dimarts, 30 d’octubre del 2007

ENCIGALADA, TUESTE I ANAR FENT.


El dissabte al matí volíem conèixer un nou sector i vàrem escollir el Clot de l’Espasa (Ripollès). Un deu de lloc, entorn guapo, vies xules i llargues, sol, bona temperatura...però. Sempre a la vida et surt un però, en aquest cas una important encigalada a l’hora de fer l’aproximació. Ens vàrem colar de trencall i vàrem fer la ruta turística del Clot de l’Espasa, amb visita inclosa a l’ermita d’un Sant que no recordo el seu nom. En definitiva que l’agradable caminada de 40 minuts es va convertir en tota una excursió. Quaranta minuts que en realitat n’eren 15, això ho vàrem constatar al baixar. I es que per la insistència del nanu, vàrem aconseguir pujar amb el cotxe fins força amunt de la pista, en compte si pot passar. Ell que no volia caminar (he,he,he) Finalment vàrem arribar al peu de les vies cansats, però hi vàrem, arribar. Més tard ens vàrem adonar que no em sigut els únics a colar-nos. En definitiva, que vàrem fer totes les vies de 6a fins els 6c’s. Els 6b/6b+ i els 6cs molt bonics. Ara que les vies que es veuen més guapes son del 7a en amunt (a mi em queden lluny). Hi tornarem ara ja sabem el camí. No si pot arrivar tant cansat, he, he, he.
I el diumenge el nanu tenia de fer vies curtes i explosives. Vàrem anar a Sant Benet al totxo Mc Canna. Un lloc dels clàssics i dels inicis de l’esportiva als anys 80. Be ja us podeu imaginar que jo aquí em vaig menjar els mocs. Un 6a+ i un 6b+ i vaig quedar ben rostit. Vies dures curtes i intenses. El nanu s’ho va passar bomba i no li va anar del tot malament. S’hi estava de conya. Solet, bona temperatura i les vistes clàssiques dels gorros, la mòmia, momieta, elefant, la prenyada, la panxa del bisbe...
Ell i vol tornar, a mi em queda molt lluny tot això de Sant Benet. Lluny pels meus braços, pel meu pèsim bloqueig i encara més lluny en el record dels anys; d’aquelles mítiques trobades amb els exploiteds i tota la penya de Sant Benet. La concentració amb els “lolos” francesos.. Altres temps, altres mentalitats... En tot cas bons records.
Salut penya.
Foto "cedida" Simon Carter.
I per cert tinc un dubte que fa dies que ens preguntem amb algun amic. Vosaltres creieu qe hi ha un bon relleu generacional a l'escalad en tapia ?. A l'esportiva està clar, però que tal a la tapia, via llarga o via en paret ?...

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Divendres: una carrerilla per la muntanya


Lluny molt lluny em queden aquells dies de carreres, desnivells i llarges distàncies corrent muntanya amunt i muntaya avall per les muntanyes andorranes: Collada de la Maiana, port de Perafita, camp Ramonet, Port negre… Muntanyes, colls, prats, corriols. Amb aquella enorme sensació de llibertad que et dona corre per les muntanyes. Tant sols t’acompanya la teva respiració accelerada, les esbufegades per agafar aire, l’aire, el vent, el cop de fred que reps a la cara al fer una collada…Llibertad en el seu màxim exponent.
El dimecres i dijous havia estat nevant i divendres per la tarda vaig pensar que era el dia. Volia notar totes les sensacions i trepitjar neu. Faria un dels recorreguts més lights per retornar a corre per la muntanya: Llac d’Engolasters, coll Jovell, refugi de Font Verd (vall del Madriu) i fer el retorn. Em sentiria satisfet si podia fer el 75% del recorregut corrents. Els meus reflexes per anar per tarteres, corriols, saltar arbres estàn sota límits…Però sorprenentment aconsegueixo fer tot el recorregut corrent. No he fet la meva millor marca, ni molt menys, però estic molt satisfet.
Aquí us deixo unes notes per si algu s’anima a fer-ho.
Per cert, una foto del blog de la Roser ha estat la xispa que m¡ha fet retornar a corre per muntanya. Gràcies !!
Engolaster-Coll Jovell 16 minuts. 145 metres positius
Coll Jovell-Font Verd 24 minuts. 135 metres positius
Font Verd-Coll Jovell 22 minuts. 40 metres positius 140 negatius
Coll Jovell-Engolasters 13 minuts. 5 metres positius 155 negatius
Total: 1h i 15 325 metres positius.
Dificultat tècnica: mitjana.
Ja ho saveu

dimecres, 24 d’octubre del 2007

SI NO TENIU PARELLA QUE FEU ?


