VIA SPIGOLO A LA PETITA AGULLA D'ANSABÈRE ED 7b+ (6a/A2 oblig.) 5-8 h.

Mirar una revista tècnica de muntanya i veure unes impressionants imatges d’una agulla perfecta, perdent verticalitat a mesura que s’enlaira per intentar tocar un cel que mai aconseguirà, fer-ho, gràcies al seu constant desplomament cap a l’esquerra, impressiona. Però alhora es terriblement suggerent i captivador. I encara més quan en aquesta mateixa revista et diuen que es l’agulla i la via més votada per tots els pireneistes de renom Thivell, Ravier...
La via es l’Spigolo a la petita agulla d’Ansabère. Aquesta via va ser oberta l’any 1967 per R. Despiau i companyia. Uns autèntics visionaris i valents escaladors.

Tot això està molt be mirar-ho assegut a la terrassa d’un bar compartint unes cervessetes amb el teu habitual company de cordada i encara és més divertit quan estàs planificant unes vacances amb objectius de menjar-te roca.

Però que passa quan veus per primer cop aquestes agulles emergent de la boira baixa, tant habitual a la vall d’Aspe ?
Doncs senzillament passa que et quedes impressionat i et qüestiones que fas en aquell lloc.
Aquest passat 17 de juliol ens vàrem apropar a Ansabère. No feia massa bon dia i dubtàvem si podríem escalar aquesta agulla. Però el temps es va obrir i ens vàrem decidir a provar-ho. Primer faríem els dos primers llargs (els més fàcils i trencats) i si el temps aguantava seguiríem i si no avall. Però els dos ja saviem que avall no i aniríem que un cop posats al “tall” no tiraríem enrera. Algú marxa d’una festa quan està en el seu punt més àlgid i notes que alguna cosa bona et passarà ? Doncs la resposta és NO oi?. Doncs això, no vàrem baixar tot i que el dia no va ser espectacular, però ens va respectar.
Teníem la via dividida i així vàrem seguir. Aquí us faig un detallat de com va l’aproximació, la via i el descens.

