dijous, 31 de maig del 2007

PARADA FINS DILLUNS


Ei dilluns tindrè moltes coses per explicar-vos... De moment un tast de quatre dies escalant per les Calenques a França. Salut gent i a gaudir.

Prometo esforçar-me més i no fer-li més mal al català.

divendres, 25 de maig del 2007

CINC DIES PEL ATLES MARROQUÍ. Segona part



I bona hora... Avui la segona part.

3 dia. Refugi Lepiney-Refugi Nelter (el del Toubkal per entendren's)
Al matí ens llevem d'hora i mirem el cel...és blau, blau d'un blau intens d'aquells blaus que ens proporciona està a 3.000 metres i desprès d'un dia i una nit sencera de pluja. El nostre jove guarda s'aixeca sùper ràpid quan ens sent trestajar. Bonjour, bonjour . I tot seguit es possa a escalfar aigua per fer-nos un te verd amb molt de sucre !!!!. Nosaltres portem força menjar i esmorçem de lo nostre i de lo seu i ell fa el mateix. Bareja de sabors i barreja de cultures. El dia comença be. Ens acomiadem peguem el refu. (no ho recordo però surt baratísim, amb sopar inclòs) una propineta al xavalín i começem a caminar.
La ideia inicial es passar al Nelter per el Tizi n'Tadat. Un coll que està al costat del cim del Tadat. S'ha d'agafar un camí pel darrera del refu. Però, ahir, el Mohamed, el mulero, ens va recomanar un altre camí molt més bo, fàcil, pràctic i sense neu. Per entendren's la gent del País és el que utilitza; és a dir que nosaltres tambè ho farem. Em de desfer un tros del camí d'ahir exactament hem de baixar 135 metres de desnivell que ens situa als 2.865 metres d'alçada. Mirant la vall surt un tencall a dretes, 17 minuts desprès de sortir del Lepiney. Avui anem, sols amb els armaris als "lloms" la cosa pinta be. El matí es fresquet i lleugerament humit. El terreny és força àrid d'un marró intens, tocat per unes mates d'herbes verdes, verdísimes, algunes han florit i donen uns punts roses al terra marró que sembla que tingui pigues. El lloc és sublim. De lluny sentim un inshalláh. És el jovenet i tímid guarda de Lepiney inshalláh. Bona gent !!!.
A l'agafar el trencall el camí gira a dretes i comença a pujar suaument. La vall que ahir vàrem pujar està cobert pels núvols baixos. Estem envoltats de cims de 4.000 metres, amb canals amb neu. Qui ho diria que estem al Marroc. Estem tant influenciats pel que ens arriva per la tele, per aquets canals instrumentalizats per uns governs fascinerossos. Que ni els berebers son gent dolenta, ni els occidentals per ells ho som...Una mica de lògica mundial aniría de fabula.
Arrivem a un punt que hi torna ha haver-hi una bifurcació hi ha un caminet que baixa (per aquí podriem tornar a Imlil per una altre vall) i un que puja a dretes. A gafem el que puja i fa un gir tancadísim a dretes segueix pujant i de sobte a la nostra esquerra es veu un coll que puja com un dimoni per un caminet marcat. Bufa, bufa que dret que és això i estem molt alts. El lloc repeteixo és fascinant i el sol comença a apretar. Sols aquí al mig ens sentim els reis... El coll que hem de pujar no surt als mapes, és un camí de mulers, però més tard hem sabut que li diuen Tizi-Aguelzim i està a 3.550 metres d'alçada. Fins aquí hem fet 695 metres de desnivell amb 2h i 12 minuts. La vista és espaterrant. La boira baixa per la part d'Imlil al nostre darrera i al devant tota la serralada del Toubkal cims de més de 4.000 metres i senzillament i planament estem sols. Per aquí ens han dit que els turistes no hi passen ni de conya...INCREIBLE !!!.. El camí de baixada fins el Nelter és llarg. Primer planejem força estona, ja en vistes a la vall del Nelter i desprès comença una baixada llarga. El Nelter és veu de lluny és un refu gros. A fora hi ha força vida molts mulers que pujen la gent des d'Imlil. A fora hi han unes Haimes de gent que va per agència i els instal·len aquí i fan tres o quatre dies per la zona. Alguns d'ells ens confessen més tard que ens tenen certa enveja. Per què anem per lliures i fem diferents valls i ells estàn clavats aquí....En fi és la tria. El Nelter està situat als 3.200 metres d'alçada. És a dir que avui hem fet 810 metres de desnivell positius 370 de desnivell negatius i hem estat 5 hores de camí. El Nelter no te l'encant del refugi de Lepiney aquest és gran, molt gran. És una babel de cultures (com molts refugis dels Alps) però aquí s'hi ha de sumar que estem al Marroc. Ens hi trovem àrabs, bersbers, catalans, espanyols, francesos, americans, holandessos, andorrans (nosaltres) etc... És una barreja de cultures i de tipologia de gent. Els occidentals anem súper equipats, uns més que d'altres, i els autoctons un cop més ens bufetejen a la cara amb la seva equipació de muntanya, unes sabatilles d'esports, botes de muntanya de l'època dels pioners i pujen i baixen cada dia del Toubkal amb clients occidentals... Barreja de cultures. Uns jugen al parxís i d'altres amb la seva estoreta mirant a l'oest i ressant al seu Deu. Uns bevent isotònics per recuperar-te ràpid i els altres oferint-he un te verd amb menta i molt de sucre !!!! Aquí hi som tots i tots ens necesitem a tots. Ens acull un encatador El Houssaine Ait el Kadi Gardien du refuge du Toubkal (GSM 061 96 51 33). Insalláh, Insalláh amb la mà dreta possada al cor, com a acta de benviguda. Li tornem la salutació. Podeu vure'l a la foto d'inici. Ens instal·lem a l'habitació...que compartim amb uns catalans (estàn per tot arreu) i passem una tarda de total vagància pessant en l'endemà. Si tot va be farem el Toubkal i tornarem a dormir a Imlil. Ens espera un dia llarg, llarguísim....

