dilluns, 25 de febrer del 2008

Bàlsams i graus collats. Entre la Bucòlica i Genat..i anar passant







Ja en porto quatre, de caps de setmana, quatre de tormentes personals... Be, però això és un bloc de tibantor variada, no de salses rosses barates...
El dissabte desprès de molts mesos aconseguim el Jordi P. I jo coincidir a la paret bucòlica. L’idea inicial era fer la via Pas d’estrès, però fem un canvi de plans i decidim fer la Bàlsam del Tigre (la clàssica de la paret). Ell arriba amb un company. Cordada de tres. Ens repartim els llargs; és fàcil són sis llargs, dos per cap. Dit i fet...Però la veritat és que a cada canvi (començo jo) hem faig el boig i vaig tirant roca amunt. Finalment com aquell que no vol m’he fet tota la via de primer. La via és MOLT disfrutona. Tens un passet aïllat a la sortida del segon llarg i un altre passillo (putejador pels petits, com jo) al penúltim llarg. Els dos me’ls passo en lliure, però la del penúltim llarg una relliscada del peu fa que no me’l tregui a vista...en fi en lliure amb una caiguda. La via val molt la pena i és molt ràpida de fer.
Com que ens em quedat amb ganes de tibar més, al baixar anem directes al peu de la via la Segunda oportunidad (s’arriba amb una corda fixa). Son dos llargs un de 6b i el segon de 6a. Ara som el Jordi i jo...Em torno a fer el loku i tiro jo de primer els dos llargs. Aquí la roca , a l’inici, no és tan bona. Els primers metres són finetes i amb els seguros llunys. La placa de 6b és espectacular, curta però molt guapa. Aquí la roca és excel·lent, però crec que no és 6b ni de conya ja li podem pujar grau. L’entrada és a blok, bons kantus per les mans però peus volats i desprès a posar-s’hi be i aguantar-li. Els moviments són boníssims. Em surt amb una caiguda... El segon llarg, amb roca compacta i finet amb un pas d’equilibri fi. Be, una via per la col·lecció i per acabar una jornada excelent. Bona companyia i un dia primaveral espectacular.









I diumenge... com que tenia de fer mal temps pel sud (he,he,he...aquets dels temps) anem amb el nanu cap a l’Ariège. França per nosaltres és com anar a d’altres punts de Catalunya. Els llocs son bonísims, ben equipats i el grau de l’Ariège és famós per ser un grau colladísim.
Aquest diumenge ens dirigim a Genat un lloc 10. Nosaltres ho tenim a 97 Km de casa. Bones vies (més de 50) del 5c al 8c. Paisatge molt bonic i tranquil, molt tranqui,l i tope de sol. Un bon lloc. Pels dos és el primer dia que hi anem...però les vies es troben be. Això si el grau està collat, força collat, mig grau seguríssim (és típic a l’ Ariège). Nosaltres escalem als sectors: Altaïr, Tsunami i Corvus.
Al sector Corvus escalfem a les vies Corax (6b-7a) fem el primer llarg i la via Corvus (6a+-7c) primer llarg. Al sector Tsunami fem Pegase 6b i Mort aux vaches 6b+. Vies durilles, estan un pel sobades. Son vies d’aproximació a diferents rutes de vuitè grau. I al sector Altair, el Bernat (que diu que està cansat dels entrenus) es treu al segon pegue la via Altaïr un 7a+ dur i jo faig un 6b molt guapu que és diu La nebuleuse du crabre (droite) 6b. A la dreta d’aquesta via hi ha un 6c+ (dur) que mi poso, el monto tot...però estic cansat i ja no el torno a provar...
Un bon lloc per recomanar, com molts llocs de l’Arège. És una bona alternativa.



Salut gent !!!



dilluns, 18 de febrer del 2008

230 curves, 13 anyets, 7b a vista...i els millors amics de la vida


230 curves són les que hi ha des de la rotonda de Guardiola de Berguedà fins Gombrèn (contades pel Bernat) 13 anyets son els anys que te el xaiet Bernat i el 7b a vista és el que es va treure dissabte a les Salaretes...i el millors col·legues del món son la Mar i el Jordi que son senzillament uns amics genials.