No es cap anunciat, per buscar rollete...tampoc sóc dels que menjo carn i peix (més aviat de carn no en menjo mai). Res de tot això, colla de mal pensats. Senzillament, és una reflexió que a vegades hem faig en veu alta. Molts cops costa trobar a algú que et vulgui acompanyar a fer via llarga. Amb algú que t’hi trobis a gust. Que t’aguanti les neures, que li tinguis confiança, que controli, que sigui simpàtic/a, enrotllat/da etc.
No sempre el trobes. Personalment tinc alguns amics que coincideix en aquest perfil i sobretot un que és amb el que més surto, i amb el que he fet més tapia. Ens coneixem molt be i sap ha on “patino” més i crec que ens complementem força be. Però no sempre coincidim.
I la pregunta que m’he fet es: Que faig quan ell no pot ?
Quedar-me penjat i fer esportiva, que tambè mola no passa por...
Doncs, això ha de canviar vaig pensar un bon dia que tenia la ment més o menys lùcida. I m’he decidit a provar l’escalada en solitari, en solitari no en solo. Crec que es un repte personal important. La veritat és que no sóc massa valent i això també pot ser un avantatge; ets més prudent i em farà controlar més les vies que triaré. De moment faré totes les proves d’auto assegurament i demés a vies molt fàcils d’esportiva, per controlar maniobres i tal...Ja us explicaré.
I vosaltres com ho feu quan no teniu parella? D’escalada em refereixo.
Salut

dilluns, 22 d’octubre del 2007

DIUMENGE PERLES CITY


Estava petat, petadot de la tunda del dissabte, però havia quedat amb el nanu i la Santa que aniríem a tibar a algun lloc. Van tenir compassió de mi i varen acceptar anar a Perles. Sectors Roc d’En Betriu i a la Roca de Perles. Tots sabíem que repetiríem vies, però era un bon dia per escalar i fer-ho en família. Sol , solet i bona temperatura.
Al Roc d’en Betriu està a petar. Fem uns 6bs i uns 6b+ per escalfar-nos (jo m’arrossego, estic fos) I la Santa es fa en top rope i xiulant un 6a clàssic, Bloc suspès. El Bernat vol provar un 7a que és diu surplom. Aquesta via te una caiguda lletja just abans de xapar el quart parabolt (si caus deixes els peus a la repisa) li dic que s’ho tregui del cap i ja tenim mal cara !!!!. Però li passa haviat i es posa a Veles al vent (7a) i se’l fa lluitant al pas de dalt, però se’l treu passant cintes.
Canviem de sector i el nanu es fa Tos de gos (6c) passant cintes i força be. Tot i així està disgustat perquè diu que ha repetit vies. Si, de cor, però ha fet un 7a i un 6c passant cintes...no l’entenc ¿...?. I la Santa? Doncs feta una fiera va fer un 6a (primera part) de primera moltes felicitats !!!!.
Amb moltes feines i treballs arribo al cotxe. He fet cinc vies i ja no puc més.
Un 10 de cap de setmana.

CADE A LA PARET D'ARAGÓ. 550 metres 6c/Ae (V+ obligat)