Salut gent !!!!!

Ara fins dimecres que anem a la Jonte a tibar-li.

Les fotos són de la sortida de Lepiney. Les dues següents pujant al coll de Tizi-Aguelzim i la peque és del Neleter.


dijous, 24 de maig del 2007

CINC DIES PER L'ATLES MARROQUÍ. Primera part


S'acosten les vacances ja olorem l'estiu i les vacances. Avui us deixarè una proposta súper xula, econòmica i plena de bones sensacions. Si no saveu massa be que fer aquest estiu....
Nosaltres en total hi vàrem possar 7 dies del mes de juny, contant la sortida des d'Andorra i un parell de dies per fer el guiri per Marrakesch.
La ideia era fer la travessa en autonomia total (ens portavem part del menjar). Els refus. els teniem reservats ( 00212- 24319036 CAF marroquí) per si aca (bona ideia amb el de Lepiney). Contractar un mulero al final va resultar una bona ideia, ja que tambè et fan de guia i coneixen a la gent i això es un bon punt per coneixer millor la zona. Els pobres cobren molt poc, no costa res donar-lis una bona propina. Deu dirhams son un euro. I lo típic el ragateix és assegurat i val la pena fer-lo.
La ruta que ens vàrem muntar, nosaltres mateixos era fer quatre valls de l'Atles. Evidentment vàrem passar per el Toubkal.
Aquí la crònica

1. dia Barna- Marrakesch.

No havia estat mai al Marroc, i quan l'avió s'acosta a l'aeroport de Marrakesch, veus una terra àrida i de color vermellós, terrenós, al fons s'intueixen muntanyes. Jo vaig pensar mare meva aquí ens axixarrem...Trapitjar la pista de l'aeroport va ser com si una bufetada d'aire calent et rebentès la cara ui,ui,ui... Res el primer dia poca cosa. Turisme per la plaça de Marrakesh. Lligar el taxi que ens portaria fins a Imlil, punt de sortida de la travessa.