Deixem el cotxe al Pont Marie, just a l’inici del camí de les cabanes d’Ansabère. El caminet, és fantàstic. Bosc de faig de clima atlàntic espeterrant. Arribes a les cabanes d’Ansabère, entre uns prats alpins verds i al fons ja veus l’agulla i el coll que farem servir per baixar el camí es evident. Fins a peu de via hi ha 825 metres de desnivell i nosaltres i vàrem posar 1 horeta i 27 minuts.
La via comença per l’esquerra d’un gendarme molt marcat. És força evident.
L1- 60 metres. III-IV. Esquerra del gendarme terreny fàcil (III) un espit. Més a la dreta a 10 metres un segon spit, no hi ha res més en tot el llarg. Algun Camalot fins la reunió. Roca delicada
L2- 60 metres. IV/IV+. A l’inici força trencat tendència a la dreta per retornar a l’esquerra (IV). Trobarem un spit i 1 pitó.
L3- 30 metres 6c/V+(A2 /V+). Diedre evident i lleugerament desplomat. Un parabolt, un tascó abandonat i 1 ó 2 pitons. El llarg és evident s’ha de fer el diedre, amb sortida per una placa fàcil (V+). Nosaltres el vàrem fer en artificial. Hi posem tasconet, alien groc i camalot 0.5 i 0.75. Roca excel·lent. Bona reunió.
L4- 40 metres. 6a/b+ (A1 V+). Sortida de la reunió lleugerament per la dreta per una placa fissura i situar-te al peu d’un diedre. Pujar pel diedre (6b+). Reunió al final del diedre, bastant bona. Llarg equipat per 2 parabolts i 3 pitons. Vàrem posar algun Camalot mitjà. Reunió mig penjada. Roca excel·lent.
L5- 25 metres. 7a+ (A1e). Tirada dura en lliure. Llarg equipat amb parabolts (substituint els vells burins). Artificial fàcil (algun paset llarg). Tirada molt aèria i amb molt d’ambient. Reunió penjada.
L6- 25/30 metres. 7a/b+ (o més). Tirada durísima en lliure. Llarg equipat amb parabolts. Algun pas molt llarg (si ets peque surts en lliure). Entrada a la reunió fàcil (V+). Reunió mig penjada. Molt aèri.
L7- 15 metres 6a+ (6a-A0). Llarg de flanqueig cap a l’esquerra. Finet i tècnic, amb molt ambient. Parabolt i 2 pitons (un amb cordino llarg per si vols fer A0). Camalot del 1 per protegir possible caiguda del segon (pèndul gros i quedes penjat de la paret). Bona reunió, repisa còmode. Segueix l’ambient.
L8- 45 metres 6b/b+/6c (6a/A1e, A1). Llarg més dur del que sembla. Placa llarga i exposada. Pitons, parabolts i dos burins curiosos (s’ha de passar el cable del tascó per un foradet per xapar-lo, millor cable finet). Sortida de la reunió recta i tot seguit un parell o tres de passos a la dreta i seguir amunt, per la placa amb bona pressa però amb passos obligats. A la part final (6c+ dur pas de bloc) uns passos llargs si no els fas amb lliure. L’artificial te una sortida llarga i obligada. Nosaltres i vàrem deixar un microtascó per arribar millor al xapatge del pitó. Un llarg brutal, aèria i obligat. Roca excepcional. Reunió penjada.
L9- 35 metres 6a/ V+ (A1e, A1). Equipat amb 2 espits i 2 pitons. Sortida de la reunió cap a l’esquerra amb artificial equipat (dos/tres passos). Sortida amb lliure (V+) per arribar al peu d’una fisureta (6a/A1). Si es fa un pas d’artifo s’ha de protegir amb un tasconet petit (és pot fer A0) que ens portarà a un diedre (V+) molt marcat al final del diedre roca trencada (algun bloc suelto). Sortida cap a l’esquerra, per seguretat protegit amb un Camalot del 3 i un del 2. S’arriba a l’última reunió molt còmoda en una repisa. Al darrera d’aquesta reunió hi ha les anelles pel ràpel.

Fins al cim 50-80 metres per terreny molt fàcil (III). Nosaltres el vàrem fer desencordats. Total horari via 7h 25 minuts.
Descens: Ràpel d’uns 40 metres, com a molt. Seguir unes vires fins arribar a la enforcadura que passarem per la vessant d’Ansabère (atenció roca molt trencada i molt pati) per tornar a l’altre vessant. Veurem una fita seguim per unes vires amb blocs sueltos fins arribar a una canal de terra marró amb rocs sueltos. Si ho feu encordats, atenció a la caiguda de roques !!!!. Pujar la canal fins a un collet ha on hi ha camí clar i marcat que ens durà al coll de baixada.
Temps total: Cotxe-cotxe 12h clavades (contant parades per menjar una miqueta al cim i baixant) .
Un deu d’itinerari. Molt ambient i súper mantingut.
Material:
Nosaltres vàrem utilitzar.
14 cintes. Camalots (0.5 fins el 3). Semàfor Aliens. 8 tascons mitjans i petits amb cable finet per xapar burins curiosos. Material reunió i un pedalet cada un.
Trobareu per internet una bona ressenya feta, crec, per l’Albert ganxets.
Notes de la via:
Oberta l’any 1967 per R. Despiau i companyia
L’any 1984 primera integral en lliure per Serge Casteran i Jean-Marc Pic
L’any 1984 l’escalador local François Carrafancq la realitzar en solo integral !!!!!

KILÒMETRES A TOPE !!!!!!!

