dimecres, 24 d’octubre del 2007

SI NO TENIU PARELLA QUE FEU ?


No es cap anunciat, per buscar rollete...tampoc sóc dels que menjo carn i peix (més aviat de carn no en menjo mai). Res de tot això, colla de mal pensats. Senzillament, és una reflexió que a vegades hem faig en veu alta. Molts cops costa trobar a algú que et vulgui acompanyar a fer via llarga. Amb algú que t’hi trobis a gust. Que t’aguanti les neures, que li tinguis confiança, que controli, que sigui simpàtic/a, enrotllat/da etc.
No sempre el trobes. Personalment tinc alguns amics que coincideix en aquest perfil i sobretot un que és amb el que més surto, i amb el que he fet més tapia. Ens coneixem molt be i sap ha on “patino” més i crec que ens complementem força be. Però no sempre coincidim.
I la pregunta que m’he fet es: Que faig quan ell no pot ?
Quedar-me penjat i fer esportiva, que tambè mola no passa por...
Doncs, això ha de canviar vaig pensar un bon dia que tenia la ment més o menys lùcida. I m’he decidit a provar l’escalada en solitari, en solitari no en solo. Crec que es un repte personal important. La veritat és que no sóc massa valent i això també pot ser un avantatge; ets més prudent i em farà controlar més les vies que triaré. De moment faré totes les proves d’auto assegurament i demés a vies molt fàcils d’esportiva, per controlar maniobres i tal...Ja us explicaré.
I vosaltres com ho feu quan no teniu parella? D’escalada em refereixo.
Salut