ESTIU 2010

Fiu, fiu, fiu....

Au, ¡¡¡¡“se acabó ximpum” !!!!!

Que si la roja amunt, que si la roja avall, lo cuentu xino de l’Estatut i el T.C., que si l’Amstrong ens cau i fot el paripé al Tour que si el Madrid fitxa o no fitxa...  Res, lo de sempre, l’estiu ja ho té això...

Ah! per cert i lo nostre!! “sinyor copríncep” Monsieur Sarkozy de visita pel Principat: ça va bien mes amis les Andorrans ? Cops de calor que no faltin.

I nosaltres fent una volteta per la France dels francesos... Quin jardinet que tenen els punyeterus...

Paradeta a Orpierre (cada any més i més sobat) però és un lloc molt còmode; tota la família hi podem escalar. Bones vies i graus variats per tothom. Des dels quintillos afrancesats, fins els 8a’s i més pel “Lolu” de la família, passant per la varietat intermitja... Escalada física, però rutes guapes.

Calor i xafogor a sac...Però es podia escalar força bé. 

El Nanu fent amics grimpaires, alguns fills de la grandeur francesa i d’altres excel·lents companys de roca (tots, però, bona gent). L’Ester assaborint l’entusiasme d’un bon encadenament. I jo? Doncs, fent amistats nocturnes amb l’ensucrat del Monsieur Ricard i amb ell, la família i uns amics d’Andorra,  fent uns riures a la fresca orpierroise. 

Passem per alt la idea del Verdon. Molta calor i plaga mosquitera.

De retorn a Catalunya, buscant ombres per la Serra de Prades (28 graus a l’ombra a les vuit del vespre), platja de dia, regletes siuranenques a la tarda que, amb aquesta calor, qui les arqueja? Tot i així gaudint com a lokus de la roca...

Ara tornarem al patí del Bernat...Si més no jo. A ell li toca entrenar de valent.

Salut i ben retrobats...

ORPIERRE, SERRE CHEVALIER...ORPIERRE

Ja ho diuen que tot lo bo s’acaba...Ja hi tornem a ser-hi.
Avui no tinc el dia molt inspirat i us en faré cinc cèntims (a l’espera d’un post amb fotillos) del que ha estat aquestes duessetmanetes per les terres franceses.
Haig de reconèixer que tinc certa debilitat per França tenen un País “súper” tot ben posadeta i arregladet.
El pla inicial era fer Orpierre, compe a Serre Chevalier (tros de vall) i Ceusse... Però finalment ens vàrem saltar Ceusse; estava a rebentar d’escaladors. Cues per fer les vies més “bones” i les fàcils sobadísimes...Un altre any. Vàrem decidir retornar a Orpierre.

Si no us fa res comencarè per la Compe Internacional de Serre Chevalier, que hi participava el nanu Bernat en categoria mínimes garçon (per entendren’s el més perit de tots). Serre Chevalier és la vall que va de Briançon (1300) fins a dalt del col del Galibier (2.600) al cor dels Ecrins. En concret la compe es feia a La Salle des Alpes a 1.400 metres centre neuràlgic de Serre Chevalier. L’organització impecable, escaladors jovenetes (14-19 anys) per tot arreu i ha patades (més noies que nois) un nivell que podríeu flipar; a la categoria del nanu (anys 93-94) xavals amb el 8b+ consolidat... El plafó, una flipada, enorme i amb uns volums i unes presses que feien por veurele’s de sota...En definitiva un 10 de competició. Una cosa força espectacular, era la gentada que hi havia mirant les vies classificatories (dues vies al flash). Per fer-vos una idea de la dificultat de les vies: Els muntadors les fan per que els “xavals” la vegin al flash, doncs be hi ha equipadors que no les arriben a encadenar !!!!. Pel nanu una experiència increïble.
A Orpierre hem escalant un munt de vies i el xaval s’ha endut a la butxaca dos 7c’s entre d’altres vies i jo un parell de 7a’s..Graus francesos ;-)...
Demà us faig un resum de les vies bones que hi podreu trobar...

