dijous, 28 de juny del 2007

SHARMA, CRIS SHARMA. ESCORIHUELA, BERNAT ESCORIHUELA



Dimarts 26 de juny a les 15, 30. Trucada del Patrik
Ep tio estic baixant a Tres Ponts i m’han dit que hi ha el Sharma...osti, tu merci. Ara li dic al nanu. Seguidament li faig un truc Bernat, saps qui hi ha a tres ponts? No !!! El Sharma.......eo...em sents?....si, si que faig? em diu. Home, si vols baixa no?.
Dit i fet en menys d’una hora està a Tres ponts. Sens dubte, cap mena de dubte, us u puc assegurar, s’ha trobat cara a cara amb un dels seus ídols. Jo no hi era però el tiu es veu que està flipadísim. Parla una miqueta amb ell, es fa una foto i feina feta.
El Sharma (Cris ja pel Bernat) segueix el seu camí vertical i desplomat i realitza unes passejades per la paret; pels carrers del 8ets graus i dels 8a+. Es veu que es passeja relaxadament gaudint de la caminada. Aquest mutants son d’una altre galàxia.

El Bernat a baixat els trastos d’escalar per si acàs. I escalfa a un dels 6b’s i directa a un 7a que hi ha amb una entrada dura, rebotossa, rabiosa i bloquera. Seguint per una espectacular llastra una via molt maca. Li fot dos pegues i es veu que o te molt, molt a punt.
Ens truquem tard cap allà a les 21,30 i m’explica tota l’aventura. Està més que motivat i em diu que al 7a li veu molt color, que li ha fet dos pegues i que al segon quasi s’ho treu....Estic flipat jo porto sis pegues i l’entrada la tinc creuada !!!!
Papa demà vas a escalar? Pregunta feta amb una veueta de corderet. Si home hon vols anar? A tres ponts potser? Si, si a tu et va be. Venga doncs a tres quarts de cinc a la meva feina. A les cinc menys quart ? em diu. Si Bernat a tres quarts de cinc.

Dimecres 27 de juny 17,45 o tres quarts de cinc o les cinc menys quart.... tant se val.
Clavat com un clau m’espera al costat del cotxe amb corda nova i una rialla a la cara del tio més feliç del món.
La baixada cap a tres ponts es un interrogatori de tercer grau, perfecte, de professional fet per mi. Que tal ahir?....
Que vols provar avui? El 7a i veig molt color. D’acord. Em quedat que ens veurem amb l’amic Alfons Valls.
Arribem al pàrquing i avui està a petar. I a les vies fàcils hi ha un munt de francesos que les tenen totes ocupades. Amb molta paciència podem escalfar cada u de nosaltres a un 6b.
I el Berni directa al 7a. Hi ha una gent que l’està provant i ell els hi demana si els hi queda gaire. Se’l miren volen dir ha on va aquest crio. No, li diuen, lo quieres provar? Li pregunten. Si, dejais las cintas ? Els hi pregunta el nanu. Si te las dejamos y luego lo provamos. Jo estic flipat. El tiu es mou per tres ponts com si hi hagués nascut i total és el tercer dia que hi baixa.
Em mira i em diu em pilles papa?. Si , si, està clar. Estic descol·locat !!!!. L’Alfons em mira i riu.
Si posa. Fa be els dos primers bloquetjos i al pas llarg de bloc, amb llançament inclòs, zas li patina la mà. Osti o tenia diu. Baixa i descansa. L’animo i li dic que calma. Reposa i li fots un altre pegue d’acord. Si, si ja el tinc.
Dit i fet si posa i lliga els primers passos. Llançament i pilla la pressa. Molt be nanu se sent. Osti si aquest no sóc jo penso i miro, al meu darrera i diferents escaladors l’animen i alguns se’l miren de reull desde lluny. Molt be Bernat li crido, aquest si que soc jo. Ara aguanta-li i calma , molta calma. Consells i més consells per part meva. I em salta un escalador del costat i em diu: Ja li pots anar dient ja, que ell els seus moviments els te clars, que ja se li veu. I anar fent, i arriba a la cadena. MOLTES FELICITATS 7a a tres ponts al quart pegue....
Jo li faig un tope rope. Fem un 6b per relaxar i més feliços que ningú més al món som els últims de marxar de tres ponts.
Son les 21,15 un quart de nou o les nou i quart. Tant se val. Els dos som molt feliços. Un soparet per celebrar-ho. Dos dies més i vacances !!!!!!
Ets un craquillo xavalin.

Ara calma, a tocar de peus a terra i a pair-ho Ok?

Salut gent i a tibar-hi

dimecres, 27 de juny del 2007

MENTIDERS, BRONQUES I 6C A 3PONTS (que és el que toca)


