CASTELL DE LES DAMES CONECCTION

A Maria !!!!.

Ahir per la tarda tenia ganes de tibar i de canviar de sector, ja feia dies que amb l’Alfons haviem parlat d’anar al Castell de les Dames (Gombrèn, Ripollès)...Lluny de casa ? Doncs si. Però és un lloc que val molt la pena d’anar-hi. Fresqueta, bosc humit, bona paret....
A dos quarts de quatre estic parat a l’àrea de servei del Túnel del Cadí...he arribat fletxat i a dos quarts de cinc ja som a Gombrèn. En poc temps ja tenim l’arnès posat.
A vegades costa situar-te en l’espai temps. En menys de dues hores he passat d’estar al curro, agobiat ha estar amb l’arnès posat a 93 Km de casa....En fi.

Sender que s'ha de seguir per arribar a peu de vies des de Gombrèn.

El fet és que es un tipus d’escalada que a mi no se’m dona massa be (física). Es una placa vertical i lleugerament desplomada amb força canto i de continuitat. Les vies son molt guapes. Però les més famoses estan un pel sobades però val molt la pena fer-les. Nanses ganses (mireu foto) 6b+ 25 metres espectaculars. Tangram 6c una via de 25 metres de continuïtat amb bons cantos fins l’última secció, un pel més tècnica. Amb un ou a cada mà 7a, tambè de 25 metres. Un 7a+ rebaixat a 7a (m’han dit). La vaig fer en top rope i la vaig trobar dura. Però una via genial de moviments, combinant tota l’estona la pila amb la tècnica i amb una roca excel·lent. I per acabar el festival l’Alfons va fer Esclatassangs un 7b de 33 metres que és veu guapísim...Es veu, per què aquesta via si que em queda lluny. Jo em vaig buidar al 6c i vaig acabar amb els braços súper inflats.
És a dir un bon lloc per pedres varies vegades, bon paisatge i bona temperatura ara a l’estiu, és cara nord.
A les 22,30 tornava a ser a Sant Julià ha on m’esperaven uns amics per fer una miqueta de festa major. Un parell de birretes i a planxar l’orella que estava petat.
I avui una miqueta més...és que no es pot parar.
Salut !!!!!

Per cert la foto d'inici no te res a veure però la Marilyn és la Marilyn o no?

RODATGE A LA RABASSA (ARA NATURLÀNDIA)

Bones gent, ahir vaig decidir fer un canvi de plans (be ja fa dies que hem roda pel cap). Aquest estiu me n’he donat que me he dedicat molt a tocar roca...i ja mola, però l’hivern va venint i com que tindré ganes de fer muntanya, no vull esta baix de fons i he decidit combinar-ho tot una miqueta. És a dir que ahir vaig sortir a fer un rodatge corrent d’una horeta per els boscos de la Rabassa; actualment conegut com a Naturlàndia, que la pela és la pela i ens em d’inventar qualsevol cosa per trinxar-ho tot i aconseguir gent. Sembla mentida que en aquest País encara no hagin après d’allò tant i tant bonic que diuen els castellans “Pan para hoy hambre para mañana”... Podrien donar-se una volta per França i aprendre una miqueta...en fi !!!!.
En aquest boscos i tinc diferents circuits muntats, aquí dalt feia tots els rodatges pels entrenaments dels crossos i de les maratons i us asseguro que és tot un luxe entrenar-hi. Alçada a banda (mireu foto inici) recorreguts sinuosos, ondulats, sempre per herba o pista forestal, la fresqueta... Be una delícia...que dir-vos!!!!!!. Val la pena fer els 17 kms de carretera per arribar-hi. Ahir com que era el primer dia vaig fer un circuit que li dic Winnie de pooh (es que un dia i vaig trobar un osito...de peluix eh ?) A l’hivern és la pista de fons de Conangle de 1,5 Km jo l’estiro una miqueta més i deu fer entre 1.600-1.700 metres. I durant una horeta i dono voltes....anar fent. Sensacions súper bones, les cames ballaven una mica ja que al ser un terreny irregular els tendons s’han d’enfortir. Vaig anar a ritmillo no passant de 155 pulsacions. Quina canya !!!!.
Aquí us deixo unes fotillos (petició del ironman) A mesura que les potes es vagin posant fortes que ara son de ... ja anirè possant més circuits. El proper repte pujar amb bici i rodar una horeta. ui s'apuntarà?.

Avui a tibar a Gombren(coll de les Dames)

Ens cal ben poc per tocar la felicitat...o no?

