divendres, 31 d’agost del 2007

JE SUIS DÉSOLÉ (PER NO DIR QUE ENS PRENEN EL PEL)


Desolat, trist i emprenyat és com estic i em sento avui. El meu dolor d’espatlla no marxa i us puc ben assegurar que fot molt de mal. Baixa de l’espatlla i m’arriba fins el colze. Es una bona “p....a” la veritat. Aquesta nit ja no podia més de mal i m’he fotut un mylostan... he dormit i ara no em fa gens de mal però baix grogui total. Ja es ben cuiros el món; et recepten un relaxant muscular apta per cavalls, que no cal enganyar-se és una droga i no permeten la marihuana controlada per fins terapèutics. Serà que les grans indústries farmacològiques i perdrien molts dinerons i que molts governs també perdrien molts royalties ????... Vosaltres mateixos podeu fer la reflexió.

I avui posat a està désolé no puc deixar de pensar amb la destrucció que estan fent a la Rabassa. En aquest bosc estan construint un “giny” mecànic (el ja famós tobotronc) que consistueix en una espècie de tobogan sobre uns rails que farà un recorregut de tres quilómetres i mig pel mig del bosc de la Rabassa. Pels que coneixeu l’indret es farà des del camp de tir de la Rabassa fins al plà de Conanagle (estació d'esqui de fons no d'esquí alpí, cal recordar-ho !!!!). Per fer això han triturat una bona part dels bosc (doncs concretament aquest 3,5 km). El bo del cas es que existeix una carretera perfecta, ampla i en molt bon estat per poder pujar i baixar. I us puc ben assegurar que a l’hivern quan neva la netegen com una patena. La pregunta és cal aquest trasto? I la resposta està clara NO, NO i NO. Però el tema està tal i com o han tractat. El gran Comú de Sant Julià de Lòria un bon dia comença a talar el bosc. Els ecologistes foten el crit al cel i el Ministeri de medi ambient (aquest pobres si que estan arreglats) diuen que no tenen cap permís ni constància d’aquesta tala: Resposta del Comú “s’està desenbroçant el bosc” ¿...? Tot queda parat. Passen dues setmanes i el Govern en ple, tot s’ha de dir, decideix arxivar el cas. Curt i ras, foten el dossier a la paperera. Acte seguit el Ministeri de Destrucció Territorial i el d’Economia aproven el projecte... Els pobres del Ministeri de Medi Ambient a callar. Passa una setmana més i ja acaben de talar el bosc i construir el tobogan. INCREÏBLE !!!!!. Gent aquest és el Govern i el Comú que tenim. Però és el País que volem ????.
Per cert per rematar-ho aquesta cap de setmana faran a la Rabassa una prova del campionat del Món de trial... Cal cap comentari ?. I fa un mes es va realitzar una prova al camp de tir de la Rabassa. Una prova internacional de tir al colom...si, si coloms vius. Tenieu de veure els pobres que quedaven ferits. La resposta del Govern i del Comú. És fàcil d’entendre perquè es fan aquestes proves; porten turisme de molts diners...
Millor que pugui tornar a escalar aviat i distraurem si no acabaré fatal !!!!
Salut gent i entre tots pensem-hi una miqueta. Els que teniu dret a vot i podeu fer-hi alguna cosa i la resta fer-nos sentir que en som molts !!!!

dijous, 30 d’agost del 2007

M' HO SALTO


Dos dies parat i ja no he aguantat més, ahir vaig sortir a escalar (una miqueta) i avui em fot un mal l’espatlla de mil dimonis.

La Santa volia anar a tibar una miqueta, està motivada. A les 16.30 estàvem a Perles i en concret a la Roca de Perles (roc d’en Solà). Feia calor, però aquesta hora ja hi entre l’ombra i passa un aire fresquet que fa que si estigui prou bé. Aquí per lo general les vies son llarguetes. L’Ester es fa molt be (amb tope rop) les vies Noches de bohemia (6a) i Lluna de mel (5b/6a). Aquestes dues vies tenen dues parts ben diferenciades. La primera es més ramposa i amb canto i la part superior es molt més vertical i amb més dificultat. A Noches de bohemia (33metres) la part superior és més fineta i tècnica. Has de fer anar be els peus. L’Ester s’ho curra i fa una bona via. Lluna de mel (33 metres) també te una primera part fàcil (amb un primer pas al entrar a la via) i la part superior és un pel més atlètica que l’anterior. Aquí s’ho lluita (la Santa) i també es treu el pas més pelut. Baixa súper contenta i feliç (s’ha de dir que jo també ho estic). Com que encara ens queda temps em poso al primer llarg (30 metres) de Tos de gos (6c) un deu de via, de les vies guapes, guapes. Continuitat a tope. Em volia provar i saber com estava. La vaig encadenar i em vaig trobar molt be. És un “gustazuuu” fer aquesta via.
Ara que està motivadíssima, la Santa, em quedat que cada divendres a la tarda anirem a tibar una estoneta.... Haviam si acava la tardor fent 6b.
Venga penya avui roco amb el nanu. Se li ha de controlar l’entrenament i de pas fer-lo jo ....
Salut

dimarts, 28 d’agost del 2007

Bob Marley - I Shot The Sheriff [ LIVE ]

Aquí us passo un video del rei del Reagge. Estic lesionat i aburrit i m'he dit haviam un Marley !!!!! Iepala

dissabte, 25 d’agost del 2007

CAMARASA. SECTOR LA PERA

Agulla i sector la Pera


Cotxe, 120 quilómetres, 1hora i vint minuts. Aquesta és la distància que tenim per anar d’Andorra fins a Camarasa.
El cert és que fins avui, sempre que havia agafat la carretera que porta a Camarasa era per anar a fer via llarga a Terradets, Roca Regina…però avui gràcies a unes ressenyes que em va passar l’Albert Cortés (un tio encantador) m’estranarè a l’esportiva d’aquest sector.