Ahir tocava tibar amb el nanu. A les 16,45 h. Arriba puntualment a buscar-me a la feina amb una rialla d’orella a orella. Deu ser que te ganes de tibar-li.
Que papa, ha on anem ? A Coll de Nargó, no?. Bufa, la rialla es converteix en morros fins passada la Seu. Que no que anem a Tres ponts !!! Guai. Em respon. Sembla que li ha millorat la cara. Tot i així son coses que s’han d’anar polint i ha d’aprendre que no sempre s’escala a un vol i que també és molt bo canviar d’escoles.
Tot i així els dos estem ratllats per motius aliens a nosaltres us u explico, per què val la pena saber-ho. Si no us fa res els noms que us explicaré no son els reals, això si tots ells son d’Andorra. No importen els noms importa el fet de tots plegats.
Un dia em trobo a un bon escalador a 3 ponts, el Roger, ei que tal, be... que ja, ja, ji, ji i tal...Al marxar em diu: per cert l’Arnau és un mentider diu que ha encadenat XXXX i es mentida total fes-ho, corre. Jo fer-ho corre ? Si a mi m’és igual a mi no m’enganya , si es veritat s’enganya a ell mateix no? Venga adéu....passen els dies i aquest passat cap de setmana a la compe de Canillo, i son tots el Roger, l’Arnau i l’Àxel entre d’altres. Tots ells tenen la trentena, no us penseu !!!! menys l’Arnau que encara no i arriba. L’Àxel agafa al nanu Bernat per banda i li deixa anar saps Bernat l’Arnau, és un mentider i el pobre Bernat amb uns ulls com unes taronges (perquè entre d’altres coses s’aprecia als dos). A si ? Perquè? Doncs perque diu que ha encadanat XXXXX i JJJJJJJ i també RRRRRR..... Tot mentida i tal i tal. Noms de vies per altre banda que el Bernat no sap ni que existien. Quin exemple Àxel !!!!
Que trist i patètic...el pobre nanu súper decepcionat perquè es creia i s’aprecia a l’Arnau i un ganàpia, l’Àxel, de més de trenta anys li fot per terra a un pobre nanu de 13 anyets acabats de fer. Sincerament no ser qui és més poca cosa de tots tres. Personalment crec i penso que, l’Àxel i el Roger tindrien de passar d’aquestes coses. Que al cap i a la fí passen des de sempre i en tot els àmbits. Això una. L’altre es que em sembla fatal l’actitud de l’Àxel de dir-li això al Bernat tenint en compte, i ell ho sap, que el nanu s’aprecia a l’Arnau. I finalment si l’Arnau diu mentides de vies que no ha encadenat qui te el problema? qui és el que s’enganya? Ell mateix i tan sols ell mateix. Aquestes son les reflexions que li vaig fer al Bernat i a més li vaig dir que escalem per passar-ho be i gaudir del lloc i dels amics. Que sempre s’ha de dir la veritat de les coses i que no s’ha de criticar ni “rajar” als demés gratuïtament. I que cada u escala el que pot i el que vol. Respecte per a tothom... Crec que el sermonet li va servir. El vaig acabar, el sermonet, (que per alguna cosa vaig estar amb capellans 14 anys) dient-li una cita bíblica “qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra” lògicament i per sort no en va caure cap, de pedra.Dit això ahir a Tres Ponts s’estava de conya erem quatre, si, si quatre. Escalfem a un 6a, ens posem a un 6b amb uns “alejes” respectables i el Bernat si passeja tant be i tranquil que ningú ho diria. Li proposo fer un 6c, el del forat que és mol guapo, i variat, finet i tècnic abaix, atlètic al mig i finet a l ‘entrada de la reunió. I llarget deu fer 25 metres. Com les altres vies li passo cintes. Encara em fa respecta que ell m’asseguri, un dia tindré de fer un saque per agafar confiança. Total que ell està més que motivat i content. Em diu que no li digui res de la via. Molt be. Jo callat. I sincerament, no vull fer-me el pater patern, però el tiu o fa fàcil (no que sigui fàcil) i se la treu perfectament... MOLTES FELICITATS BERNAT. Segueix així i no et deixis inflar el cap per uns i altres...un petonàs.
La fotillo es del 10/6/1936, feta per un dels ingeniers suïssos que vàren venir a Andorra a fer les instalacions elèctriques. Venga qui l'encerti te una birreta pagada. Salut

dilluns, 25 de juny del 2007

CALOR A COLL DE NARGÓ


Calor !!!!.
El sol va ser horrible. És que de fet, aquí se li acut escalar al migdia d’un dia d’estiu a Coll de Nargó; doncs a mi, que voleu. Soc tossut, em pensava que no en faria tanta, de calor. De fet, la Mercè, l’Ester i jo vàrem estar suant la cansalada fins que ens vàrem decidir fer una retirada tàctica i intel·ligent per anar al sector del darrera ha hon tens ombra i vies guapes i dures assegurades. I el sector estava colonitzat per gent d’Andorra.
Aquí faig tres vietes Marrana 6b/6b+, Másmarrana 6b+ i Samampalma que curiosament no hi ha el grau dibuixat a la paret. Totes les altres si. A les ressenyes que corren i posa 6b+ (ja ne he parlat un altre cop d’aquesta via) però crec personalment que és 6c/+. De fet, corren unes ressenyes fetes pel Josep Maria Alsina que ell ja hi posava 6c...vosaltres mateixos aneu-la a provar i ja em direu. Però a vista i passant cintes !!!.
El fet es, però que vàrem triomfar com la Coca-cola. La Mercè es va fer Másmarrana i un altre 6b del sector de Coll Piquer més uns cinquillos i uns 6a. L’Ester ahir no tenia el dia i va fer un 6a...Tranqui noia un altre dia. I jo entre “pituus i flautuuus” unes quantes vietes.
Una bona cervesa al Tahussà i cap a casa. Rebentats i acalorats.
Avui a Tres Ponts amb el nanu. Demà us ho explico !!!!
Salut i a tibar-li

Per cert algú en sap alguna cosa sobre un nou sector a Perles, "el gran bosc" que vaig veure ahir al llibre de piades al Tahussa. Si es cert pinta be. Tot cara nord !!!! i vies llargues. Tinc una fotillo de les ressenyes


divendres, 22 de juny del 2007

XAPATA FINS DILLUNS


oeeeee cap de setmana au a passar-ho be !!!!!

Au FRIKIES per vosaltres diuen que serà la canço de l'estiu ¿.................?



I ara una coseta més decent