dimecres, 9 de maig del 2007

TRAFICANT


Buenu, potser que torni a lo meu i deixi estar lo d'enviar-vos missatges subliminals antisistema.... És que nois i noies les coses estàn negres fatxes a dalt i neosocialistes a baix que no van enlloc... i a casa nostre que carai i tenim? algú ho sap?. I el que es creu amuuuu del món que no para de provocar a la insurgència i rip's i mes rip's....PROU.
Be doncs, el dilluns vaig quedar amb el meu amic Jordi Royo (atleta consagrat) pq volia provar la droga que m'està fent tocar el cel. El tio estava neguitós no savia massa be de que es tractava i com seria el subidón. El pobre Jordi no tenia res de "material" és a dir que jo li tenia de passar tot, per entendren's tenia de fer-li de camell. Li passaria material meu, vell, però amb solera d'aquells que tant sols amb l'olor ja et fa sentir sensacions especials (un arnès de l'època del Bonatti i uns gats amb "solera").
Anem al sector Biga bloc de Santa Coloma. Una lliço ràpida, però segura (mi va la vida) de com funciona el grigri i de com a de controlar la corda i començo per un fàcil cinquè (esperò). Ell començaa pujar a buscar la gloria del primer gran "subidón" que tindrà. Noves i bones sensacions...i aixì fem dues vies més. El tio te facilitat primet com es i súper fibrat. El material que li he passat i el tacte amb la roca i les bones sensacions l'han convençut... Dilluns que be tornem a quedar. Cap problema fins i tot diu que ja portarà ells uns gats. Que sel's pillarà. Perquè serà?.
Estic content que li hagi agradat. Junts hem patit moltes curses i molts entrenaments agònics i arar poder fer unes vietes relaxadament és tot un plaer. Que te aquest esport nostre que enganxa tant ????? .
Per cert ahir bloc i sèries. Avui tarda de sol i atibar a la roca amb granet...
Salut Penya i alegria pa el cuerpo....
Una mica de frikisme.....Haviam si us mole més que el megavideo dels Floyd

2 comentaris:

Antoniu ha dit...

Estooooo desprès de veure la macarena el comentari el faré desprès...

Antoniu ha dit...

Ja feia dies que no saviem res de tu, Kantugansu. Així que ben retrobat.

Per cert, crec que hi ha lloc per tot (o casi tot) en aquesta vida. Així que cap problema que comparteixin blog la Macarena i Pink Floyd. De la mateixa manera que no sé com t'ho manegues per expressar el teu sentiment revolucionari entre cròniques d'escalada i videos manà-manà.

Dues cares s'una mateixa moneda.