dijous, 28 de juny del 2007

SHARMA, CRIS SHARMA. ESCORIHUELA, BERNAT ESCORIHUELA



Dimarts 26 de juny a les 15, 30. Trucada del Patrik
Ep tio estic baixant a Tres Ponts i m’han dit que hi ha el Sharma...osti, tu merci. Ara li dic al nanu. Seguidament li faig un truc Bernat, saps qui hi ha a tres ponts? No !!! El Sharma.......eo...em sents?....si, si que faig? em diu. Home, si vols baixa no?.
Dit i fet en menys d’una hora està a Tres ponts. Sens dubte, cap mena de dubte, us u puc assegurar, s’ha trobat cara a cara amb un dels seus ídols. Jo no hi era però el tiu es veu que està flipadísim. Parla una miqueta amb ell, es fa una foto i feina feta.
El Sharma (Cris ja pel Bernat) segueix el seu camí vertical i desplomat i realitza unes passejades per la paret; pels carrers del 8ets graus i dels 8a+. Es veu que es passeja relaxadament gaudint de la caminada. Aquest mutants son d’una altre galàxia.

El Bernat a baixat els trastos d’escalar per si acàs. I escalfa a un dels 6b’s i directa a un 7a que hi ha amb una entrada dura, rebotossa, rabiosa i bloquera. Seguint per una espectacular llastra una via molt maca. Li fot dos pegues i es veu que o te molt, molt a punt.
Ens truquem tard cap allà a les 21,30 i m’explica tota l’aventura. Està més que motivat i em diu que al 7a li veu molt color, que li ha fet dos pegues i que al segon quasi s’ho treu....Estic flipat jo porto sis pegues i l’entrada la tinc creuada !!!!
Papa demà vas a escalar? Pregunta feta amb una veueta de corderet. Si home hon vols anar? A tres ponts potser? Si, si a tu et va be. Venga doncs a tres quarts de cinc a la meva feina. A les cinc menys quart ? em diu. Si Bernat a tres quarts de cinc.

Dimecres 27 de juny 17,45 o tres quarts de cinc o les cinc menys quart.... tant se val.
Clavat com un clau m’espera al costat del cotxe amb corda nova i una rialla a la cara del tio més feliç del món.
La baixada cap a tres ponts es un interrogatori de tercer grau, perfecte, de professional fet per mi. Que tal ahir?....
Que vols provar avui? El 7a i veig molt color. D’acord. Em quedat que ens veurem amb l’amic Alfons Valls.
Arribem al pàrquing i avui està a petar. I a les vies fàcils hi ha un munt de francesos que les tenen totes ocupades. Amb molta paciència podem escalfar cada u de nosaltres a un 6b.
I el Berni directa al 7a. Hi ha una gent que l’està provant i ell els hi demana si els hi queda gaire. Se’l miren volen dir ha on va aquest crio. No, li diuen, lo quieres provar? Li pregunten. Si, dejais las cintas ? Els hi pregunta el nanu. Si te las dejamos y luego lo provamos. Jo estic flipat. El tiu es mou per tres ponts com si hi hagués nascut i total és el tercer dia que hi baixa.
Em mira i em diu em pilles papa?. Si , si, està clar. Estic descol·locat !!!!. L’Alfons em mira i riu.
Si posa. Fa be els dos primers bloquetjos i al pas llarg de bloc, amb llançament inclòs, zas li patina la mà. Osti o tenia diu. Baixa i descansa. L’animo i li dic que calma. Reposa i li fots un altre pegue d’acord. Si, si ja el tinc.
Dit i fet si posa i lliga els primers passos. Llançament i pilla la pressa. Molt be nanu se sent. Osti si aquest no sóc jo penso i miro, al meu darrera i diferents escaladors l’animen i alguns se’l miren de reull desde lluny. Molt be Bernat li crido, aquest si que soc jo. Ara aguanta-li i calma , molta calma. Consells i més consells per part meva. I em salta un escalador del costat i em diu: Ja li pots anar dient ja, que ell els seus moviments els te clars, que ja se li veu. I anar fent, i arriba a la cadena. MOLTES FELICITATS 7a a tres ponts al quart pegue....
Jo li faig un tope rope. Fem un 6b per relaxar i més feliços que ningú més al món som els últims de marxar de tres ponts.
Son les 21,15 un quart de nou o les nou i quart. Tant se val. Els dos som molt feliços. Un soparet per celebrar-ho. Dos dies més i vacances !!!!!!
Ets un craquillo xavalin.

Ara calma, a tocar de peus a terra i a pair-ho Ok?

Salut gent i a tibar-hi

dimecres, 27 de juny del 2007

MENTIDERS, BRONQUES I 6C A 3PONTS (que és el que toca)