Estranyament, trobem el sector súper ràpid (el nanu i jo). Per norma sempre em lio. Però aquí és molt evident, i està a cinc minuts del cotxe !!!.
El lloc és guapo. És un passadís de 2,5 metres d’ampla per uns 30 ó 50 metres de llarg amb unes parets a banda i banda de 30 ó 45 metres d’alçada. Estàs tot el matí i la tarda a l’ombra. Al migdia tens dues horetes de sol i torna l’ombra. Els equipadors s’han fet un curro important. Totes les vies tenen el nom posat. Sigueu curosos i respecte-ho el lloc.



L’Albert m’havia recomanat una colla de vies. Amb el Bernat decidim escalfar a un 6a+ molt recomanable “xixi parc”. La roca ens recorda el Montral, de color gris i amb forats. Escalada vertical els seguros posats ha hon toquen (24 metres de via 9 seguros).
Seguim per un 6b que és una de les estrelles del sectors Dancing trip. 25 metres de placa amb forats… Finalment ens decidim a agafar el brau (toro) per la cornamenta (banyes) i ens possem a un 6c/+ (crec 6c+). Finet de regletes. Important fer una bona lectura de via. 18 metres de bona via. És la Cara de Poker (no us la podeu perdre). Bona via per practicar a vista.
Com que el nanu ha de fer més grau ens posem a un 7a (Palermo). Una via difícil a vista. Amb uns moviments claus. Jo li faig dos pegues i em caic just al final, quan s’ha d’aguantar a uns passos de nyapes. El nanu s’ho treu al segon pegue. Fem un altre 6c no gaire bonic (tralara) i per acavar un molt bonic 6b+ de placa amb forats amb un pas clau i dur a l’entrada de la reunió.




Aquí i teniu més fotillos .


En definitiva un lloc MOLT RECOMANABLE. Amb el nanu ja em dit que hi tornarem. Ens han quedat algunes vies, que pinten molt be, per fer.
Un cop més felicitar als equipadors.


Salut i sigueu feliçment revolucionaris.

divendres, 24 d’agost del 2007

FRED I ROCO (NO SIFREDI)


Desprès de fer-vos saber que ja tinc ordinador (que te importància sols per a la família) tornaré a explicar-vos el que interessa.
Aigua, temperatures fresques i neu a partir de 2000 / 2200 metres. Això és el que tenim per aquí dalt. És a dir que no quedava més remei que fer una tarda de roco. De totes maneres ja era l’intenció. El nanu tenia entrenament de plafó i volia fer i mirar el seu entreno. Ell motivadísim jo gos a tope. Ell va fer fins els punts i les comes del seu entrenament, jo anarquia total. Vaig fer el que em venia de gust. Estava cansant del dia anterior. Ja vaig tibar ja...però ni de lluny lo del nanu. No és excusa (o si) però estic fent sessions de fisio per la meva contracturada i hipertrofiada espatlla dreta (gràcies estimada Marta per tenir les mans que tens). Estic fet un nyap. M’ha dit la fisio, que es la Marta, que la setmana que be no faci res de res...i així serà. Be, anar al “monte” a caminar si que ho penso fer i ja us explicaré alguna volteta, que alguna de xula en conec.
Avui no ser massa be que fer si rollers o corre per la Rabassa...Sobre la marxa (ja us dic que estic més anàrquic ara que quan tenia 18 anys). Possiblement sigui una sessió llarga de rollers.
Demà a tibar dur amb el nanu. Anirem a un sector regenerat de Camarasa, en diuen la Pera. Ja us en faré cinc cèntims. De moment ja tinc bones referències del meu conegut cibernauta, Albert Cortès.
Per cert parlant de cibernautes, el meu bon amic de l’escafoïdes petat. Està molt avorrit i s’ha obert un blog !!!!! Benvingut al mon estrany de la cibernautica blogera amic nyapusguapus (http://www.nyapusguapus.blogspot.com/). Ja som ben estranys els humans oi ? Son noves formes i maneres de comunicar-nos i de passar-nos informacions, sentiments, pensaments...En fi un nou HUMANUS BLOGERUS ha nascut.

Penya molta salut, sort i sigueu feliçment revolucionaris, que aquest mon li falta un canvi.
A tibar, a fondren’s a passar-ho be que vivim quatre dies i tres ja han passat.

dimecres, 22 d’agost del 2007

TRASTO NOU

La cova del roco

Bé gent, he trigat 42 anys, ni més ni menys, per tenir el meu primer ordinador. No està gens malament oi ? Finalment he caigut. Ja em sap greu, no us penseu, però també s’ha de fer. Ja sé que tot això no té res a veure ni amb escalar, ni fer fons, ni res del que escric normalment…però a partir d’ara tots els posts del blog els faré amb el meu ordinador. Bé compartit amb la Santa i el nanu. Millor que no us expliqui, l’estona que fa que m’estic barallant amb aquest trasto…

Avui ha fet molt mal temps. Pluja constant, fred i mandra, molta mandra, de sortir a fora, ja em vaig mullar prou dilluns. És a dir que tenia de fer alguna activitat sota cobert…Roco. Avui erem colla. He estat fent unes séries a la cova i capa a casa a barallar-me amb la nova juguina i fins ara que és tard, molt tard. Demà roco amb el nanu…
Sorry per la precarietat del post demà un de bo.

Be gent salut i revolució…malgrat les noves tecnologies REVOLUCIÓ

dimarts, 21 d’agost del 2007

ROLLERS I SANTA, SANTA, SANTA...


