Sergio a Terradets i Fanal Nocturn a Àger

Al Montsec m’hi perdria constantment. És un lloc que t’enganxa des de la primera esnifada, que hi fas... Esnifada del seu aire fresc i sec, dur i salvatge, càlid i caluròs...

El Montsec enganxa ...

Doncs sí, entre lesió i lesió ens hem estat passejant pel Montsec, buscant agradables vies i buscant boniques i tranquil·les zones d’esportiva...

La via del Sergio a les Bagasses, 6b (V+ oblig.) 355m, que nosaltres els vàrem tallar a la falsa Feixa (255 mts). Via per col·leccionar, gaudida als L4 i L5, especialment el cinquè. Per a mi els millors. Fàcil el L1, però no caiguis !!! Bona via, entretinguda i mig equipada: joc tascons, bagues sabineres, friends del 0,75 al 2 i alien groci verd.

Fanal Nocturn al cap del Ras. 6a+ 255m. Guapa via, entretinguda i mig equipada. Vàrem portar peces petites fins el 0,75, semàfor i dues cintes sabiners. La ressenya diu més, però ho varem fer així i varem anar molt bé, potser una tercera cinta sabinera pel penúltim llarg no ens hagués sobrat. Llargs guapos L1 de 6a+, concentrat a les quatre primeres cintes, tibadeta en fred, però és més tècnica que de força, guapa entrada. L3 diedrillo per equipar, llarg xulo. I els llargs estrelles són el L5 i L7.  Al L7 tens una entrada guapíssima, equipada, per anar a buscar un fisura cega i aquí sí, aquí és on s’ha d’escalar per anar a xapar la segona... És el millor llarg. Reunió a reforçar, travessia fàcil a la dreta, parabol i sortida per un guapo “diedrillu”, on s’hi poden posar peces. Bona via. Peu de via amb un clar FC.

Ara tocar recuperar-se una miqueta més i a tornar-hi!

Salut

13, rue del Percebe

“Cuando baje te va a caer la del atún “....

... Resava el tio que tenia escalant a la via del meu costat. Més que resar, ELL cridava i cridava com un posseït perquè el seu simpàtic fill el sentís 25 metres més avall, cosa més que complicada, pobre crio, amb tot el merder que hi havia muntat a peu del sector.

Res de nou ja sabeu, gossos amunt i avall perseguint-se, escaladors “cantant” flashos per tota la gent del sector... En definitiva, l’entorn idíl·lic, ple de pau, amor i harmonia en que s’estan convertint alguns sectors d’esportiva...

I és que és tant i tant bonic escalar a segons quins sectors, que la veritat és que t’en treuen les ganes. Aquest dia en concret, quan vaig arribar a la reunió de la via que estava fent i vaig mirar avall, em va caure l’ànima als peus i, senzillament, no hagués tornat a baixar si no fos perquè el Nanu em mirava volent dir “baixa d’una vegada i canviem...”.

La vista que tenia des d’aquell punt elevat era genial. Al fons veia la realitat de tot el que tenim i de cap on anem... Cada dia més, els sectors d’esportiva tenen una semblança més gran a una de les tires de 13, rue del Percebe.

Per cert, i el pobre atún?

Feta aquesta petita introducció bucòlica del tema, avui reprenc una miqueta el bloc.

Lesions a banda, que encara duren, i escenes de la vida quotidiana de l’esportiva com la que us acabo d’explicar em van fer parar i baixar del tren modern i ràpid  al que havia pujat conscientment, tornar a agafar aire i esperar-me tranquil·lament assegut a que en passi un altre per intentar començar un nou cicle. És un dels meus objectius el poder triar un nou destí.

Aquests dies estic rodant una miqueta per algunes parets, com la Bucòlica a l’Alt Urgell, els Puntals d’Àger, Terradets... en definitiva, intentant retrobar noves motivacions per entendre de nou que l’escalada és molt més que una 13, rue del Percebe.

En aquest antic tren on estic intentant pujar de nou, m’acompanyen bons i vells amics d’això de la vertical i tinc sort, molta sort, perquè algú ple d’energia, d’inquietuds, motivació juvenil i molt proper vol fer el viatge amb mi, encara que no sabem de quantes estacions, dins d’aquest antic i atrotinat però conservat tren que va carregat d’aroma, d’autenticitat, de caràcter i que para a totes les parets del recorregut i, si vols, baixes i, si no, busques la millor parada...

