Aquest hivern (millor dit tardor) és de les bones; neu, fred, més neu, vent, més neu i més fred...En definitiva estem com si estiguéssim dins d’uns nevera.
Aquest diumenge el nanu hem diu que te mono d’escalada i haviam si sortim. Sortim ? Sortim, on ?. Tot el nostre voltant està nevat i per les carreteres no mola massa moure’t perquè hi ha gent que amb la neu s’atabala i ja se sap. En definitiva que li dic que a les onze l’aniré a buscar per anar a tibar una estoneta a un rocòdrom que hi ha exterior, però cobert, a Escaldes-Engordany.
Avans d’anar-lo a recollir faig una matinadeta per poder fer una pujadeta amb els esquís al pic de Cubil de Pal (estic pillat a la neu i a les pells de foca). M’aixeco a un quart de vuit del matí i hem trobo el cotxe amb vint centímetres de neu nova (la fotillo). Buauuuu...Quina neu tant brutal. Em cau la baba pensant, amb la pujada ràcing que faré per la carretera amb el cotxe...I les neurones se’m disparant pensant amb la baixada que faré, amb els esquis.... A tres quarts de vuit ja estic pujant, pells amunt... arribo al Cubil; pells fora, m’ajusto les botes i la baixada per dins del bosc nevant i amb neu pols fins el genoll em fa arribar al clímax...Arribo al cotxe amb els pernils bullint (porto una setmana de molts metres de desnivell). Un esmorzar amb la Santa, mirant com neva i abuscar el nanu.
Al roco i fot fred, tal com havia pensat. Crec que es millor que no li digui res de quant marxarem, la cosa ja madurarà i caurà pel seu propi pes. Quant portem una horeta i mitja (entre 1 i 2 graus). Hem diu ja m’he tret el mono, anem cap a casa ?.
Ara ens esperen cinc dies d’intensitat per Siurana i el Montsant. Esperem que hi faci més bo.