LA XORRERA. TRES PONTS

Història d'un encadenament:

El Bernat a la Xorrera (7a) Tres ponts (Alt Urgell)

PONT DE L' ARC A PERLES (calor, suor i punxades)

Ahir vàrem estar al Pont de l’Arc a Perles amb el nanu. Ara us en faig cinc cèntims. Però divendres tenia ganes d’escalar, desprès de l’aventura de la Paret de l’Obaga negre volia tibar, tenia la sang enverinada per les avespes i per tenia el meu orgull ferit !!!!!.
Baixem el Patrick i jo, però allà ens teníem de trobar amb l’Alfons i algun col·lega seu ( Ferran i Miquel Blanco). El cert és que aquest dies la calor i la xafogor apreten i la cosa no és l’ideal per tibar massa, la roca també suau...
A Tres Ponts com a quasi totes les escoles tenia una causa pendent. Be, el cert es que varies però en concret un 7a amb una entrada durísima i desprès ja segueixes una bavaresa fins dalt, d’aquelles d’aguantar-li.
Dit i fet desprès d’escalfar als 6b’s de sempre. M’equipo les dues primeres cintes (caiguda tonta i dolenta) i li foto el pegue desitjat. Pateixo, bufo rebufo i torno a rebufar però ja he pillat la pressa desitjada i surto del pas d’entrada. La resta aguantar-li i passant cintes. OK !!!! ja la tinc al pot, finalment. Crec que han estat 6 pegues, es que aquestes històries bloqueres i físiques no em van gaire.

PONT DE L’ARC (PERLES).
El diumenge ha estat un dia calorós ha tope, es a dir que buscàvem ombra. Em sonava que al Pont de l’Arc hi ha algunes vies que estan a l’ombra un 6b+ i un 6c. Be alguna més ni ha però ja es disparen...
És a dir que desprès d’una nit de festa major a Sant Julià de Lòria (la meva residència) ens llevem tardet i a les dotze arribem a Perles !!!!. Tant sols se senten les cigarres perquè no hi ha ni una ànima que s’atreveixi a moure’s, a part del nanu i jo !!!. Tranqui Bernat que amb 20 minuts som a peu de via !!! Si, si la que ens esperava. No hi haviem estat mai al Pont de l’Arc i seguim el camí fins la carena (això es el que em sonava) I ens colem de cruïlla i no us explico ha on es vàrem posar. Entravessem camps desèrtics,, plens d’esbarzers que ens deixen infinitat de punxades, pugem entre mig de rocs, i algun bosc guapo. Descobrim un bon pany de paret, verge, per obrir vies i a l’ombra !!!! Però del Pont de l’Arc re de res. Els dos estem ralladíssims i tots els sants es passegen i baixen pel lloc... Desprès d’una hora fen el jabalí desfem el que em fet i tornem a l’inici . I “voilà” veiem l’Arc i llavors ja tot és fàcil i millorem la cara. Suats, acalorats i punxats ens trobem a sota de l’arc a l’ombra i amb un ventet agradable. Trobem ràpidament les dues vies. L’Arc es queda a la nostra dreta, al davant, nostra, hi ha un pany de paret amb una via que no ser el que és (dura) a la seva dreta un 7a+ (m’han dit que dur) plaquero. A la nostra esquerra un pany de paret amb un 6c que puja en diagonal cap a la dreta equipat amb espits i just al costat dret de l’arc un 6b+ (també amb spits) que puja fins dalt de l’Arc, es veu i és tècnic. Fem el 6b+ que és molt guapo i tècnic gens físic, a mi em costa dos pegues. Al Bernat tant sols un, ja és la tònica habitual.
Equipo el 6c, amb un pas de bloc dur quasi a dalt de tot. La via és física. Jo li foto tres pegues i encara no l’encadeno correctament i al nanu li costa dos pegues. Al primer quasi se’l treu, però el pas és dur se’l mira, l’estudia, i al segon tanto ja li surt...ja us dic és la tònica habitual. Mirem la via esclatamàsters ( 9a) i també un 7a+/b de xorrera que es veu molt i molt xulo, un altre dia....
Anem al sector Roc d’en Betriu que ja està a l’ombra i per acabar fem Sol rogent ( un 7a decotat, correctament, crec a 6c+). Aquí ens fot un ruixadet d’estiu i cap a casa. Hem acabat una jornada esgotadora entre la calor, liar-nos i les vies estem cansadots... I per cert em estat sols, sols. El nanu i jo
Au bones tibades !!!!