Important Tzi és un coll de muntanya
2. dia Marrakech-Imlil-Tizi-n-Mzic-refugi de Lepiney. El taxi ja ens esperava puntualment (son súper cumplidors) a la porta de l'hotel a l'hora pactada, ara no reordo l'estona que hi ha fins a Imlil, potser una hora i mitja. Anar i tornar ens va costar uns 800-1000 dirhams (no ho recordo massa bè) aquí no hi ha regateix. Tu quedes amb el taxista pel dia que t'ha de tornar a buscar i l'hora i l'home no falla. Et passen el mòbil per si hi ha algún canvi i cap problema. Estem al·lucinats, desde que ens hem despertat plou. Una pluja fina però no pare. Imlil és un poblet a 1.740 metres d'alçada. I fot fresca. Tant sols arrives i ja et venen un munt d'homes oferint-he una mula, fer-te de guia per anar al Toubkal i el que calgui... Segueix plovent. Els hi diem que nosaltres anem a Lepiney (lejos amigo, muy lejos) parlen tots els idiomes que calgui. Segueix plovent i fot boira baixa. Deuen ser les onze del matí i sembla tarda/nit. Comprem pa i molta aigua (bàsic). Decidim lligar un mulero per que el camí ni es veu. Va ser bona ideia. Regateix llarg, llargísim. Pactem amb un tio, que ens porta a un altre i al final ens be un xavalet de 18 anyets, Mehamid (Mohamed per nosaltres Telf. 00 212 070340365) amb una mula ¿...? no entens res de res. Pactes amb un i be un altre. Els dirhams passen de mà en mà i d'home a home súper ràpid. En concret 150/200 dirhams per que el xaval ens pugi els armaris fins a Lepiney i de passada ens faci de guia. Va ser un encert ja us ho asseguro. Segueix plovent i cada cop fot més i més boira. El xaval va ràpid i es para a casa seva. Una casa d'adob d'estructura quadrada i amb el sostre plà, com totes les cases d'aquesta zona de l'Atles. Més endavant entens el motiu de ser plans. Fan vida a sobre el teulat; hi estenen la roba, assequen l'herba i hi passen llargues estones. Ens diu que es bereber (com la majoria que ens trovarem) i que te sis germans i que ell es el gran. Encantador. Morenet cabell arrisat i negríssim i unes dents blanques com la llet. És un pel tímid i parla molt poc el francès. Ens diu que a casa seva son pobres i tant sols tenen una mula per fer de porter... Segueix plovent, boira baixa i fresca. El lloc és com màgic quan porten una hora i tres quarts de camí arrivem al coll de Tizi-n-Mzic a 2.490 metres d'alçada. Em fet 705 metres de desnivell positius. Aquí el paisatge fa un canvi. Comencem a baixar entre un caminet al·lucinant amb uns ginebrons que son com arbres. Entre mig de la boira ens surten unes dones que son com fantasames, van curvadíssimes, el cap quasi el tenen a uns 50 centimetres del terra i van carregadísimes amb herba a l'esquena una darrera de l'altre, dones i nenes Inshalláh, inshalláh... Flipant. Seguim caminant i arrivem a unes bordes al mig d'uns prats d'herba. Aquí es ha hon segen l'herba aquestes nenes i dones. Una nena em segueix i em diu dirhma, dirham i li dono 1 dirham i uns bolis. Vist i no vist...marxa súper ràpid. El lloc és fascinant. D'aquí surt un camí que porta al poble de Tizi Oussen, ha hon viu el guarda del refu. de Lepiney. El nostre mulero fa anar a un nano a avisar-lo que estem pujant. Segueix plovent...Si fins aquí el paisatge era guapísim ara es converteix en fascinant el camí puja clavat dins de les gorges i cascades de Irhouldine. El lloc és brutal. Pujes pel costat de les cascades, que amb la pluja, la boira i l'aigua es màgic. Un cop les has superat seguim pujant i el camí planeja pel vessant de la muntanya del Adad. Sense adonar-nos ens trovem al refu. de Lepiney (o de Tazaghârt) a 3.000 metres d'alçada. Es un niu d'àligues. Em fet 1555 metres de desnivell total i hem posat 4h i 53 minuts desde Imlil. Desde Tizi-m-Mzic fins aquí hi han 850 metres de desnivell amb molt recorregut 3h i 11. Aquí el Mohamed ens diu que ara be el guarda. Deuen ser les sis de la tarda i segueix plovent i aqui dalt la rasca ja es important. El nanu ens descarrega els bultos. Ens demana bonbons... Li passem barretes energètiques els fem entrar al mini refu. i li passem per a ell uns 300 dirhams, el tio fot uns ulls com uns plats. Puja a la mula rish, rish...Inshallah, inshallah Mohamed...Res, tant sols li queden cinc hores sota la pluja per tornar a casa seva... De sobte obre la porta un nanet d'uns 16 anyets. Osti i aquest que hi fot aqui? Arriva xop i gelat, porta una gorra de plàstic al cap unes botes d'aigua i una espècie de xubasquero. Ens diu mitg en francès que es el fill del guarda, que ens be a cuidar i a fer el sopar. Aquesta gent es al·lucinant. El seu poble està a tres hores. El tapem amb una manta per que el pobre està que no pare de tremolar...Passa l'estona. El nanu ja ens ha fet no ser quants tes verds amb menta i amb molt de sucre !!!! Quan de sobte s'obre la porta i apareix una altre noi d'uns divuits anys. Moll i gelat com l'altre, amb una bossa de plàstic a la mà. És el seu germà gran. Que...alucineu ens portava el pa que havia acavat de fer la seva mare per nosaltres !!!!. El xaval es fot un got de te, un tros de pa i avall que fot baixada..Inshallah. Sopem el que ens ha fet el guarda Thagin amb un corder dur, durísim. A clapar. Ell dorm a l'entrada, en un catre. Li hem dit que dormi amb nosaltres i no hi hagut manera...

L'endemà fot un dia increïble. Cel blau i sol. La vista espaterrant...Quin dia ens espera !!!!




dimecres, 23 de maig del 2007

FANTASMADES


Bon dia gent, avui no tinc un matí pletòric, la veritat, estic conectat als Pink Floyd i a vegades això es bo i a vegades això es fatal.... Amb aquest preàmbul i amb el títol que he posat ja us podeu imaginar que res de bo, ni massa agradable puc escriure... Es a dir que avui treurè el sable.

Tinc un bon amic, que és dedica a fer Ironmans. Dedica els seus estalvis, el seu temps a entrenar-se i a fer realitat el seu somni ser Finishers (acavar l'ironmam) el tio ho ha aconseguit dues vegades, em trec el barret. De fet son les dues vegades que hi ha participat. La darrera va ser aquest dissabte a Lanzarote. Els entranaments sel's fa ell. Comvina entreno amb vida laboral (vuit hores diaries) és a dir que curra normal, no te dies de festa ni res d'això. Te una bici de carretera normal i corrent (res de carbono ni especial triatletas). En definitiva un tio normal, corrent i anònim... Perquè us ho explico tot això ? Doncs molt fàcil tots vosaltres segur que en el nostre esport o d'altres coneixeu el típic fantasmilla. Que faria el que fos per sortir a la premsa, a revistes especialitzades fent veure el que no és. És que just ahir al Diari d'Andorra, sortia un d'aquets personatjes i que voleu que us digui fot com ràbia això. Tambè hi ha un mega conegut bomber d'Andorra que va vendre la moto a tothom que anava a fer els pics més alts de cada continent...premsa, mitjans a tope, esponsors etc, etc... i a la primera de canvi va tornar amb la cua entre les cames i en concret de l'Aconcagua. I en aquell mateix moment gent anònima d'Andorra feia aquest cim... Això em refereixo que a vegades els mitjans fan més ressó d'aquests fantasmilles i obvien reportatges súper interessants de gent anònima que fot activitats increïbles. Ben mirat per això deuen ser anònims oi?.... Be o tenia de dir...

