dimecres, 29 d’abril del 2009

K.O


Estic petat....
Menys mal que avui toca descans, fa quatre setmanes que cada dia entreno i ara ja porto una tunda considerable.
La setmana passada va ser una setmana de "xoc" com diu el meu coach i la vaig pair molt be, però aquesta m'està sortint tot.
Avui un bon panxing i em dedicaré a relaxar-me una miqueta a la cuina de casa.
Demà més, i diumenge cursa. Un petit test de 23 Km de muntanya i més de 2.000 metres de desnivell acumulats per les muntanyes del Ripollès
Salut

dilluns, 27 d’abril del 2009

I LA FAMÍLIA? BÈ, GRÀCIES



La família, està en perfecte estat de forma. El nanu Bernat dissabte va començar les compes d’escalada. I en concret la de Bloc a l’Hospitalet de Llobregat. Amb els de la fede d’Andorra varen baixar una colla i ell va tornar a pujar cap a casa amb el tercer lloc de la categoria promoció a la butxaca. Desprès d’un hivern difícil per poder tibar i entrenar (molta neu, fred i molt mal temps) la seva motivació al plafó i la bona planificació del David han fet que tingui una miqueta de gas. Felicitats nanu !!!

Pel que fa a mi, ha estat una setmana dura d’entrenament...he passat dels 100 km corrents pel monte i un munt de metres de desnivell acompanyat d’algunes sèries agòniques a l’estadi comunal...La pista és la pista. Molt content perquè a vegades és difícil pair una setmana dura i de moment sembla que o estic fent.

El cap de setmana ha estat, un cop més, genial. Dissabte doble sessió de “rustimenta”. Al matí esquí de muntanya (mare meva es per flipar la quantitat de neu que hi ha) i a la tarda un rodatge per camins de la parròquia d’Ordino sota una fineta pluja.
El diumenge aigua i neu, però tot i així vaig poder menjar-me dues horetes més a un ritme viu per la Vall del Madriu. Per cert està exuberant i guapísima...val la pena anar-hi a fer un tom.

Aquesta setmana més i sembla ser que una miqueta més suau, esperant diumenge que m’estranarè a les curses a peu aquesta temporada...Ja us informaré.
Salut a tots
Per cert ahir va ser un dia especial per Andorra. Els socialistes han guanyat les eleccions generals FELICITATS!!!!!!

dilluns, 20 d’abril del 2009

S’HAN ACAVAT LES CURSES !!!! I EL NANU ENCADENA...


Aquest diumenge he acabat amb les curses d’esquí de muntanya. S’ha celebrat el ralli del CEC a la bonica i espectacular vall de Conangles. La vall, com tot el Pirineus, està a tope de neu, amb una neu pols a les nords espectacular i una miqueta més difícil a les altres vessants, en tot cas neu a dojo.
Aquesta gent del CEC han muntat un circuit espectacular tècnic i variat; moltes felicitats !!!
Sortida de 1,5 km corrent, canals amb grampons, canals de baixada amb corda fixa, pujades llargues de 1.100 metres de desnivell, alguna de curta i explosiva, baixades tècniques, baixades a pinyó...En definitiva un circuit dur i divertit. 1.900 metres de desnivell positius, amb molt recorregut. A més el temps amb boira, vent i rasca l’ha fet encara una miqueta més exigent. L’Enric i jo i em posat 3h i 13 minuts per poder entrar cinquens a l’arribada...Genial !!! Avui estic cansat, cansat.
Felicitats i gràcies als controls per aguantar i mantenir el circuit al 100%, cosa no sempre evident.