Salut!

Paret Bucòlica Trentaitantos 6b+ 

                                       

Puntals d'Àger Inversió tèrmica 6b

Terradets Engendro 6c

Noves companyies a la paret

Roca dels Arcs: El Barón Rampante 7b (6b oblig.) 210 mts.

Màgica paret on els voltors estan enfeinats preparant els nius! Et passen a la prop amb un interminable anar i venir de branques al bec... I és que el Montsec té aquell toc màgic que tant m'enamora!!!
Fa dies que, amb el Bernat, parlem d'escalar algunes vies llargues...
Tenim algunes vies al cap i ell té moltes ganes de fer-ne alguna  "amb catxarros". Però, com tot a la vida, l'adaptació a noves situacions ha de ser progressiva i s'han d'assimilar les coses amb calma: "menjar poc i pair bé", i sota aquesta vella premisa dissabte ens vam decidir per una via de sis llargs i equipada... Tot al seu temps !!! 
Finalment ens decidim per aquesta atractiva línia de la Roca dels Arcs oberta l'any 1990 pel Juani Espuny i el Luichy.

La via és molt guapa, amb dos llargs durs, el tercer i el quart que són 7b i 7a.

El 7b és un llarg de 35 metres que et deixa anar fent, (s'ha d'escalar!!!) anar jugant amb una fisura amb roca dubtosa per encarar una petita placa que et porta a sota del "tomàquet" que són les cinc darreres xapes, on s'han de superar dues panxes típiques de la zona i on la tècnica de peus i tibar de preses petites li donen el grau. 
El Bernat l'encara a tope i poc pensa que està en una paret. El fa a vista, lluitant a fondo... Jo, de segon, no tinc més remei que penjar-me a les dues primeres cintes dures de les cinc finals, la resta perfecte. Arribo a la reunió més inflat que el Popeye. 
Em miro el proper llarg (7a) i es veu molt guapo.
El Bernat em mira amb cara de corder degollat i pregunta el fas tu? Ho sento noi, però si...
Doncs ves a muerte !!!
15-20 metres mantinguts on les panxes típiques et van estovant, estovant i l'última cinta m'impedeix encadenar el llarg a vista... Uns cantos petits fan que les mans semblin de mantega i caic a l'últim suspir... Dos llargs 10.

Pel que fa a la resta de la via, al primer llarg s'han de vigilar els primers metres de roca trencada i un desplom (6b+) et dóna el bon dia i et posa a lloc. El segon llarg és súper! un 6b bonic, sobretot el tram de diedre... El cinquè llarg (6a) és un llarg amb alegries entre assegurances i amb un primer tram de roca dubtosa. El darrer és un llarg de 50 metres de roca grisa i compacta on les excursions entre xapes es fan divertides, navegant per aquest llarg compacte de V+. En aquests dos darrers llargs, unes "incòmodes" xapes d'una via de l'esquerra et poden portar a certa confusió.

Nosaltres vam portar 15 cintes i ens en va sobra alguna. I el C3 del primer llarg (mireu foto L1) no el vam posar. El Bernat creia que anava més amunt, però just s'ha de posar a sobre d'un tronc de sabina seca que es veu a la fotografia.
Més info: aquí i aquí

LA CAPRICCIOSA 240 mts (6a). DE GRANIT ANDORRÀ

A Andorra no tot és sucre poc refinat, ni güiski, ni tabacu, ni ipods, ni perfums enganxosos, ni pastis pels francesos o pistes d’esquí descomunals....

No? Doncs, no. També si escala; vies llargues, esportiva, alpinisme, gel i golouttes a l’hivern, esquí de muntanya....

...El divendres a la tarda per sortir de la monotonia i començar a tornar a fer llargs, quedem amb el Patrick, per fer una vieta llarga, ràpida, fàcil i bonica.
Via Capricciosa (6a), al Solà d’Enclar (Santa Coloma, Andorra la Vella) 240 metres ben buscats dins d’aquest caos de granit. Oberta l’any 99, amb parabolts. Via a prova de bomba. Tant sols heu de portar deu cintes i material per les erres , per fer els nous llargs de la via. Tota rapelable, però la baixada és fa ve per una tartera que ens porta al camí de l’inici amb 10-15 minuts. Aquí la ressenya.
El Patrick i jo ens i vàrem estar tres horetes, navegan per un granit excelent.