Per cert ahir unes sèries al roco. Potser no cal dir-ho oi ? Això dels blocs tambè es reforçar-te una miqueta l'ego. Crec que a partir d'ara em centrarè més a explicar vies i coses de muntanya i no les meves proesses .

Per cert falta res per fotre el camp a la Jonte...

Avui unes tibadetes i anar fent

Salut gent i un cop més felicitats MICKY
Aquest està dedicat a tu xavalín...



dilluns, 21 de maig del 2007

14 dies !!!!


14 dies seguits, són els que porto fent activitat (que si roco, que escalar, corre, caminar...) una miqueta de tot i avui estic cansat !!!! i a més és dilluns i toca currar és a dir que aquesta tarda segur que si: pipes i docotoras de Filadèlfia . Cutre ? ortera? maruja?... si, si el que vulgeu però arar us explicarè un altre cap de setmana deu i ja veure'm qui es el cutre ?

Divendres: escapadeta als tres ponts amb el Patrick. Feia un dia xafogòs a tope, però allà se estava prou be. No hi havia massa gent (tres cordades més). Escalfem per un dels poc 6a+ que hi han... I tot seguit jo ja hem posso al 7a de la xorrera, ja li porto quatre pegues. La intenció es de muntar-lo, i mirar algun paset que no tinc clar...Feina feta. El Patrick es monta un 7a+ (està petadot el dijous s'ha encadanat un 7b+). Va el primer pegue al 7a. Estic nerviós (sembla mentida). Em noto be escalant, faig els passos amb calma i ben lligats, ja he passat l'última xapa, ja ho tinc i ..... MERDA !!!! un excès de confiança em fa caure.... El Patrick es possa al seu 7a+ i l'encadena. Em torna a tocar. Ara ja no estic nervi. ni res, estic ratlla d'aquesta via. Pujo bastant "torpement" arrivo al pas de la caiguda (un pas d'hombro, a la xorrera) i bufff me'l trec..tinc la cadena a tocar i meva...Finalment he fet aquest 7a (7 pegues). Acavem fen algun 6c i cap a casa...

Dissabte: a la tarda tocava compe d'escalada a Andorra. Com que el nanu i participa jo m'he apuntat en veterans...Però alhora de la compe es trenca el cel i aigua i més aigua. Total... quina opció tenim ? Roco de Caldea a fer bloc i a deixar-hi els dits. La Mercé i l'Ester fan corda i el Bernat i jo blocs imposibles i algun de posible. Quedem amb el Mercé que ens truquem per quedar per diumenge per anar a tibar-li.

Diumenge: fot bo i es un dia increïble Som una bona colla : L'Alfons i la Mònica, la Mercè i l'Ariadna, i la Júlia, l'Ester, el Bernat i jo. Tots a Perles al sector ha hon hi ha la amistades pelirrojas...

Tots junts ens ho passem de conya...fem vies de diferents graus des del 5+ al 6c. I lo millor es que l'Ester avui és el primer dia que fa de primera a dues vies !!!!!. Moltes felicitats santa, santorum... La Mercè tambe fa de primera. I les tres nenes (Mònica, Jùlia i Ariadna) fan en tope rope 6a's... I nosaltres tres (Bernat, Alfons i jo) ens possem a uns 6c's (pas pèndul i tos de gos) els treiem be, menys el Bernat que ha tos de gos es cau (al segon pegue) a l'últim pas de la via...Llàstima ja la te a punt de caramel... El nanu està molt content PER CERT S'HA DEIXAT UNS GATS ANASAZI SI ALGÚ ELS TROVA QUE M'AVISI (gràcies).

Un altre cap de setmana DEU envoltat d'amics i bona gent... i el que be a la Jonte.

El resum d'aquesta setmana és molt bo.


1 7a (al setè pegue). La xorrera a Tres ponts

2 6c's a vista (a Santa Coloma)

1 6b a vista ( a Santa Coloma)

3 6c repetits ( 1 Tres ponts 2 Perles)


Au gent a tibar-li fort i si es amb amics i família molt millor una abraçada a tots !!!!

divendres, 18 de maig del 2007

DIVENDRES !!!!!!!!!


Bones gent...ja hi tornem a ser divendres !!!!. La setmana a passat ràpid i ha sigut força profitossa. Avui tocarà anar a tibar, posiblement cap a Coll de Nargó, depen de la calor, si no paradeta a Tres ponts. Si anem a Coll, amb el Patrick, li fotarè un pegue al Capità Cassola 7a. La setmana passada m'hi vaig possar per primer cop li vaig fotre un tientu i li vaig veure força calor (ui perdó color). Demà dissabte comença el segon circuit d'escalada d'Andorra i està clar que el nanu hi ha de competir...Jo m'estic pensant d'apuntar-mi a la categoria veterà... Diumenge ha tibar a Perles o a Coll depen. Anirem tota una colla: L'Alfons Valls, la seva nena, la Mercè (potser la seva prole), l'Ester i el nanu... En fi un cop més es presenta un bon cap de setmana.