Ahir a la tarda és va decidir a ploure just quan em vaig acabar de posar els rollers als peus. A Pal. Volia fer la pujada Pal - port de Cabús. L’Ester (a) Santa em diu que si plou molt em vindrà a buscar...Ok !!!. Dit i fet es fot a ploure i força. Cap problema, em poso el “cangurillo” i amunt i just al meu costat es para un cotxe...qui era? La Santa. Que fas? Res segueixo fins el coll de la Botella, quan hi arribi et truco, d’acord ? .... I jo a lo meu i escoltant The Wall. Amunt, plovent, cap el Coll de la Botella. Ara plou, ara no plou. La tarda està molt guapa; el cel gris fosc, fot un vent fresquet i una cortina d’aigua fineta cau insistentment. Son els dies que m’agraden. Xino-xano arribo al coll de la Botella (500 metres de desnivell des de Pal) i li faig un truc a l’Ester i li faig saber que ja he arribat, però que segueixo una miqueta més, que ja m’atraparà (quina paciència que te !!!). Quan em pilla amb el cotxe estic espitòs i li dic que tiri una miqueta més i que m’esperi una tros més enllà (quin morro que tinc). I dit i fet es para un tros més endavant quan i arribo li dic: saps que ja segueixo fins dalt.... Santa, santa, santa. I m’espera al port de Cabús (230 metes de desnivell més) En total 730 metres positius i 12 Km. Fet pols, mullat com un pollet però això si content... Content, per tenir al meu costat una persona que m’aguanta aquestes bogeries i totes les neures. Que si estic cansat, que si em fa mal aquí, que si no vaig be, que si em caic a aquesta via, que no tibo.. I ella allà, aguantant tot això i més. Com quan a les maratons m’esperava puntualment al quilòmetre 30 amb el meu avituallament, encara que plogui o foti fred...Quina paciència !!!! Realment que faria o que faríem sense aquestes Santes que ens aguanten ?
Tant sols dir-te que moltes gràcies per ser-hi. De debò.
Gent, salut !!!!

dilluns, 20 d’agost del 2007

TIBAR AMB EL NANU



Ara feia dies que no tibaven els dos junts. I en teníem ganes.
El tema està que estic una mica ratllat de tant Coll de Nargó, Perles, Tres Ponts... i volíem fer un canvi de sector. Hi havia dues possibilitats anar al Roc de la Lluna (Berguedà) o a Camarassa a un sector, nou que es veu que està molt i molt be (sector la Pera). Un conegut internauta m’ha passat les ressenyes, l’Albert Cortès. Finalment decidim anar al Roc de la Lluna. Camarasa la setmana vinent.
Des d’Andorra fins a lloc hi ha 93 quilòmetres i 1h i 40minuts si et be de gust pagar el túnel del Cadí i si no tens l’opció la Molina, coll de la Creuta, Castellar de N’Hug i la Pobla de Lillet, que això significa 2h i 10 minuts i 120 quilòmetres, però cero eurinyos. Nosaltres vàrem anar per un lloc i vàrem tornar per un altre, més que res per poder-ho explicar....
El lloc és genial. Estàs entre mig d’un preciós bosc de pi i envoltat per algun prat alpí (es que estàs a 1.350 metres d’alçada). La roca d’un calcari boníssim i ple de forats. Orientació sud, sud-est. Ombra a peu de via. Escalada atlètica, vertical i les vies deuen fer entre 15 i 20 metres, al sector Joc de Pilota, que és el que vàrem triar nosaltres. Ni ha d’altres de sectors. Vies entre el 6a i el 7a. Tot amb parabolt i amb “alejes” assegurats per fer uns bons exercicis mentals. Un lloc 10, sens dubte
El nanu, com que ha canviat d’entrenador, estava una mica “tostat” i no podia passar-se molt aquest cap de setmana. I com que segueix al peu de la lletra els consells, no es va passar. Ell va fer 5 vies del 6a al 6c, i jo en vaig fer un parell més. Una perquè el 6c no hem va sortir a vista i li vaig fer un segon pegue. El nanu, estava cansadot però tot i així es va fer el 6c al flaix i la resta ha vista (feia tres setmanes que no tocava roca). Estàs fort !!!. I sobretot molt de coco, perquè al 6c els seguros de dalt allunyen força.


Un molt bon dia sens dubte.
El diumenge canvi de xip. La adeia era fer placa i tècnica. Anem a coll de Nargó al sector del dipòsit. El dia pintava fatal i de fet va acabar plovent. Però encara vàrem poder fer tres vietes d’aquestes rabioses, però boniques: Makoki (per escalfar) 6a, Txiri miri un 6b molt guapo i bombers in the gim 6b+. Amb un pas de posar-s’hi be. Aquí hi vàrem fer topes rops de propina, entre gotes d’aigua, per entrenar una miqueta. Al final del matí va venir la Mercè i la pobra es va tenir de conformar amb tope rop al 6b+...desprès aigua a tope.

Per tibar amb el nanu ens tindrem d’esperar al dissabte que be...està entrenant al plafò. Sort i a tibar-li Berni.
Be gent salut i a viure !!!!
Pd. Per cert gràcies a tot/es per escriure'm el divendres...Em vàreu visitar 77 persones !!!!

DIVENDRES !!!!


Ja n’ha passat un altre, es que quan t’hi poses passen que ni t’enteres...son els caps de setmana. Com que els començo el divendres a les tres es fan llargs, però passen...súper ràpid.
Com ja es norma el divendres sortideta amb bici: Miki, Ricard, Josep i jo. La idea era fer Ordino-Canilluuuu-Ordino (pel coll d’Ordino). Però vete-ho aquí que decidim fer Ordino-la Coma d’Arcalís (20 Km i 920 metres de desnivell). Doncs be no hem fet ni cinc quilòmetres que el Ricard ja ens posa en fila (que patirem avui!!!!) entre rialles i tonteries un tira l’altre afluixa i anar fent... Encara no som al Serrat que penso “ a la merda el pulsómetre” i paro l’alarma (no el pulsómetre) vaig súper sortit !!!! A les paelles del Serrat tinc una bona crisis, però apreto les dents i torno a agafar la roda del Miki i del Ricard que avui estan que se surten. Ara em trobo be i finalment e agafat el ritme. Pugem ràpids. Com que mel’s conec m’escapo sol, a les últimes paelles de la coma, però afluixo i tornem a estar junts (se que l’he cagat que em faran un sprint i em deixaran clavat). Dit i fet arribem a la recta final i em foten un canvi que em deixen clavat.
Posem el plat gran i al crit de Banzai, apretada de dents....182 pulsacions sense comentaris !!!!.