Ahir tocava tibar amb el nanu. A les 16,45 h. Arriba puntualment a buscar-me a la feina amb una rialla d’orella a orella. Deu ser que te ganes de tibar-li.
Que papa, ha on anem ? A Coll de Nargó, no?. Bufa, la rialla es converteix en morros fins passada la Seu. Que no que anem a Tres ponts !!! Guai. Em respon. Sembla que li ha millorat la cara. Tot i així son coses que s’han d’anar polint i ha d’aprendre que no sempre s’escala a un vol i que també és molt bo canviar d’escoles.
Tot i així els dos estem ratllats per motius aliens a nosaltres us u explico, per què val la pena saber-ho. Si no us fa res els noms que us explicaré no son els reals, això si tots ells son d’Andorra. No importen els noms importa el fet de tots plegats.
Un dia em trobo a un bon escalador a 3 ponts, el Roger, ei que tal, be... que ja, ja, ji, ji i tal...Al marxar em diu: per cert l’Arnau és un mentider diu que ha encadenat XXXX i es mentida total fes-ho, corre. Jo fer-ho corre ? Si a mi m’és igual a mi no m’enganya , si es veritat s’enganya a ell mateix no? Venga adéu....passen els dies i aquest passat cap de setmana a la compe de Canillo, i son tots el Roger, l’Arnau i l’Àxel entre d’altres. Tots ells tenen la trentena, no us penseu !!!! menys l’Arnau que encara no i arriba. L’Àxel agafa al nanu Bernat per banda i li deixa anar saps Bernat l’Arnau, és un mentider i el pobre Bernat amb uns ulls com unes taronges (perquè entre d’altres coses s’aprecia als dos). A si ? Perquè? Doncs perque diu que ha encadanat XXXXX i JJJJJJJ i també RRRRRR..... Tot mentida i tal i tal. Noms de vies per altre banda que el Bernat no sap ni que existien. Quin exemple Àxel !!!!
Que trist i patètic...el pobre nanu súper decepcionat perquè es creia i s’aprecia a l’Arnau i un ganàpia, l’Àxel, de més de trenta anys li fot per terra a un pobre nanu de 13 anyets acabats de fer. Sincerament no ser qui és més poca cosa de tots tres. Personalment crec i penso que, l’Àxel i el Roger tindrien de passar d’aquestes coses. Que al cap i a la fí passen des de sempre i en tot els àmbits. Això una. L’altre es que em sembla fatal l’actitud de l’Àxel de dir-li això al Bernat tenint en compte, i ell ho sap, que el nanu s’aprecia a l’Arnau. I finalment si l’Arnau diu mentides de vies que no ha encadenat qui te el problema? qui és el que s’enganya? Ell mateix i tan sols ell mateix. Aquestes son les reflexions que li vaig fer al Bernat i a més li vaig dir que escalem per passar-ho be i gaudir del lloc i dels amics. Que sempre s’ha de dir la veritat de les coses i que no s’ha de criticar ni “rajar” als demés gratuïtament. I que cada u escala el que pot i el que vol. Respecte per a tothom... Crec que el sermonet li va servir. El vaig acabar, el sermonet, (que per alguna cosa vaig estar amb capellans 14 anys) dient-li una cita bíblica “qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra” lògicament i per sort no en va caure cap, de pedra.Dit això ahir a Tres Ponts s’estava de conya erem quatre, si, si quatre. Escalfem a un 6a, ens posem a un 6b amb uns “alejes” respectables i el Bernat si passeja tant be i tranquil que ningú ho diria. Li proposo fer un 6c, el del forat que és mol guapo, i variat, finet i tècnic abaix, atlètic al mig i finet a l ‘entrada de la reunió. I llarget deu fer 25 metres. Com les altres vies li passo cintes. Encara em fa respecta que ell m’asseguri, un dia tindré de fer un saque per agafar confiança. Total que ell està més que motivat i content. Em diu que no li digui res de la via. Molt be. Jo callat. I sincerament, no vull fer-me el pater patern, però el tiu o fa fàcil (no que sigui fàcil) i se la treu perfectament... MOLTES FELICITATS BERNAT. Segueix així i no et deixis inflar el cap per uns i altres...un petonàs.
La fotillo es del 10/6/1936, feta per un dels ingeniers suïssos que vàren venir a Andorra a fer les instalacions elèctriques. Venga qui l'encerti te una birreta pagada. Salut

dilluns, 25 de juny del 2007

CALOR A COLL DE NARGÓ


Calor !!!!.
El sol va ser horrible. És que de fet, aquí se li acut escalar al migdia d’un dia d’estiu a Coll de Nargó; doncs a mi, que voleu. Soc tossut, em pensava que no en faria tanta, de calor. De fet, la Mercè, l’Ester i jo vàrem estar suant la cansalada fins que ens vàrem decidir fer una retirada tàctica i intel·ligent per anar al sector del darrera ha hon tens ombra i vies guapes i dures assegurades. I el sector estava colonitzat per gent d’Andorra.
Aquí faig tres vietes Marrana 6b/6b+, Másmarrana 6b+ i Samampalma que curiosament no hi ha el grau dibuixat a la paret. Totes les altres si. A les ressenyes que corren i posa 6b+ (ja ne he parlat un altre cop d’aquesta via) però crec personalment que és 6c/+. De fet, corren unes ressenyes fetes pel Josep Maria Alsina que ell ja hi posava 6c...vosaltres mateixos aneu-la a provar i ja em direu. Però a vista i passant cintes !!!.
El fet es, però que vàrem triomfar com la Coca-cola. La Mercè es va fer Másmarrana i un altre 6b del sector de Coll Piquer més uns cinquillos i uns 6a. L’Ester ahir no tenia el dia i va fer un 6a...Tranqui noia un altre dia. I jo entre “pituus i flautuuus” unes quantes vietes.
Una bona cervesa al Tahussà i cap a casa. Rebentats i acalorats.
Avui a Tres Ponts amb el nanu. Demà us ho explico !!!!
Salut i a tibar-li

Per cert algú en sap alguna cosa sobre un nou sector a Perles, "el gran bosc" que vaig veure ahir al llibre de piades al Tahussa. Si es cert pinta be. Tot cara nord !!!! i vies llargues. Tinc una fotillo de les ressenyes


divendres, 22 de juny del 2007

XAPATA FINS DILLUNS


oeeeee cap de setmana au a passar-ho be !!!!!

Au FRIKIES per vosaltres diuen que serà la canço de l'estiu ¿.................?



I ara una coseta més decent

dijous, 21 de juny del 2007

BERNAT, BERNI, NANU





Avui, és el seu dia li dedico aquest post.
Aquest es el “ nanu” Bernat i avui fa 13 anyets ell diu “em faig gran papa”...bufa nanu !!!.
Exactament va néixer a les 15h 05 (segurísim jo hi era) .... Van passant els anys i aquell peque s’està fent gran. Be menys paternalismes que no és el cas. Li vàrem posar el nom de Bernat en memòria d’un company i bon amic, escalador, alpinista, amant de la muntanya...que fa 13 anys que es va matar realitzant un rescat amb helicòpter, al Cadí. Et recordo Nardo !!!!