Ahir va tocar fer 15 kilometrillus. La veritat es que va anar súper be a 150 pulsacions i anar fent... La setmana que be ja em possarè una miqueta més alt de pulsacions

Be gent aqui us deixo unes ressenyes de Sant Coloma a Andorra


Salut






dijous, 17 de maig del 2007

DIA NEGRE ?. TIBAR, TIBAR, TIBAR


Ahir va ser un dia negre a la feina, d'aquells que no acaves d'entendre perquè has d'aguantar segons quines coses i perquè existeix una jerarquia imaginària (feta per uns il·luminats) te l'has d'envaïnar (la jerarquia) ...En fi ja s'ho faràn.


Lo millor tenia que venir, sense cap mena de dubte. A les cinc havia quedat amb la Mercè a Santa Coloma (Andorra) per anar a tibar una estoneta. Puntualment ens dirigim al sector cementiri. És un sector ha hon les vies son més llarguetes (20-25/30 metres) i amb el grau un pel apretat (norma d'Andorra), amb un granet brutal i súper adderent. Fot un ventet fred, però cap problema. Al principi estic una mica ratllat, però al contacate amb la roca la cosa ja passa. Comencem per 5c+ ¿¿¿¿....???? (això es un grau subrealista del Biga)... És una via xula. La Mercè la fa amb tope rope, ja que entre seguro i seguro has de fer un trekking . Com que la part de dalt tira enrrera, diu que nota els braços...però està forta !!!! . Em posso a un 6b costa pa'tras i surt a vista, una via guapa. Estic animat i hem posso a un 6c al costat de mort qui t'ha mort?. Comença per un fissura guapísima, uns passets finets i la part de dalt que tira enrrera amb uns pasos complicats i un de llarg a la sortida. Surt a vist !!!!. La Mercè la prova amb tope rope i fa la fisura i baixa. Camviem de sector, perquè en aquest ja fot rasca . Sector Biga Bloc. Li tinc ganes a un 6c És pot fer . Deu metres de via explosiva i tambè surt a vista . Ostia quina tarda, acavem per relaxar amb un 5+...

Una bona tarda

Avui toca anar a corre (els projectes estiunecs s'acosten...). Divendres tibantor a Tres ponts, amb el Patrik i diumenge a tibar amb el Nanu, la Santa i la Mercé, que han de practicar per fer de primeres que la Jonte s'acosta....

Au gent ja ho saveu si hi ha mal rotllo al curro a tibar !!!!!

dimecres, 16 de maig del 2007

FILOSOFIA BARATA


Ahir pensava, en la quantitat de coses que m'agradaria fer, em refereixo a vies d'escalada i a muntanya en general....

És que amb el temps i amb la prespectiva de l'edat te n'adones, finalment, que per aquest mon tant sols i passem una vegada i que no tenim una segona oportunitat.

És a dir que és ara i prou que ahir ja ha passat i ja no tornarà. En alguns moments penses tant sols en el curro, en el que has de fer, en compromisos socials, en la rutina diaria i sincerament perquè ?. No us heu preguntat mai ?. La veritat es que he après que treballo per viure que no visc per treballar. I aixì poder viure a la meva manera i sota la manera que tinc ( i la Santa tambè) de veure, viure i entendre la vida... Per aquest motiu m'agradaria provar de fer unes quantes coses que em fan il·lusió. Tampoc cal que siguin mega projectes. Petites coses que t'omplin i que et facin sentir viu i que tingui la sensació que he aprofitat el temps...Quin rotllo eh?.

Entre d'altres històries, més personals, m'agradari poder anar escalant per la paret de Catalunya, anar a Dolomitas , fer els projectes d'aquest estiu...en fi, mil històries que em passen pel cap. O es que vosaltres no hi heu pensat i no en teniu de projectes ?


Per cert ahir vaig anar al roco, una miqueta de bloc i unes sèries matadores, a la cova. Avui si no plou a tibar-li a Santa Coloma. Haviam que tal...

dimarts, 15 de maig del 2007

TOT EN MARXA


Sommi gent, primerament voldria donar les gràcies al Ramon per contestar-me sobre el grau de la via samam palma, ja possarè una piada al llibre del Thaussà, crec sincerament que és 6c/c+. I tambè una abraçada a l'Albert Roig i recuperat molt aviat.


Ahir tocava no fotre res de res. Però em costa estar-me quiet. No savia que fer; si anar a corre, caminar o quedar-me al sofà de casa tirat mirant doctores de filadèlfia (soc una mica cutre, però l'anatomia m'agrada força) i menjant pipes , puag, puag, puag. Al final vaig decidir fer la volta a Sant Martí de Nagol i Sant Cerni de Nagol. Una volteta relaxada d'una hora caminant entre prats i rouredes i baixant per un camí mitjaval trinxat actualment per les motos trialeres, és collunut, es per flipar !!!!