La via comença per una diedre molt marcat (a cinc minuts del cotxe, pàrquing del cementiri de Santa Coloma) i la primera reunió l’heu de fer al costat d’un bon arbre. No és perdedora, tan sols heu de seguir els parabolts. Al llarg tres trobareu una primera erre, seguiu més amunt i en trobeu una altre que és millor fer-la. La R-4 te una R-4 bis (un llarg de 20 metres al mig d’un bosquet, buscar-la un pel a la esquerra). De la R-5 a la R-6 és fàcil però un cop feta la placa/diedre seguir una miqueta més amunt i passeu a la banda dreta (fàcil) per trobar la erre.

Això si baixant, podeu anar a fer el guiri i deixar-nos alguna pela, per alguna botigueta que tenim pel País (que la cosa està muy mal)...i si no voleu fer el turista us recomano a fer unes tapetes al bar las Vegas a Andorra la Vella al carrer de la Sardana i si no a Sant Julià al bar Rosses (no se l’adreça però pregunteu-ho i us indicaran) No deixeu de provar el Ribeiro o el vino turbio.

Salut gent i us esperem...que no tot es formatge ni sucre.

Esperò nord-oest del Font Negre (MD- 6a). 350 metres

Cap de setmana mogudet...No hem puc queixar, tot i estar mig convalescent:
Divendres a la tarda via llarga a Sant Coloma (Andorra) ja us ho explicaré. Dissabte, via llarga a alta muntanya, ara us ho explico i diumenge esportiva a Tres Ponts amb el Panxa del Bou Team (us estimo !!!).

El pic del Font Negre (2.790 metres) es troba situat a l’Ariège, just a la frontera amb Andorra. Per accedir-hi nosaltres ho vàrem fer des del punt duaner (riu Baladrà) d’Andorra i França, encara que creiem que des del Pas de la Casa també si pot accedir.

L’aproximació es força agradable fins que s’arriba a la morrena. Tot bloc i més blocs, però si t’ho montes be en surts força ben parat. A l’alçada de la canal de baixada (molt envident), deixem les motxilles i ja ens vestim de “torerus” . Fins a peu de via 2 horetes i poc (amb la calma) i 635 metres de desnivell.

L’entrada de la via és evident: a la dreta d’un marcat corredor per una fissura herbosa.

L1. IV+. Pugem per la fissura (desequipada) fins a trobar un petit pla herbós amb dos pitons (30 metres)

L.2. IV+. Seguim recte (per uns blocs una miqueta trencats) i passem a la banda dreta de la paret i fem reunió sobre una lleixa evident (40 metres)

L.3 V+. A la nostra esquerra ja es veu una fissura (tasconet vermell posat) que acaba sota un sostret. Sortim de la reunió baixant una miqueta per anar a buscar la fisureta, seguim recta i passem el sostre (un pitó), seguim per una placa fins ficar-nos en un petit diedre (un pitó). Al final del diedret sortim per la dreta i fem reunió a un replà. (30 metres).

L.4 V+. Una placa evident amb una fisureta amb un pitó. Recta per la placa enllaçant fissures i passant un petit sostret ha on muntem reunió a un pla força ampli. (35 metres)

L.5 IV+. Seguim amb lleugera tendència a la dreta per més endavant entrar a un petit diedre (encarar-lo per l’esquerra) i pugem a un plà ha on farem reunió. (35 metres).

L.6. III. Sortir per l’esquerra de la reunió i buscant la lògica (atenció blocs trencats) arribem a sota una placa amb uns blocs a l’esquerra força evidents. Fem reunió (30 metres).

L.7 VIa . Sortida evident de la reunió (mig en diedre, mig en bavaresa) i trobem un parell de pitons. Pugem al damunt d’un pedestal (petita agulla) i passem a la placa del davant protegida per pitons. Un cop feta la placa, xapem un pitó que ens queda molt a la dreta per retornar a la línia i seguim recta. Seguim la lògica. Fins arribar a un pla ha on muntem reunió d’un bloc.

L.8 IV+. Seguim per el fil de l’esperó, per alguns blocs inestables. Muntem reunió d’un bloc (35 metres).