Doncs res el Bernat “Berni” pels seus amics escolars és un autèntic “loku” de l’escalada en general, però sobretot de l’esportiva. Però una cosa que el fa ser gran és que és un apassionat de la muntanya. Tant et pot anar a caminar, com a fer esquí de fons, una canal amb piolos o senzillament una altre passió seva; fer esqui freestyle; és un boig de la neu!!!!.
Be tampoc vull aquí fer-me el xulo de nanu. És molt normal i corrent. Estudia a tranques i barranques, però aprova. Te tretze anyets això vol dir que està empanat a estones. Li encanta escoltar Red hot, U2, Nirvana, Pink Floyd (perquè serà ?). Els seus ídols son l’Edu Marin, l’Àlex Hubber, el Yuji Hirayama, Dave Graham, Cris Sharma... i qualsevol tio/a que ell veu que fa més de 8a ... i li agrada veure la gent com escala.
Res un xavalet com un altre.
Actualment competeix a la copa catalana de bloc i de corda. O fa per la FAM (federació Andorrana de muntanyisme) i va primer en la seva categoria i el dissabte passat va guanyar el campionat de Catalunya de bloc de la seva edat. No li van donar la copa perquè no es federat català. Algú va dir que allò era injust, que teníem de reclamar (algú gran) i ell li respon: “és igual, tant sols és una copa”... Ets molt gran tiu !!!!.
En roca està fent 6c i alguns 7a’s fàcils i està motivadísim. De moment encara li passo jo les cintes però ser que és per poc temps.
Ahir per celebrar el seu aniversari vàrem anar a Tres ponts. Territori Lolo. Va flipar hi havia força penya als 8a’s. Allà tot es diferent. El lloc, la gent, el grau, les vies la distància de les vies i de les assegurances. Però no te por i es va fer 6a/a+, 6b i 6b+. Per ser el primer dia està súper be. Motivadíssim i ja te ganes de tornar-hi. I per acabar la feina una pizzeta a l’Angelo amb la Mercè, l’Ari i jo. La Santa estava enfeinada.

Be gent, volia fer una cosa més simpàtica, però es el meu fill i que voleu que us digui...diuen que em cau la baba quan el veig escalar... Per això sóc el seu pare oi?
Salut i atibar-li

Aquí us deixo de fotos una sèrie d'ahir de tres ponts 6b+







dimecres, 20 de juny del 2007

LA SPORTIVA








Ahir tocava caminar...Falta molt menys d’un meset per fotre el camp als Alps i tinc l’he efecte que el meu fons fot pena. He tibat molt, però he deixat de banda el fons. Ara corre, corre a fer-ne. De fet he planejat uns dies per fer desnivell: Ahir suau, dijous suau, dilluns i dimarts que venen més durs i dijous mitjà....

El tema és però que la meva SANTA i mai mes ben dit és com una rateta (dineret, dineret...) i de sobte patrum va i em regalar el 90 % de les botes que m’he pillat per fer el que volem fer als Alps aquests dies i els propers anys...Bufa fins i tot me fa cosa !!!!

Be ahir vaig fer canvi de parella, la Marta, seria amb qui faríem una agradable caminada pel Madriu. Si, si aquella vall que l’Unesco la va declarar patrimoni de l’humanitat i que el Govern d’Andorra hores d’ara encara no ha fotut res. Perdó si que ha fet; el pena i el ridícul, com sempre.
Els dos no teníem massa temps, obligacions paternals. Vàrem pujar un bon trosset pel camí que puja a Perafita (600 metres de desnivell). El camí està guapísim, verd, tope d’aigua i cavalls a banda i banda amb els poltres i algun que altre masclot marcant territori....és la petita avantatge que tenim de viure a Andorra. Us deixo unes fotilllos ...

Avui toca tibar-li a tres ponts. Per primer cop el nanu Bernat baixarà a fotre-li gasto. Està molt espitòs. Li estan sortint 7a’s. Però el tio és conscient que tres ponts és territori LOLO. També baixen la Mercè i l’Ari. Segur que serà una bona tarda.....

Be penya un dia us faré un post del nanu Bernat...s’ho mereix. Fa un anyet feia el seu primer 6a de primer i ja està al 7a i aquest cap de setmana s’ha proclamat campió de Catalunya d’escalada en bloc en categoria infantil. Suposo que em doneu aquest petita llicència, no? Salut i avui potser un gran dia. Tot depèn de nosaltres !!!!!

Les fotos van dedicades als que han de corre per la Ciutadella, la Diagonal, per Collserola o el bosc de Can Deu, als parcs de tantes i tantes ciutats...nois u sento !!!!! ;-)