Mentres m’estava desintegrant per les pales i canals de Conangles el nanu Bernat a baixat a tibar , amb el solet a Tres Ponts.
Si la setmana passada tant sols i volia fer una primera pressa de contacte per provar-se i notar sensacions aquest cap de setmana ja i ha baixat amb l’intenció de fer alguna coseta més interessant. Desprès de passar-se tres dies intensius entrenant amb el David el resultat no podia ser més bo. Ha encadenat al segon intent la via l’Alt Urgell un viote de continuïtat pura i dura amb algun pas dur (35 metres de via) per alguns 7c (els més locals) i per els més lolos 7b+, com sempre a Tres Ponts els + que pugen i baixen...Pel nanu ha estat un punt de motivació extra que de ben segur l’ajudarà a l’inici d’aquesta nova campanya. Un cop més felicitats Bernat i a tope !!!! Un nou 7c a la butxaca.

Salut gent.

dijous, 16 d’abril del 2009

PUNT I APART



Ahir, a la tarda nit, més aviat a la nit, vaig posar un punt i apart als entrenaments.
Els durs entrenaments amb esquis per aquesta temporada s’han acavat.
Punt i final a passar fred, al frontal, a les petites mogudes amb els de les retracs, a l’ arribar tard a casa...de moment tot això s’ha acavat. Diumenge faig l’última cursa i els penjo. No serà per manca de neu i per la qualitat d’aquesta, res de tot això. Tot al contrari ahir tornava a nevar amb intensitat i era una neu digne del mes de gener, freda, freda i bonísima.
A partir d’avui tots els entrenaments ja seran exclusivament corrents. Aquest hivern he fet molts i molts metres de desnivell amb esquis, series dures en alçada, intensitat... Tot plegat espero que es transformi en una bona base de cara a les curses de muntanya, que tinc al cap per aquest estiu. De moment, segur Zegama i es molt possible que m’animi per fer una skyrace el 28 de juny aquí a Andorra
L’entrenament d’ahir va ser dur, però els tres lokus que estàvem rodant ahir a la nit per les dures rampes del Cubil ens ho vàrem passar genial. Dues horetes llargues d’intensitat màxima i ben tous cap a casa....
Soparet amb la Santa, una infusioneta i de pet al llit...
Avui sant torne-m’hi
Salut gent

dimarts, 14 d’abril del 2009

LA SS/09 JA ÉS HISTÒRIA...


... però diferents coses quedaran al record.

El temps no ha estat genial, la veritat. Ha sigut un temps d’hivern: fred, aigua, neu i més neu. He pogut entrenar tot el que tenia d’entrenar: sèries dures de 400 a la pista, volum a fondo amb els esquís de muntanya, rodatges llargs nevant i amb fred...
Cada una de les passes, de les esbufegades, de les escopinades, de les mirades al pulsómetre van destinades a Zegama, tot per poder acabar més o menys dignament aquesta marató mítica de muntanya. Han estat uns dies d’entrenament genials.
Arribar a casa petat i cansat i compartir el cafè amb el nanu i la Santa es de les bones sensacions que he tingut.
Ahir per rematar aquests dies vàrem fer, amb el nanu, la primera incursió a Tres Ponts. Cinc horetes escalant sols, el nanu i jo. El nanu agafant de nou pila i motivació. Aquest hivern ha volgut dedicar-se a entrenar al plafó i anar ha lliscar les fustes per la neu. Sentir el fred a la cara, l’adrenalina de la velocitat, la bogeria de l’adolescència saltant des dels cadires en marxa per poder ratllar un fora pista de vertigen...Provar tots el salts, bots, mortals, volteretes possibles dins del snow parc... Estic feliç, molt feliç de veure al nanu tant feliç, fent el que més li agrada, jugant amb i a la muntanya... I ahir per agafar aquesta pila que busca es va fer sis vies a Tres Ponts des del 6b fins al 7a+. Un cop més t’haig de dir Bernat que ha estat tot un plaer veure’t eskalar, i compartir amb tu la muntanya... I motivar-me per seguir entrenant.
Merci nanu
Salut

