ROC DE LA LLUNA (segona incursió)

Desprès de la compe del dissabte teníem decidit, el nanu i jo, que tornaríem al Roc de la lluna. Un lloc que ens va enamorar. Volíem acabar les vies que ens quedaven al sector Joc de Pilota. Però mentre pujàvem per la pista vàrem decidir que provaríem les vies del sector Flor de Neu. Anàvem a cegues. No havíem demanat a ningú que ens en fes cinc cèntims (nostrat eh?) del lloc...I ho vàrem pagar car. El sector és molt guapu i més a prop del cotxe que el Joc de pilota. Les línies es veuen molt xules, però...
Escalfem a un 6b+, curt, intens i rebotòs que ens deixa els braços com a pilotes. Comencem be. Volíem fer un 6c+ molt vertical i llarg. Pinta be. Però per acabar d’escalfar fem un altre 6b+. Quina tela !!! Dur, dur, dur. Ens desanimem i decidim anar al sector Joc de Pilota (les primeres intencions sempre solen ser les bones). Al vespre parlant amb un bon amic em diu que és millor deixar de banda aquests 6b+ i posar-se directa als 6c’s !!!! Va be saber-ho, encara que tard.

En definitiva que una mica cap cots (un altre de bona) canvi de sector. Portem els braços infladots. Aquí fem les vies que ens queden per fer un 6b, 6b+ ,6c i 7a (aquest decidim fer-lo un altre dia).
El 6b es Alpinopausia. Una via vertical, de 18 metres i està al mig dels dos 6c. Un deu de via. A l’entrada hi ha les preses justes i la part superior festival de forats. Una via de pila i coco. Els seguros estan ben posats però alguns allunyen i força (tònica del sector).
El 6b+ Uprising. Està be. Per tenir-lo.
Baras tonight és el 6c que ens quedava. Molt maco. 18 metres i set seguros. De l’últim a l’erre li has de fotre allò que li has de fotre. Ja portes els braços encesos. És fàcil, però el coco treballa a tope, com a tota la via. Als dos ens surt a vista. Crec que és un 6c accessible. Però 6c. Ei val la pena fer-lo és molt recomanable.
Els dos estem petadots portem cinc vies i decidim deixar el 7a per un proper dia que vindrem amb la Santa. Que en aquest sector també hi ha cinquillos i 6a’s...
Una bon dia de trepe en espera dels quatre dies que farem amb el nanu per terres catalanes.
Salut i a tibar-li

COMPE ALS CORTALS D'ENCAMP

Súper final, nocturna, junior


El dissabte a la tarda tocava compe del campionat d’Andorra d’escalada als Cortals d’Encamp a
més de 2.000 metres d’alçada (important per la temperatura) i en una estructura de resina.

A les 5 de la tarda, molta gent no hi havia tenint en compte que era l’hora d’inici…Andorra is diferent !!!. Alguns competidors arriven fins a una hora tard i no hi ha cap problema perquè es reengantxint a la compe. De fet estem en família i en el fons és que som una gran família.
Totes les categories han de fer dues vies en top rop i un bloc per poder arrivar a la final. La via de la final és fa de primer (com ha de ser) i de nit. La qual cosa li dona més ambient. El problema és la rasca que fot quan el sol ens diu adeu. Per sort la gent d’Encamp fan un bon foc i unes butifarres, xistorres amb pa, beguda i alguna birreta corre per allà. Tot molt competitiu !!!!!. Tot molt bo.
El nanu competeix a una categoria superior a la seva (junior). I en concret son dos competidors (ja us dic tot en família). Els seniors en son uns quants més. Les noies en son tres…
Lògicament (perquè en son dos), el Bernat arriva a la gran final. Ja es fosc i el fred apreta. La via de la final diuen que és un 7a. El seu rival/amic, no l’encadena. Toca una pressa de sobre el sostre. El Bernat puje decidit, motivat i gelat (escalen amb forrillo). A sota del sostre, te un pas molt llarg (morfològic?). Fa un lanze en plan Kamikaze…pilla la pressa bona però no lo suficient per quedar-si i cau. En fi és lo que hi ha.
A la final de les noies arriva l’anècdota de la tarda nit. Quan l’última competidora està just sota el sostre el grup electrògen que alimenta els potents focus fot figa i es para…Pobra Eugènia !!!. Mil invents i els trasto no engega fins pasats uns bons cinc minuts…
En definitiva una tarda d’escalada-competitivo-familiar divertida. Una bona butifarrada i repartiment d’uns bons premis.
El nanu cansadot i cap a casa que demà s’ha de tibar al Roc de la lluna.
Apali gent si mai voleu fer una compe en família ja ho saveu

JE SUIS DÉSOLÉ (PER NO DIR QUE ENS PRENEN EL PEL)

Desolat, trist i emprenyat és com estic i em sento avui. El meu dolor d’espatlla no marxa i us puc ben assegurar que fot molt de mal. Baixa de l’espatlla i m’arriba fins el colze. Es una bona “p....a” la veritat. Aquesta nit ja no podia més de mal i m’he fotut un mylostan... he dormit i ara no em fa gens de mal però baix grogui total. Ja es ben cuiros el món; et recepten un relaxant muscular apta per cavalls, que no cal enganyar-se és una droga i no permeten la marihuana controlada per fins terapèutics. Serà que les grans indústries farmacològiques i perdrien molts dinerons i que molts governs també perdrien molts royalties ????... Vosaltres mateixos podeu fer la reflexió.

