dilluns, 10 de setembre del 2007

FONT SOLEIA I VERMELL DEL XINCARRÓ

La Mar i el nanu a Sant Llorenç



Be gent, desprès del primer impacte i del primer dia de retrobament amb els meus orígens ( si més no rocaires) ja ens situem i divendres tocava anar al Vermell ha on el Bernat es tenia de trobar amb el David per fer un entrenament en roca. I en una roca especial com és la de Montserrat. Jo tinc l’espatlla feta fosfatina i he decidit que avui no tibo. És a dir que faré d’assegurador. El nanu escalfa a un 6a+ i desprès passa a un 6b clàssic del lloc la via 45 aniversari. Va poc a poc, li costa agafar el tacte, però la fa a vista. Tot seguit el David munta un 7a. I el nanu va a vista; li costa llegir l’entrada i fa un sobre esforç però se’n surt. Més amunt a un dels passos claus de la via se’l treu be un paset més i se li escapa un peu...llàstima. Però tranqui que està súper be. Ell tot i així baixa amb mala cara. Una mica de terapia i s’anima.
Com que ja hem decidit que ens quedem a Sabadell el dissabte al matí passem per la Panxa del Bou que es jornada de portes obertes. Fotem unes tibadetes a uns blocs que tenen muntats. El Bernat està a la seva salsa. I a la tarda amb la Mar marxem cap a la Soleia, al sector Gruyer. Fem un parell de vietes per escalfar i fem un altre 6c clàssic la Parèntesi. Ja hi era fa divuit anys. És una via bonica. El Bernat se’l treu a vista, comença be la tarda. La Mar deixa muntat un 6c+ Els amateurs. I mentre ella s’està barallant a un 7b+ el nanu li fot al 6c+. Llarg i dur. Entre crits i esbufecs i entre mig d’algun “aleje” divertit també se’l treu a vista. Baixa de la via amb una carona de fet pols...que sembla que no l’hagi encadenat. Quan se n’adona està feliç, feliç...És guarda, forces perquè a la nit hi ha concurs de “lanzes”, a la Panxa del Bou entre mig de pizzes, birres, i sucs naturals. Resultat un 6c+ i un 6c a vista. Està llançat.
El diumenge mentre esmorcem ens truca el David. “aquesta tarda ens podem veure al vermell?”. Cap problema i el Bernat súper animat.
Ens arribem al Roco a buscar al Jordi i a la Mar i marxem cap al Vermell.
El nanu i la Mar van caminant al davant nostre i el Jordi i jo anem al nostre rotllo que si ja, ja, ji, ji i anar fent...El David ja ens espera. Avui torno a tenir l’espatlla feta purè.
El Jordi i la Mar fan les seves vies i el Bernat diu que està fos. Escalfa a un 6a i el David li monta un 6c per acabar d’escalfar. Està mort i s’hi penja. La cosa no pinta massa be i s’ha de posar al 7a de l’altre dia. Nanu mitja hora de repòs i a tibar-li de nou. El David es fa un 7b/+ a vista i mentre xerrem amb el Jordi i la Mar de mil històries.
Venga Bernat fot-li. I a més has de passar cintes !!!. Bufa, rebufa. S’ho mira i remira. Va petat, petat, però li posa tot el que si ha de posar i el monta i l’encadena. És la cirereta d’aquests quatre dies: 7a al Vermell, passant cintes i a més davant del David. Està feliç, feliç... I jo tambè.
Be gent Salut i a tibar-li.
No passaran 18 anys més abans de tornar a la Soleia

TORNAR A CASA ( FONT SOLEIA FOR EVER)

LA PANXA DEL BOU


Com ja sabeu amb el nanu hem fet quatre dies de tour grimpaire (per dir-ho d’alguna manera). El tema era anar a Sabadell, a veure a la família i als col·legues que feia segles que no veia. I a tot això se li ha d’afegir que un molt bon amic obre un gimnàs rocòdrom la Panxa del Bou. Res a veure amb el que estem acostumats. Una cova de bloc de 80 metres quadrats amb sortides de mantel, parets desplomades de 14/16 metres d’alçada, sala de musculació, sala de fisio, bar/restaurant vegetarià...en definitiva un 10 de centre...ja us en parlaré quan s’inauguri el proper dia 25 d’octubre.

El dijous a la tarda vaig tenir la sensació de que tornava a casa desprès d’un absència de 18 anys. Si, si feia 18 anys que no escalava a la Font Soleia.... Quan vaig tornar a veure el dauet, la paret gran, el gruyère, les Castellasses des de la paret gran...que voleu que us digui, em vaig emocionar. I a més anava súper ben acompanyat amb el bon amic i company Jordi, amb la Mar i al davant, al seu aire, el nanu Bernat... Tot pujant des dels dipòsits amb el Jordi vàrem parlar de la manera que tenim de veure i entendre l’escalada, de la filosofia de pujar parets, de la cultura de muntanya dels escaladors, dels valors que ens ha donat l’escalada...Ja sabeu de tot i de res, però tot important, no ni ha dubte. També vàrem treure el tema dels sobre equipaments a les grans parets, de fer justícia...etc, etc...
Al Bernat li vàrem explicar que es trobava a un lloc que va ser dels pioners de la història de l’escalada a Catalunya, que més endavant a mitjans dels anys 80 va ser dels llocs pioners del pas de l’escalada clàssica al free climbing (pare de l’actual escalada esportiva) etc... El nanu flipa quan li expliquem mil històries.





El fet es que xerrant, xerrant ja tenim la corda lligada i estem pujant per les vies del Gruyere i de la placa de l’heura (ha hon hi a la mítica Clave Omega un 6c increïble un 10 de via). És una tarda fantàstica. El Bernat es fa la Clave Omega a vista, jo com fa divuit anys em caic amb la reunió a la cara (hi ha coses que no canvien). I el nanu també encadena (al segon pegue) un 6c+ de bombos Raons de Pes. Jo el faig en top rope que tinc l’espatlla fatal. Fem algunes altres vietes de 6b’s. El Bernat disfruta i molt. Lloc nou, gent nova, amics del pare, rialles a tope i històries i historietes per flipar. En total que es fa un bon 6c a vista i un 6c+ al segon pegue. Molt be per ser el primer dia a la Soleia. Perdoneu però m’emociona pensar-hi. Records, milers de records.

Els dos estem tant i tant al·lucinats que anul·lem la visita a Margalef per quedar-nos per la Soleia. Estar amb els meus AMICS, a partir d’ara tambè del Bernat, i gaudir del plafó de la Panxa del Bou....

A un altre post més...