Au ja hi tornem a ser-hi, a treballar per poder fer dinerons per poder tornar a fotre el camp ben aviat...
Be gent he estat tres setmanetes fora i avui estic fet pols (del cap per tornat anar al curro) i amb els braços trinxats d’estar dues setmanetes seguides tibant. Tinc MOLTES coses per explicar-vos, per lo tant avui una petita prèvia i de mica en mica ja anirà penjant el que de tot plegat.
Desprès de passar una setmaneta relaxat a la platja, per allò d’agafar iode i fer una cura de sol i de son, comença el Roc trip 2007.
Tornant de la platjeta compe d’escalada de bloc (copa catalana darrera prova a Escaldes-Engordany) el Berni competia i va fer un segon lloc fantàstic.
Tot seguit de la compe cotxe (segona setmana) i una quilometrada important per arribar a Orpierre (França). Un dels destins dels escaladors esportius de tot Europa; Txecs, polacs, alemanys, belgues...fins i tot japos... Un lloc increïble i fantàstic ple de gent amable i un poble que viu per i dels escaladors. Mot recomanable. Queda pendent la crònica. Tant sols dir-vos que el nanu va encadenar el seu primer 7a+.
Just una setmaneta i cotxe per tornar a Andorra a mitja autopista (més o menys a Montpellier) fem una paradeta a una àrea de servei per dinar amb les Santes Ester i Marta que marxaven direcció Chamonix per fer el Tour del Montblanc. Una gran volta amb un fotiment de metres de desnivell i l’entrada a Suïssa, Itàlia i França. Moltes FELICITATS noies sou les meves heroïnes.
Be jo arribo a Andorra el dissabte a la tarda. El diumenge tibem a Tres Ponts, el nanu, l’Alfons i jo...i el xavalin que està fort és fot un altre 7a (la xorrera).
El dilluns (tercera setmana) cotxe amb el Patrick i tenim tres objectius: L’spigolo, a l’agulla petita d’Ansabère (mireu la foto). Segons la revista Desnivel, la millor via de tot el Pirineu. El Pilar sud (via Ravier) del Midi d’Ossau i la via Brujas-Franco Española al Tozal del Mallo (Ordesa).

El temps ens ha fet molt la guitza. Em fet el ”pepino” de l’Spigolo un viote (ja veureu la crònica) i les altres dues es tindran d’esperar, ens va fer molt mal temps.
Vàrem fer un canvi de plans i vàrem escalar esportiva a Rodellar (pedazo escuela) quin nivell !!!! Tot desploma i tot son coves enormes i sostres....ACOLLONANAT. Un cop o dos o fins i tot tres cops a la vida si hi ha d’anar. Quin ambient !!! i el càmping...que dir-vos!!! tot ple de “lolos” i “lolas” màsters. Un ambient acollonant. I penya molt, però que molt simpàtica un deu. Camping Mascún.
Vàrem tibar-hi dos dies a tope. Fins que la pluja ens va fer recular més al sud...
Margalef !!! Dos dies més tibant i avui quasi no puc pitjar les tecles de l’ordinador.
Avui la crònica sembla una miqueta caòtica, però ja m’hi posaré be i faré les cròniques ben fetes.Salut i ben trobats amics !!!

XAPAT PER VACANCES

SHARMA, CRIS SHARMA. ESCORIHUELA, BERNAT ESCORIHUELA

Dimarts 26 de juny a les 15, 30. Trucada del Patrik
Ep tio estic baixant a Tres Ponts i m’han dit que hi ha el Sharma...osti, tu merci. Ara li dic al nanu. Seguidament li faig un truc Bernat, saps qui hi ha a tres ponts? No !!! El Sharma.......eo...em sents?....si, si que faig? em diu. Home, si vols baixa no?.
Dit i fet en menys d’una hora està a Tres ponts. Sens dubte, cap mena de dubte, us u puc assegurar, s’ha trobat cara a cara amb un dels seus ídols. Jo no hi era però el tiu es veu que està flipadísim. Parla una miqueta amb ell, es fa una foto i feina feta.
El Sharma (Cris ja pel Bernat) segueix el seu camí vertical i desplomat i realitza unes passejades per la paret; pels carrers del 8ets graus i dels 8a+. Es veu que es passeja relaxadament gaudint de la caminada. Aquest mutants son d’una altre galàxia.

