DURESSA LABORAL
Tibadors,ahir vaig poder desfogar-me durament al rocòdrom. Desfogar-me després d'una pèssima i trista jornada laboral. Cada cop que mirava per la finestra i veia aquell dia tant i tant assolellat, pensava en l'escalforeta del sol, en el fiable calcari de Perles i, com els meus dits buscaven la presa ideal per poder-hi tibar i passar el pas de la via o com l'amalgama d'olors de la corda, el magnesi i la roca es barregen i ens donen aquell toc tant i tant especial...Però ja se sap que per poder gaudir d'això ens hem d'estar vuit hores clavats a la feina aguantant molts cops a gent que ni et ve ni et van.
Menys mal, però, que ens queden els "rocos" i els col·legues que ens hi trobem tenim la sort de compartir la mateixa bogeria.
I per acabr el dia què millor que un bon soparet amb la persona que aguanta les teves neures i les teves obsessions.
Per cert diuen que s'acosta la neu
5 comentaris:
Lo de bon soparet deu ser per l'agradable companyia ja que el Restaurant encara que te bona pinta es veu que no cuinen massa be i ni el preu és bo. No?
Xi nen, es menja no massa be i al final te la claven ben clavada.
patxim patxim
ospe Isidre, semble mentida... amb lo bé que ens ho passem cada dia a la feina amb les nostres discusions variopintes... si no ho tinguessis ho trobaries a faltar!!
Me sembla que tots compartim aquesta lokura, quan estem tots al plafo i fa un bon dia ( i ens axixarrem a dins el roco...), crec que la unica cosa que pasa pel cap és poder sortir a escalar a la roca però bueno ens em d'aguantar i aixis ens fanatitzem tots junts.
salutacions d'un que es pasa el dia senser al roco intentant fanatitzarme una mika més cada dia i veien com la gent tambe o fa. siauu
Publica un comentari a l'entrada