TORNAR-HI...

La vida ès la vida. I la llei de la vida compleix amb els seus propòsits. En fi cada dia surt el sol i s'ha de seguir endavant.
Al igual que cada dia surt el sol cada mes hi ha lluna plena, i gent! quin plaer el d'ahir a la nit. Orgasme llunàtic sens cap dubte !!!!!
Aquí l'història.
Ja fa alguns dies que per ventilar-me el cap surto per les nits amb els esquis i les pells i faig una pujadeta al pic del Cubil a l'estació de Pal. Sempre, sempre és màgic fer això per les nits.
Però ahir vaig quedar amb el meu colegue www.ironman-miki.blogspot.com a les 17.30h a La Massana a les 17.50 arranco el cotxe per marxar SOL quin plantón quan de sobte em piquen al vidre del carriqui i és ELL. "tio el cotxe m'ha deixat tirat". Tranqui home t'espero...Fet i fotut a les 18.30 ja tenim els esquis als peus. Per l'estació i roden totes les màquines, retracs, trolls...i segur que entre ells hi ha el tio bronques que sempre et persegueix com cada nit (una emoció més). Però OHHH!!!!! la Divina Providència fa que vist i no vist no queda ni una màquina ¿....? Començem a pujar sùper tranquis jo darrerament no vull passar de 155 pulsacions (i ho faig). Quan ja portem un bon tros i estem força amunt sembla que alguna mà Divina ens il·lumina amb un far pel nostre darrera. "Miki tanca el frontal" i quedem il·luminats per aquella llum dolça que tant sols la produeix la lluna plena. Senyors quin espectacle...Comença el joc de la seducció (amb la lluna eh?). Arribem al Cubil impresionats i molt relaxats com quan saps que una gran cosa et passarà.Forà pells fixacions clavades i avall UUUUUUAAAAAAAAAUUUUUUUUUU!!!!!!!! Acollonant quina baixada es el més semblant al que pot ser un orgasmic llunàtic. Que dir !!!! Que per la meva boca tant sols i sortien crits, crits que no paraven, sortien del meu ser interior, crits primitius, crits d'instins reprimits durant molts dies, crits d'alegria que intentva la meva ment parar-los però que no hi havi res a fer, crits,crits, crits....Quin plaer !!!!
Ja ho veieu amb ben poc sóc terriblement feliç; un col·legue, uns esquis als peus i una fantàstica lluna plena.
Ahir vaig toca la llibertat absoluta.
Gràcies lluna !!!!!
I per fer-ho més gran al arrivar al cotxe vàren tornar les màquines a les pistes...MÀGIA ???
Nois/es ara uns dies sense blog marxor deu dies a tibar fort pel Llevant espanyol...
Em sento VIU !!!!!!!!!!!!

ARBOLI CONNECTION (SERRA DE PRADES)

Deixeu que comenci amb un fet trist/alegre. S'ha mort el Pinochet !!! però el porc ha mort al llit (trist que s'hagi mort així)...què hi farem 3.500 morts a la seva memòria. Et pudreixis...

Be al tema; tres dies a la Serra de Prades i en concret a Arbolí. Erem la Marta, el Patrick, l'Ester, el Bernat i jo mateix. El divendres pluja a tope i força fresca. El lloc és més alt del que sembla, i per cert molt bonic i més que recomenable. Turisme per la comarca, Cornudella del Montsant (ha hon hi ha Goma 2), Borges del Camp... i tot això aguantant uns morros i un mal humor terrible del Bernat; les ganes d'escalar el superen, una mica de moralina i és calma. La resta del dia el passem força be.

El dissabte fot un cel blau, blau i un sol al·lucinant...però és que a fora fot un vent que et tomba. Triem el sector de Can Mansa a Arbolí. I fa molt vent i és tope fred. Provem la roca i els graus. Ens fem uns quants 6a i 6a+ xulos xulos. Les mosses es curren dos cinquillos i estàn sùper contentes. El vent fred ens pot més i camviem de sector, al migdia. Sector l'Ermita. BRUTAL !!! al sol caloreta i unes vies requeteguapes uns 6a+ (un molt dur, pas de bloc) i acavem la festa amb un 6b xulísim a vista. Les noies es fan un altre parell de cinquillos, més complicats. I el Bernat amb un cabreig del quinze perquè s'ha quedat sensa pila i no pot provar el 6b; què vols nanu has fet 6 vies i a vista...

Diumenge a Cambrils (on dormin) i fot un bo de por...Cap a Arbolí el Patrick el Bernat i jo. Avui sense dones. Arribem a Arbolí fot un fred i una boira acollonant. Canvi de sector. Busquem el sector Emmanuelle que està orientat sud total. Hem de fer el jabalí durant mitja hora perquè deixem el cotxe al pàrquing del sector del Dard i no és aquí. Al final arrivem a peu del sector amb unes esganrrinxades i un pateo entre mig de la malessa de 45 minuts. El lloc s'ho val; solete vies guapes de continuitat i bona roca. ens fem un 6a+ i dos 6b+ tot a vista i requeteguapos. Triomf total. I el Bernat no hem deixa de sorpendre'm de com escala; sap patir un munt.

I cap a casa...i demà, dilluns un altre cop a l'infern de la feina !!!!

Ja ho saveu Arboli és un gran lloc per escalar i la Serra de Prades un espai molt xulo i bonic. Les ressenyes les podeu trovar al Bar del poble, bona gent. Per cert el refu està xapat.

Salut i a tibar-li

UFF ESTIRAMENTS !!!!!!

Ahir no vaig sortir a entranar. La intenció era sortir a rodar suau, però com que estic fent sessions de fisio. La Marta, la fisio, em va dir que a corre ni parlar-ne. Tinc els caps dels femurs una mica tocats i contractures a tope a la musculatura dels glutis i dels piramidals. És a dir que em va dir que fes una bona taula d'estiraments. I com que per escalar fem servir força les ales (braços) vaig pensar fer com l'animaló de la foto estirar-me i força...però GOS sóc un GOS per fer estiraments i vaig arribar a casa i em vaig liar a fotre altres coses que et lien i ben liat.

Que voleu hi han coses que et lien...C'est la vie

Salut i avui roco a tope

CAP DE TRONS !!!!!!

Avui us presento un molt bon amic meu, Jordi Rubió (a) Cap de trons. Amb ell he fet infinitat de muntanya, de vies d'escalada i alguna que altre farra. És un tio fort amb molt coratge i voluntat. Fa uns anys havia fet grans coses en alpinísme i escalada i quan s'estava preparant a fondo per anar a la seva primera expedició; un cotxe el va envastir i se'l va endur per devant. Ella anava en moto resultat: Un coma de tres setmanes i diferenst seqüeles entre elles la perdua del seu braç esquerra i la cama esquerra greument afectada. Doncs be, amb aquest estat ell ha fet cims de més de 6.000 metres a Bolivia, integrals als Alps, Montblanc amb esquis de muntanya i infinitat de cims dels pirineus amb esquís. Tambè hem escalat la cresta de Salenques i ahir em va passar una foto que li van fer diumenge mentre escalava una via al Gorro Frígit a Montserrat (és la que he penjat).

Res nois i noies, això si que és superació personal.

Els seus amics sempre li diem que te més ous que una granja de gallines.

Salut i no ens em de planyar de res. Som uns "putus" afortunats