PERLES. SECTOR DELS ROURES. PRIMERA PART

Bones gent, un altre cap de setmana esfumat. Ha estat un cap de setmana d’aquells amb moviment, però ja està bè. Running, escalada familiar i campionat d'Espanya d'escalada a Terrassa.

Tot fantàstic i molt bones sensacions

L’escalada familiar la vàrem fer ha un dels millors sectors que es pot practicar a l’Alt Urgell. Perles i en concret al sector dels Roures:

Aquest és un sector dels que podríem dir-ne nous (de fet hi he vist vies noves). És una creació d’en Joan Belego. És un mur que es veu perfectament des del poble. Està exactament a 150 metres de desnivell del cotxe i amb uns 20 minuts hi arribem. Agafem l’inici del camí per anar a tots els sectors i de seguida girem a la dreta per passar (per la vora) d’un camp d’ofals, al final d’aquest ens dirigim cap a l’esquerra. Ja veiem les fites i tota l’estona tenim les parets al nostre davant. El camí està força trepitjat i és molt evident. Arribem directes al sector.
Peus de vies majoritàriament excel·lents. Noms i graus a totes les vies. Parabolts. I tot molt net i cuidat. Sigueu-ho curosos i no deixeu deixalles, ni tant sols les humanes. Hi ha alguns fumadors que deixen les burilles dels cigarrets, tampoc costa res agafar-les. Els graus de les vies no piquen gens... I la llargada no passen dels 15 metres. Vies sobre un calcari excel·lent de regletes i cantos.
Per passar-vos les ressenyes l’he divit amb: esquerra , del mitg, del mitg (I) i dret. Avui us passo els dos primers. Encara que un cop a lloc és molt fàcil trobar-ho tot. Repeteixo que tot està marcat.

Vies més recomanades:
Petit Príncep (6a)
Congost (6a+)
Bonjours (6b)
Ducat (6c)
Le gran Escofier (7a)

Be gent a disfrutar-ho....

Sector esquerra:1. Arrelats 7a. 2. Brincaires 7a+ 3. Kèfir (projecte) 4. Ninfes 7b

Sector del mitg:5. Eira 7a 6. Piruetes 6c 7. Me-Me 6a (+) 8. Bultó 6a+ 9. Bonjours 6b 10. Congost 6a+ .11 Petit Príncep 6a+ 12. Gorgue 6a

QUE, QUE VAIG FER AHIR ? DONCS, ROCO

Si gent, la tardor ja s’ha posat sobre Andorra com aquella boira baixa, pesada que tenen per les comarques lleidatanes i osonenques. Ja es fa fosc avanç de les vuit, quan marxa el sol ja fot rasquilla i a més aquests dies plou. En definitiva tardor. Aquella època que et fot bastant perquè no acaba de fer un temps definit. Com diu la dita poular castellana como el perro del hortelano ni jode ni deja joder (perdó ni come ni deja comer).

Ni neva, ni fa prou fred per treure els pinxus de l’armari i un dia plou i l’ altre no...”loquito me tiene el tiempo”. I amb tot això aquests darrers dies el meu cap també ha estat divagant com la pròpia estació que estem...Sembla ser que he pogut posar-li el fre i ara tot torna a agafar el fil.

A lo nostre, de moment segueixo sense poder fer tapia (grrrrrrr) el temps que tinc no dona per tant i costa combinar-ho tot. Currillo, entrenos, nanu i tot plegat....
En definitiva que ahir dijous: Sessió de roco. Resistència curta, a la meva manera, està clar. Els “callus” de les mans apreten i foten força mal, però ahir encara vaig poder fer un entrenament força digna. Una horeta i mitja allà dins, envoltat de mascles i famelles suant i deixant anar feromones...surts d’allà ben escalfat ¿...?. Però be un entrenament pràctic, la veritat. El meu objectiu és agafar força i pila per:
· Poder fer tapia ara a la tardor tranquil·lament
· Em moro per anar al racó de missa a fer vies de continuïtat pura
· Que quan agafi els pinxus no em caiguin de les mans

Ja veurem que en sortirà de tot plegat. De moment demà dissabte i haviam que diu el temps. És molt possible que demà sortim (la Santa i jo) a tibar-li una miqueta per Perles. Per poc que puguem al sector dels roures (el dilluns ressenyes). Un sector molt xulu. Roca excel·lent. Línies guapes i grau fàcil. Equipades pel Belego. Es a dir cremallera segura. Us en faig cinc cèntims dilluns.
I diumenge una escapada a Terrassa, al rocòdrom Sant Llorenç, que algú molt proper ha de competir-hi. Sort calma i a disfrutar-ho. Per cert el dissabte els màsters (nois i noies) hi competeixen, també. Molta sort a tot/es i en especial a la Sara ;-) molts ànims !!!!
Vingali penya. A ser feliços i fotem la revolució d’una vegada !!!!
Parlant de blogs i blogers. Us passo un link d’un master camuflat de Birdio ;-) ha on fa unes reflexions interessants...Val la pena passar-hi i de tant en tant treure-hi el nas.
Ara si final.