La ressenya original ens marca tres llargs més de III+. Nosaltres ja ens vàrem desencordar i vàrem seguir fins al cim. Un cop al cim, crestajar una miqueta (fàcil) anar a buscar la canal evident. És la segona que trobem (molt ample).
La via te un recorregut de 350 metres amb un desnivell de 285 metres. Anar fent, amb cordada de tres i un d’ells (jo en concret) marejat i amb nàusees i vàrem estar 5 horetes.
La via està desequipada. Als llargs més difícils trobem algun pitó. I algunes reunions (no totes) hi ha dos pitons i alguna baga vella.

Material: 12 cintes. Joc complert de camalots fins el tres, joc de tascons i bagues llargues per fer alguna reunió a blocs.
És una via alpina d’anar buscant la lògica. No es fa gaire hi trobem molt liquen.
El cim està a 2.800 i la via està orientada nord-oest...Bona per l’estiu calorós.
La baixada fins el cotxe 2h trenta o quarant cinc, no ho recordo...

Nosaltres vàrem fer el retorn per un petit llac que hi ha molt més còmode per evitar els blocs de pedre.
Be gent, demà la ressenya de la via llarga del divendres.
Ahir a tres ponts esportiva sota l’aigua...Però vàrem escalar que d’això es tracta.

Salut !!!!

BUCÒLICA. PAS D’ESTRÈS....MARXO DE VACANCES

Desprès d’agafar-me aquesta setmaneta amb més calma: un dia d’escalada esportiva sobre granit (durísim) i d’un dia de fer rooler esquí. Ahir tocava desestresar-me.
Amb el Jordi P. quedem a les 16h a la Paret Bucòlica. Encara hi toca el sol així doncs es o agafem amb calma. A les 16.45 som al peu de la via; en aquest cas hem escollit Pas d’estrès 180 metres (6a obligat) de via amb un llarg d’uns passets de 6b+ . La paret a aquesta hora ja està a l’ombra però està molt calenta...Amb el pas de l’estona una brisa perfecta ens dona una temperatura excepcional.
La via és molt guapa. A tots els llargs et trobes un o dos “bombos” més o menys difícils depenen del llarg.

Primer llarg V+. És un llarg curt i fàcil de cinquè grau.
Segon llarg 6a. És una miqueta més llarg i ha on la dificultat és concentra en uns passos de placa, que pels peques et queden una miqueta llargs, però es fan be i molt ben assegurats (tònica general de la via)
Tercer llarg 6b. Per mi és el llarg més difícil de la via, si més no el més mantingut. Surts de l’erre, passant un primer “bombo”, amb bona pressa, vas fent fins trobar-te una secció més tècnica i s’ha de superar un altre “bombo” que si ets petit no veus massa be ha on s’ha d’anar però al final unes bones presses et porten a la següent erre (un pel incòmoda)
Quart llarg 6a (diuen 6a+). Sortida de l’erre amb bona pressa fins arribar a un “bombo” ha on està la dificultat. La resta es fa be i molt disfrutón.
Cinquè llarg 6b+. El tomàquet està a la sortida de l’erre per superar?..Un “bombo” (deu punts per la resposta). És un pas a blok (si ets llarg cap problema). Canto petit per la mà esquerra, bloqueig d’unes gotes d’aigua per la dreta puges peu i canto per l’esquerra. La resta (6a) finet però es va fent.
Sisè llarg. Vè. Disfrutada per un llarg curt que et porta a la vira de baixada.
Una via guapa i ràpida. Sembla que sigui un itinerari pensat per gent llarga. Els peques ens ho hem de mirar més.

La via és ràpida a les 20,15 ja estàvem al Tahussa de Coll de Nargó prenent un birreta.
Ens ha sortit tota neta. Pel material no vcal patir, amb dotze cintes i reunions ja fareu.
Val la pena per aquestes tardes d’estiu.

.............................................................................................................................................

Canvi de tema xapo la paredeta fins el proper 28 de juliol. Torno a marxar de vacances, per tercer cop aquest any he,he,he...I encara i penso tornar-hi un quart cop....

Amb el nanu de Deu. Marxem cap a les terres gales el proper diumenge. Farem una tournè. Primer passarem uns dies per Orpierre (repetim de l’any passat). Desprès el nanu te compe a Serre Chevalier (open international jeunes) , per provar i agafar “soltura” davant dels monstres europeus i per acabar farem uns dies més a Ceuse, aquí acompanyats pel Panxa del Bou team...

Sigueu-ho molt feliços i passeu uns bons dies....