El Bernat a baixat els trastos d’escalar per si acàs. I escalfa a un dels 6b’s i directa a un 7a que hi ha amb una entrada dura, rebotossa, rabiosa i bloquera. Seguint per una espectacular llastra una via molt maca. Li fot dos pegues i es veu que o te molt, molt a punt.
Ens truquem tard cap allà a les 21,30 i m’explica tota l’aventura. Està més que motivat i em diu que al 7a li veu molt color, que li ha fet dos pegues i que al segon quasi s’ho treu....Estic flipat jo porto sis pegues i l’entrada la tinc creuada !!!!
Papa demà vas a escalar? Pregunta feta amb una veueta de corderet. Si home hon vols anar? A tres ponts potser? Si, si a tu et va be. Venga doncs a tres quarts de cinc a la meva feina. A les cinc menys quart ? em diu. Si Bernat a tres quarts de cinc.

Dimecres 27 de juny 17,45 o tres quarts de cinc o les cinc menys quart.... tant se val.
Clavat com un clau m’espera al costat del cotxe amb corda nova i una rialla a la cara del tio més feliç del món.
La baixada cap a tres ponts es un interrogatori de tercer grau, perfecte, de professional fet per mi. Que tal ahir?....
Que vols provar avui? El 7a i veig molt color. D’acord. Em quedat que ens veurem amb l’amic Alfons Valls.
Arribem al pàrquing i avui està a petar. I a les vies fàcils hi ha un munt de francesos que les tenen totes ocupades. Amb molta paciència podem escalfar cada u de nosaltres a un 6b.
I el Berni directa al 7a. Hi ha una gent que l’està provant i ell els hi demana si els hi queda gaire. Se’l miren volen dir ha on va aquest crio. No, li diuen, lo quieres provar? Li pregunten. Si, dejais las cintas ? Els hi pregunta el nanu. Si te las dejamos y luego lo provamos. Jo estic flipat. El tiu es mou per tres ponts com si hi hagués nascut i total és el tercer dia que hi baixa.
Em mira i em diu em pilles papa?. Si , si, està clar. Estic descol·locat !!!!. L’Alfons em mira i riu.
Si posa. Fa be els dos primers bloquetjos i al pas llarg de bloc, amb llançament inclòs, zas li patina la mà. Osti o tenia diu. Baixa i descansa. L’animo i li dic que calma. Reposa i li fots un altre pegue d’acord. Si, si ja el tinc.
Dit i fet si posa i lliga els primers passos. Llançament i pilla la pressa. Molt be nanu se sent. Osti si aquest no sóc jo penso i miro, al meu darrera i diferents escaladors l’animen i alguns se’l miren de reull desde lluny. Molt be Bernat li crido, aquest si que soc jo. Ara aguanta-li i calma , molta calma. Consells i més consells per part meva. I em salta un escalador del costat i em diu: Ja li pots anar dient ja, que ell els seus moviments els te clars, que ja se li veu. I anar fent, i arriba a la cadena. MOLTES FELICITATS 7a a tres ponts al quart pegue....
Jo li faig un tope rope. Fem un 6b per relaxar i més feliços que ningú més al món som els últims de marxar de tres ponts.
Son les 21,15 un quart de nou o les nou i quart. Tant se val. Els dos som molt feliços. Un soparet per celebrar-ho. Dos dies més i vacances !!!!!!
Ets un craquillo xavalin.

Ara calma, a tocar de peus a terra i a pair-ho Ok?

Salut gent i a tibar-hi