És divendres i tinc quatre horetes...

Exactament ahir tenia quatre horetes per recuperar-me de la feina, és a dir que a dos quarts d'onze plegava. Trucadeta a l Patrik.

Tio anem a tibar ? i la resposta no va trigar ni cinc segons.

Ok anem a Alòs de Balaguer quedem a la teva feina.

Poc avans de la una ja som a lloc. Saviem que el Xavi Aràs i el Biga tambè i serien. Sol solet ben calentet, a Andorra i nevava a "fondo".

Començem per unes vietes de 6a, 6a+ (guapo) 6b (xulo) i un 6c de majaras perduts no és 6c ni de conya (deu ser 7a o 7a+)...canvi de sector. Anem a buscar vies més llargues de 30 metres. És un sector estrany està un pel brut i no et pots equivocar en les presses, sobretot de peus. Però el calcàri és molt i molt bo a mi m'agrada.

El Patrik arranca a un 6c i un despiste (amb el peu) li fa fer un petit saque i més amunt, gemeja, passos durillos. Me la deixa muntada i amb la corda passada. Jo de moment faig un guapísim 6b+ de foradets, molt divertit em surt prou be a vista. Estic content. El Patrik fot un 6c+ de placa finet, finet. Lluita com un campió, sap patir, i se'l treu a vista !!!!. Jo no ser si fer el 6c amb yo-yo o de primer. Venga va... trec la corda ja no tinc opció. El faig de primer a vista. És molt guapo hi ha un secció d'entrada dura i al mig de la via tambè. Pateixo però em surt quin subidón....

Cotxe i cap a Ponts que el Xavi i el Biga ja ens esperen per fer una birra...Tots plegats ens la mareixem.

El Patrik espera a la Marta perquè baixen a Siurana. Jo pujo cap a Andorra pensant que dissabte treballo però a la una en punt amb el nano i l'Ester cap a Siurana a tibar fort.

Cullons realment no ens podem queixar...som uns privilegiats de l'ostia !!!!

TRINXAT

Trinxat; Menja feta de verdures, trinxades, bullides i amanides

¿¿¿¿¿¿¿¿.......?????????? Aquesta és la definició que el " nostre" GRAN Diccionari de la llengua Catalana dona de la paraula TRINXAT , doncs estic més que convençut que cap d'aquest grans caps pensants, tots ells lingüístes; han anat mai a un roco. Perquè si fos així molt possiblement hi haguessin afegit... Tio/tia, normalment matat, que s'enfila per una pared de resina, amb presses que hi sobresurten i insisteixen en provar passos imposibles i com un cabut i insisteix fins acavar TRINXAT.

Exacta així vaig acavar jo ahir; trinxat, fet pols, acavat, mort, fregit, llest, madur...be posseu-hi tots els adjectius que hi volgeu. Estava picat i dolgut dins del meu orgull desprès de l'humiliació del dimarts.

A les 17h i 15 minuts ja estava llest, els gats posadets les mans magnesiades i ja havia escalfat. Començo a tibar fent sèries de continuitat per la cova. Sèries de 1 minut i 45 segons amb repos de 1 minut 15 segons, en faig unes quantes amb regletes i algunes fent sostre. Ja tinc els avantbraços més inflats que.... Reposso un moment. I ara farè una mica de via...Au amunt i avall. Torno a descansar i ja son les 18h i 30 i arriva el Patrik fem un parell de dictats a la cova de uns trenta passos. Començo a tenir la pell dels dits més gastada que la trompeta del Louis Amstrong. Ara be lo bo amb el Patrik volem fer bloc...au cap el desplom i aquí acavo de deixar-ho tot...Estic TRINXAT !!! Patrik per acavar fes-me un dictat amb presses grosses...Duro poquísim. Estic fet pols i es que miro el rellotge i ja son les 20 h i 15. Fa tres hores que m'estic funent!!!!!!.

Arrivo a casa i no tinc ni força per aguantar el telèfon de la dutxa.

Senyors Lingüístes això ès està TRINXAT

Au gent que demà és divendres i anirè a tibar a Coll de Nargó i el cap de setmana a Siurana (si no fa molt fred)

Salut !!!!!!