Perfil de velocista i plan renove pel casc
Penso que farem un baixadeta relaxada. Inocent; a mort fins Ordino. Una bona birreta i entre ja,ja,ji,ji cap a casa. Be el Miki encara ha de fer un altre coll d’Ordino....



Divendres que be la Massana Port de Cabús....

divendres, 17 d’agost del 2007

100


Si, gent qui ho tenia de dir ja porto, amb aquest 100 post escrits...Ben mirat quina cullunada tant gran no?.
La intenció del blog era, i encara es , la de donar informació sobre vies d’escalada, llocs per fer bici corre o qualsevol activitat relacionada amb la muntanya. Però, crec, que amb els dies també ha esdevingut una manera de fer-vos saber el que faig durant les meves hores mortes i de comunicar-vos el que significa per mi fer muntanya o qualsevol activitat relacionada...ja ho veieu. També amb paciència he pogut conèixer al meu nanu, a la Santa que m’aguanta totes les neures, als meus millors col·legues de tibades o patiments i lògicament m’heu conegut a mi. A la part de mi que m’interessa que coneixeu està clar.
M’agradaria pensar que algunes de les rutes que he penjat hagin servit a algú per poder fer-les i em faria il·lusió pensar que hi ha gent que ara s’anima anar a fer running a la Rabassa (ja esta bé de tant Naturlàndia). Que s’ha animat a caminar per algun lloc o el que sigui... I a tots que em contesteu: Mishima, iron miki , xp destructor, nyapuguapus...Merci per fer-ho i als anònims que em llegiu moltes gràcies per fer-ho (us tinc controlats i cada dia en som uns trenta). Moltes mercis.

Avui però és un mal dia per un dels boscos que més m’estimo d’aquest peculiar País, la Rabassa (Sant Julià de Lòria). Aquest Govern inoperant, obsolet cacic i carca a donat permís al Comú de Sant Julià de Lòria, encara més cacic i molt més carca per poder talar una part important d’aquest bosc per construir una “MERDA” d’atracció que portarà a la gent pel mitg del bosc en una espècie de trenet fet de troncs. En definitiva una cutrada !!!!!. Tenint en compte que per pujar a la Rabassa hi ha una carretera perfecta. Aquest “giny” no te ni cap ni peus. Be si que el te, algú deu fer l’egipci i li cauran uns quants eurinyos. En aquest tros de bosc que ara ja estan talant hi viuen molts animals entre d’altres galls fer. Quina pena i quina vergonya !!!!. Això és la llei de l’ordenuuuu i manduuuu.
Be gent doncs això MOLTES MERCIS PER SER-HI.
Una abraçada
Avui bici amb l’Iron Miki i mister finura (Ricard).
Ahir va tocar roco-destructiu i un soparet amb el Patrik, la Marta i la Santa.
Missatge pel nanu. Molts ànims que tot anirà súper ja ho veuràs. Ets un Crak demà a tibar eh?

I per la resta sigeu feliços i revolucionaris que ja ho veieu s'ho estàn carregant tot !!!!!

Ara veig que he posat molts links...però és luuuuu que hi ha

dijous, 16 d’agost del 2007

DIVERSIFICAR

Sortida Marcialonga 2007

Diuen que en la varietat està el gust.... Doncs be darrerament és el que faig, varietat d’activitats però totes elles amb una finalitat. Tenir fons i força suficient per poder intentar fer la Marcialonga i poder mantenir i consolidar el 6c/7a (que jo ja en tinc prou). Aquest és l’objectiu sensa oblidar-me del més important, que es passar-m’ho be i gaudir com un loku fent el que faig....

Doncs be, dins d’aquests paràmetres ahir vaig tornar a diversificar. Bici al matí i esclada a la tarda. En teoria tenia d’anar a tibar tot el dia però la cosa es va torçar i ràpidament canvia de plans. Trucadeta al IronMiki (el hombre molinillo) demà al matí et va be una sortideta amb bici ?. I una altre a la Santa demà a la tarda et ve de gusta tibar-li una estoneta a Perles ? Dit i fet Tot lligat.
Son les 9.30 del matí i l’ Iron ja m’espera a Sant Julià. Farem una sortideta fins a Castellbó. Ja ho sabeu, com sempre pulsacions controlades. El cert és que és la tercera sortida que feia amb bici i estava una mica acollonit... Però les sensacions varen ser boníssimes. S’ha de dir que el Miki en cap moment em va apretar i això va fer que fos una sortida genial i molt profitossa per fer volum. Xerrant, que si, ja,ja...que si aquesta sortida que m’agradaria fer aquesta volta...alguna anècdota diver, i tal. En definitiva: 58 Km. 555 metres positius de desnivell i dues horetes i vuit minuts.... Súper.

