GRANIT ANDORRÀ. BANZAI 280 metres (6c+/6a obligat)

A Andorra apart de tabac, formatge, neu de canó, tobotroncs i invents diversos tenim algunes bones vies d’un excel·lent granit...
Ahir a la tarda amb el meu company Patrick ens vàrem decidir a fer la via Banzai 6c+ (6a obligat) 280 metres de granit equipat. Està situada al Solà d’Enclar. Un dia d’aquest em dedicaré a fer algun monogràfic sobre el Solà d’Enclar. En aquest lloc i troben vies llargues i vies d’esportiva ( IV fins 7c) sobre granit amb un grau autòcton apretadot.
La via Banzai a Andorra és un clàssic d’aquells que s’han de fer. Te un llarg antològic sobre un granit amb un adherència yosemitica. És el sisè llarg (6b+/6c+). Llarg amb llastres tècniques, amb un pas delicat per entrar a un diedre cec i amb algún aleje interessant. Un bon llarg.
La via:

L’inici de la via actualment és molt senzill de trobar, per culpa d’una gran esllavissada Aparquem al cementiri de Santa Coloma. Agafem un caminet que està marcat amb uns punts de color groc, passem una primera tartera i una miqueta més enllà, a l’esquerra, ja hi ha unes fites que ens porten a un sector d’esportiva (Finiquito) actualment és molt evident per una enorme esllavissada que hi va haver-hi que va escombrar-ho tot. La via comença a l’esquerra del sector (mireu la foto). Molt evident perquè va ser l’embut de l’esllavissada. D’aquí surt la nostre via (dreta) i a l'esquerra la via Corto Maltese.

L1+L2 (35 metres). Aquests llargs s’empalmen fàcilment. El primer contacte amb la via i ja veus de quin pal anirà el tema. Molta adherència, moviments precisos i tècnics. Quan s’arriba a la erre 1 seguir per la seva dreta per superar un petit desplomet (molt tècnic) i seguir per una placa fins a una bona erre. 6a/6a+
L3 (18 metres). Llarg tècnic més confiança amb els peus de gat. Una placa increïble. 6a+. Al lloro arribareu a una primera erre. Aquí l’esllavissada és molt evident. Més amunt veureu més erres i parabolts a l’esquerra NO (hi ha un “pollo” d’erres). Vosaltres a buscar la de més a la dreta (te anelles com totes les de la via). Esteu al peu d’un evident placa amb dos sostrets.
L4 (35 metres). Inici per una placa amb llastretes, tendència cap a la dreta, per més amunt fer un flanqueig cap a l’esquerra finet, tècnic i amb un granit no massa adherent...Distret. 6a+.
L5 +L6 (53 metres). Surts de l’erre cap a l’esquerre. Una primera plaqueta, per anar a buscar una placa d’orgasme (6a+). Foradets i regletilles. Arribaríem a l’erre 5 passem de llarg i seguim per un marcat diedre amb roca acceptable (IV/V) fins arribar a l’erre 6 al peu d’un bosc amb roca molt solta. Aquí transició de 40 metres, caminat pel bosc fins al peu d’un roc de dos metres pujar-hi a sobre i aquí ja esteu al peu del llarg més increïble de la via.
L7 (35 metres). Inici per una placa tota llastrada (tipus yosemite, de debò) granit súper abrasiu. Al final de la placa petit flanqueig cap a l’esquerra per entrar a un diedre cec guapísim. (6b+ i 6c+). A partir d’aquí fins dalt el granit a fet un canvi...
L8 (25 metres). Sortim cap a l’esquerra a buscar un diedre. Al final d’aquest superar un petit sostret, per sota, per tornar a la dreta per encarar un altre diedre. Llarg molt guapo. Al lloro amb el fregament. (V+/6a).
L9 (35 metres). Sortim per una petita fissura, per anar cap a la dreta per més amunt anar cap a l’esquerra per una placa...Al final d’aquesta , fàcilment fins l’erre final. (V+/6a.IV)

Material. Dos cordes de 60. 14 cintes, més erres. Equipada amb parabolts. Totes les reunions amb anelles per rapelar.

