MAL DE DITS I MAL A LES MANS

Gent, se m'acumula la feina. Tinc coses a dir-vos i no se per hon començar?????.

Anem a pams.

Divendres a la tarda vaig quedar amb una amiga meva per anar a tibar. Vàrem decidir anar al sector de la Paret de l'Obaga negre, nou sector equip per gent de la Seu d'Urgell. Bona feina i ben feta la que han fet. Vies de fins a 33 metres i molt guapes. Un pany de paret d'una roca execelent.

Podriem dir que vàrem estar acompanyats per un concert de trons, i amb algun llamp despistat, que al final fotia por. Quatre gotetes per tocar la pebrotera i prou, encara rai.

La tarda podriem dir que va ser fer força profitossa (quin vocabulari que m'està sortint avui) amb tres hores vem fer cinc vies i totes a vista. 6a, 6b, 6c, 6c+ (guapísim) i 6b per relaxar. Va ser una bona tarda tibantossa. Vàrem fer totes les vies de 30 a 33 metres, bons llargs. El 6c+ te una seqüència de moviments, de placa i pressa petita molt xulos i disfrutons. Les vies estàn ben asegurades amb alguns "alejes" per donar-nos una mica de vidilla. Que tambè està be. La meva companya d'escalada (que per raons personals obviarè el seu nom). Va escalar de segona quatre de les cinc vies i tot s'ha de dir que feia mesos que no escalava i ho va fer de conya.

No patiu que la meva Santa, que cada dia o es més, n'està al corrent, malpensats !!!!!!.

Be i ara us explicarè el motiu del títol del post d'avui; Dissabte 12,15 de la matinada, les mans i els dit em fan tant mal com si haguès acavat de fer una via de 500 metres. Em bullen i les tinc vermelles i inflades...de què ? Doncs sense cap mena de dubte del millor concert que he vist a la meva vida. ROGER WATERS in action. Si, si en majúscules. Va ser genial, increïble, suprem, addhuc (com diu el Presi.).

La cosa prometia i ell i tots els seus MÚSICS i VOCALISTES no vàren fallar per no parlar-vos dels efectes especials, la psicodelia i l'execelent so. Quin joig i quina joia (carai com estic avui) poder viure en directe una de les icones de la música psicodelica, sinfònica i underground de la nostra història contemporania i tot gràcies aquí?....Efectivament de la meva Santa que em va regalar unes entrades genials.

Palau Sant Jordi a reventar 18.000 ànimes entregades i entusiastes corejant i cantant The Wall, The Animals, The dark side of the moon, Wish you hare...Be un repertori de Pink Floid per possar-te la pell de gallina tres horetes de concert. Enveja ???? Ho sento és el que hi ha. Concert dividit en dues parts. Va començar amb un tros de el mur, seguit de wish you hare, the Animals i un petit repertori seu, tot amb imatges dels Pink Floyd originals: Sid Barret i companyia. Missatges durs contra Bush i l'imperialisme del terror...ACULLONANT i la segona part l'extàssis. The dark side of the moon íntegra quina passada !!!! per molt que expliqui no es creïble. Tot el Palau dret entegat cantant i FLIPANT. Visos...THE WALL...la repera amb imatges del mur de Palestina i crític molt crític. Modest, molt modest, retirant-se de l'escenari quan entraven solos de guitarra, saxo, veus o el que fos.

Quina nit !!!!! Moltes gràcies Ester. Quedarà a la meva memòria per sempre més.

I per acavar dir-li al anònim de l'altre dia que em deia que el que tocava era al seu fill...doncs si, però toca els sintetitzadors je,je,je...

Au salut i a tibar amb o sense els Floyds, Pink Folyd not dead !!!!!

ANAR FENT...

Ahir era el dia de tornar a agafar les sabatilles de corre. Feia la tira de temps que no sortia a rodar. Vaig deixar les "voladores" (quins temps aquells!!!) a casa i lògicament em vaig possar les d'entrenament.
Pulsómetre a 150 pulsacions de màxim i apali (quin mot tant bonic) a rodar. Tinc clar que el que haig de fer a partir d'ara quan sorti a rodar. És justament rodar... no m'interresen per res els ritmes de pas del quilòmetre. Amb aquesta filosòfia clarísima, començo el meu rodatge. Quines sensacions tant desagradables. Estrany, estrany. Quan porto mitja horeta tinc un baixon i quedo una miqueta esbait...em recupero be i de cop agafo sensacions de quan corria. És a dir rodar i que el cap no tingui de pensar en res i de començar a gaudir de la sensació de corre i de notar l'aire fresquet que et toca a la cara. És aquell moment que el cos i la ment funcionen independentment. Les cames funcionen be i el cap s'envà i comences a pensar en els projectes que t'esperen i que aquest fet de sortir a rodar et portarà a fer realitat aquest somnis alpins...És a dir comença el moment de les palles mentals.