El dissabte, finalment desprès de dubtar si anar cap a l’oest o cap a l’est vàrem anar a parar a les Salaretes (segona incursió). Per el Bernat és un bon sectoret hi ha molts 7b’s, i per mi ? Doncs anar fent. Feia un dia 10 sol i una miqueta de vent (el just) per estar a una bona temperatura i sense samarreta. I lo millor que en tot el sector som quatre !!! Escalfem als dos 6c’s de l’esquerra del tot i jo em trec l’espina del Sellu (6c). Monto la via del tro (6c+) i vaig fent tots els passos menys els durs de dalt de tot que em caic dues vegades al tercer tientu l’encadeno, la via és molt guapa. El nanu vol provar un 7b i tria el papa araña. Com sempre intentarà anar a mort a veure si el pot treure a vista i si no a fer-li tientus. Va molt motivat i fa una seqüència dura d’un romu rodo i d’un pas llarg per ell, s’ho de mirar tres cops i el passa i tot seguit fa un llançament llarg i pilla la pressa bona, bufa rebufa i arriva a l’erre...Felicitats pel teu primer 7b a vista. Com que és un tio sincer i honest reconeix que no és el 7b més dur que a provat, però que tampoc es un 7a+. 7b... Acavem de passar el dia els dos junts relaxadament prenent una miqueta el sol i gaudin de la nostra mútua companyia, ell és relax fent el 6c+ a vista. Xerrem de tot i de res. I de lo be que estem els dos junts tibant i de futurs viatges plens de projectes...




Diumenge em quedat amb els meus dos amics de la vida el Jordi i la Mar i decidim anar a Montserrat al sector de la desdentegada. Com sempre quant estem junts ens fotem uns bons farts de riure. Escalem un munt de vies entre el 6b i el 6c+ ( el Jordi i jo) i entre el 6c i el 7b (el xaiet i la Mar) totes val molt la pena. No ser el nom de cap de les vies, però estàn a prop d’una ferrata, a la seva esquerra. Jo estic especialment content per que totes les vies em surten a vista i passant cintes (feia anys que no escalava a Montserrat en vies d’esportiva). El nanu és possa a un 7b+ molt desplomat i al segon tientu, és queda a una caiguda de l’erre. El te molt a punt i la Mar prova un 7a+ llarguísim i diu que molt xulo, però a dalt de tot hi ha un passet rebotós i es cau... Avui el dia ha estat més ennuvolat i fred però d’aigua res de res.
Acavem el dia al bar/supermarchè Granada del Bruc. Regentat per un noi marroquí, encantador (que t’atén amb un català perfecte) i que fa un cous-cous de verduretes i un té verd que flipes de bo.
En fi un altre cap de setmana sobrevivint al meu propi temporal i que ha estat un altre DEU, que tots siguin així.
Felicitats Bernat i gràcies Jordi i Mar.
Salut

dimecres, 13 de febrer del 2008

TIC BALDAT




Avui me fa mal tot, tic baldat, cruixit i cansat. De fet, avui fa uns quinze dies que no faig ni un sol dia de descans i avui he decidit no fer res...Be res físic perquè òbviament em toca currar fins les dues llavors pillo al nanu Bernat i cotxe fins a Esparreguera que li toca entrenament, a les set acaba i cotxe cap a casa...Una quilometrada, però cap problema, la seva cara de felicitat no te preu.
Mireu ahir vaig fer roco (com cada dimarts i dijous) jo feia el meu entreno anàrquic de sempre, que si una miqueta de pila, que si algun bloc durillo, que si algun pasillo amb peus volats i anar fent...Però la “boua” de la Cristina i el màquina del Txento em varen “picar” a fer amb ells unes sèries d' uns quants moviments amb peus volats de cantus romus... Dios mio no me siento los brazos...Fos tic fos del tot. Quin reescalfon que vaig pillar...I lo millor Que jo a les 20.30 vaig marxar (vaig arribar a les 18h) i ells encara van seguir...Quins bous !!!. Però clar com que ara haig de fondre adrenalina a tope per poder arribar a casa mort i pensar lo justet per poder fer-me el sopar i anar a planxar l’orella... Els dies que no escalo o no faig roco surto a corre per muntanya amb tres dies m’he cascat 2.000 metres de desnivell positius....
Lo ditxu TIC BALDAT !!!!
Haviam si algú coneix el personatge de la foto de capçalera...Va ser un gran aperturista de clàsiques

dilluns, 11 de febrer del 2008

"La vida es muy perra". De l'Ariège al Berguedà


L’altre dia un amic em deia “...que la vida es muy perra...” . Doncs si, en part te raó, però si aconsegueixes desconnectar de totes les coses perres que et passen pots passar un cap de setmana ratllant el deu (la perfecció absoluta no existeix). Jo és el que he intenta fer, desconnectar de les perreries que m’ha fet la vida aquests últims dies...
Antecedents: Un molt bon amic durant la setmana m’insistia a anar fer la Mantecas a la roca Alta i el divendres a darrera hora vaig decidir fer un cap de setmana de contemplació i passà de tot...Li vaig dir que ho deixem per d’aquí quinze dies... A la nit vaig anar a mirar un peli excel·lent, que no us la podeu perdre, Cerro Torre. Ritmo latino en la cara oeste. Molt bona peli. I allà, entre d’altres col·legues, em trobo amb la Sònia, que em comenta que l’endemà van ella, la Cristina i l’Iolanda a tibar a l’Ariège. M’insisteix perquè surti amb elles i està clar la temptació fot efecte...Anar a tibar amb tres noies fortes a l’Ariège ¿...? Vinga quedem a les nou. Va ser una decisió tope encertada. Gràcies noies (quina teràpia tant bona) i perdona’m Jordi, per lo de la Roca Alta.