La paret d’Aragó és una d’aquelles tapies que sempre me la mirava de lluny, de l’altre banda del congost, fent alguna via de la paret de Catalunya i sempre em mirava el recorregut de la CADE amb admiració. Des de l’altre banda del congost és veu una línia al·lucinant, vertical i s’intueix aèria. Un viote obert l’any 1977 !!!!. Però sempre em feia respecte, la solitud del lloc, la llarga aproximació i el complicat descens. En definitiva una via d’aquelles que dius: algun dia la faré. Ves per on que em truca el Patrick. Dissabte vols fer la CADE ?. No tinc temps de reflexionar sobre la pregunta i encara menys en pensar-me la resposta que de la meva boca surt un si contundent. Mirem ressenyes preguntem temps, mirem aproximació i descens, parlem amb algú que l’ha fet...i tothom l’ha fet amb força llum de dia. Tenim clar que la aproximació son dues hores, la via de 8 a 10 i el descens (tothom ens deia molt liat, no fer-lo de nit !!!) dues hores més; si contem horaris extrems son 14 hores de treball i no hi ha tantes hores de llum a finals d’octubre....
A les cinc del matí del dissabte sortim del “pàrquing paret d’Aragó”, amb els frontals i l’aproximació del Paca (feta a onaclimb) i amb bona orientació, sobretot del Patrick, comencem el camí. Trobem força be el barranc de descens, amb els frontals anem de conya pel mitg del barranc fins trobar les dues fites a l’esquerra que ens indica que l’hem de deixar i em de seguir per dins del bosc, camí molt fet i amb alguna fita ens porta directes a peu de paret. Dues hores des del cotxe, son les 7 i poc del matí (perfecte) busquem el peu de via i el trobem. Una fletxa marcada a la paret amb un bell burí al mitg ens indica l’inici. Tenim dotze hores i mitja de llum per endavant.
Reunió 7
Tenim la intenció de no empalmar cap llarg , farem els disset llargs de la via. El Patrick farà, segur, els llargs més difícils de primer, els dels 6c. I la resta a repartir. En total ell en fa dos mes que jo.
La via és molt guapa. Els quatre primers llargs fins a la erre de la feixa son de roca trencada i no passen del V+. Es fan be. Aquesta quarta reunió es l’inici de la primera part dura de la via. Surts a una placa mig equipada amb parabolts i claus, 6c o Ae. Els dos llargs següents no passen del V+, guapos i amb bona roca. El vuitè llarg, és un altre llarg de 6c o Ae. I trobes algun parabolt i claus i la fissura desplom es pot equipar be amb friends, ajudanta d’una sabina molt elàstica. El següent llarg és de V grau amb un petit tram de 6a amb una roca brutal. El llarg del 9 al 10, tens un passet de A0 que et porta a una fissura tècnica de 6a, amb algun clau, es protegeix amb friends. Dos llargs de V+, per diedrets, molt divertits i un flanqueig aèri, ens porta a la erre 12. En aquesta reunió comença un nou mon dins de la via. És la part més aèria de tot l’itenerari. Senzillament espectacular.
La reo 12 és un autèntic balcó al congost i a la paret de Catalunya, aquí parles de tu a tu als voltors i pots observar moltes de les línies de la paret de Catalunya. Surts d’aquesta reunió per un llarg de V, a l’entrada de l’erre 13 està una mica trencada. Un llarg de V ens porta a la reunió 14. Un pas pèndul cap a l’esquerra (6b) et porta directa a un fisura/diedre de 6a equipada amb claus i pots posar-hi friends a sac, sortida cap a la dreta a un placa i reunió a una cova. Un llarg de V/IV ens porta a una erre/excursió fins a l’últim diedre (IV/V) amb una vista als teus peus flipants .... Paret de Catalunya des de l'erre 7

9 hores 30 de via (em posat més temps del que ens pensàvem) a corre, literalment, a corre. Ens queden just 2 hores de llum. Trobem força be el caminet (fites) que ens porta a la grimpadeta de IV. D’aquí fins al cim de la paret anem a pinyó. Anem trobant fites, arribem al cim (dues fotos) quin paisatge !!!. Correm pels plans, baixades que ens han de portar a la fita que ens indica el destrepe que diu el Paca (no ens mola massa) i cinc minuts més enllà hi ha un collet molt marcat ens hi arribem i surt un caminet perfecte que porta al poble de l’Estall. El seguim una estona i un moment donat tallem cap a l’esquerra directa al cotxe...Son les set i trenta minuts de la tarda. Hem sortit a les cinc i quart del matí.
Quina tunda. Ha valgut la pena un 10 de via !!!!
Entrada a la erre 11

Apunts de la via:
13 cintes, més reunions, joc de friends (del 0 al 3 repetit), semàfor aliens, tascons petits (tant sols en vàrem posar dos).
Frontals
Horaris:
Aprox.
Cotxe, passem la cadena, passem per uns camps i girem a la dreta per trobar una fita i ja ens posem al barranc (llera d’un riu) tot avall, de fet podríem arribar a l’embassament. Fins les dues fites que ens indiquen que em de sortir (1h i 28 minuts). De les fites al peu de paret (caminet amb alguna fita) 30 minuts. Total 2h.
Via.
Nosaltres hi vàrem posar 9h i 30 minuts. No hem empalmat cap llarg.
Descens.
Corre/corre. De l’última reunió fins el cim 0,54 minuts. Cim-collet amb un rètol de fusta 0,18 minuts. Collet-cotxe 0,33 minuts.
Total 1h i 45 minutsTOTAL 13h i 15 minuts d'activitat


Llarg 9è


Llarg 11è


Paret de Catalunya des de l'última erre. Hi ha gent?