Al final 56 minuts (11,5km) de rodatge, suau, suau, d'una mitja de 141 pulsacions. És el que volia.
Aquesta tarda a escalar una miqueta. Demà el matí mentre el nanu faci deures a escalar un miqueta més. I a la nit... Ahi a la nit. L'Ester m'ha regalat unes entrades per anar a veure un dels meus ídols musicals, Roger Waters. Si, si, és viu i demà toca al Palu Sant Jordi...
El dilluns més
Apala salut

PILLAT

Buscant en el nostre gran diccionari de la llengua catalana, no he trovat la defenició d'aquets mot tant nostrat, pels escaladors i d'altres especimens, com és pillat. Les més properes son:

Pillada: f. Acció pròpia d'un pillet

Pillet: m i f. Murri, múrria.

És que gent el catala moltes vegades es carca, carca, com és posible que pillat no existeixi ¿.....?

Pillat: m i f. Home o dona del gènere huma que està pillat (tal com diu la mateixa paraula) a la roca.

I es que m'he tornat boig ? " estàn boigos aquets romans"

Ahir a les quatre tenia una reunió i la cosa es va acavar molt avans del que jo em pensava. Trucada al bo del Xavi Pastor: "mestre com ho tens per tibar ?". Al cap de mitja hora ja estava arribant a Coll de Nargó sector dipòsit. La cosa pintava lletj, lletja. El cel súper tapat i negre, negre. " Amenaça tormenta..." " No, aguantarà" Si , si. Vàrem fer dues vietes i corrent cap al cotxe. Per cert un 6b súper recomanable (txiri-miri) i és que amb aquest nom...Res de bo podiem esperar. Doncs això, els dos al cotxe i molta cara de mala ostia... Cullons....

Passem a prop de Tres Ponts. Xavi que et sembla si parem. Aquí no es mulla mai la roca. Em mira amb una cara que li entenc el que pensa..." que vols tiu es la pitjor droga, la que més enganxa...Me corre el magnesio por la sangre !!!!!" I tot seguit comença una disputa de ferides de pillamenta haviam qui ha fet més bogeries per anar a escalar. Que si tat , que si tal i a més qual...que tal y tal....

En fi que amb tot això ja som a peus de vies. Em passat el sector lolo ni mirant-lo i això que hi havien uns euskalduns fent 8a...i nosaltres amb lo nostre. Doncs jo una vegada....Vale, vale... i començo a pujar a un 6b arrivo a la xapa i cullons les cintes!!!!! au desgrimpa. I passem una bona estona escalant fins que el negre sen's menja....

Oiga doctor. Però que em passa estic boig ? . Visca la Lokura. Sóc terriblement feliç....

Avui canvi de xip em toca començar anar a correr...que hi han projectes interessant per l'estiu. Projectes alpins, però bons projectes.

Salut Lokus !!!!!

DECEPCIÓ

Avui no us explicarè massa cosa d'escalada ahir vaig fer sèries al roco i tampoc hi ha masses novetats. SERIES = PATIMENT.

Estic decepcionat perquè resulta que el gran epitafi d'en Groucho Marx " Perdoni senyora que no m'aixequi" És una llegenda urbana. GRAN DECEPCIÓ.

Vosaltres teniu epitafis?.

Jo en tinc dos de pensats. Ja que vull que m'incinerin vull que em possin:

A- Estic fet pols

B- No es mogui que li faig una foto

El problema és que vull que tirin les cendres pel monte. Ha hon possar l'epitafi?.

Kins mal de caps...

Salut

Pd. El meu col·lega Patrik em va enviar ahir un sms (que m'ha fet molta il·lusió, bon col·lega) i m'ha informat que s'ha encadat la via Acrobata de Tres Ponts. 7b al segon pegue. Felicitats bou