Baixada. Busqueu el terreny més trepitjat. Primer per l’esquerra mirant la pendent, després torneu al fil de l’aresta per més endavant tornar a l’esquerra. Baixar fins trobar el caminet amb punts grocs i fins el cotxe. 20 minuts.
Temps. Ahir nosaltres i vàrem posar 3 horetes i vint minuts. El negre ens perseguia....
Aquí no hi ha nius de voltors però si que trobareu un cau de muflons... Al peu del llarg de 6c+. Cada lloc te lo seu.
No us la podeu perdre.

Quan acabeu podeu fer unes compres per deixar-nos alguna divisa ;-).
Per fer unes birretes de qualitat. Cervessaria l’Abadia, al casc antic d’Andorra la Vella.
Per cert al final de la via estàvem a sis graus, feia rasquilla. Les últimes erres solen ser ventades.

Salut penya

TRES PONTS: AIXEQUEM LA PERSIANA

Desde el passat mes de setembre que no tornàvem a Tres Ponts...

Allà solets és varen quedar aquelles vies llargues de pila i físiques, les presses sobadotes, els cantus marcadíssims per la quantitat de magnesi, el brogit del riu, els xisclets de les gralles i els corbs emprenyats per uns personatges que s’enfilen per els seus nius....Allà es quedàvem il·lusions i projectes.
Ara passat l’hivern les vies estan més netes de magnesi, les presses, encara no suen, i les gralles i els corbs encara no han niat...Ara te un encant màgic.
Doncs bé ahir amb el nanu tenim quatre horetes per la tarda.
Truco al peque:
Xai baixem a tres ponts ? Guai, nyec. Com quedem?

A les tres ja tenim l’arnès posat en tot el congost som quatre (dos col·legues de la Seu) i nosaltres dos. El dia pinta xungo. Fa vent i baixant em trobat aigua. El cel negre i amb uns núvols molt grossos ens marca aigua segura.
Anem per feina. Escalfem a un 6b i a un 6c. Anem ràpids. El nanu vol provar un 7a+ molt xulo. Aonvolsanà L1+L2 7a+. Pel nom potser ningú el coneix. Però pels locals és la via del Miquel o la del Blanco. Pels de fora és la via de la diagonal del 6b i el 7a+ de la fissura desplomada (mireu la foto).
Quantes cintes agafo ?
No ser, unes 16
La via fa trenta metres i comença amb una diagonal de 6b per encarar la fissura desplomada de dalt. Una via física i de pila, amb dos seccions dures al 7a+.
En definitiva que el xai si hi posa i va fent i va fent...S’ho mira i remira. Ara faig una bici aquí, ara un dinàmic, ara pillo un invertit...va fent i va fent fins el top. Au xaiet 7a+ a vista i passant cintes. Moltes felicitats.
Jo la faig amb tope rope. Desmuntar-la per dalt és un conyàs. No farem com el Cris Sharma que quan la va fer la va desgrimpar per desmuntar-la....
Acabo de desmuntar-la i es fot a ploure i amb ganes. Amb el nanu ens posem a sota del desplom gros i deixem anar la imaginació...Mirem les línies i jo penso he fet tard molt tard per fer això !!! I el xaiet no diu res de res...

Salut gent

DE L'ARCADA... A LA SOLEIA (passant pel Falcó)

