dimecres, 17 de desembre del 2008

VIVIM DINS D'UNA NEVERA...


Aquest hivern (millor dit tardor) és de les bones; neu, fred, més neu, vent, més neu i més fred...En definitiva estem com si estiguéssim dins d’uns nevera.
Aquest diumenge el nanu hem diu que te mono d’escalada i haviam si sortim. Sortim ? Sortim, on ?. Tot el nostre voltant està nevat i per les carreteres no mola massa moure’t perquè hi ha gent que amb la neu s’atabala i ja se sap. En definitiva que li dic que a les onze l’aniré a buscar per anar a tibar una estoneta a un rocòdrom que hi ha exterior, però cobert, a Escaldes-Engordany.

Avans d’anar-lo a recollir faig una matinadeta per poder fer una pujadeta amb els esquís al pic de Cubil de Pal (estic pillat a la neu i a les pells de foca). M’aixeco a un quart de vuit del matí i hem trobo el cotxe amb vint centímetres de neu nova (la fotillo). Buauuuu...Quina neu tant brutal. Em cau la baba pensant, amb la pujada ràcing que faré per la carretera amb el cotxe...I les neurones se’m disparant pensant amb la baixada que faré, amb els esquis.... A tres quarts de vuit ja estic pujant, pells amunt... arribo al Cubil; pells fora, m’ajusto les botes i la baixada per dins del bosc nevant i amb neu pols fins el genoll em fa arribar al clímax...Arribo al cotxe amb els pernils bullint (porto una setmana de molts metres de desnivell). Un esmorzar amb la Santa, mirant com neva i abuscar el nanu.


Ells és feliç, està nevant i fa força fred, però puja al cotxe amb un somriure d’orella a orella (feliç ell).

Al roco i fot fred, tal com havia pensat. Crec que es millor que no li digui res de quant marxarem, la cosa ja madurarà i caurà pel seu propi pes. Quant portem una horeta i mitja (entre 1 i 2 graus). Hem diu ja m’he tret el mono, anem cap a casa ?.


Ara ens esperen cinc dies d’intensitat per Siurana i el Montsant. Esperem que hi faci més bo.

Salut i bon any 2009 !!!!!

dimarts, 9 de desembre del 2008

ESPATLLA !!!!!


Que si mal aquí, que si mal allà, que si avui el cap, que demà l’esquena, que si naps i que si cols... “La tendinitis i l’artrossis de la meva espatlla m’està amargant...”

Fart, estic fart de sentir-me a mi mateix. He pres la decisió de anar fent sense atabalar-me massa.
He passat una temporada menjant-me el cap. Que si hem faig gran, que ja no recupero com avans, que estic perru, que no hem motivo...
Tinc a la gent, a la meva gent desesperada; la meva parella, el nanu, els amics, al meu metge, a la fisio... Tots estan de mi, dels meus mals i de les meves menjades d’olla fins al cap de munt. Tots hem diu que ja sóc grandet i que ja ser el que haig de fer.
Doncs si; ja ser el que haig de fer. De moment sortiré a tibar amb delicadesa, amb suavitat “con ritmo sabrosón mi amol” i també sortiré a estripar una miqueta (o bastant) les pells de foca.
Ben mirat, he deixat de tibar durant pocs dies...I estic satisfet perquè he vist que tinc un grau residual sobre el 6c i fins si tot 6c+ al segon tientu. Passo d’anar al roco a fotrem més mal. He canviat el roco, per les pells de foca i el frontal. A les nits vaig amunt i avall (com els vampirus) per les estacions d’esquí del costat de casa. Vigilant amb les retracs i els trolls. Tinc sort; a vint minuts de casa tinc una estació d’esquí.


Així doncs que seguirem fent...Hem sentiran queixar-me, però amb alegria. Seguiré anant al metge(amb alegria) que m’infiltri l'espatlla, a la fisio que m’apreti (gràcies Marta)...I als demés agrair-los que m’aguantin tant.
Gràcies Bernat i Ester.

Aquests tres dies he corregut pel Montsant (gran terra, millors parets i excel·lent vi).
He mantingut el meu grau residual, he fet unes bones volades i he gaudit com mai veient com el nanu encadenava un 7c al segon pegue.

Salut i vida !!!!!!!!!!!!