DESIRÈ AL CAVALL BERNAT

Desprès de la via del dissabte, em trobo amb el Patrick a Coll de Nargò per anar directes a Sabadell per dormir relaxadament a casa la mare (que be que ens cuiden les mares !!! o no?). La intenció era fer la mítica Puigmal, la vaig fer l’any 1987 (ja ha plogut). Però sincerament el meu cap a voltes es dona la volta (quin embolic !!!) i aquest cop ho va fer, que hi farem !!!. El Patrick, que és el meu company de tapia i bon amic ho entèn perfectament i molts cops es pregunta com es que encara escalo desprès del pinyo.
Tranqui, farem la Desirè. Una via clàsica, no excent d’alguna polèmica pel seu reequipament (bolts del 8 i del 12 a les erres). Jo, no hi entro vosaltres mateixos. El cert, es que amb aquest equipament el meu company va poder forçar tota la via amb lliure (excepte el 8a+). Jo vaig poder fer en lliure el segon llarg i francament tot el llarg d’artificial comòdament. Be cal dir que, a la ressenya possava un cordino per un marlet ??? Feia 20 anys que no feia paret per Montserrat i no recordava la paraula marlet, això vol dir que a l’artificial vaig fer una sortideta amb lliure “divertida” fen servir el famòs marlet com a pressa per poder arribar més o menys “comodament” amb lliure fins el proper bolt. Més tard, molt més tard davant d’una birra, amb la ment relaxada i vaig caure; Osti !!! Patrick ara recordo el que és un marlet…He,he,he.
El darrer llarg és brutal. Un festival de presses típiques montserratines.
Polèmiques i mal entessos a banda una bona via, divertida, relaxada i molt recomanable per forçar en lliure.
Pel meu company la seva primera via al Cavall.

Apunts personals
DESIRÈ
Els primers van ser: Joan Altimira, Antonio Garcia Picazo, Fredi Parera i Xavi Nicolau el dia 1 de desembre del 1979
205 metres repartits en cinc llargs de 45,40,40,45 i 35
La dificultat obligada és V+/A1e, màxim en lliure 8a+.
La nostra graduació es: V/7a,V+/6a, 6c/V+, A1e (amb una sortida en lliure, sense el marlet) i V+
Per arribar a peu de via ens hi vàrem estar 50 minuts des del cotxe (Sant Cecília) fins a peu de via. Per cert fas un desnivell de 295 metres.
A la paret ens i vàrem entretenir durant 3h i 55 minutets.
Material. Si feu tot l’artificial del quart llarg heu de portar 25 cintes i si us fa gràcia pillar el marlet un cordino. Material per erres i ganes de passar-ho bomba.
Totes les erres és poden rapelar.
Fins aquí.
Apa salut i a tibar-li, amb o sense polèmica.

L'Isidre fent Ao al primer llarg (a dalt) i a baix el Patrick fent el segon llarg de 6a

CINGLERA DELS ESPLOVINS / PARET DELS SOSTRES: VIA PIRATA SOLITARIO

Tinc un bon company de Sabadell, el Jordi, que sempre dèiem que teníem de quedar un dia per anar a fer alguna via llarga. I finalment (els miracles deuen existir) aquest dissabte a les vuit del matí ens trobem al pàrquing de la més que famosa ferrada: La Regina... Una ferrada? Si, perquè per accedir a la base de la paret dels sostres utilitzes dos dels tres trams de la ferrada, desprès fas una incursió pel bosc (tipus jabalí), puges per unes cordes fixes i voilà...La via !!!. Efectivament o heu encertat terreny d’aventura a tope.

Doncs si amb un dissipador comencem a pujar per la ferrada, passem el primer tram, l’espectacular pont penjat, un tram vertical, un d’altre per un esperonet (quin rotllo això d’anar passar els moscates pel cable) i aquí ja ens desviem cap a la dreta, mirant la ferrada. Estem al final del segon tram. Comencem a caminar per un bosc ,el principi per caminet i al final una miqueta rotllo jabalí fins arribar al peu dels sostres de color taronja i amb unes cordes fixes.

La via...doncs be no us explicarè llarg per llarg, però dir-vos que hi ha forces trams que la roca està trencadota i que s’ha d’anar al lloro. Està reequipada amb bolts i les erres també. Però un joc de friends del 0 al 2 (el 3 és opcional) i semàfor d’aliens va de conya, cintes llargues i alguna baga per alguna sabinota.
El primer i el segon llarg són fàcils però estan molt trencats. El tercer és un dels llargs bonics, un 6a (si els fas en lliure). Per arribar al primer bolt un friend del 1 i el del 2 t’ajuden i força a protegir-te un passet expo i desprès per un diedret ben equipat i amb bona roca. Tot seguit vas fas dos llargs combinant roca bona i de no tant bona, però amb unes espectaculars vistes sobre l’embassament d’Oliana. El sisè llarg es un llarg disfruton (V+) i per suposat el setè; una magnífica llastra (bavaressa) amb una sortida dura de l’erre (6a+ ), la resta es fa bé. L’últim llarg (IV) amb una roca excel·lent, estil Vilanova ens portarà fins el cim.
Bones vistes i molts voltors (m’apassionen !!!) .
Aquí cap a l’esquerra, seguint al principi unes marques blaves fins arribar al final de la ferrada (quanta gent !!!). Marques vermelles i a baixar pel descens equipadísim de la ferrada. Una bona baixada....
Una jornada molt complerta. Una via per terreny d’aventura, amb molt bones vistes. De col·leccionista.

Notes personals:
El pirata solitario
Via oberta per l’Antonio Garcia Picazo, en solitari, l’any 1988 (21 i 22 de maig)
350 metres V+ obligat.
Aproximació: 1h 40
Via: 4h, 30
Descens: 1h 30
Material via : Semàfor aliens i friends del 0 al 2 (tres opcional). 15 cintes llargues. Dues bagues sabineres i material per erre
Ressenya: onaclimb o alturgell-xgrane
Una via entretinguda, per un dia de “bagabundància”. Una més. Per tenir-la i gaudir-la amb un bon company.