dimarts, 19 de juny del 2007

JOAN FREIXENET





He dormit poc, poquísim...he estat neguitós tota la nit. Que si el mal de peus, que si passarem més calor que Jesús i la seva primera marató dels Sables. O potser era el coco que em recordava que tornaria a fer algun llarg de 40 metres amb 10 cintes, fen dansar els peus per unes plaques d’una finura i d’una bellesa extrema, fent que els tendons dels dits es tensin cada cop que agafin una regletilla típica de Terradets...És que gent tornàvem a Terradets a les Bagasses a fer la mítica Joan Freixenet. Gran via !!!! no ni ha dubte. Oberta entre d’altres pel Miquel Àngel Casals l’any 1982. Qui dels veterans no el recorda, al Miquel Àngel ?. Sempre et deien que era millor coneixe’l i que ell també et saves qui erets. No entraré en la seva vida privada. Però gent tindríem de recordar-lo més sovint quan és parla d’escalar a Terradets. Un crak. Trist, molt trist com se’n va anar a escalar a un altre mon i trist molt més trist com la revista Desnivel tant sols el recordava de la forma i manera que es va morir. És que potser cap redactor d’aquesta revista mai ha escalat una línia oberta per ell ? O es que senzillament no tenen el valor suficient per fer-ho i així no poden reconeixe’l com a un escalador excepcional que era. Salut !!!!
Al tema. A dos quarts de set del matí puntual com un clau la Mercè passa per casa a buscar-me. Avui condueix ella, jo segueixo amb el meu atac de vertigen...
Son les 8,45 i el tio de la mel ja està muntant la seva paradeta al pàrquing de les Bagasses. Fot vent i el cel està mig tapat. Tinc com fred, tremolo ai, ai el vèrtic...però a lo millor és que estic acollonit ???? Res a les 9h i 5 minuts ja estic encordat; cop de mans amb la Mercè, Inshallà... Amunt. Temperatura ideal. El primer llarg com sempre, malgrat és V costa de possart-hi. Mentre puja la Mercè em miro i remiro el següent llarg que ja es el 6b. Es veu una placa fineta i llarga. Que guais!!!!.
Aquest segon llarg és tremendo, mantingut obligat i molt finet. Molta adherència de peus i amb uns passets guapísim. No el trobo tant expo com el de l’Engendro. Però si que molt vertical. Arribo a la reunió petadot. La Mercè el disfruta i l’escala molt be. Un llarg mig comú amb l’Smoking de V grau. Ara toquen dos llargs de 6a+ molt entretinguts, verticals i llargs. El segon en un pas d’adherència a l’entra a la erre em, patina un peu i em penjo. Que cullons és lo mínim no?. El següent llarg de 6a es senzillament brutal, brutal i més brutal. Una disfrutada increïble. Els dos estem cansadots. Li proposo a la Mercè que es faci els últims quinze metres de IV/V grau fins a la feixa i molt gentilment declina l’invitació (desagraïda...). Quatre hores més tard del pàrquing som a la falsa feixa. Que guais. Estem contents hem fet una mítica via. La Mercè em diu: feia segles que no escalava per aquí i en poc temps dues vies... si noia. Tranquis que ens en queden moltes de guapes per fer.
La Freixenet és una gran via !!!!
Per cert gens de calor i molt poc mal de peus i olè !!!!!
Per cert Mercè, a la propera algun llarg de V grau segur que el pots fer tranquilament, animat.
Salut gent !!!!
Els meus apunts de la via:
L1 25 metres. És fàcil tant sol te un passet.
L2 35 metres. És un llarg excepcional de 35 metres que es fa amb 10 cintes. Tècnic i d’adherència.
L3 35 metres. Compartit amb l’Smoking. ATENCIÓ !!!!!. cintes llargues si no voleu tenir un “roce” molt fort. Sobretot llarga a sota el “sostret” que et retorna a la Freixenet.
L4 40 metres d’un 6a+ tècnic i sùper atractiu i vertical. Atenció no xapeu cap punt vell. La tirada és fa amb 10 cintes si xapeu els vells us en fan falta 13.
L5 30 metres. 6a+ amb sortida de la erre física però es fa be. All final del llarg és tècinc finet i vertical.
L6 40 metres. A per disfrutar. Sortida de l’erre entretinguda i la resta una disfrutada. Crec que de la meitat del llarg fins dalt deu ser V/V+
L7 15 metres de tràmit de IV grau fins la falsa feixa




dilluns, 18 de juny del 2007

EVEREST VERSUS EVEREST


NO me n'he pogut estar i tinc que ensanyar-vos una bona noticia...

Els que em coneixeu ja saveu que aquestes son les cosese que m'agraden. Molta gent s'ho tindria de llegir. Lògicament això es pot traslladar a qualsevol esport.

Vingan a gaudir-ne. Ja em direu que en penseu. Venga haviam si la gent es mulla que ser que entra gent...El big brother us vigila !!!!
Article tret de http:// www. barrabes .com


Anker y Houlding alcanzaron ayer la cima del Everest con los medios y equipo de Mallory e Irvine

Viernes, 15 de junio de 2007Esperaron a tener para ellos solos la montaña, por lo que es la cima más tardía jamás conseguida en el premonzón. Rodaban una película de época, con los medios de 1.924, por lo que forzaron en libre el segundo escalón, V+, y quitaron la escalera. Desgraciadamente, se volverá a poner. Ello permitirá que el ridículo circo del Everest continue la temporada que viene llenando los programas de zapping. ¿Y si se quitara esa chatarra a 8.600 metros de altura, devolviendo la cima de la tierra al mundo del alpinismo?

En la Editorial del número de Mayo-Junio de nuestros Cuadernos Técnicos, incluíamos el siguiente párrafo:“¿Y si se quitara la escalera que salva el segundo escalón del Everest? Fue colocada en la primera ascensión. Eso quiere decir que todos los que han subido por la vía normal de la Norte, han salvado esta pared de 50 metros por ella. Excepto, que sepamos, Óscar Cadiach, que dijo que podía ser un V+ si se escala en libre. Y quizás, Mallory e Irvine. Tendría narices que los dos únicos expedicionarios que hayan superado ese escalón en libre, fueran los dos primeros ¿Qué ocurriría con todas las expediciones comerciales, que prácticamente suben a los clientes a cima, si se encontraran con una pared de V+ por encima de 8.600 metros de altura? Tanto hablar del oxígeno, que no deja de ser algo personal de cada uno, y la esencia de la montaña está rota por la chatarra a mayor altura del planeta, por encima de la altura del K2.Desde luego, se acabaría con el circo del Everest. Muy poquitos conseguirían la cima. Recuperaría su prestigio. Y a los demás, nos devolverían un sueño de nuestra infancia.”

La escalera que salva la parte más difícil del segundo escalón

Aunque la Editorial hablaba de espeleología, incluíamos unos comentarios acerca de la banalización alpinística a la que ha llegado este monte. De hecho, ha dejado de interesar en el mundo de la montaña, debido al circo de las expediciones comerciales:“No nos hemos puesto de acuerdo. No ha habido una norma común. Pero navegando por las principales webs de montaña de España y del resto del mundo –excepto las dedicadas específicamente a expediciones-, se puede ver que este año nadie está hablando del Everest. Se ha degradado como reto alpinístico, ha perdido su prestigio dentro del mundo de la montaña. Todas las noticias vienen de la prensa generalista y de los telediarios. Y además, noticias de zapping: mister Frost, intentando subirlo en gayumbos; otro que llamo a la suegra con el móvil desde la cima; el de mayor edad, la más joven criatura, un reality grabado en directo, 5 ciudadanos árabes que era la primera vez que ascendían una montaña. Incluso pudimos leer que el masificado Campo Base empieza a tener sus negocios: una panadería y un negocio de masajes. Desconocemos los detalles acerca de la exacta orientación de éste último, no nos escribáis preguntando.”

