BIRMANIA I L'ONU

Gent no cal dir gaire cosa. Però com sempre l'ONU s'abaixa els pantalons...Com tantes d'altres vegades no ha fet, no fa i de moment no farà res per evitar el que està passant.

K esperen ? Com a Ruanda ? Com a Kosovo ? I com a tants i a tants d'altres llocs sense interessos occidentals.

Hi han molts cops que em fa vergonya, ser d'occident i d'aquest mal entès primer mon...

El fotògraf mort era de nacionalitat japonesa

L'ESPERAT DIVENDRES JA ES AQUI

Uola, divendres finalment. Avui al migdia, per mi, ja comença el cap de setmana.

Ara serà el moment de lligar totes les històries que tenim pensades per poder-les fer realitat. La finalitat és una...escalar ?. Doncs si. Escalar i passar-m’ho el millor que pugui. Desconnectar d’una setmaneta negre de curro. I amb alguns núvols al cap. Encara que s’ha de dir tot, també hi ha hagut dies genials !!! Amb el col·legues, la Santa i el nanu. No tot és negre no ?. Segur que sempre trobem aquell petit punt per pensar. Cullons !!! som uns afortunats. Treballem, vivim la vida intensament i amb el nostre temps lliure fotem el que més ens apasiona. Escalar, corre, nedar, llegir...En fi no em fotarè plasta ara.

Lo ditxu. Divendres, doncs aquesta tarda he quedat amb el meu amic Xavi “el destructor” per anar a fer unes tibadetes d’esquema al sol (que avui fot rasca de veritat). Possiblement una escapadeta a Coll de Nargó o Perles i molt possiblement a fer una vieta de quatre llargs, per decidir. Ja diràs company !!!

I dissabte i diumenge a fotre-li gasto amb el nanu. Molt possiblement a Malanyeu, les taules de la llei. Sector cara sud. No i em escalat mai. Però diuen que el lloc és molt guapu. Vies llargues i de resistència. Falta per saber si la Santa, santorum s’hi apuntarà.
Diumenge molt possiblement escapadeta a ca la Montse. Haviam que en surt.
Per la meva part em quedo un altre dia sense poder fer via llarga...Però hi ha temps. Paciència que tot arriba. O no ?
Vingali gent a passar-ho be,
El dilluns crònica del cap de setmana.
Per cert amics dues cosetes. Una que fot fred de veritat. Dues, gràcies als que entreu sovint. Som una mitjana de 80 persones diaries. No u entenc ;-). Però merci.
Salut !!!!!

PASSIONS

La cosa avui va de passions. No de passions amoroses, això es un altre tema.

Una la que ens uneix a molts dels que em visiteu: L’esport, la muntanya i en concret l’escalada. No cal que us expliqui res quan una afecció es viu amb la nostra passió. Molts cops penso que som uns ionquis de la roca. Que l’olor de la roca, la corda i el magnesi a les nostres mans...es tot un “xute” per les nostres neurones. Difícil d’entendre pels que no estan pillats a la roca. Tant li fa que siguis tapiero, bigwellero, que facis esportiva, bloc o un 6a com un 8b. Si estàs pillat u tens cru....Però que feliç !!!! o no?.
I l’altre passió, parlo per mi, es tenir la “puta” sort de poder treballar amb el que t’agrada...quina bogeria.
Ahir em tocava entreno de resistència llarga i estava hipermotivat per fer-lo. És a dir que desprès de berenar amb el nanu, comentar la compe del dissabte i fer plans pel cap de setmana, vaig anar de pet al roco. Ipods a les orelles i Ben Harper (Live From Mars, és una canya). A mig entreno ja tenia els braços infladots, infladots... No cal que us digui a que s’assemblaven (horari infantil). Però, mai por, seguia tibant com un ruc fins que una mà es va escapar d’una pressa i al moment noto com una humitat, la miro i un súper bistec al mig del palmell. Nota pels que no escaleu: un bistec és quan et salta la pell i et quedes amb la carn... Bufa com pica el cabró. L’Eugènia (gràcies) em fa una primera cura per que pugui seguir l’entreno...Faig un quart d’hora més i la cosa diu que prou !!!!. Però content. Pràcticament ho he fet. Ara una sobredosis de Blastoestimulina (la pomada mircale!!!) i avui més.

Parlant de passions...Quan començo el dia faig una tourneè per una sèrie de pagines del internè...que si blogs, premsa i pàgines de fotografia. Hi ha un fotògraf d’escalada (ja li he pillat algunes fotos) que avui ens ensenya com el tio es penja per fer les seves imatges. Ha de ser flipant poder, fer aquesta feina... Hi ha d’altres fotògrafs que fem feines menys arriscades i no ens cal penjar-nos físicament. Però molts cops si que ens cal penjar-nos per poder fer una feina. Si em deixeu (i si no també) avui us deixo un link per que pugueu veure alguns treballs meus. Heu de linkar a museu, expos temporals i als links: Tabac (fet amb uns companys) Famílies i Andorra 45 mm (fets en solitari).
Au penya salut i a tibar-li o no !!! Però sempre amb passió, si no estem llestos us ho dic amb “fundament” .

RUNNING I TAPEUUU

Ahir tocava fer rodatge, una horeta. Em faia mooolta mandra anar-hi sol. Truco al Miki, home de ferro, i em quedat per fer una horeta al Llac d’Engolasters, al camí de les Pardines un privilegi que tenim els d’Andorra. Un circuit: excel·lent, pla, de terra en alçada (1.600 metres), que més volem?. I els que el coneixem el tenim marcat cada quilòmetre, per poder fer canvis, sèries o parcials. Son 11 quilometres, ideals. Darrerament, no rodo massa, per no dir gens i és una de les bones sensacions que tinc. Anava una mica acollonit, perquè sabia que el Miki està fi...anem fent. Xerrem de mil històries. La veritat es que vaig un pel apretat, em costa escalfar-me. Al final agafo un bon ritme i anem rapidets. Volia fer una hora però en 55 minuts ja tenim els 11 quilometrillus fets (ritme paxanga) a 5 minuts el quilòmetre. Be, estic content. Un bon rodatge, un bon lloc i ben acompanyat.

A la nit ja va ser una altre història. Vàrem quedar una colla. Dues Cristines (les reines de la nit) i cinc carcamals per anar de tapes a un lloc d’Andorra la Vella “Bar Nakar” que tenen les mesures de les tapes una miqueta esbiaixades (Pompeu a tope). Foten tapes gegants. Deu meu. Quin patir !!! Tot molt bo i un fart de riure...El Miki segur que en fa una crònica millor. Tan sols dir-vos que entre patata i patata, entre pop i pop: punyalades, "rajades" i vestits a mida per tothom (oi Cristines ?)
Jo tant sols us penjo unes fotillos de la incongruència: Coca-cola zero...però unes tapes que foten por !!!
Salut penya. Avui roco. Resistència llarga!!!!