Cartells indicadors, per baixar del cim de la paret
Nota: la foto d'inici treta de la pàgina d'onaclimb



dijous, 18 d’octubre del 2007

LA PANXA DEL BOU

Gent avui falten just set dies per la inauguració d'aquest nou centre d'escalada. Val la pena que hi passeu, fer la festa d'inauguració, el mireu i ja veureu com us quedeu pillats.
I serem tots; velles glòries, no de tant belles, xais, bous/es i tu? Tambè, hi has de ser-hi. Animat !!!!.
Diuen que hi ha un càtering paaaa morirse.
Això està a la zona de l'unitat hermètica de Sabadell.

dimecres, 17 d’octubre del 2007

GALÍ-MOLERO A ROCA REGINA.


El passat 10 de juny vàrem fer aquesta guapa via de Roca Regina. Avui us deixo unes fotillos i amb més calma faré la ressenya (encara que es troba fàcilment). Tant sols us faré uns apunts de la via.
Galí Molero. Oberta l'any 1971 500 mts. 6b+/Ae (v+ oblig).
La via està totalment reequipada amb bolts inox de 10 mm i del 12 a les erres. És a dir via bomba. Cal però portar un joc de friends del 0 fins el 3, hi ha guies que diuen tascons (no els vàrem dur, però si el semàfor) cintes llargues per alguna sabina i nosaltres amb un pedalet cada un vàrem fer de sobres. Els artificials, son una autèntica cremallera de parabolts. Els més màsters ho poden apurar amb lliure tranquil·lament. Nosaltres ni ho vàrem provar, fotia molta calor i lo millor era sortir ràpid (quina escusa he, he, he).
Fins a la feixa hi han cinc llargs però es pot fer amb tres (empalmant l’u i el dos i el tres i el quatre). Pel meu gust els llargs més guapus son els d’avans de la feixa. I lògicament la travesse del 11è llarg de 6b+ (molt ben asegurat). El llarg 10 i 12 també son força guapus. Atenció al llarg 9; és un llarg de 6a que va per un diedre fisura, al lloro no acabar-lo (encigalada segura) s’ha de tirar cap a l’esquerra !!!.
Nosaltres la vàrem fer amb 6 horetes. Passant mooolta calor, i això que la vàrem, començar a les 8 del matí, érem al mes de juny.
Via molt recomanable per fer la primera incursió a Roca Regina....
Salut

dilluns, 15 d’octubre del 2007

SENZILLAMENT UN 10


Feia caps de setmana, la veritat, que les coses no em quadraven tant i que no m’ho passava tant be. Senzillament un 10.

Feia dies que no veia al meu company Patrick. I el divendres per la tarda va ser el dia. Quedem amb uns quants tibadors més d’aquí a Andorra, i fem una inspecció al nou sector. “La perla del Bosc”. Quina feinada que ha fet aquesta gent !!!. Provem algunes línies amb tope rope (encara està tot molt brut). I ràpidament veiem que serà un sector tècnic i molt dur. Els moviments son molt guapus. Tindrem d’esperar que passi l’hivern. És un lloc alt (sobre els1.200) i a l’obaga... Quan estigui a punt uns en faré cinc cèntims.