Al vespre tocava soparet, una fantàstica reglet, a can Mercè, amb tota la colla (Patrick, Santa Marta i Santa Ester) per lligar quatre dies o cinc dies que passarem escalant a la Jonte. Va ser divertit, que si formatge, que si patates, que si un cabernet sauvignon.... Vàrem parlar una mica de tot i de res.Fins i tot va sortir algun fanatic (per la seva dignitat obviarè el nom) de Vent del Plà (no m'he confòs no, es que el blog es meu i em mola més la Turman que la Vilarasau) Un bon soparet. Ja ho tenim lligat per fer l'escapadeta a les Gorges de la Jonte i les del Tarn. Un lloc excelent per poder tibar, caminar, anar en bici, baixar en canoa...


Salut gent. Avui sèries al roco i demà més

dilluns, 14 de maig del 2007

10


Un deu de cap de setmana. Els darrers caps de setmana ja m'ho passava be, ja, però aquest ha estat rodò.
El divendres a la tarda he quedat amb el Xavi Pastor per anara a tibar-li a Coll de Nargó. Ell te ganes de acavar la dècada dels trenta ecadanant capità cassola (7a) i volia ensejar-lo. El sol queia a plom i fotia força calor. Anem al sector del darrera. Començem per un 6a+, amb una entrada dura, dura i la resta no val res de res. Ens possem a un 6b+/c. Dur (deu ser que aquest sector està obert al final dels 80) però molt xulo, al final uns pasos de placa durs i obligats. Desprès em posso a un 6b+ (segons el croquis) però això no s'ho creuen ni ells: Samam palma. Molt més dur que l'anterior, crec que no esta gens ben graduat. Entrada molt bloquera i la resta una placa súper mantinguda. M'agradaria comentar-ho amb algú que l'hagi fet. El sol ja ha fluixat una miqueta i el Xavi es possa al 7a li fot uns quants pegues (quatre). Hi ha un pas que se li rebota. Jo li faig un pegue i prou ja que el dissabte haig de fer una bona via...

El dissabte havia quedat amb la Mercè a les 6,30 per anar cap a Terradets, puntualment fotem el camp cap a la paret de les bagasses per fer la via Demasiado lejos para ir andando (6B) 200 metres de via de placa (quina disfrutada). Una via exepcional, molt guapa, el primer llarga una mica sobat però la resta encara està força be. Tota és molt xula però els llargs de 6b, 6a+ i 6a son exepcionals. I el grau, és el grau dels anys 80. Personalment estic súper content jo la via fet a l'any 88 però tot de segon. I ara l'he fet de tota de primer i a vista. La Mercè tambè s'ho passa de conya i l'escala perfectament (escala be). Al final lo típic mal de peus...
Arrivem a la feixa i cap a l'hostal del Lago a fotren's una birreta.
Cotxe i Andorra. Be Mercè ja ens truquem i quedem per fer-ne una altre vale?. D'acord.
Canvi de xip, truco a la Santa. Ei com quedem ? a tal hora a Escaldes Ok.
Hem d'anar a Petches (Ariège). Hem quedat amb el Patrick i la Marta per dormir allà i l'endemà fer bloc a Orlu. Carrego els crash pads al carriqui. Truco al nanu, que està de compe a la copa catalana de bloc a Barna. Ei que tal ? Be he arrivat a la final. Molt be tio, ara calma eh?. Si,si. Adeu...
A les 7,30 arrivem a Petches. Estic cansadot. Quin dia... Preparem una barbacoa i sopem al jardí amb unes espelmes i sota un cel estralladísm. I bevent un burdeos excelent...Quin dia !!! Envio un missatge al nano i em contesta que ha guanyat !!!!. Increïble...més Burdeos.
L'endema anem a fer bloc tots plegats i ens ho passem de conya fem de tot blocs, fàcils, de més difícils i alguns duríssims. Tots al seu nivell i ens ho passem de cine !!! Quins dies tant reguapos. Tots triumfem. Les Santes, i nosaltres dos. Que Guapo.
En total un 10 de cap de setmana ho enteneo oi ?
Be gent fins la propera

divendres, 11 de maig del 2007

DUBTES !!!!!!!!


Iepala, tal com vaig deixar clar en l'últim post d'ahir, rependrem el fil i deixarem de banda el politequeo "baratu" i les palles mentals. Això no vol dir que de tant en tant en deixi anar alguna....


Ahir tocava anra a corre i m'havia decidit de fer 15 Kms, però crec que en realitat en vaig fer 14,5 km (per poc). Bones sensacions i a ritmillo Hawaiano i anar fent. Ahir portava tot el kit del corredor de pro: Pulsòmetre a 150 pulsacions i el meu ipod a les orelles...Va estar be. Com os dic vaig tenir bones sensacions de cames, de pulsacions i de respiració. Vaig fer 1h i 8 minutejus encara que això de moment no m'importa m'interessa fer volum.