Un dinar recuperador amb la Santa i cap a Perles. Fotia calor, però al sector Roc d’en Betriu (cara est) s’està a l’ombra, corre airet i encara si està prou bé. Fem un V+, que la Santa se’l fa xiulant. Jo tenia pendent un 6c que me’l trec. Li monto un 6a a l’Ester que el fa amb tope rop súper be. Baixa molt contenta. Jo li foto un pegue a dos 6c+ (dels antics) molt guapus. En total 5 vietes per mi i 2 per la Santa santorum....Un bon dia. Una birreta a Organyà, que estan de festa major i un sopar reparador... I em tot això rebo una trucada del nanu: Papa que això és molt dur, però estic molt content.
És que m’oblidava. Pel Bernat el dimarts va ser un dels seus millors dies com escalador a entrat dins del grup d’entrenament del David Macià i està clar el tio no s’ho creu. Pot entrenar al costat de molts dels lolos del panorama mundial. Està al·lucinat de l’ambient i de la diferència amb Andorra. Diu que és dur, però que li agrada molt està entrenant amb el Macià. Vinga, Bernat ànims i molta sort.
Salut gent !!!!
Poseu una mica de revolució a la vostra vida i en aquesta societat....

dimarts, 14 d’agost del 2007

CABÚS, PORT DE CABÚS


Ahir buscava gent per anar a escalar, però que si uns estant escalant a Orpierre, que si uns estant a la platja, que si els altres estan cansats d’un cap de setmana tibantós....
En definitiva que em vaig quedar sol. I llavors no sabia que fer; bici ?, corre ?, rollers ?.
Decidit, entrenament específic per l’esquí. Faré uns rollers. Una pujadeta al port de Cabús (2.280 metres) des del poble de Pal (1.560 metre). Son 12 quilòmetres en total i 720 metres de desnivell.

Sens dubte va ser un bon entrenament. Com sempre pulsacions controlades a excepció dels dos últims quilòmetres que els vaig fer més ràpids pujant-me ràpidament les pulsacions. La pujada en general es fa força be i és molt agradable (no feia gens de calor) tot i que tens alguna rampa llarga al 9% fins al coll de la Botella. A partir d’aquí fins el port de Cabús els rollers llisquen al·lucinantment ràpids. Molt bones sensacions. En total i vaig posar 1h i 22 minuts. Be, suposo que no és un temps estratosfèric, però jo estic molt i molt content.


I el més important son les sensacions. No vaig escalar però m’ho vaig passar de conya !!! Això de diversificar és bo.
A dalt del port de Cabús qui m’esperava? La Santa, moltes gràcies noia. Quan vàrem arribar a casa (a Pal). Un passeig d’una horeta, entre mig de pins i de gerds per estirar les cames... I omplir la panxa. I mirant el paisatge, encara poc trinxat dels voltants de Pal.

I avui, serà un gran dia pel nanu Bernat. Marxa conèixer el que serà el seu nou entrenador d’escalada...el dijous us o explico.
Demà a tibar a Collegats, amb el Patrick.
Salut i anarquia !!!
Ja em perdonareu el punt d’ego de la foto d’inici del post, però la foto me la va fer la Santa i em venia de gust penjar-la.

dilluns, 13 d’agost del 2007

CAP DE SETMANA

Aquest cap de setmana ha estat intens, la veritat és que no he escalat molt, però les activitats que he fet m’han omplert i molt.

El divendres per la tarda amb el ironmiki, el Ricard i jo mateix vàrem fer una pujadeta a la Rabassa (ja sabeu Naturlandia). 17-18 Kms de pujada mantinguda (1.950 metres de desnivell). Una bona tunda. El cert es que la pujadeta éns la vàrem agafar amb calma i anem quasi tota l’estona xerrant. Controlats pels pulsòmetres i anem fent. Quan queden tres quilòmetres per arribar la cosa ja es tensa una miqueta més. I als dos últims quilòmetres, comencen les hostilitats (jo m’he tret la cinta del pulsòmetre perquè no parava d’avisar-me que anava passat de voltes). Apreto les dents i em poso a roda del Miki, fa un canvi que encara mitg li aguanto i fins i tot el passo (un miratge) venint de darrera, però a l’última curva hem fot un esprint i em deixa clavat...al crit de banzai poso el plat gros i... en cara em moc menys !!!!.
Ha estat genial, una pujada fantàstica. I lo millor és que m’he trobat be.... La baixada ja és una altre història, ells dos baixen a bloc i jo vaig fent.

El dissabte al matí vaig fer una pujadeta amb rollers (la Marcialonga va en serio serem el trio calavera: Carlos, Miki i jo) a Certès 350 metres de desnivell amb 5,5 kms. Com que no tinc referències no en tinc ni idea de si els ritmes son bons. De moment m’és igual, vaig fent a 155 pulsacions com a màxim, anar fent pulmons. Com que vaig matinar va ser agradable, fresqueta, tot sol a la carretera i baixada pel camí vell. Un caminet molt bonic que a partir de l’església de Sant Cerni de Nagol és converteix en un antic camí mitjeval; actualment trinxat per les motos de trial. És molt possible que sigui l’únic país del món ha on les motos trialeres tinguin preferència als camins històrics...Andorra es diferent !!!.


Per la tarda unes tibadetes a Perles amb la Santa (cada dia més) al sector Roc d’en Betriu. Cinc vietes amb un bon intent a vista d’un 6c+ bloquero ( per cobardia no em va sortir...) I la Santa esforçant-se i molt a un 6a (ets la millor).

Per variar diumenge vaig seguir amb l’entreno de fons. Rollers al Coll d’Ordino Canilluuuu- Plans de Mereig. Una pujada més mantinguda i còmoda que la de Certès. Bones sensacions però no en tinc ni fava de si els ritmes que porto son bons...Anar fent. La baixada des dels Tòtems fins a Canilluuu és molt tiesa i s’ha d’anar força al lloro; una patinada i t’incrustes directament al Palau de gel. A la carretera del Coll d’Ordino hi ha força trànsit malgrat que son les nou del matí i molts turistes i gent ignorant d’aquella que es fan els graciosos i et piten i et diuen coses quan et veuen pujar amb uns rollers als peus...en fi i ha de tot en aquest mon.
I per la tarda una peli amb la Santa (pobra ella que volia una cosa distreta...) Cartas de Iowa Jima una peli del Clint Eastwood. El tractament de la imatge i del color un 10. A mi la història em va agradar molt i els moviments de camera a les escenes de guerra estan força be. A l’argument queda molt clar (per si no ho estava) de l’estupidesa de la guerra i de l’honor, del servei a la Patria, de l’orgull de morir defensant un tros de terra i totes aquestes collonades militars.
Ja ho deien la Polla Records Un patriota un idiota.
Salut !!!!!