I AHIR ROCO, ROCO I MÉS ROCO

La veritat és que fot una mica de pal tancar-se al roco, ahir feia un dia espetarrant. I a més tota la penya que podia, estava tibant com a boixos a Tres Ponts...en fi. Erem uns quants/es tancats/des entre aquelles quatre parets suant la cansalada i intentant no molestar-nos massa, cosa difícil perquè qui més qui menys intenta seguir el seu propi pla (i llavors ningú entrena ????).
Jo la veritat es que estic força mancat de pell i les presses, que son súper abrasives anaven ràpid a menjar-se la poca pell que em quedava. Amb una hora i mitja vaig quedar fregit i ben fregit.
En fi gent es lu k hi ha...

Apali salut i a seguir lluitant

...I FINALMENT, COLL DE NARGO I COVA DE L'ARCADA A MONTSERRAT

Està clar que això de planificar molt les coses (que m’encanta) no sempre rutlla. És veu que improvitzar és un dels meus camins, deu estar escrit ?.
Divendres a la tarda al final, via curta a un sector nou a Coll de Nargó (uriundu). Bona roca, i vies des del cinquè grau fins el 6b+. Un lloc per passar la tarda del divendres, encara que a l’ombra i feia força rasca. Les vies bé, totes a vista. Sincerament crec, que els aperturistes han volgut aprofitar un pel massa el sector i algunes vies és monten…però el lloc, insisteixo, es val una visita. L’accès, si no tens un cotxe MOLT alt o un 4x4, l’has de fer a peu per sota la paret del grau.
M’hen vaig corrents a buscar al nanu al roco, que tenia entreno. Pel camí decideixo fnalment que anirem a les Taules de la llei a Malanyeu.
Ep nanu que tal l’entreno? Molt bé, que fem demà?. Tens deures? La resposta afirmativa ens fa fer un canvi de plans. Primer el deure que la devoció. És a dir que al matí deures i a la tarda anirem a Coll de Nargó al sector del dipòsit. Vies dures i tècniques.

Dit i fet. A l’arrivar als dipòsits el cel és tapa força (ja es un clàsic anar a aquest sector i que em plogui). Avui però la tarda aguantarà. Escalfem a un 6a+, seguim per un 6b+ clàsic, Bombers in the Gym, que el nanu l’equipa tranquilament. Ens posem a un 6c, guapu i tècnic El indeciso. I tot seguit a una via que alguns diuen que és 6c+ i alguns 7a (personalment a vista crec que és més 7a que 6c+) Gran Cremat. A vista no surt, però si que al segon pegue. Bé nanu !!! i per relaxar acavem amb un fantàstic 6b Txiri miri. Una bona tarda… Bona tarda tibadora.

Diumenge al matí, cotxe i passem durant quilómetres i quilómetres per un túnel de boira baixa que dona aquest toc de tardor al paisatge de la Segarra. Começa la temporada de conducció a les palpentes !!!. Direcció: Montserrat, cara sud. Em quedat amb el David i la Mónica. A les deu al Bruc. Que bé és circula el diumenge a les vuit del matí…
Sector la cova de l’arcada. Un deu de lloc vies llargues entre 20 i 36 metres. Tècniques i de pila. Molt i molt bo. Encara que has d’anar amb uns bons guies. Escalfem a un 6b+ (el David i la Mònica mengen a part)… I el nanu ja es possa a un dels millors 7a de Montserrat 28 metres de via. Va a vista i passant cintes. Lluita, lluita i a TRES passos de la R cau…Però ha estat molt bé el que ha fet. Descansa i es possa a un 6c tambè passant cintes i se’l treu sùper bé. Per acavar fem un fantàstic 6c , un viote !!!!.
Be gent això ha estat el cap de setmana, ara quasi no puc picar ni les tecles de l’ordinador…estic sense pell !!!!
Improvitzar tambè te el seu que…
Apali salut i sigueu feliços