Ara be, tot escoltant "la cancion más hermosa del mundo" em vàren entrar els dubtes. Si aquest estiu volem escalar l'aresta Kuffner al Mon Maudit i seguidement la via Bonatti al Grand Capuccin. Arribarè amb el bon fuelle ? Agafarè el ritme i la resistència suficient? És que a tot els currantes normals no hi arrivem: Haig d'agafar un bon nivell d'escalada a vista en roca (això son moltes hores) almenys intentar arrivar al 7a. S'han de fer metros i metros en gran paret. I haig de fer fondo (corre i muntanya). Aquest son els punyeteros dubtes...En fi ja ens ensortirem !!!

Avui divendres i a tibar a Coll de Nargó amb el Xavi Pastor, dissabte vieta a Terradets amb la Mercè i diumenge bloc a prop de la dent d'Orlú amb el Patrick, la Marta, la Naima i l'Ester (que ahir es va estrenar al roco Felicitats !!!!) . La cosa pinta estupenda


Au gent salut

dijous, 10 de maig del 2007

S'HA ACABAT


S'ha acabat el Frikisme torna la realitat !!!!
Fixeu-vos ha hon te l'últim seguro
Dean Potter in action !!!!!

SR. KITERETSU


I bona hora.
Avui, gent, no m'hen puc estar i faig aquest post (o com se digui) als meus fans, que malgrat no m'he escriuen ser que hi son...suposso, i en concret el dedicarè a un company de tibantor. Per no personalitzar obviarè el seu nom, però més avall quan penji el video ell ja sabrà....

Ahir, tocava tocar roca, ja no podia més. Notava que el meu humor estava patint una progressiva transformació i això es tenia que arrenjar (gràcies Pompeu per aquest mots). Com fer-ho ? un parell de trucs i ja tenia la cosa resolta. Quedem la Mercè i el Xavi Pastor al sector finiquito de Santa Coloma (Principat d'Andorra). Be, al tema quan arribem al sector quedem al·lucinats de la trencadissa que hi ha d'arbres enormes, arbusts i un munt de rocs d' importants dimensions que han caigut de les parets superior. Fot impressió. Ens ho mirem realment estorats (quina joia de mot) i tenim dues teories .
1- La més lògica que aquets dies amb les plujes i amb la inestabilitat de la tartera tot ha baixat.
2- Que jo defenso. Que el nou ministre de destrucció territorial (ordenament territorial) ja ha iniciat la seva tasca i ja està perforant, de nit amb premeditació, i amb un grup de manairons il·legals, un nou túnel entre Santa Coloma i la vall de Sispony. Aixì quan ja estigui fet que protestin.... Seguint la línia del govern actual....

Be desprès de divagar ens decidim escalar. Fem unes vies per escalfar, entre elles un 6a+ que ha vist és complicat.
M'havien parlat d'un 7a que es diu Finiquito i que el Xavi volia provar. El provo a vista, es veu molt guapo amb un granet excelent. Realment es una via guapísima i dificil de llegir a vista em caic un parell de cops (seguint la norma amb els 7a que provo) malgrat que demano ajuda al Sr. Kiteretsu , no m'hen surto però hi veig molt color. Una via molt maca, de veritat.

Ja tinc plans pel cap de setman i la cosa pinta súper be. Ja us ho explicarè. De moment avui a corre una miqueta haviam si arrivo als 15 Km.

Demà us ho explico.

Aqui el video pel meu fan...Tu ja saps qui ets


dimecres, 9 de maig del 2007

TRAFICANT


Buenu, potser que torni a lo meu i deixi estar lo d'enviar-vos missatges subliminals antisistema.... És que nois i noies les coses estàn negres fatxes a dalt i neosocialistes a baix que no van enlloc... i a casa nostre que carai i tenim? algú ho sap?. I el que es creu amuuuu del món que no para de provocar a la insurgència i rip's i mes rip's....PROU.
Be doncs, el dilluns vaig quedar amb el meu amic Jordi Royo (atleta consagrat) pq volia provar la droga que m'està fent tocar el cel. El tio estava neguitós no savia massa be de que es tractava i com seria el subidón. El pobre Jordi no tenia res de "material" és a dir que jo li tenia de passar tot, per entendren's tenia de fer-li de camell. Li passaria material meu, vell, però amb solera d'aquells que tant sols amb l'olor ja et fa sentir sensacions especials (un arnès de l'època del Bonatti i uns gats amb "solera").
Anem al sector Biga bloc de Santa Coloma. Una lliço ràpida, però segura (mi va la vida) de com funciona el grigri i de com a de controlar la corda i començo per un fàcil cinquè (esperò). Ell començaa pujar a buscar la gloria del primer gran "subidón" que tindrà. Noves i bones sensacions...i aixì fem dues vies més. El tio te facilitat primet com es i súper fibrat. El material que li he passat i el tacte amb la roca i les bones sensacions l'han convençut... Dilluns que be tornem a quedar. Cap problema fins i tot diu que ja portarà ells uns gats. Que sel's pillarà. Perquè serà?.
Estic content que li hagi agradat. Junts hem patit moltes curses i molts entrenaments agònics i arar poder fer unes vietes relaxadament és tot un plaer. Que te aquest esport nostre que enganxa tant ????? .
Per cert ahir bloc i sèries. Avui tarda de sol i atibar a la roca amb granet...
Salut Penya i alegria pa el cuerpo....
Una mica de frikisme.....Haviam si us mole més que el megavideo dels Floyd

dilluns, 7 de maig del 2007

AH MARÍA !!!!!!!