Salut i fins la tornada

PUNSOLA-RENIU AL CAVALL

No ser com començar aquest post, perquè sigui una cosa original...És difícil parlar-vos d’aquesta via, a quasi be tots els blocs està més que ressenyada. Actualment deu ser la via més repetida de tota la cara nord de Montserrat. Motiu ? La cremallera de bolts que hi ha des del rebot inicial ¿...? fins al cim. No entraré, en aquest post, a jutjar la feina de “reequipament” que a algú fa per la cara nord de Montserrat, però està clar que aquesta via deu ser la més assequible, degut a la parabolada que hi ha a la via
És una línea brutal la que varen obrir, sobretot la part superior. Pel meu parer actualment es una via sense cap tipus de compromís, és pot fer tota la secció de Ae1 en un perfecte A0, el famós i mític pas llarg del Ae1 ha passat a la història. Pels que la vulgueu fer en Ae1 o A0 porteu almenys 20-24 cintes !!!.
En definitiva és una molt bona via per anar a intentar apurar-la en lliure. I això és el que vàrem intentar fer el Jordi P. i jo el dissabte.
Per evitar cordades, em toca matinar per poder ser els primers a peu de via, cosa que vàrem aconseguir, però pels pels. Quan estem a la primera reunió comencem a sentir gent i...arriba “la romeria del cavall”. Quina gentada... que tenim pel darrera !!!!.



El “tomàquet” de la via estan als tres últims llargs (i més concretament al penúltim (6b+) i a l’avant penúltim (6c)). A mi em toca el llarg de Ae (6c en lliure). És una tirada llarga, amb alguns passos tècnics al mig, que amb paciència i buscant surten i la resta aguantar-li amb bona presa fins l’erre. Em surt net i a vista !!! El següent llarg Ae (6b+ en lliure), és més curt però a mi em costa un parell de caigudes, més tècnic i amb algun pas llarg que no acabo de saber llegir be. Em surt en lliure però no l’encadeno...llàstima. I l’últim llarg, és una flipada Ae (6a en lliure) una travessa que et porta directament sobre el buit i la resta, fàcil, per molt canto...Una disfrutada de llarg que també surt net...
Una excel·lent via, una excel·lent línia i un reequipament més que qüestionable.
No estic en contra dels reequipaments, sempre que facin falta, però expansió per expansió i no modificar el compromís de les línies !!!. Em costa entendre-ho.
Repeteixo una molt bona via !!!!

SENZILLAMENT TAGHIA

Bé , ja m’estic resituant, m’estic tornant a acostumar als sorolls de cada dia: cotxes, mòbils, veïns paranoics, la tele !!!! el despertador que sona d’hora per anar a currar i no a tibar, a les olors... si, si les “nostres” olors... En fi ja estic a “casa” .

El Taghia, ha estat més que anar a escalar...Crec que encara i podem retrobar aquelles petites i grans coses que ens fan sentir la vida amb una intensitat que quasi havia oblidat. El lloc, la gent, el temps que passa tranqui (las prisas matan amigo) els nens, les tapies, el sol, el cel blau intens... i la roca...Deu meu quina roca !!!.

Arribar al Taghia és una bona aventura, quan et diuen que està lluny penses amb la distància quilomètrica, però amics, no és tant sols els quilòmetres el que fan que un lloc estigui més o menys lluny és el temps i l’espai que t’envolta que et fan sentir al cul del món i us asseguro que això es flipant. Nosaltres desde Marrakech i vàrem posar vuit hores, quasi interminables, de transport terrestre. Amb una escala per canviar de vehicle i dinar inclòs ha Azilal, últim gran nucli. Canvi de vehicle per poder transitar per una pista llargísima que s’enfila fins els 2.700 metres d’alçada. El pobre trastet carregat amb 14 tios plens de trastos de tibar, més els passatgers que vàrem anar recollint pel camí. Efecte del pes i la calor: motor rescalfat diferents vegades. Arribada a Zaouia un te verd a la menta (whisky berber) i unes pastes flipants a la gite Oued Ahansal del simpàtic Amagar Mohamed (+ 212 (0) 72868476 mohamedamagar@yahoo.fr). Aquí ja pillem les mules i per una caminet de muntanya arribem al Taghia de negre nit. Ens rebem el Said Masaoudi (023 45 92 90 i +212 (0) 68246536) i la seva família és la gite Tawajdat (la del Said) nosaltres vàrem triar aquesta i la vàrem encertar: acollidors, generosos, atents i uns preus més que econòmics. El Said t’organitza tot el muntatge; Marrakech, Taghia. Tot perfecta.