Por medio de la web http://www.mounteverest.net/, descubrimos que, al parecer, un suizo llamado Theo Fritsche también forzó el segundo escalón en libre, sin ayuda de la escalera (que es la chatarra más alta del planeta), y también consideró que rondaría el V+.También descubrimos que ahora, la escalera ha sido retirada, aunque mucho nos tememos que será colocada otra vez en su sitio en breve, quizás ya lo esté. El motivo es la grabación de una película de época, protagonizada por dos grandes alpinistas (que no ochomilistas): Conrad Anker y Leo Houlding, que quieren reconstruir la expedición de Mallory e Irvine. Nada que aquí no hayamos visto antes, ya Al Filo de lo Imposible lo hizo en el año 2.000, con Cadiach en el papel de Mallory, y Alberto Ceraín en el de Irvine.


El caso de Conrad Anker merece una pequeña explicación. Es uno de los mejores alpinistas del mundo. Compañero inseparable de Alex Lowe y Mark Twight, gran bigwallero, amante del estilo alpino en sus expediciones, ha abierto grandes tapias en Groenlandia, Antártida, y tiene varias rutas abiertas por él, -que nadie ha podido repetir- en Yosemite. Pero su suerte cambio cuando le convencieron para ir al Everest en 1999, en una expedición que buscaba a Mallory, para ver si su cámara de fotos permitía saber si habían hecho cima o no. Y tuvo la mala o buena fortuna de encontrar el cadáver de Mallory (sin su cámara). Joe Simpson le llamó “profanador de tumbas”, y este hecho le ha perseguido, eclipsando toda su carrera. Reconoce que fue un acontecimiento que le superó, tanto a él como al resto de la expedición, y acabó siendo pasto de decenas de libros y escándalos morbosos en la prensa amarilla británica, de voraces fauces, siempre presta con el colmillo afilado.Ahora ha vuelto para rodar esta película sobre Mallory, como si de un exorcismo se tratara, para que desaparezca el estigma que recibió hace ya 8 años en el mismo Everest.

Como hizo Al Filo, para esta película se ha empleado el mismo equipo que en la época: ropa, botas, incluso los mismos equipos de oxígeno. Y decidieron que, para que todo fuera perfecto, deberían ascender el segundo escalón con los mismos medios que Mallory e Irvine tendrían que haber utilizado, lo cual no incluye la escalera colocada por los primeros en ascender por la Norte, los chinos, en 1.960. También necesitaban la montaña para ellos solos, así que han esperado a que las masas se fueran, por lo que han conseguido la cima más tardía nunca conseguida en el premonzón, el 14 de Junio.Ayer, un grupo de sherpas quitó la escalera. Anker y Houlding ascendieron el escalón, y alcanzaron la cima. Consideran que Mallory e Irvine pudieron hacerlo también, así que suponemos que su película incluirá la cima de ambos, y su posterior muerte en el descenso. Recordemos que Mallory e Irvine fueron vistos por última vez justo debajo del segundo escalón, a casi 8.600 metros de altura. Desde entonces, existe la polémica acerca de si alcanzaron o no la cima del Everest, en la temprana fecha de 1.924.
También suponemos que el mismo grupo de sherpas que quitó la escalera, la colocó posteriormente. O si no, se hará a su debido tiempo, antes de que lleguen los clientes. Demasiado negocio llevando a cientos de personas -con mínima experiencia en montaña, y nula en altura- a la cumbre cada año. Muchos millones de euros como para matar la gallina de los huevos de oro.Pero, ¡qué bonito sería poder recuperar el Everest para el mundo del alpinismo, y robárselo a los programas de zapping, y a la sección de curiosidades y frikies de la prensa generalista!


TOT ME DONE VOLTES


La vida ja n’és de curiosa...vinga ara m’ha tocat patir un atac de vertigen !!!!!. Ja ho veieu un trepador que no es pot aixecar de la cadira. Ja te tela el tema !!!!.
Tot i així tinc mooooltes coses per explicar-vos. Em queda pendent la Galí Molero. I dissabte amb la Mercé ens vàrem penjar a la via Joan Freixanet de les Bagasses (Terradets). “PEDAZO VIOTE” súper. Via llarga i mantinguda i ben acompanyat...que més es pot demanar.
Diumenge vaig gaudir d’un dia d’escalada familiar Bernat, la mega Santa (cada dia més) i jo mateix. Vàrem baixar a Perles...Tardet cap allà a les dotze. La família va arribar tard a casa dissabte al vespre (i jo a casa....) El peque tenia compe a prop de Barna. Campionat de Catalunya d’escalada en bloc. Mal m’està en dir-ho però va guanyar. I la Santa va sortir de festa que ja toca també. En definitiva tard a Perles. Va ser un dia d’èxits. El Berni motivadísim volia provar un 7a. Or Blanc. El faig passant cintes i el Bernat al darrera. Al ataque..... Cullons va el tio i se’l treu; glups amb el mutant.
I la Santa ????. Triomfant com la Coca-cola . Va fer de primera i passant cintes els seus dos primers 5c’s enhorabona, de debò. Be ella ja ho sap que és l’orgull de la casa !!!!!
Au penya quan tingui un moment les piades de les vies de Terradets. I també us penjaré la ressenya original de l’Engendro.
Salut !!!!!

dilluns, 11 de juny del 2007

EL ENGENDRO (TERRADETS)




Dissabte 20,45 h la falsa feixa, de la paret de les Bagasses (Terradets). El Patrick em pregunta que és un engendro?.
Jo no li ser explicar massa be. Més o menys li dic que és una cosa deforme o una persona perversa. Ah!!!! Em diu ara entenc el nom de la via.
Recullons tio quin mal de peus. Tinc els peus “engendrados” li dic. Je,je,je,je.
Però estic inquiet i no ser si li he donat una resposta massa encertada i ara, fa un moment he mirat el diccionari de la Real Academia Española. Entre altres definicions diu: “Criatura informe que nace sin la proporción debida...”. Be, doncs ja és això....