El títol l'agafe-ho com millor us vagi... ja ens entenem.

Be el cap de setmana ha estat molt tranquil....Res de tibar. Tenia els braços molt castigats el nanu malalt i a més a més el dissabte em tornar tocar boda (patxim, patxim...)

Ara be divendres...vuit vies a Tres Ponts guais eh?.

Explico: Desprès de si quedo amb un, que si quedo amb un altre, d'un mitg plantón al darrer quart d'hora. Baixo a Tres Ponts i em trobo al Jordi, l'Iolanda i la Cristina. Faig parella amb la Iolanda; escalfo a un 6b. I l'intenció era de jo fer el 7a de la xorrera i ella l'extensió d'un 6c que ens converteix en un 7a. Per acavar d'escalfar-me em posso al 6c i m'animo perquè me surt súper be (ja l'he fet altres vegades) baixo i s'hi possa l'Iolanda per tirar cap al 7a, no l'encadena i baixa. Com que ja està muntat i em fot mandra patir a la xorrera decideixo fotrem al 7a de l'extensió. Passo be el 6c (per segona vegada) i encaro el 7a em foto un lio de com agafar una pressa se m'escapa una mà i avall... amb una deixada del meu adn, en forma de pell, a la pressa en qüestió. Hi ha canto però tira enrrera i la via és llarga (33metres) haig de fer un nou repòs avans de l'erre. Baixò i l'Iolanda li fot un segon pegue, està cansada i te un pas que se li rebota al 6c i baixa. Jo més tossut que una mula m'hi torno a possar pateixo com un bestiota i em caic, estic petadíssim... Un altre dia. I per relaxar faig dos 6b's més. Quin dia !!!!

Dissabte res d'especial boda i anar fent.

I ahir lo millor del dia va ser a l'hora del sopar. Resulta que el nanu em va demanar escoltar The Wall dels Pink Floyd va flipar per doble; una per la música i l'altre perquè tant sols els tinc en vinil (quin cd tant gran!!!) no noi això es un disc de vinil. So de papates fregides. Però cullons !!! quins records tenia 16 anyets quan el vaig comprar (any 80). Soc feliç al Bernat li encanta i em pregunta això ho escoltava tothom ? ....No, noi uns quants, nomès uns quants....

Salut gent
Per acavar teniu por del sistema i de la vostra vida interior ??????

divendres, 4 de maig del 2007

HOMO SAPIENS SAPIENS










Avui d'escalada poc una mica de filosòfia de la vida. Ahir parlant amb una nova companya de la feina (una crak de l'informàtica) li explicava que jo a casa no tinc ni ordinador, ni video, ni dvd, que fins fa un mes tenia una tele sense mando a distància i de tant sols 6 canals, que tot i ser fotògraf profesional no tinc càmera digital...Va al·lucinar i em va dir si vivia a la prehistòria. No és això...Tinc aquest blog, utilitzo el correu electrònic i tinc un estok important d'eines digitals a la feina. Però és la feina. Per viure no em cal res de tot això, ni em cal, ni ho vull, ni ho necesito. El dia a dia puc viure tranquilament sense tecnologia. Però tot això va més enllà i dins del que puc (que és difícil) visc dins del meu món sota el concepte d'un comsum racional. Consumir el que necesitem i punt. I això ho intento extrapolar a tot a la vida; és a dir al vestir, al carriqui, al dia a dia en definitiva. I en el tema menjar itentar comprar productes de temporada i si són de la zona i ecològics. millor que millor. No és lògic sobreexplotar la terra i comprar cireres al mes de desembre que venen de l'altre punta del món amb el conseqüent perjudici (fruita autòctona, transport innecessàri etc...) Digueu-me prehistòric o fins i tot il·lús però personalment crec que això es el raciocini de l'Homo sapiens sapiens...

I aquest rotllo? doncs és que ahir vaig caure a les mans del "dimoni capitalista" i senzillament vaig picar i em vaig pillar un petit ipod. És que encara anava amb un vell aiwa de cassette de l'any...ni ho recordo me'l vaig comprar a Barna durant l'ùltim curs de fotografia el 1987/88 No ho recordo. Ja tocava no?. Ara que això de fotre 240 cançonetes en un trastet de 4 cms m'al·lucina i m'acostat Deu lo pare per entendre'l i aconsseguir possar-hi cançons. Gràcies Miki i Eva !!!!

Be gent ara ja tinc trastet per vint anys més. Seguirè sent prehistòric ?.

Per un consum just i equilibrat.

Salut i a tibar

P.d Per cert ahir sessió de bloc dur i em foten un mal els braços....Avui Tres Ponts

dimecres, 2 de maig del 2007

BY WATER MAY FRIEND

Avui, poca cosa, que dir-vos ?.
Ahir aigua, molta aigua. I neu molta neu a Canillo. Dinar berenar sopar amb el Patrick, la Marta, la Naima i la Santa. Un bon dia.
Us deixo amb aquests videos un una versió moderna d'un clàsic i l'altre el vàrem trobar buscant videos d'escalada entre crèpe i crèpe.
Salut !!!!!!