I el dissabte ?. Al matí quedem amb la Santa per anar a Perles a passar unes horetes, fins el migdia. Ens ho passem de conya; al solet, calma, tranquil·litat i bon rotllo. Fem unes vietes de 6a, que ella se les treu súper be (fortaaaaa). Fins que arriba un col·lega de tota la vida: El Kiku (a) Vicius. Cullons feia 18 anys que no ens veiem i era el dia !!!! Havíem quedat per retrobar-nos escalant i així va ser... Que fantàstic, quin dia !!!.
La vida es ben curiosa. Arriba un moment en que tothom fa la seva i per art de màgia amb el pas dels anys i no saps ben perquè et retrobes amb els que sempre han estat els teus col·leges. En aquest cas col·legues de paret, inicis de l’esportiva i alguna que altre farra. Es una canya retrobar-te amb tots els companys amb els que vares començar a tibar...I t’expliques mil batalles. Osties que paràvem assegurant d’esquena a la paret de l’aeri. O si aquell te una primer o una segona repetició a vies que ara ja son clàsiques. Recordes els inicis del Free climbing a les Gaites a Sant Llorenç...Bufa quins VELLS que estem fets !!!!!.
Un bon dissabte, si senyor !!! amb un bon amic i la Santa.
I diumenge amb el nanu a fer via llarga !!!!

DEMASIADO LEJOS PARA IR ANDANDO 6b 200 MTR. Les Bagasses. Terradets




Desgraciaossss bajaros de ahí.... Bonica frase per començar un post. Però es que ahir mentre estava escalant a la paret de les Bagasses, Terradets, un “pajaru” que passava en cotxe ens o va dir. Boniques i entranyables paraules que feia anys que ningú em cridava, malgrat això un cap de setmana 10.

Ahir finalment vaig fer via llarga.
La paret: Les Bagasses a Terradets.
La via: Demasaiado lejos para ir andando 6b (diuen V+ obligat)
El company: El nanu, 13 anyets plens d’il·lusions energia i valentia.

Aquesta via va ser oberta l’any 1987. A mi em va pillar en plena època fanàtica de Terradets. L’estiu de l’any 1988 la feia per primer cop amb el meu company Jordi. La vaig repetir el passat mes de maig del 2007 (19 anys més tard !!!!). I ahir ens i vàrem penjar el Bernat i jo.
És una molt bona via. Divertida, plaquera i per ser les Bagasses força ben equipada (11 cintes). És barregen spits amb algun parabolt. Les reunions ben equipades amb espits.
La graduació és de 6b i diuen V+ obligat. Crec que obligat ben be 6a. Hi ha un pas al 6b que ho has de tenir clar.

A les nou en punt estàvem al pàrquing de Terradets. Mig clapats i gelats de fred. En aquesta època ja fot rasca. Fem temps, parlant de la paret, de si ell farà de primer. De moment dubte, però diu que el primer llarg segur. Preparem els trastos i a les deu ja estem, encordats. Hem decidit que ell farà el primer llarg de IV+ 15 metres i tres cintes. El puja súper be, amb tranquil·litat. La roca està gelada. Jo faig el llarg de 6b, és un llarg tècnic i molt gupauuu. Res a veure amb els 6bs que et trobes normalment.. El següent de V i poc protegit el Nanu em diu si el faig jo. Cap problema tiro amunt. Quan ell arriba a la reunió ens toca el sol !!!! Falten deu minuts per les dotze. Ara be un llarg espectacular de 42 metres i 6a. Em mira i diu que el fa ell. Amb interrogant em pregunta i si em “ginyo”?. Tranqui que això no passarà, ja ho veuràs. I ell tot valentot se’l treu súper be. ës amb el 6b el llarg més bonic de moviments, guapu, guapu (42 metres de llarg i 10 cintes). Molt be xavalín. El següent un bonic 6a+ de 20 metres, amb un parell de passos fins. Ara be un llarg espectacular V+ de 40 metres i poc equipat. Bonic, bonic... Bústia darrera bústia amb un calcari increïble quina disfrutada !!!. L’últim rebot de roca que ens porta a la falsa feixa de V+ el fa el nanu. Son les 2 menys deu del migdia....Quina canya poder tenir de parella de paret al nanu. De lo millor que he fet mai. Felicitats XAI !!!!.