Dissabte 16,00 h pàrquing de les Bagasses, fot una calor que cou. Ens trobem a uns vells coneguts que han acabat de fer la mítica via Destellos del Peladet. Que tal ? Dura... cojones con los 7b de los años 80. Y calor mucha calor....
Glups !!!! Nosaltres anem a fer una de les vies duretes de la zona i equipada als anys 80 (1987/1988) i a més per calor la que fot ara.
Suerte !!! grácias, amigo !!!!.
Grau dels anys 80, a part, ens te el cap menjat que et diuen que amb deu cintes fas... Si, si però hi ha llargs de 40 metres feu números i ja veureu com surten els seguros...

Dissabte 16,30 h peu de via. Ens distribuïm els llargs perquè el Patrick provi el 6c en lliure. Segueix fen calor. La roca està molt calenta. Jo ja pateixo pels meus peus. Tot i així porto uns gats nous amb mig número més que els anteriors !!!!.
Venga valents. El Patrick comença el IV/V 20 metres de primer llarg.
Au ara comença el festival 40 metres de 6b,a l mig és veu una placa que fot impressió.
Res vinge somi nois...
Per cert, dissabte 17,00 h segon llarg, fixeu-vos amb l’hora eh?. Començo el llarg i ja faig la primera excursió per anar a trobar la primera xapa...vaig fent passos finets i una miqueta obligats. Sota un sostret, que marca l’inici de la placa, miro amunt i veig els “alejes” entre xapa i xapa i alguna xapa tenen cintes passades (ummm, mala senyal). Al lio. La placa és brutal. Passos durs finets i obligats, molt obligats. Quan has xapat penses ara afluixarà una miqueta si,si... i excursió fins la propera xapa.
Merda de cintes !!!! costa passar-hi el mosquetó. Suo, la gota gorda, segueixo suant la gota encara més gorda. La boca seca i enganxosa. Hi ha passos que els faig i els desfaig (com la sardana !!!). Però al final me n’ensurto. Quin patir !!!
Patrick reunió... Per cert dissabte 17h, 45. M’ha costat 45 minuts...tela marinera !!!!!.
Puja el Patrick i poc o molt també bufa i quedem que si hi posen 6b+, no passaria res de res. No ser poder ha estat la calor o la resseca de la festa d’ahir...
Un següent llarg de V+ que el Patrick el fa bufant. Ara jo un 6a, llarg i guapo.
Al Patrick li toca un altre 6a i llavors el llarg de 6c. Que em diu que ja el pateix avans de posar-s’hi. Els dos tenim els peus triturats. Ara, per sort ja no ens toca el sol a la paret.
Arribem al peu del 6c i realment es veu dur. Te una entrada bloquera, dura i desplomada, més endavant sembla finet de presses. Res el Patrick s’hi posa decidit, bufa i rebufa...però la veritat es que l’entrada, veure-li fer sembla fàcil (si, si quan jo m’hi poso no la veig, ni la trobo tant fàcil). El tio segueix rebufant, però se’l treu be, molt be. Fort, està fort. Diu que és un bon 6c. I de debò que ho és... Que fort que és el tio. Jo em pillo a dues cintes i feliç de fer-ho (perquè enganyar-nos). Crec que era ell qui el volia força en lliure i ho ha fet. Jo ja he fet prou al 6b d’abaix.
Dissabte 20,45 h la falsa feixa, de la paret de les Bagasses (Terradets). El Patrick em pregunta que és un engendro?.

Ara un soparet a l’alberg de l’estació de tren de Cèllers (973 252209). Val al pena anar-hi. Un bon lloc !!!
Demà Roca Regina Galí-Molero.
Venga us ho explico demà
Salut !!!!
El engendro:
6c (6b obligat) 210 metres. 1988 M.A. Golvano, F. Pnyella, D.Brascó i L . Alfonso
L1. IV 20 metres
L.2 6b 40 metres
L3. V,V+ 42 metres
L4. 6a 30 metres
L5. 6a 20 metres
L6. 6c 40 metres
L7. IV 20 metres
10 cintes més reunió
Un apunt. Si podeu mireu la resenya original de la via flipareu amb la graduació que li van donar. Quins bous !!!!


S'OBRE LA PARADETA


Au gent obro la paradeta i obrim la setmana (buffff)...Tinc coses per explicar-vos i fotos per ensenyar. Però encara les tinc que descarregà. Li vaig agafant el fil al rotllo del digital. A part, que dins de la camera i tinc contrastos, no fotogràfics, sinó socials. M’explico, divendres al vespre era la festa del bo del Xavi Pastor (40 tacos). Ens vàrem trobar una bona penya al Molí dels fanals... La cosa es va envelar i jo molt prudentment a les 01,15 del matí cotxe i cap a casa. Em pensava que anava força be, però al matí no recordava com havia passat per la Massana !!!!....
En fi ho vàrem portar com vaig poder i a les dotze cotxe i destí a Teradets. Objectius: L’engendro a la paret de les bagasses i la Galí Molero a Roca Regina...Quan tingui les fotos descarregades us o explico.
Venga fins ara

Per cert fixeu-vos que ara he posat carpetes mireu a dalt a la dreta. És a dir que ressenyes de vies llargues, allà les trovareu. Per exemple les del disabte

divendres, 8 de juny del 2007

XAPAT FINS DILLUNS !!!!!!!!


Gent, això estarà tancat fins dilluns......