divendres, 10 d’agost del 2007

IL·LUSIONS


Fot fred, aquest matí passant per la Massana el termòmetre marcava 5 graus !!!!. Per mi es fantàstic.
Quan notes aquesta rasca ja comences a pensar en l’hivern. Com els meus fans blogeros ja sabeu, estic preparant la temporada d’hivern. Ho estic fent sense gens d’estrès, la veritat sigui dita, però vaig fent. Tampoc vull deixar de banda la tibantor...que agafar una miqueta de xispa costa un “huevo” i part de l’altre.
Doncs si, aquest hivern tinc moltes ganes de fer ski de fons i si tot quadra i em trobo be em faria molta il·lusió fer una cursa mítica que es fa a Italia, la Marcialonga. Una cursa d’aquelles mítiques...De moment és una il·lusió, ja ho veurem.
Ja he aconseguit, temporalment, uns rollers per poder anar practicant a l’espera de la neu. Ara com ara, mels deixen però espero pillarme’n uns quant els trobi econòmics ¿....?.
Per la Marcialonga estic intentant enganyar un bon amic meu (Carlos E.) per que s’animi i així tenir un objectiu comú. I evidentment amb el suport tècnic i anímic de la Santa. Que ironmiki t’animes?
Ahir va ser un dia tope estrany. No tenia ningú per anar a tibar i vaig decidir fer una pujadeta amb bici a la Rabassa. Però una trucada del Patrick i una proposta del Ironmiki em va fer canviar els plans. Vaig acabar al roco i avui amb el Miki farem un coll d’Ordino amb la bici ( ja us u explicaré, espero sobreviure).
Feia mesos que no passava pel roco, i entrenar-hi és dur. Mal a la pell, per culpa de la resina de les presses, exercicis bloqueros durs i resistències pesades. Però es un bon entrenament.
Res gent que avui ja és divendres. Pel davant tot el cap de setmana i sobretot una vida plena d’il·lusions: de trepades, de paret, d’esquí i sobretot de viure !!!!Au sigueu-ho feliços !!!!!

dijous, 9 d’agost del 2007

ESCAFOIDES




I bona hora, si és que aquestes hores son bones !!!!
Mireu ahir un bon amic i company de penúries verticals es va petar l’escafoides, i no va ser precisament escalant. Res Albert, molts ànims i recuperat aviat que el diedre gris ens espera...Ànims !!!!!

Ahir tenia una tarda curta, per lo tant és tenia d’escalar a la prop. Amb l’Albert vàrem anar a Santa Coloma, al sector cementiri (el nom del sector és tètric amb ganes). És dels millors sectors que tenim per aquí. Però la plaga d’oruges d’aquesta primavera també ha deixat el seu rastre. La majoria ja han fet "capullo" o estan seques, però fot una mica de mania. Tot i així vàrem aprofitar la tarda. Un 5 + per agafar el tacte amb el granet i ens posem a la via E ottima, 6c a la guia i 6b+ ressenyat al peu de via. És més un bon 6c que un 6b+ i per alguna escola alt-urgellenca fins i tot li posarien 7a+, però això ja és una altre història. És una via molt recomanable. Placa tècnica, adherència i una bona lectura de via son claus. Ens costa més d’un pegue, però finalment la traiem. Un 10 de via. Provem un 7a durísim i acabem relaxant els braços en un 6a+/b d’entrada plaquera i de canto desplomat a dalt.
Una tarda curta però intensa. Temperatura més que agradable i el lloc molt guapo, recorda Yosemite (eh,eh,eh). Llàstima que ho podríem considerar una escalada urbana. La recta de Sant Coloma ens recorda que vivim al País de les cues...els clatxons i la remor dels motors et van recordant ha on estàs exactament. Però us asseguro que val molt la pena.
Buenuuuu gent avui poca coseta, no hi ha més que explicar....
Ciao
Ànims un cop més Albert

dimecres, 8 d’agost del 2007

MAGNETISME

"...Plou i al de fora bufa el vent que me fa sentir petit com un granet d’arena..."

Ahir, i avui de moment, aigua a tope. Si no fos perquè no és pot escalar, a mi ja m’està prou be. Han baixat les temperatures i s’està la mar de bé.

Desprès d’insistir molt a diferents companys em vaig quedar sol. Per lo tant vaig pujar a rodar a la Rabassa (que lo de naturlàndia sona tope ianqui) solet, solet.
El cert és que quan vaig sortir de casa plovia amb ganes, fotia un festival de llamps, trons i aigua que no ho tenia gens clar. A mesura que anava pujant la carretera quedava enbolcallada per una boira espessa i enganxosa i seguia plovent però cada cop amb menys força. L’ambient era genial. A dalt de la Rabassa ja no plovia, però la boira, l’ambient fresc i humit em donava una sensació genial.


Corre per aquells boscos envoltat per la boira i amb aquella olor de terra humida em confirma que som uns privilegiats de tenir el que tenim i saber-ne gaudir.
Ahir vaig fer una horeta més. Vaig combinar dos circuits el Winnie de Pohe i la pista de fons, verda, amb el nom d’ el bosc. Un autèntic tobogan que si ho fas a un ritme una mica alt és un bon trecacames i un bon potenciador de les potes. És un bon circuit per fer volum i per agafar força. Vaig seguir l’entreno “paciència” i no vaig passar de 155 pulsacions. Apretant una miqueta a una de les rampes del circuit i fent pujar les pulsacions a155-157 (sin pasarse). En total varen ser 7 voltes entre els dos circuits. Amb molt bones sensacions de cardio-respiració i de fons. Em falta moooolt, però vaig be. No tinc ni ritme, ni xispa, però d’aquí a l’hivern...