;-)

DIVERTIMENTO

Avui poca cosa, ahir vaig tibar com un "jabato" al roco però els masters de l'univers que hi ha per allà em vàren deixar amb la cua entre les cames...Avui més.

Per cert a fotut la nevada de l'any 36 hores, o més, seguides nevant i per dalt encara li hen fot...

Us deixo un parell de fotos de la Delfos.

A dalt del cim amb la paret d'Aragó al fons el Pierre i el Patrik. I a una reunió el Pierre i jo mateix...

Au penya ens veiem....

Feliços 32 del Patrick, a la Delfos de Montrebei

Realment seduir a la paret de Catalunya és terriblement difícl, crec que és molt millor deixar-se seduir i entrar en el profund i llarg joc de l'amor. Jo ho he fet així i ara tinc un amor etern amb una paret...
És que gent, no em cansarè de dir-ho estic imnotitzat per aquesta paret m'ha robat el seny; te un magnetisme i una força que et desborda. Les seves sinuosses fisures, els seu angostos diedres, les exuberants línies...que dir-vos ? I si amés a més i posses en joc veure com els voltors jugen amb les corrents de l'aire, com s'acosten a tu o com senzillament a mesura que fas metres els veus per sota teu, et quedes al·lucinat i si per sort veus un trencalós ja és el sumum de l'extasisi sexual... (be potser no tant però la cosa va per aquí).
Be voliem fer la Diedre gris però anavem justos de temps i vàrem escollir la Delfos. Erem el Patrick, el seu germà Pierre i jo mateix (l'enamorat). Com que era l'aniversari del Patrick (32 taquillos, que tendre !!!!) el deixem decidir quins quatre llargs volia fer (ens partiem la paret en quatre llargs cada un) diu que li es igual i arranca primer. El sol que marca l'inici de la via l'hem trovat força be. Comença amb un diedrillo asequible i de fàcil protecció. El Pierre i jo arrenquem i en un moment arrivem a la erre (que còmode es anar de segon!!!) el Patrick segueix la via. El següent llarg comença en diedrillo i segueix per una placa difícil d'equipar que deu ser de V. Comença una tirada en una travessa cap a la dreta i puja per un diedre de IV-IV+ fins una erre còmoda. Comença el llarg que fa una travessa ascendent cap a l'esquerra que va enpalmant diedrillos. És un llarg perdador i exposat de V/V+ i això el fa un llarg guapo i entretingut, i llarg (50 metres). Aquí el Patrick ja ha fet la feina. Jo ja m'he recuperat d'una baixada de sucre que he pillat i que m'ha deixat KO i el Pierre i el Patrick estàn preocupats per saver si em veig en forma per seguir de primer o si ells dos es reparteixen els meus llargs (sel's i fa la boca aigua esperant que els hi digui que no faig de primer, però estic a la Paret de Catalunya...). Com que be una travessa fàcil de tercer grau la faig jo. M'animo segueixo per un llarg de IV-IV+, un diedre i una travessa fàcil. Aquí arrivo a una repissa còmoda i a l'inici d'un llarg de V, a l'esquerra un diedre molt marcat per ha hon passa la via i pel mig d'una placa una fisurilla que es veu franca i que sembla bona per equipar deu fer 15 metres. Que cullons, ara el sucre m'ha fet un subidón i em llenço per la fisura de la placa, em preparo friends mitjans i començo, que guapa que és i dura no es tàn facil d'equipar com semblava els forats per possar els friends son rodonets i cecs...però és un llarg exepcional. Faig reunió a un gran arbre i crido, crido d'alegria el Pierre i el Patrick el fan i decideixen dir que és un 6a+ o 6b. Guais!!!!! Segueixo per un diedre/fisura increible de V+ que s'equipa de conya., Nova reunió a un arbre i canvi amb el Pierre. Es fa un llarg de IV+ "divertit", una travessa fàcil i un increïble llarg de V+ aèri i guapíssim, acavant la via emb un fàcil IV-IV+. Ens trobem al cim els tres 6h i mitja desprès de començar a 435 metres més avall.

Cullons quin dia i quina via tan entretinguda, prenem el sol a dalt del cim mirem el paisatge i demà a currar....