Però us deixo un video del Sharma encadenant La Rambla 9a+ (Siurana). Per anar fent boca pel cap de setmana. Pels neofits en la materia; La Rambla és de les vies més dures del món d'escalada esportiva. Són quatre els privilegiats que l'han encadenat. Hi ha gent que l'ha intentat 150 vegades i encara no hapogut amb ella, això és tenir fe...
Aquest vespre festuqui de 40 taquillos del Xavi Pastor. Iepala !!!!
El cap de setmana promet.
Salut gent !!!

dijous, 7 de juny del 2007

Tres Ponts i caigudes lletjes




Gent, ahir tocava tibar-li, ja m’he recuperat del cap de setmana i el mono ja el tenia enganxat a la jepa i m’estava insistint per anar-hi...La meva Santa entre setmana no pot tibar i com que, lògicament, m’agrada més tibar amb noies que amb nois vaig fer un truc a la Mercè. Però el destí em deia que tindria d’anar amb tius...que hi farem !!!!.
Hem quedat a tres ponts, territori Lolo. Quand plego de treballar plou a sac pac, com quasi cada tarda. Però un SMS del Patrick m’assegura que a tres ponts de pluja res de res. Be doncs cotxe i avall.
Quan arrivo el Patrick em diu que encara no ha encadenat el 7c que està provant. Tranqui noi ara t’asseguro jo, i l’encadenes.... Escalfo a un 6b sense saber massa be quin objectiu tinc. És que a Tres Ponts ja ho tinc tot fet !!!!....Calma gent, tranquil·litat. El que tinc fet és tot lo del meu nivell; de 7a avall. Gràcies per pensar-vos que esteu llegint un Lolo...


Be al lio. Pillo al Patrick i el tio escala fàcil i molt segur. No ser quin és el crunch de la via però el tio ja ha passat mitja via i va súper be. Fa un repòs natural que hi ha, i encara l’última secció. Jo tinc un mal de clatell que ni us explico de mirar tant i tant amunt i en un lloc amb tant i tant desplom. Comença l’últim tram; presses peques i hop un llançament a una bona pressa i ja te el “descuelge” a la cara. Un crit, que coi un crit un xiscle...no, no un tro surt de la seva boca, un tro d’alegria. Felicitats tio...el teu primer 7c. Ja t’ho deia que erra jo que et tenia d’assegurar. També busco la meva glòria (ehm,ehm,ehm).
Ara em toca a mi aparteu-vos. Acabo d’escalfar a un altre 6b i de cap a un 7a amb uns passos d’entrada durs de nyapes i que més amunt segueix una magnífica llastra. Passo la primera cinta, pillo unes nyapes i raca avall....caiguda lletja (darrerament no paro) un bon cop a l’espatlla i al braç (fot mal tius) això ja em desconcentra i vaig pujant la resta de la via ara em penjo ara segueixo. Hi veig molt color i el Patrick també u creu. És una via molt bonica si senyor. Ara a fotra-li algun “pegue” més.... hi haviam quan surt .
Avui descanso em fot mal el cop que ahir em vaig donar i a més tenia d’anar a tibar amb una noia...però m’han donat “carbasses” de bon rotllo !!!!
Be gent el cap de setmana es presenta increïble. Divendres a la tarda a tibar a la nit festa dels quaranta tacos del X.P. El dissabte no matinem lògicament, i a la tarda a Roca Regina a fer La vida en el filo o la Post morten i el diumenge. Enpalme Galí-Molero amb la Promio... olè !!!! .
Ja us faré crònica
Per cert un missatge personal per l’Ariadna. Els altres no n’heu de fer res. Que noia ja no faig tantes faltes oi?
Au gent a tibar-li

dimarts, 5 de juny del 2007

Latin brothers a Montrebei





Ni més ni menys feia 18 anys (osti vist així fot por !!!!), que vaig veure per primera vegada la paret de Catalunya (Montrebei). I ni més ni menys ens vàrem posar a la via Latin brothers. Érem jovencelles (quin mot eh?) i en vàrem sortir ben escaldats. Vivac a una repissa a dos llargs de la sortida. La nit del lloro. Poca aigua gens de menjar i anar fent...

Doncs be ara tocava tornar-la a repetir. El cert és, però, que no estava gens nerviós. No li he perdut el respecte a aquest paret ni molt menys, crec que mai se l’hi ha de perdre. Però si que jo he guanyat confiança. Que és molt diferent.
Amb el Patrick era la tercera via que faríem junts en aquest tapia. Respecta a ara fa 18 anyets jo si que faria de primer. Reconec que l’altre cop la vaig fer de paquet. Tant sols feia dos anys d’una caiguda dura escalant i no tenia el cap a lloc... excuses? Potser si.

Be doncs, el que us deia el Patrick volia intentar fer-la tota amb lliure. Els dos llargs d’artificial en lliure surten 7a i molta part els has d’equipar. És a dir per fer coincidir els llargs començava jo. Sols a la paret. Les vuit del matí i ja som a peu de via. Comencem a situar-nos ràpid per trobar les vies. A l’inici hi ha una inscripció. El primer llarg marca 6a/V+. A la ressenya hi marca pitons jo no en se veure ni un.. Fa trenta metres i col·loco dos aliens i un camalot. El llarg és bonic. Arribo a la erre . Hi és a prova de bomba dos parabolts amb anelles. Fa dies que dura la polèmica. En aquesta via no els han fet saltar. M’han dit que els de la tempesta nocturna han volat...El segon llarg el tira el Patrick, unes fisurilles de V+. El tercer llarg que em toca a mi és una espectacular fisura de trenta metres, amb algun pitó i que es protegeix molt be amb aliens i camalots. V+ de 30 metres. Un altre espectacular llarg de 6a, és el que li toca al Patrick. La sortida de la reunió, és molt guapa has de passar un sostret per la seva dreta amb bon canto i ha sobre l’has de flanquejar cap a l’esquerra. Molt guapo. Ara ja hi comença a haver-hi ambient.





Be, els llargs van passant fins que arribem a sota d’una espectacular fissura; és el primer llarg d’A1 (7a). Segons la ressenya hi ha d’haver-hi vuit pitons, però estem a Montrebei i mai saps el que hi ha de debò fins que no hi ets. La veritat és que des de la reunió no en veiem masses. El Patrick comença. Posa algun Camalot (aquí els aliens no serveixen) i va tirant i troba algun pito (sis en tot el llarg de 35 metres) se la fa tota en lliure. Ets un bou, tiu !!!!. Jo hi faig dos A0. Estic content !!!! Tornem-hi anar fent...fins arribar al següent llarg d’ A1 aquest es veu més complicat. És una fissura ample, que al mig s’estreny i fa com un ressalt i has de seguir-la més amunt. El tio bufa i bufa. Però també amb lliure. A mi em costa tres A0 i una penjada de la corda i el buit xucla avall, la qual cosa fa que no m’entretingui massa...El següent llarg és mol espectacular una placa aèria amb un travessa molt xula de 6a. Em toca a mi però estic petadot i la fa el Patrick. Els dos llargs que queden els intercanviem. Son les 5 de la tarda i sortim al cim. Fotos de rigor amb la paret d’Aragó al fons i ja pensem amb nous projectes: via dels incrèduls ?? o la tempesta nocturna ?...No ha sabem. Hi ha tantes vies guapes a fer.
Material: Les reunions son bombes. Nosaltres vàrem utilitzar camalots fins el tres i el semàfor d’aliens. Ni un pitó ni un tascó. Tampoc vàrem utilitzar pedals. En duiem un cada u. Per si acàs...mai se sap. Vàrem fer 9 hores d’escalada.
Un 10 de via... súper guapa !!!! VIOTE I AMBIENT ASEGURAT