El Bernat fent el tercer llarg (a dalt) i negociant el cinquè llarg (a sota)

Via molt, molt recomanable.
Si amplieu la foto veureu be la via.
Apali salut.
Recuperant forces a l'Alberg de Cèllecs

dijous, 11 d’octubre del 2007

DEMÀ LA HISPANIDAD I POTSER ROCA



Gent em deixeu que dispari avans d’apuntar ????. És que ja fa dies que em sorgeix un dubte sobre la festa del veïns espanyols.
Demà es el Pilar, dia de la Hispanidad, no fa massa dia de la Raza i properament serà el dia del orgullo Nazional. Sempre parlant d’España, que per sort i de moment per aquí dalt (Andorra) totes aquestes palles mentals no ens passa tant (tot arriba).
Molts de valtrus o aprofitareu per fer tres dies tibantosos per qualsevol punt ha on la roca es deixi.
Però tinc un dubte? Molta gent que viu i treballa a Catalunya (Pujol dixi...és català) i no se sent español, ni combrega amb cap ideal españolista (que a mi ja m’està bè), demà no es tallaran un pel i celebraran la festa de la hispanidad ?. Apali minyons que algú m’ho expliqui fàcilment perquè ho pugui entendre.
Perquè tambè us haig de dir que aquí dalt sempre sortim rebotats d’aquestes festes i festetes nazionals espanyoles o catalanes. Que si be la Vuelta ciclista a España, els nostres nens s’han de quedar a casa per que el transport escolar no faci cues i el ciclistes puguin passar tranquilament. Que si és la Hispanidad i els nens a les 2 pleguen de les escoles i cap a casa. Que si és el pont de la Puri i la Consti, els nens cap a casa “que viene l marabunda”... Que l'11 de setembre...
Quin País Deu meu, el seu i el meu.... Tots plegats els del nord i els del sud som de ptaxim-patxim, pandereta i botijo. Be, flabiol i barretina, o xiulet i esclop. Tant li fot !!!! Quina pena.

I per lo nostre, demà a la tarda per poc que pugui a tocar roca. Dissabte a tibar amb la Santa i diumenge portaré al nanu a la Demasiadao lejos para ir andando. Que agafi “coco” que no tot a la vida de l’escalador son vies de 30 metres i 12 cintes... O no?
Apali bona festa als españols amb ñ i als espanyols amb ny.

I sobretot a ser feliços !!!!

dimarts, 9 d’octubre del 2007

AL CÈSAR EL QUE ÉS DEL CÈSAR


Be gent, ahir em vaig emocionar i vaig penjar les ressenyes, be una part, del sector dels roures a Perles. Més tard fent el xafarder pel internèsss vaig veure que el crak de les ressenyes ja les havia penjat en un post de fa uns quants dies. Les podeu veure totes aquí. Cada u lo seu. Un altre dia o farè a l'inversa primer m'ho mirarè i despres ja veurem si les penjo...

Tant sols un apunt a la via número 6 (piruetes) està ressenyada de 6c+ i modestament crec que és un 6c. En aquest sector els graus d’algunes vies estan un pel de rebaixes....
Si us hi passeu ja ens ho direu.
Però tal com us vaig dir ahir val molt la pena fer-li, almenys una visita. El lloc es guapu.
Apali salut

dilluns, 8 d’octubre del 2007

PERLES. SECTOR DELS ROURES. PRIMERA PART


Bones gent, un altre cap de setmana esfumat. Ha estat un cap de setmana d’aquells amb moviment, però ja està bè. Running, escalada familiar i campionat d'Espanya d'escalada a Terrassa.
Tot fantàstic i molt bones sensacions

L’escalada familiar la vàrem fer ha un dels millors sectors que es pot practicar a l’Alt Urgell. Perles i en concret al sector dels Roures:

Aquest és un sector dels que podríem dir-ne nous (de fet hi he vist vies noves). És una creació d’en Joan Belego. És un mur que es veu perfectament des del poble. Està exactament a 150 metres de desnivell del cotxe i amb uns 20 minuts hi arribem. Agafem l’inici del camí per anar a tots els sectors i de seguida girem a la dreta per passar (per la vora) d’un camp d’ofals, al final d’aquest ens dirigim cap a l’esquerra. Ja veiem les fites i tota l’estona tenim les parets al nostre davant. El camí està força trepitjat i és molt evident. Arribem directes al sector.
Peus de vies majoritàriament excel·lents. Noms i graus a totes les vies. Parabolts. I tot molt net i cuidat. Sigueu-ho curosos i no deixeu deixalles, ni tant sols les humanes. Hi ha alguns fumadors que deixen les burilles dels cigarrets, tampoc costa res agafar-les. Els graus de les vies no piquen gens... I la llargada no passen dels 15 metres. Vies sobre un calcari excel·lent de regletes i cantos.
Per passar-vos les ressenyes l’he divit amb: esquerra , del mitg, del mitg (I) i dret. Avui us passo els dos primers. Encara que un cop a lloc és molt fàcil trobar-ho tot. Repeteixo que tot està marcat.