Ben retrobats companys

Bàlsams i graus collats. Entre la Bucòlica i Genat..i anar passant

Ja en porto quatre, de caps de setmana, quatre de tormentes personals... Be, però això és un bloc de tibantor variada, no de salses rosses barates...
El dissabte desprès de molts mesos aconseguim el Jordi P. I jo coincidir a la paret bucòlica. L’idea inicial era fer la via Pas d’estrès, però fem un canvi de plans i decidim fer la Bàlsam del Tigre (la clàssica de la paret). Ell arriba amb un company. Cordada de tres. Ens repartim els llargs; és fàcil són sis llargs, dos per cap. Dit i fet...Però la veritat és que a cada canvi (començo jo) hem faig el boig i vaig tirant roca amunt. Finalment com aquell que no vol m’he fet tota la via de primer. La via és MOLT disfrutona. Tens un passet aïllat a la sortida del segon llarg i un altre passillo (putejador pels petits, com jo) al penúltim llarg. Els dos me’ls passo en lliure, però la del penúltim llarg una relliscada del peu fa que no me’l tregui a vista...en fi en lliure amb una caiguda. La via val molt la pena i és molt ràpida de fer.
Com que ens em quedat amb ganes de tibar més, al baixar anem directes al peu de la via la Segunda oportunidad (s’arriba amb una corda fixa). Son dos llargs un de 6b i el segon de 6a. Ara som el Jordi i jo...Em torno a fer el loku i tiro jo de primer els dos llargs. Aquí la roca , a l’inici, no és tan bona. Els primers metres són finetes i amb els seguros llunys. La placa de 6b és espectacular, curta però molt guapa. Aquí la roca és excel·lent, però crec que no és 6b ni de conya ja li podem pujar grau. L’entrada és a blok, bons kantus per les mans però peus volats i desprès a posar-s’hi be i aguantar-li. Els moviments són boníssims. Em surt amb una caiguda... El segon llarg, amb roca compacta i finet amb un pas d’equilibri fi. Be, una via per la col·lecció i per acabar una jornada excelent. Bona companyia i un dia primaveral espectacular.

I diumenge... com que tenia de fer mal temps pel sud (he,he,he...aquets dels temps) anem amb el nanu cap a l’Ariège. França per nosaltres és com anar a d’altres punts de Catalunya. Els llocs son bonísims, ben equipats i el grau de l’Ariège és famós per ser un grau colladísim.
Aquest diumenge ens dirigim a Genat un lloc 10. Nosaltres ho tenim a 97 Km de casa. Bones vies (més de 50) del 5c al 8c. Paisatge molt bonic i tranquil, molt tranqui,l i tope de sol. Un bon lloc. Pels dos és el primer dia que hi anem...però les vies es troben be. Això si el grau està collat, força collat, mig grau seguríssim (és típic a l’ Ariège). Nosaltres escalem als sectors: Altaïr, Tsunami i Corvus.
Al sector Corvus escalfem a les vies Corax (6b-7a) fem el primer llarg i la via Corvus (6a+-7c) primer llarg. Al sector Tsunami fem Pegase 6b i Mort aux vaches 6b+. Vies durilles, estan un pel sobades. Son vies d’aproximació a diferents rutes de vuitè grau. I al sector Altair, el Bernat (que diu que està cansat dels entrenus) es treu al segon pegue la via Altaïr un 7a+ dur i jo faig un 6b molt guapu que és diu La nebuleuse du crabre (droite) 6b. A la dreta d’aquesta via hi ha un 6c+ (dur) que mi poso, el monto tot...però estic cansat i ja no el torno a provar...
Un bon lloc per recomanar, com molts llocs de l’Arège. És una bona alternativa.

Salut gent !!!

"La vida es muy perra". De l'Ariège al Berguedà

L’altre dia un amic em deia “...que la vida es muy perra...” . Doncs si, en part te raó, però si aconsegueixes desconnectar de totes les coses perres que et passen pots passar un cap de setmana ratllant el deu (la perfecció absoluta no existeix). Jo és el que he intenta fer, desconnectar de les perreries que m’ha fet la vida aquests últims dies...
Antecedents: Un molt bon amic durant la setmana m’insistia a anar fer la Mantecas a la roca Alta i el divendres a darrera hora vaig decidir fer un cap de setmana de contemplació i passà de tot...Li vaig dir que ho deixem per d’aquí quinze dies... A la nit vaig anar a mirar un peli excel·lent, que no us la podeu perdre, Cerro Torre. Ritmo latino en la cara oeste. Molt bona peli. I allà, entre d’altres col·legues, em trobo amb la Sònia, que em comenta que l’endemà van ella, la Cristina i l’Iolanda a tibar a l’Ariège. M’insisteix perquè surti amb elles i està clar la temptació fot efecte...Anar a tibar amb tres noies fortes a l’Ariège ¿...? Vinga quedem a les nou. Va ser una decisió tope encertada. Gràcies noies (quina teràpia tant bona) i perdona’m Jordi, per lo de la Roca Alta.