I avui posat a està désolé no puc deixar de pensar amb la destrucció que estan fent a la Rabassa. En aquest bosc estan construint un “giny” mecànic (el ja famós tobotronc) que consistueix en una espècie de tobogan sobre uns rails que farà un recorregut de tres quilómetres i mig pel mig del bosc de la Rabassa. Pels que coneixeu l’indret es farà des del camp de tir de la Rabassa fins al plà de Conanagle (estació d'esqui de fons no d'esquí alpí, cal recordar-ho !!!!). Per fer això han triturat una bona part dels bosc (doncs concretament aquest 3,5 km). El bo del cas es que existeix una carretera perfecta, ampla i en molt bon estat per poder pujar i baixar. I us puc ben assegurar que a l’hivern quan neva la netegen com una patena. La pregunta és cal aquest trasto? I la resposta està clara NO, NO i NO. Però el tema està tal i com o han tractat. El gran Comú de Sant Julià de Lòria un bon dia comença a talar el bosc. Els ecologistes foten el crit al cel i el Ministeri de medi ambient (aquest pobres si que estan arreglats) diuen que no tenen cap permís ni constància d’aquesta tala: Resposta del Comú “s’està desenbroçant el bosc” ¿...? Tot queda parat. Passen dues setmanes i el Govern en ple, tot s’ha de dir, decideix arxivar el cas. Curt i ras, foten el dossier a la paperera. Acte seguit el Ministeri de Destrucció Territorial i el d’Economia aproven el projecte... Els pobres del Ministeri de Medi Ambient a callar. Passa una setmana més i ja acaben de talar el bosc i construir el tobogan. INCREÏBLE !!!!!. Gent aquest és el Govern i el Comú que tenim. Però és el País que volem ????.
Per cert per rematar-ho aquesta cap de setmana faran a la Rabassa una prova del campionat del Món de trial... Cal cap comentari ?. I fa un mes es va realitzar una prova al camp de tir de la Rabassa. Una prova internacional de tir al colom...si, si coloms vius. Tenieu de veure els pobres que quedaven ferits. La resposta del Govern i del Comú. És fàcil d’entendre perquè es fan aquestes proves; porten turisme de molts diners...
Millor que pugui tornar a escalar aviat i distraurem si no acabaré fatal !!!!
Salut gent i entre tots pensem-hi una miqueta. Els que teniu dret a vot i podeu fer-hi alguna cosa i la resta fer-nos sentir que en som molts !!!!

M' HO SALTO

Dos dies parat i ja no he aguantat més, ahir vaig sortir a escalar (una miqueta) i avui em fot un mal l’espatlla de mil dimonis.

La Santa volia anar a tibar una miqueta, està motivada. A les 16.30 estàvem a Perles i en concret a la Roca de Perles (roc d’en Solà). Feia calor, però aquesta hora ja hi entre l’ombra i passa un aire fresquet que fa que si estigui prou bé. Aquí per lo general les vies son llarguetes. L’Ester es fa molt be (amb tope rop) les vies Noches de bohemia (6a) i Lluna de mel (5b/6a). Aquestes dues vies tenen dues parts ben diferenciades. La primera es més ramposa i amb canto i la part superior es molt més vertical i amb més dificultat. A Noches de bohemia (33metres) la part superior és més fineta i tècnica. Has de fer anar be els peus. L’Ester s’ho curra i fa una bona via. Lluna de mel (33 metres) també te una primera part fàcil (amb un primer pas al entrar a la via) i la part superior és un pel més atlètica que l’anterior. Aquí s’ho lluita (la Santa) i també es treu el pas més pelut. Baixa súper contenta i feliç (s’ha de dir que jo també ho estic). Com que encara ens queda temps em poso al primer llarg (30 metres) de Tos de gos (6c) un deu de via, de les vies guapes, guapes. Continuitat a tope. Em volia provar i saber com estava. La vaig encadenar i em vaig trobar molt be. És un “gustazuuu” fer aquesta via.
Ara que està motivadíssima, la Santa, em quedat que cada divendres a la tarda anirem a tibar una estoneta.... Haviam si acava la tardor fent 6b.
Venga penya avui roco amb el nanu. Se li ha de controlar l’entrenament i de pas fer-lo jo ....
Salut