Per cert un tio es va tirar en salto base de la paret d'Aragó.....

dilluns, 4 de juny del 2007

QUINA TIBANTOR !!!!!!



Aquest cap de setmana ha estat dur. Hem tibat com uns autèntics fanàtics, com uns lokus de la roca... El dissabte el “peque” tenia compe de bloc al roco de Caldea. El Patrick i jo a la paret de Catalunya fen la Latin brothers (demà faré el post). I diumenge tota la colla a Perles (Bernat, Ester, Mercè, Ariadna, Júlia i jo mateix). L’efecte de l’article sobre l’escalada a l’Alt Urgell a la revista Vèrtex no s’ha fet esperar. Les vies fàcils a tope de penya...Us ho explico.
El Bernat i jo vàrem baixar d’hora a les 10,30 ja hi érem. Ell volia provar d’encadenar Tos de gos (6c) una de les vies més guapes de la zona. Escalfem a un 6a i al primer llarg de Putes mosques (6b). De sobte el petit sectoret queda ple de gent amb la revista Vèrtex a les mans. Tots busquen les vies com aquells que esperen el manà del cel. Buf !!! quina gentada. El nanu i jo ja estem escalfats i li monto el 6c. Mentre arriben les noies. Ei quina passada no ? quanta gent oi?...Efecte Vèrtex i els hi explico lo de l’article. El Bernat comença Tos de gos i el tio va fàcil. Al sector de dalt (l’última xapa) que és ha on havia caigut les dues vegades anteriors, i arriba força fresc i xapa amb calma i surt xiulant...Encadena la via al tercer intent. Felicitats peque !!!!!.
Ens estem una bona estona fent vies de 5+ i 6a ha on l’Ester i la Mercè escalen fàcil. La Jùlia i l’Ariadna (quin parell de nanes tan divers) s’ho passen a tope pujant aquestes vietes. És un bon matí. A la tarda sector del roc d’en Betriu. Tinc ganes de provar un 6c+ llarg i estrany que hi ha De cap per avall. El Bernat també el vol provar. El monto i em caic. Una caiguda estranya que vaig justament “cap per avall” El nanu em diu ja tens el nom de la via. Tot seguit i va el Bernat i la fa al flash...Està que se surt !!!!. Monto un bonic 5+ llarg 30-32 metres que puja per un diedrillo. Les mosses i disfruten. Em torno a posar al 6c+ i l’encadeno. El Bernat insisteix que li passi les cintes a un 7a Veles al vent. Bernat estic petat entre ahir i avui, no puc més. Com diu l’Ester faig un acte d’amor de pare i em decideixo a passar-li les cintes amb la intenció de penjar-mi. Però mira ja que hi soc pit i collons. Crido com un autèntic carcamal i l’encadeno au ja el tens nanu. Està hiper motivat. El tio puja com una fletxa...ni mu, a diferència meva...i ja el te. Au el seu primer 7a amb 12 anyets !!!! Per celebrar aquest dia tant guais i el cap de setmana sencer tots junts a fotren’s una pitzeta.
Aqui una foto de la Latin....Demà el post
Salut gent !!!!!

Les Calanques


Anar a escalar a les Calanques , va ser una casualitat el temps ens hi va portar. Meteo France, no sol equivocar-se i marcava molt mal temps a la Jonte. És a dir a darrera hora canvi de plans.
El primer dia varen anar a escalar a un sector que està tocant al mar, en Vau, una caleta guapísima d’aigua de color turquesa i transparent amb una roca d’un calcaria blanc i abrasiu. Vies de graus molt variats i vies curtes i de llargues. Un lloc preciós. Per arribar-hi has de deixar el cotxe aparcat a 40-45 minuts de la cala (les Calanques són parc natural). Aquí ens vàrem dividir les noies per una banda (Marta, Mercè i Ester) i el Patrick i jo cap a una altre. Fem unes vies de 6a, 6b i 6b+ per escalfar i tot seguit anem a un 6c a la vora de l’aigua molt i molt guapo. Seguim escalant per 6b’s-6b+ i acabem trinxats. Les noies no han triomfat massa. Resulta que els seguros allunyen molt (tot químics perfectes). Hi han autèntiques excursions entre punt i punt (és França).
Amb el Patrick em vist unes vies llargues que hem decidit anar-hi l’endemà. Les tres Santes faran una excursió llargues per les Calanques.
Les vies són La gamma (6a,6b+,6c,5 i 6a) i Pilier droite du couloir du milieu (5+, 6c i 6b). Les dues molt xules però la primera és impressionant. Una via oberta l’any 1964, reequipada tota amb químics. Que a mesura que puges desploma més i més i al final escales sobre el mar...Fantàstic !!!!.
L’últim dia fot un vendaval de mistral i anem a un sector que és diu Morgiu i aquí fem un munt de vies de tots els nivells acabant a un 7a molt plaquero i tècnic però que val molt la pena.
Ja ho sabeu si teniu quatre o cinc dies i voleu combinar escalada i mar les calanques és una molt bona opció teniu més de 2.000 vies per triar de tot els nivells, sobre un calcari excepcional. Això si “coco” pels alejes i molta pell als dits...
Salut i a passar-ho be.
Al Poble de Cassis o qualsevol quiosc trobareu la guia feta per la federació francesa de muntanya