ENS QUEDEM SECS

La foto que us penjo la vaig fer dissabte a la tarda pujant de Manresa. És l’embassament d’Oliana, una de les “magnes” obres del dictador.
Doncs be, el tema és que comença ha estar molt sec, però molt sec. Jo mai havia vist la cua de l’embassament sense aigua... El fet curiós es, que per la tele (TV3) no parlen de la sequedat dels embassaments de les zones de Lleida. El de Camarasa Deu ni do com està. Pel que sembla ser els que porten H2O a Barna deuen estar força be. Sau, Susqueda...per desgràcia el centralisme segueix a tota marxa.
Però la veritat és que el tema de la sequedat comença a fotre por...
Venga Salut.

COPA CATALANA DE DIFICULTAT A MANRESA

Desprès d’aconseguir foragitar (au el mot del dia) els negres núbols personals, agafo el cotxe a les set del matí de dissabte per anar cap a Manresa a veure la compe del nanu i de tota la resta.
Una compe, és una compe... Moltes hores i veure passar molta gent. Molts cops no dones a l’abast perquè competeixen tres categories alhora i ja no saps ha on mirar. Vas un pel de cul però veus autèntics craks i “crakes” (femení de crak) d’això de l’escalada.
El dia pintava xungo molts núbols que amenaçaven aigua i no va ser fins al final del lliurament de premis que va descarregar un bon aiguat.

El Salva, l’Edu i l’Eugènia (part de l’equip d’Andorra) es varen quedar fora de la final per un lloc. En passen sis , a la final, i ells es van quedar al setè lloc. Llàstima !!! Un altre dia !!!. A apretar una mica més les dents...

la Mariona, el Bernat i la Paula a la final

El nanu Bernat va arribar a la final de la seva categoria (infantil). Hi va haver un triple empat. Paula Alsina, Mariona Brugada i el Bernat. Com sempre les súpers finals son més emocionants i atractives.
Els van posar a la via de la classificatoria de les noies i dels de promoció (que era 7b) però els hi varen facilitar la cosa i la van deixar en 7a/7a+.
Va començar el nanu i es va enfilar fins a dos xapes del top. La Paula i la Mariona es varen quedar un pel més avall... Espectacular la Mariona una resistència llarga, llarga i la Paula li va faltar una mica més de decisió per pujar més amunt. La canalla promet força !!!!.



Els finalistes
I el diumenge ????. Panxing amb la Santa. Una mica de vida de parella que feia mesos que em feia el loku i ja tocava. Que també va estar prou be, la veritat. De pas, repòs per la meva espatlla.
Ara ja tinc més projectes al cap de vies llargues. Amb sort i amb temps ja us explicaré...
Per cert gent s’ha descobert un sector tibantòs a Andorra. No crec que sigui secretivo. Ni molt menys. Aquí us passo el link. Fins l’estiu res de res.
El Roco de Manresa a l'esquerra la Marieta a la via classificatoria de les noies. I a la dreta la dels nois

AHIR ROCO. NI FU NI FA

Feliç, molt feliç estava jo ahir. Quasi no em notava l’espatlla i ahir vaig tornar al roco amb l’intenció de fer un entrenament de resistència curta. Tampoc tenia massa temps, tocava anar d’inauguració (ja us explicaré).
En definitiva que a les cinc de la tarda ja estic al roco. Escalfo amb 100 moviments. Em sento cansat, de la tunda d’ahir, però be, vaig fent. Començo a fer resistència curta i quant faig bloqueigos amb l’espatlla me la noto. Me cago en tot. No forçaré. Deixo de banda aquest exercicis i torno a fer resistència llarga. Però estic petat d’ahir i a dos quarts de set paro d’entrenar. Estic ratlladot... però que hi fotarem !!!.
Aquest dies em sento desmotivat per moltes coses i lo bo del cas és que no acabo d’esbrinar el motiu.... De fet tenim unes coses ben estranyes.. Em sento com si camines per un cresta ben fina i que qualsevol patinada aniré a un abisme fosc, fosc....
Per alibiar les meves penes, quan vaig sortir de Caldea (seu del roco). Vaig passar per una tenda de discs buscant per sisena vegada !!!! l’últim disc del Ben Harper (Andorra ja no és el que era sis botigues diferents i a part de Chayennes, Alejandros Saiz, Beyonces... no trobes res de res). I vete-ho aquí (el mot del dia) en vaig trobar un altre que em feia gràcia: Ben Harper “Diamonds on the inside” d’oferta i per vuit eurinyos i es del 2003 !!!!. Ara l’escolto i està força be....

En definitiva que a les vuit ja estava a la benvolguda inauguració de l’exposició de fotografia històrica, en aquesta no hi tinc res a veure. Ni en el montatge, ni en concepte ni en re de res. Però per compromís s’hi tenia d’anar. Molts peixos grossos, rondàvem per allí, es que al desembre a Andorra hi ha eleccions. Directius de “la Caixa”, de diferents bancs andorrans i putolada varia. La majoria ignorants de fotografia i encara més, ignorants de fotografia del S.XIX, principis del XX i lo millor es que tothom i diu la seva...embolica que fa fort. Jo com sempre tant i tant sociable. Al fons de la sala escoltant els discursets, cada dia més patètics, una volteta, una copa de cava. Fer un tomb per dir hola i sigilosament i discretament a les 8,30 em vaig llargar...Les fotos estan be si més no curioses. Però aquest fotògraf era especialista en estereoscopia i no han fotut ni un muntatge per veure les imatges en tres d, que és la gràcia de l’esteroscopia... En fi...
Per cet l’expo es diu Guillem de Plandolit. La memòria revelada. A la sala d’expos. del Govern d’Andorra fins el 18 de novembre. Mireu les fotos perquè el muntatge deixa que desitjar.
La curiositat es aquesta imatge que us penjo de Tres Ponts. Trepadors coneixeu el lloc?.
Venga penya molta sort i salut.
Avui segons com farem una horeta de rodatge.Apali.....

CAMPIONAT DEL MON D'ESCALADA 2007

Ahir ja vàren començar les compes. classificatories.

Vosaltres ho heu llegit a algun mitjà de premsa espanyol ???. I mireu que es fan a Espanya. Ja te tela el tema.

Aquí l'enllaç per si us interessa seguir-ho.

Salut