Ahir mentre rodava per aquests boscos pensava que hi ha llocs que tenen un magnetisme especial i que et fan sentir a gust, relaxat, que notes que et donen energia i ni han d’altres que et notes que et superen que el lloc t’emborratxa per la seva força. No us ha passat mai?. Jo en tinc alguns d’aquests amb magnetisme: La Rabassa, Prat de Cadí, la Maiana, Montrebei... Són llocs màgics...


I per acabar el dia un bon soparet a la comarqueta. Acompanyat per la santa, família i una bona amiga seva, que vaig estar encantat de conèixer i tot a la vora del foc, que no sobrava.

Be gent avui ja ho veurem, la cosa pinta fatal....
Salut i a gaudir del que la natura és ha donat, perquè l’home....


dimarts, 7 d’agost del 2007

EEÉ MU TRISTE DE PEDIR PERO MAAA LO EEÉ DE ROBAR



Avui aquest post està patrocinat per Carving esports de la Cortinada (Ordino-Principat d’Andorra).

Han estat tres dies ben variats. El dissabte i diumenge platjeta, que per cert ho vaig aprofitar per quedar amb l’Ironman Miki, per rodar una horeta per la vora del mar. Vàrem anar tranquils, xino-xano, sobre 140 pulsacions com a molt i anar fent anar la llengua, que si tal que si qual, que si m’agradaria fer aquesta cursa, que si a mi l’altre....que si tinc ganes de neu
He fet platjeta he agafat una mica de ”bronço” i e compartit algunes hores de la meva vida amb un munt de gent desconeguda. Tots junts allà a la pila del greix. L’ iaia, la parella joveneta que es foten el filet, les “jaques” paques amb tanguilles marcant cel·lulitis, el quillaco escoltant el Luís Miquel a tota castanya. Ja sabeu... la platja a l’Agost, és el lloc ideal per relaxar-se...però va ser collunut.
El dilluns voliem fer unes vietes de sis llargs a Roca Narieda amb l’Albert Babot (a) el confessor i el Xavi Pastor (XP) (a) el destructor. Però els genials, Mauri, Molina i demés putelada dels predictors del temps ens deien plujes increïbles al Pirineu. Vàrem decidir fer un canvi de plans i fer esportiva a Coll de Nargó.
Fot un batec de sol i una calor que ningú diria lo dels xàfecs. Anem al sector del dipòsit i fem un 6a+ per escalfar (i quedem ben escalfats). Tot just busquem una nova via i fot un ruixat que ens fa corre fins el cotxe. Para de ploure i surt el sol i un altre cop calor. Me cago en el Mauri !!! Canviem i anem a Coll Piquer (I). Volem fer un remember de vies dels anys 80. Ambient de parapent 6b+ (reequipada) una excel·lent línia, llarga i mantinguda amb una placa final que tira més enrera del que sembla. I llastretes estretes 6b, una via que m’agrada força, és dura d’entrada però molt xula de moviments. Quan volem fer-ne un altre, comença un recital de llamps i trons i ens refugiem al bar Tahussa davant d’un plat de macarrons i unes cervessetes. Deixem passar l’estona i per tercer cop en el dia renegem del Mauri. Per tercer cop en el dia canviem de sector, Ara decidim anar a Perles, al roc del Betriu.
Mai en la meva vida el trajecte Coll de Nargó - Perles m’havia cundit tant. Un viatget relaxat, amb calma, gaudint de l’entorn i de la relaxació crerebral (XP DIXI) que els tres compartíem. Que agradable !!!!. Arribar a peu de via ja va ser una altre història. Calor i més calor. Però un cop a lloc o aprofitem. Fem Or Blanc 7a. Un pegue a Mitjana un altre 7a, que no surt i per acabar fem un 6c Performance .

AB asegurat per XP al sector del dipòsit a Coll de Nargó


XP a Llastretes estretes a Coll Piquer. Coll de Nargó


Kantugansu a ambient de parapent. Coll piquer (I). Coll de Nargó

Ara si que el temps està més complicat. Però...em falten dues cintes. Ningú marxa fins que no surtin...Quin fart de buscar-les, fins i tot “el confessor” torna a una erre per mirar si ens les hem deixat....però no surten. Qui les te ? E mu triste de pedir pero e mas triste de robar!!!!. Tranquils que amb aquesta pau espiritual i mental que portem avui, no passa res companys....
Quins dies!!!! I ahir compartir tot el dia amb el AB i el XP va ser genial.
Gràcies companys.
Gràcies Santa !!!.
I avui a tornar-hi, encara que ara si que plou a sac.
Sol i calor a Perles

divendres, 3 d’agost del 2007

DESTIL·LANT


Efectivament destil·lant és el que estic fent ara mateix quina nit !!!!.

Lo primer és lo primer: Ahir a la tarda cap a Tres ponts a tibar-li amb el Patrick. A mi, la veritat és que a Tres Ponts tot se m’escapa una miqueta. I és que també em fot com mandra posar-me a vies que ser que li tindré de fotre uns quants pegues per encadenar-les, però a partir de la setmana que be m’hi posaré sense falta. El Patrick s’està barallant amb un 7c+ rebaixat a 7c i jo ahir vaig anar a rodar: un 6b, un 6b+ i un parell de 6c’s i em varen deixar ben satisfet, la veritat. No em cal molta cosa més....
Ahir hi havia nivell Chris Sharma, Daila Ojeda, Patrick Perrise, Isidre Escorihuela i uns quants més...Realment lo del Sharma és per veure-ho el tio va per la paret com nosaltres caminant. És va fer un 7a+ (35 metres) per escalfar que a l’ arribar a la erre va i el tio el desgrimpa !!!!. Flipant....