dimecres, 8 d’abril del 2009

L'ENTRENAMENT QUE VAL PER DOS



Ahir vaig fer un entrenament d’aquells que val per dos. El que tu fas i el que els altres no fan...Normalment aquests entrenaments es produeixen els dies de mal temps. Be l’invent no és meu. Fa anys un molt bon maratonià portuguès em va dir un dia que em mirava la pista d’atletisme darrera dels vidres del gimnàs de l’estadi. “Hoy no entrenas ? “. Coi, Pita, però si plou ... “Y ? Tu no comes cada dia? Sal a entrenar para ti y para los que hoy seguro que no saldrán”. Des d’aquella mítica tarda pocs entrenaments m’he picat pel mal temps...
I es que ahir, a Andorra la Vella, va estar tot el dia plovent a sac. Quant vaig plegar de treballar vaig pensar que no entrenaria, però a mesura que anava pujant amunt l’aigua passava a ser neu, i neu i més neu...De nou, en va caure un bon tou.
A les quatre de la tarda ja m’estava passejant amb els esquís als peus per l’estació de Pal. Una intensa nevada amb boira i fred va ser la meva companya de les dues horetes d’un bon entreno. Gelat cap al cotxe i corrents a buscar la dutxa calenta...
Molta neu nova a dalt del Cubil 20-25 cm
Salut gent

dilluns, 6 d’abril del 2009

De les sèries a la Poca Traça





Diumenge 4, 45 minuts del matí.
Sona el despertador. Eh ???? Ni ser on sóc, ni ser que estic fent... Però quant em dirigeixo com una autòmata al bany i veig el mono d’esquí de muntanya... Osti !!! De cop recordo que a les nou del matí hi ha la sortida de la cursa Poca Traça que es fa a Núria. Res d’important 1.700 metres de desnivell, bufffff !!!!!
Em miro les cames i penso mare meva la que us espera. El pensament es tradueix en un mal de cames i muscular intens i es que no estic per llençar gaires coets.
Divendres vaig fer sèries de 2.000 a la pista, amb poc temps de recuperació entre sèrie i sèrie i la veritat es que em vaig buidar perquè em sortís una cosa decent...Dissabte al matí vaig fer una hora i 10 minuts de carrera continua per l’antic camí ral d’Ordino, Ansaloga, la Cortinada i Arans per empalmar amb el camí de la ruta del ferro (a partir d’ara aquest és el meu nou pati d’esbarjo, ja us explicaré). D’aquesta hora i poc trenta minuts varen ser a ritme...



Diumenge 8, 30 del matí.
El cremallera ens acaba de deixar a Núria. Fot un punt de fresca que em desperta una miqueta. Cares conegudes d’altres curses, amics que ens saludem...Els tràmits de sempre. Ens diuen que la cursa es divideix en tres pujades una primera sobre uns 800 metres de desnivell, una segona sobre els 200 i la tercera sobre els 700, amb una baixada molt llarga . Li dic a l’Enric ( la meva parella de ball, la millor parella de ball) que faré el que podré però que estic força tocat. Escalfem per la sortida i la nostra sorpre es veure com a 200 metres de la sortida hi ha un autèntic embut tot gelat...Una bona ratonera: L’Enric, em diu tindrem de sortir a bloc per salvar aquesta trampa. Einggg? A bloc? Mareta meva, la que m’espera !!!!

Diumenge 11 i 18 del matí.
Acabo de passar per sota de l’arc d’arribada !!!! Quina cursa tant i tant guapa. Pujades tècniques, neus bones, baixades kamikazes... Una miqueta de “guerra” entre algunes parelles. I el millor de tot unes sensacions excel·lents. Em quedat entre la parella setena i desena. Una gran cursa.

Diumenge 14 i 30 de la tarda
Estic dinant a Canillo amb tota la família. Un somriure d’orella a orella em fa oblidar el mal de cames i en que tinc d’acabar d’endreçar la nova casa.
Tot ha estat com un flaix

Salut a tots
La foto es d' aquest bloc