Les vies:

Entre tots vàrem fer les següents vies.

A la Paret de les Sources. A 15 minuts de la gite i amb un descens molt fàcil, caminat per unes vires.

Le rêve d’Aïcha 225 m 6a+ (V+). Espectacular diedre amb roca coralina. D’una adherència bonísima. Primer llarg estrany. Personalment no crec que sigui la més guapa de les Sources. Portar estranguladors i/o alien groc i verd.

Belle et Berbère 300 m 6b+ (6a+). Una via molt guapa i molt mantinguda. La línia es trencada per les repisses de les reunions, però els llargs de 6b+ son senzillament antològics. Amb un llarg de 6b+ de 50 metres espectacular !!! i els dos darrers son boníssims. Roca súper (a la francesa). Segur que és la via més assegurada del Taghia. Però ull s’ha d’escalar...

Classe Montagne Epinal 200 m 6c+ (6a+). Molt bons els tres primers llargs, Val la pena fer-la. Al lloro la sortida de l’erre per fer el 6c+. No us fieu del 6a+ obligat. S’ha d’escalar !!!

Zebda 260 m 7b+ (6c+).Espectacular i mantigunda. Via dura. Nosaltres dos (el nanu i jo) no la vàrem fer.

Jbel Taoujdad (2600 m)

Impressionant paret. Roca increïble, adderència excepcional. Els peus de les vies a una hora de Taghia. Baixada entretinguda, millor no caure... Ràpel de 40 metres per arribar a un primer coll.

Au nom de la réforme 300 m. 6c (6b). Un clàssic del Taghia. S’ha de fer !!! Tota la via molt guapa. El llarg de 6c i el 6b+ “súpers” l’últim llarg de 6b un pel més fàcil. S’ha d’escalar....Diuen algun alien groc pel final. Nosaltres no el vàrem posar.

A boire ou je tue le chien 250 m 6c (6a). Més dura que el nom de la réforme. Nosaltres no la vàrem fer. Com deien uns bascos “corre el aire entre seguro y seguro”. Millor portar algun catxarrillo mitjà.

Jbel Oujdad (2695 m)

Baraka 680 m 7b (6b). El nanu i jo no la vàrem fer. Una hora d’aprox. I una baixada llarga, complicada i amb un ràpel ens va fer desistir (ja tindrà temps). Diuen que una via molt maca. Última part més alpina. Varietat d’horaris des de 6/7 hores totals fins a 9/10...Depèn de la cordada.

Paret d’Ifrig

Canyon Apache 280m 6c (6b). El nanu i jo ens la vàrem saltar. Via mantinguda, guapa i dura. Accès entretingut, però no complicat i la baixada igual. Roca brutal

Paret de la Cascada

Una horeta o horeta i mitjà. I toca el sol de ple.

Elf Minuten 250m 6a+. Única via que vaig abandonar. A la guia et diu que amb uns aliens mitjans en tens prou, que està equipada. Doncs be, no està equipada. Primer llarg a pel i el segon un pitó. S’ha de dur friends i tascons. Ja ho sabeu...La vàrem cagar.
Impressionant paret.

També vàrem fer un dia d’esportiva al sector Al Madrassa. Ombra tot el dia. Grau dur i roca per flipar. Bones vies, la veritat. Costa posar-se a lloc...Tens la tapia al cap i acabes amb la pell trinxada. Nosaltres o vàrem fer l’últim dia desprès d’estar tibant cada dia i es notava força.

En definitiva, un lloc 10. Val molt la pena. Roca brutal i vies guapísimes. Porteu sempre material pels ràpels (els nens es tornen boixos amb les cintes i els mosquetons). Sempre que poden (que es sempre) desmunten les instal·lacions fins i tot les de Baraka. Reforceu els ràpels, uns bascos es varen endur un bon ensurt. I recordeu que esteu al cul del món....

Material escolar està molt be per portar-lis. Les mestres son molt simpàtiques i us deixen visitar l’escola i deixar-lis material.

Salut, si algú vol més info detallada m’ho pot demanar.

SHUKRAM TAGHIA

MARETA MEVA !!!!!!!!!!!!!!!
Acavo d'arribar i encara estic allà...Unes fotillos per fer boca. Quan m'hagi recuperat una ressenya.
Gràcies a la gent del Taghia per fer-me sentir millor que a casa i per les cures d'humiltat.