Cotxe i amb una horeta i mitja ja som a Bédeilach (Ariège) i aquí hi ha una mega escola Calames: 196 vies del 3c fins al 8b+ vies d’esportiva i vies de fins a 7 llargs. Hi ha diferents sectors. Nosaltres triem el sector de la Grotte a deu minuts (si arriba) del cotxe vies del 6a fins el 8b+. Escalada tècnica i d’aguantar-li.
Com que, féssim les parelles com les féssim sempre em tocaria amb una noia (he,he,he) “m’emparello” amb la Cristina, una màquina encadena Zélophithèque 7a a vista i Château Bordelaise 7a+, al tercer tientu. Jo provo el 7a i te una entrada durísima, tècnica i nyapera, les tres primeres cintes son terribles i a dalt es d’aguantar-li. Una via molt xula, i diuen que el 7a+ també ho és. Avans em escalfat amb un 6b Néantderdalle que no val molt la pena i em rematat l’escalfament amb un 6b+ (la variante à J.r.) durísim, però molt guapu val molt la pena. Un bon dia i un molt bon lloc per provar-ho. Cara sud total i temps primaveral, potser massa. Això si, totes les vies que vàrem fer, a nosaltres ens van semblar molt maques, malgrat caure una i una altre vegada baixàvem dient una via molt maca ¿...? El temps primaveral et toca les neurones...? Gràcies Sònia, Iolanda i Cristina per aquest dissabte. Inoblidable !!!!. Per fi ser el que senten les noies quan van soles amb tres o quatre escaladors....Que us tracten com una reina o en aquests cas com un rei. Merci, repetirè...



I el diumenge ? Nanu i la colla de Sabadell cap al Berguedà al sector del Malpàs de Travil. Amb aquesta colla mai saps ha on acabaràs escalant... El Malpàs no cal que us expliqui massa cosa, ja ha estat molt ressenyat. Bon conglomerat, la veritat. El lloc per a mi es val una o com a molt dues visites. No hi ha masses vies, però les que vàrem fer són molt xules. La temperatura segueix sent preocupant, sense samarreta al mes de febrer...Quina set que passarem !!!!
Vàrem fer forces vies i el gran triomfador va ser el peke Bernat (que cada dia està més gros). Ell va encadenar a vista Flor de neu 6c (a mi em va semblar dur, te un parell de passos que tela) Volare 6c, Amic Traït 7a i Agonia d’hora baixa 7a+. Res, que el tiu va escombrar. Per la meva part vaig fer Flor de neu (6c) al tercer tientu, Volare (6c) a vista i el Diedre Suprunaman 6b. Aquestes vies són molt maques. I els de Sabadell? Doncs forts i sùper divertitst, com sempre.
La majoria de les vies son de pila, d’aguantar-li i anar fent...Un bon sectoret. Les vistes i el lloc espectaculars.
En definitiva “...que la vida es muy perra...” Però al mal temps bona cara, o si més no intentar-ho.
Salut.

dimecres, 6 de febrer del 2008

OBERTURA TEMPORAL.... 7b+ A MASRIUDOMS


Tornem a obrir, de moment.
Sincerament em creia que les meves pròpies reformes trigarien més dies (encara no les tinc enllestides del tot) però ja estic a punt per explicar-vos minsament alguna tibadeta.
Aquest cap de setmana llarg (tres dies per la gent d’Andorra) el nanu i jo vàrem agafar els trastos i ens vàrem escapar a Siurana. Em tibat a l’Esperó Primavera i al Pati dissabte. Diumenge a Masriudoms juntament amb el David i el Gerard i dilluns tornem a Siurana al sector Can Toni Gros. A tots els llocs bones vies i en alguna via alguns “alejes” més que importants i el grau apretat, Siurana és Siurana.
El meu grau màxim no encadenat ha estat 7a i l’encadenat 6c+. El nanu ha triomfat emportant-se el seu primer 7b+ a Masriudoms i un 7a i un 7b al sector de Can Toni Gros...Moltes felicitats.
Salut.
Pd. Ahir una corregudeta (ummmm). Sant Julià-Collet de Costa Seda 710 metres de desnivell positius amb 42 minutets i alt de pulsacions...
Vindràn temps millors, això espero.