Cotxe i amb una horeta i mitja ja som a Bédeilach (Ariège) i aquí hi ha una mega escola Calames: 196 vies del 3c fins al 8b+ vies d’esportiva i vies de fins a 7 llargs. Hi ha diferents sectors. Nosaltres triem el sector de la Grotte a deu minuts (si arriba) del cotxe vies del 6a fins el 8b+. Escalada tècnica i d’aguantar-li.
Com que, féssim les parelles com les féssim sempre em tocaria amb una noia (he,he,he) “m’emparello” amb la Cristina, una màquina encadena Zélophithèque 7a a vista i Château Bordelaise 7a+, al tercer tientu. Jo provo el 7a i te una entrada durísima, tècnica i nyapera, les tres primeres cintes son terribles i a dalt es d’aguantar-li. Una via molt xula, i diuen que el 7a+ també ho és. Avans em escalfat amb un 6b Néantderdalle que no val molt la pena i em rematat l’escalfament amb un 6b+ (la variante à J.r.) durísim, però molt guapu val molt la pena. Un bon dia i un molt bon lloc per provar-ho. Cara sud total i temps primaveral, potser massa. Això si, totes les vies que vàrem fer, a nosaltres ens van semblar molt maques, malgrat caure una i una altre vegada baixàvem dient una via molt maca ¿...? El temps primaveral et toca les neurones...? Gràcies Sònia, Iolanda i Cristina per aquest dissabte. Inoblidable !!!!. Per fi ser el que senten les noies quan van soles amb tres o quatre escaladors....Que us tracten com una reina o en aquests cas com un rei. Merci, repetirè...

I el diumenge ? Nanu i la colla de Sabadell cap al Berguedà al sector del Malpàs de Travil. Amb aquesta colla mai saps ha on acabaràs escalant... El Malpàs no cal que us expliqui massa cosa, ja ha estat molt ressenyat. Bon conglomerat, la veritat. El lloc per a mi es val una o com a molt dues visites. No hi ha masses vies, però les que vàrem fer són molt xules. La temperatura segueix sent preocupant, sense samarreta al mes de febrer...Quina set que passarem !!!!
Vàrem fer forces vies i el gran triomfador va ser el peke Bernat (que cada dia està més gros). Ell va encadenar a vista Flor de neu 6c (a mi em va semblar dur, te un parell de passos que tela) Volare 6c, Amic Traït 7a i Agonia d’hora baixa 7a+. Res, que el tiu va escombrar. Per la meva part vaig fer Flor de neu (6c) al tercer tientu, Volare (6c) a vista i el Diedre Suprunaman 6b. Aquestes vies són molt maques. I els de Sabadell? Doncs forts i sùper divertitst, com sempre.
La majoria de les vies son de pila, d’aguantar-li i anar fent...Un bon sectoret. Les vistes i el lloc espectaculars.
En definitiva “...que la vida es muy perra...” Però al mal temps bona cara, o si més no intentar-ho.
Salut.

Les Calanques

Anar a escalar a les Calanques , va ser una casualitat el temps ens hi va portar. Meteo France, no sol equivocar-se i marcava molt mal temps a la Jonte. És a dir a darrera hora canvi de plans.
El primer dia varen anar a escalar a un sector que està tocant al mar, en Vau, una caleta guapísima d’aigua de color turquesa i transparent amb una roca d’un calcaria blanc i abrasiu. Vies de graus molt variats i vies curtes i de llargues. Un lloc preciós. Per arribar-hi has de deixar el cotxe aparcat a 40-45 minuts de la cala (les Calanques són parc natural). Aquí ens vàrem dividir les noies per una banda (Marta, Mercè i Ester) i el Patrick i jo cap a una altre. Fem unes vies de 6a, 6b i 6b+ per escalfar i tot seguit anem a un 6c a la vora de l’aigua molt i molt guapo. Seguim escalant per 6b’s-6b+ i acabem trinxats. Les noies no han triomfat massa. Resulta que els seguros allunyen molt (tot químics perfectes). Hi han autèntiques excursions entre punt i punt (és França).
Amb el Patrick em vist unes vies llargues que hem decidit anar-hi l’endemà. Les tres Santes faran una excursió llargues per les Calanques.
Les vies són La gamma (6a,6b+,6c,5 i 6a) i Pilier droite du couloir du milieu (5+, 6c i 6b). Les dues molt xules però la primera és impressionant. Una via oberta l’any 1964, reequipada tota amb químics. Que a mesura que puges desploma més i més i al final escales sobre el mar...Fantàstic !!!!.
L’últim dia fot un vendaval de mistral i anem a un sector que és diu Morgiu i aquí fem un munt de vies de tots els nivells acabant a un 7a molt plaquero i tècnic però que val molt la pena.
Ja ho sabeu si teniu quatre o cinc dies i voleu combinar escalada i mar les calanques és una molt bona opció teniu més de 2.000 vies per triar de tot els nivells, sobre un calcari excepcional. Això si “coco” pels alejes i molta pell als dits...
Salut i a passar-ho be.
Al Poble de Cassis o qualsevol quiosc trobareu la guia feta per la federació francesa de muntanya

PARADA FINS DILLUNS

Ei dilluns tindrè moltes coses per explicar-vos... De moment un tast de quatre dies escalant per les Calenques a França. Salut gent i a gaudir.

Prometo esforçar-me més i no fer-li més mal al català.