Els d’Andorra hem tingut sort de poder pillar tres dies seguits de festa (el divendres celebràvem la nostra consti.)...
El plà era fer tres dies d’escalades per terres catalanes, amb els col·legues de Sabadell.
Començaríem divendres per la Cova de l’Arcada (Montserrat). L’escalada montserratina em torna loku...I tenia un deure pendent Eh Petrel !!! el 7a que em va rebutjar just arribar a l’erre i el nanu podria provar algun 7b d’aquells tant llargs...
El divendres, però, som el nanu i jo sols a tota la cova de l’arcada incloent la desdentegada. Quina flipada, tot aquell racó de roca per nosaltres dos solets. Sol i una temperatura primaveral excel·lent, ens fan gaudir de nosaltres dos i d’unes escalades guapísimes. Escalfem a uns 6b’s, i el Bernat hem monta Eh Petrel levitant...Quina enveja... El nanu em motiva i m’anima. Amb alguns esbufecs aconsegueixo encadenar-la !!!!. El peque es posa a un 7b de 36 metres llarguíiiiiisim...però avui no te un molt bon dia i li fot dos tientus...però va mort. Està petadísim d’una setmaneta de molta càrregua al plafó...Acabem de passar el dia provant algunes altres vietes i gaudint de la tranquil·litat màgica del lloc.

El dissabte amb els companys de Sabadell baixem a Arbolí i en concret al Falcó. Si hi ha alguna cosa que caracteritza aquest lloc és per la llargada de les vies i la llargada dels seguros. Jo no hi havia escalat mai i em va agradar molt, tant el lloc, les vies i l’exercici mental que en algunes vies s’ha de fer. Un lloc per anar-hi sense cap tipus d’excusa, potser ara amb la caloreta no és el lloc ideal...Nosaltres vàrem fer Borinot 6b (llarg 1), guapa via que segueix el llarg amb un 7a. A vista surt La millor de... un 6c fantàstic, un 10 de via. Te de tot, tècnica, atlètica distància entre els punts, llarga una gran via. Passant cintes i a vista Pere mata un 6c facilot, amb una entrada bloquera si ets petit i una sortideta amb placa... És fa be. El Bernat és posa a un 7b de 40 metres !!!! Diu que molt xulo, però no l’encadena. I jo per acavar el dia (que ja feia mooolta calor) em poso a un 6c+ espectacular llarg, amb un final físic. En aquesta via ja em sento cansat mentalment i em deixo anar i no l’encadeno...En fi un bon lloc sens dubte. Llàstima que ens esperen d’hora a casa. Es per repetir.
El diumenge els companys de la Panxa del Bou, tenien sortida social, és a dir que el nanu i jo tornaríem a sortir sols. Aquest cop retornarem a la Font Soleia, en concret a la Paret Gran i a l’esperó del Dauet. El nanu esta feliç, però està clar que això de no encadenar “res de bo” el te una miqueta apagadot. El seu preparador li ha dit que provi un fantàstic 7a+ de l’esperó del dauet Siluetes de cristall un bon 7a+ amb una secció dura; desplomada amb uns passos de bidits, sortida d’aguantar-li fins al bombo final. Una bona via. L’encadena al segon intent....Però avans em fet un 6c de la Paret Gran per flipar (és el de la foto). Una fissura guapísima.... Quin lloc tant i tant genial la Soleia. La Soleia, és la Soleia vies dures (tècniques i físiques) i amb el grau de la zona ;-).
Hi tornarem aviat...Amb els col·legues. Quins records de mitjans dels anys 80...Bufff com passa el temps.

Salut gent i a tibar-li fort.

DE LA ROCA ALTA A LA COVA DE L'ARCADA

El dissabte a les 9,45 estem (el Jordi P. i jo) al pàrquing del peu de la Roca Alta. Fa un bon sol i un airet fred, anem tranquis no hi ha cap més cotxe...Quant justament n’arriba un...Haviam quina via faran ??? I baixen quatre tios. Tots preparem els trastos i cada cop més ràpid. Fins que els hi pregunto quina via fareu? El diedre Farreny. Buff no cal corre. Nosaltres a la Peque Mantecas 6a+/b (V obligat) 160 metres de guapa via !!!! i si tenim temps i ganes la Porno Star.