Amb tot això vaig arribar a Andorra afamat i ahir justament havíem quedat amb el Carlos (company fotògraf) a l’Abadia, un veritable centre de peregrinació cervessero...Ep turistes aquí heu d’anar no a Caldea, per fer una cervesseta. Arribo primer, com sempre, i com que ser que amb una birreta et donen per picar li foto gasto una Hoegaarden (de botella sobretot) i au aquí comença la debacle...Que si una altre, que si una altre... I quan la mestressa del local et be i et saluda afectuosament i et dona dos petons...ep mal “asuntu” vol dir que ja portes un “gasto” considerable i que tu ni t’has enterat. Un cafetò, un xupito, dos xupitos, tres xupitos fins i tot quatre xupitos...Venga Carlos que t’estimo molt (típic comentari de persona etílica) matemo amb un cinquè xupito...Ara m’estic cagant en els xupitos. Els de l’Abadia son bona gent i nosaltres bons clients i els xupitos corren a càrrec de la casa. Deu meu com ho faig per tornar a casa ¿...?...Be d’alguna manera o altre i devia arribar ja que hi he dormit...
Be gent ja ho veieu tanta preparació per l’hivern i tant tibar per que ahir anés tot a rodar; cervesses, xupitos, nachos, braves, fregits... Però que carai si no ha hon està l’alliberació de l’esperit?.

Xapo fins dimarts oe, oe, oe. També toca fer vida de parella. Marxo amb la Santa (cada dia més ) a fer platja i a corre pel nivell marí.
Salut !!!!!!

dijous, 2 d’agost del 2007

ANAR AFINANT


Ahir vaig seguir la posta apunt per a l’hivern, anar fent manxa i agafant força a les cames.

Feia dies que tenia la bici abandonada i tirada en un racó a casa i finalment vaig decidir portar-la a que li fotessin un “vistazu”. Conec un mecànic excepcional “el suso” un ex neo profesional d’això dels pedals.... Me l’ha deixat clavadeta. Li he canviat les gomes per un slicks i ara tinc un híbirid de bici de muntanya amb bici de carretera un tunning. Una barreja de flaca i burra...El resultat no està mal.
La idea d’anar amb slicks és la de poder fer un volum més bo per poder més endavant ja tirar-me “al monte”. Per ser el primer dia tampoc em volia passar i vaig decidir fer dues pujadetes: Fontaneda i Certès (Parròquia de Sant Julià de Lòria)...

Agafant el punt de sortida de la plaça de Sant Julià la pujadeta a Fontaneda son 7.350 metres amb un desnivell de 395 metres i la pujadeta a Certès son 5.300 metres amb un desnivell de 365 metres. En total que vaig fer uns 770 metres de desnivell positius i uns 26 kilometrillos. Primer dia bones sensacions, però mal de ronyons...
La veritat és que a les rampes dures, que en les dues pujades són els tres primers quilòmetres, anava un pel clavat....però de mica en mica aniré agafant el punt. Això si vaig recordar vells temps i m’ho vaig passar de conya. Ja tinc ganes de tenir el fuelle i la xispa suficient per fer alguna volteta, d’aquestes de muntanya que et perds fins el Pallars !!!!.
La veritat, gent, és que aquests dies desitjo que sigui un bon hivern per poder anar a fer esquí de fons (en tinc molt mono) i per poder punxar a alguna gouloutte.

Iepala i avui a tibar-li...Au salut i sobretot felicitat a fons !!!!!

dimecres, 1 d’agost del 2007

CASTELL DE LES DAMES CONECCTION

A Maria !!!!.
Ahir per la tarda tenia ganes de tibar i de canviar de sector, ja feia dies que amb l’Alfons haviem parlat d’anar al Castell de les Dames (Gombrèn, Ripollès)...Lluny de casa ? Doncs si. Però és un lloc que val molt la pena d’anar-hi. Fresqueta, bosc humit, bona paret....
A dos quarts de quatre estic parat a l’àrea de servei del Túnel del Cadí...he arribat fletxat i a dos quarts de cinc ja som a Gombrèn. En poc temps ja tenim l’arnès posat.
A vegades costa situar-te en l’espai temps. En menys de dues hores he passat d’estar al curro, agobiat ha estar amb l’arnès posat a 93 Km de casa....En fi.




Sender que s'ha de seguir per arribar a peu de vies des de Gombrèn.


El fet és que es un tipus d’escalada que a mi no se’m dona massa be (física). Es una placa vertical i lleugerament desplomada amb força canto i de continuitat. Les vies son molt guapes. Però les més famoses estan un pel sobades però val molt la pena fer-les. Nanses ganses (mireu foto) 6b+ 25 metres espectaculars. Tangram 6c una via de 25 metres de continuïtat amb bons cantos fins l’última secció, un pel més tècnica. Amb un ou a cada mà 7a, tambè de 25 metres. Un 7a+ rebaixat a 7a (m’han dit). La vaig fer en top rope i la vaig trobar dura. Però una via genial de moviments, combinant tota l’estona la pila amb la tècnica i amb una roca excel·lent. I per acabar el festival l’Alfons va fer Esclatassangs un 7b de 33 metres que és veu guapísim...Es veu, per què aquesta via si que em queda lluny. Jo em vaig buidar al 6c i vaig acabar amb els braços súper inflats.
És a dir un bon lloc per pedres varies vegades, bon paisatge i bona temperatura ara a l’estiu, és cara nord.
A les 22,30 tornava a ser a Sant Julià ha on m’esperaven uns amics per fer una miqueta de festa major. Un parell de birretes i a planxar l’orella que estava petat.
I avui una miqueta més...és que no es pot parar.
Salut !!!!!


Per cert la foto d'inici no te res a veure però la Marilyn és la Marilyn o no?