Vies més recomanades:
Petit Príncep (6a)
Congost (6a+)
Bonjours (6b)
Ducat (6c)
Le gran Escofier (7a)

Be gent a disfrutar-ho....










Sector esquerra:1. Arrelats 7a. 2. Brincaires 7a+ 3. Kèfir (projecte) 4. Ninfes 7b

Sector del mitg:5. Eira 7a 6. Piruetes 6c 7. Me-Me 6a (+) 8. Bultó 6a+ 9. Bonjours 6b 10. Congost 6a+ .11 Petit Príncep 6a+ 12. Gorgue 6a



divendres, 5 d’octubre del 2007

QUE, QUE VAIG FER AHIR ? DONCS, ROCO


Si gent, la tardor ja s’ha posat sobre Andorra com aquella boira baixa, pesada que tenen per les comarques lleidatanes i osonenques. Ja es fa fosc avanç de les vuit, quan marxa el sol ja fot rasquilla i a més aquests dies plou. En definitiva tardor. Aquella època que et fot bastant perquè no acaba de fer un temps definit. Com diu la dita poular castellana como el perro del hortelano ni jode ni deja joder (perdó ni come ni deja comer).

Ni neva, ni fa prou fred per treure els pinxus de l’armari i un dia plou i l’ altre no...”loquito me tiene el tiempo”. I amb tot això aquests darrers dies el meu cap també ha estat divagant com la pròpia estació que estem...Sembla ser que he pogut posar-li el fre i ara tot torna a agafar el fil.

A lo nostre, de moment segueixo sense poder fer tapia (grrrrrrr) el temps que tinc no dona per tant i costa combinar-ho tot. Currillo, entrenos, nanu i tot plegat....
En definitiva que ahir dijous: Sessió de roco. Resistència curta, a la meva manera, està clar. Els “callus” de les mans apreten i foten força mal, però ahir encara vaig poder fer un entrenament força digna. Una horeta i mitja allà dins, envoltat de mascles i famelles suant i deixant anar feromones...surts d’allà ben escalfat ¿...?. Però be un entrenament pràctic, la veritat. El meu objectiu és agafar força i pila per:
· Poder fer tapia ara a la tardor tranquil·lament
· Em moro per anar al racó de missa a fer vies de continuïtat pura
· Que quan agafi els pinxus no em caiguin de les mans

Ja veurem que en sortirà de tot plegat. De moment demà dissabte i haviam que diu el temps. És molt possible que demà sortim (la Santa i jo) a tibar-li una miqueta per Perles. Per poc que puguem al sector dels roures (el dilluns ressenyes). Un sector molt xulu. Roca excel·lent. Línies guapes i grau fàcil. Equipades pel Belego. Es a dir cremallera segura. Us en faig cinc cèntims dilluns.
I diumenge una escapada a Terrassa, al rocòdrom Sant Llorenç, que algú molt proper ha de competir-hi. Sort calma i a disfrutar-ho. Per cert el dissabte els màsters (nois i noies) hi competeixen, també. Molta sort a tot/es i en especial a la Sara ;-) molts ànims !!!!
Vingali penya. A ser feliços i fotem la revolució d’una vegada !!!!
Parlant de blogs i blogers. Us passo un link d’un master camuflat de Birdio ;-) ha on fa unes reflexions interessants...Val la pena passar-hi i de tant en tant treure-hi el nas.
Ara si final.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

I AHIR ROCO, ROCO I MÉS ROCO


La veritat és que fot una mica de pal tancar-se al roco, ahir feia un dia espetarrant. I a més tota la penya que podia, estava tibant com a boixos a Tres Ponts...en fi. Erem uns quants/es tancats/des entre aquelles quatre parets suant la cansalada i intentant no molestar-nos massa, cosa difícil perquè qui més qui menys intenta seguir el seu propi pla (i llavors ningú entrena ????).
Jo la veritat es que estic força mancat de pell i les presses, que son súper abrasives anaven ràpid a menjar-se la poca pell que em quedava. Amb una hora i mitja vaig quedar fregit i ben fregit.
En fi gent es lu k hi ha...

Apali salut i a seguir lluitant