A dos quarts d’onze en punt enfilo el primer llarg una guapíssima fissura de 6a mantigudíssim i que amb els braços freds tels fot com a botifarres...Però és un llarg genial. Equipat amb pitons, un pont de roca i un parabolt a la part superior. Jo vaig utilitzar un camalot C3 de color groc (a falta dels aliens). Surt tota amb lliure un bon llarg. El segon llarg també és molt guapo amb una sortida atlètica de la erre que el Jordi, se la fa xiulant. Els llargs van fluint d’una forma ràpida, neta i molt divertida. A l’últim llarg que molta gent ens deien, que si és un lio, que si cap aquí, que si cap allà.. No és gens liada. A la teva esquerra de la erre surt una línia de parabolts ¿...? ni idea de la via. Tu has de fer una ascensió en diagonal cap a la dreta, per terreny fàcil (IV) però, jo vaig incrustar el C3 groc i el verd, a pel fins al peu d’un diedrillo desplomat. Aquí ja tens dos parabaolts a canyó, que et tapen el pas, xapes el segon bolt, puges una miqueta i ja tens un pitó als morros, superes aquest pas i un altre pitó treu el cap i fins la erre. Un llarg guapísim de 6a+/b. També surt net.

Una gran via disfrutona i ràpida a tres quarts de dues faig reunió al cim. I hem posat tres hores i quart.
A dalt fa un sol i una caloreta súper agradables, un paisatge impressionant ens fa relaxar-nos i ens liem a xerrar i anar moolt tranquis...La porno star per un altre dia.
Per baixar acabes d’arribar al cim (impressionants vistes) i anar direcció a l’oest fins que ja trobes una fita i un “caminet” molt marcat per baixar. Un deu de via. S’ha de fer no hi ha excusa.
Porteu 14 cintes i erres. Nosaltres vàrem dur Camalots fins el dos i els C3 groc i verd (sinó el semàfor d’aliens). Algunes peces no las vàrem posar però val la pena dur-les. Erres amb parabolts.

El diumenge estava cansat i no tenia ganes d’anar lluny i sobretot de no conduir. Quedo a les 9,30 amb penya d’Andorra per baixar a Coll de Nargó i al final som una manifestació de gent que hem quedat al mateix lloc. Resulta que uns quants van a Montserrat..ummmm!!! Quina temptació i a sobre a la Cova de l’Arcada. M’incrusto ràpidament amb ells i no baixo a Coll de Nargó. Faig un missatge als amics de Sabadell “ baixo a la Cova de l’Arcada”. A les dues del migdia ja estem a peu de via. Quin flipe. Montserrat em te pilladísm. Fem un parell de 6b per escalfar. Guapus, guapus. No ser el nom però son unes vietes de dos llargs. Els primers llargs fan uns 25 metres. De mentres la resta està a Eh Petrel. No diguis blat... i al 7b de la seva esquerra. I els col·legues de Sabadell a uns 7a’s i 7b’s, més nous que estan un pel més a la dreta.
La meva intenció és fer Eh Petrel. I quan mi vull posar fot una mega pedregada i un raig d’aigua. Ens amaguem com podem, i la cosa passa de llarg.
Res, que quan para em poso al 7a. Quin viote 25 metres de pura continuïtat, amb uns “alejes” entre seguro i seguro que et fan tenir el cap fred. Quin viote. Vaig a vista i passant cintes. Cada moviment vaig més inflat, però em trobo be i ho vaig lligant tot. Fins arribar a l’últim seguro. Tinc tinc els braços a punt de rebentar. Xapo, passo la corda i vull sortir per l’esquerra... Fatal error!!! Quan me n’adono intento retificar i sortir per la dreta...ja veig la erre, però tinc les ales súper obertes i una mà se m’obra desobeint les ordres del meu cervell mala p..a no t’obrisssssssssssssssss. M'he quedat a un metre i mitg de la erre !!!!
En fi un altre dia !!!
Acabo el dia fent un 6b+ espectacular. Més a la dreta del sector d’ Eh Petrel. Llarg i súper tècnic un viot.
Com em mola escalar a la Cova de l’Arcada.
Un altre cap de setman ratllan el 10. Bones vies i bona gent.

Salut gent