L'HO...Campionat de CAT. de blok

Fotillos del Campionat.
Tant sols un comentari: Hi van haver-hi bloks espectaculars. Felicitats als equipadors. Hi ha l'organització: intentar buscar un mètode més àgil....
Crònica i resultats aquí.













I a la nit LANZES per tothom...

Imatges de la Selva

Fotos gentilesa del Roberto.

A LA PANXA DEL BOU A HON S’ESCALA SI PLOU

Divendres son les 7 de la tarda i passem la frontera espanyola direcció Sabadell. S’ha d’anar ràpid a les 10,30 comença la festa. El nanu ha d’entrenar i hem de sopar... Pel camí plou a sac, ens importa poc perquè anem directes a la Panxa del Bou ha on no i neva ni plou....
Son les dues del matí i ja hem passat la dimensió X, agafo al nanu el pujo al cotxe i directes a dormir a casa l’avia...La festa continua quatre hores més.

Si senyor, felicitats a la penya de la Panxa no tant sols han muntat un bon gimnàs d’escalada si no que estan unint l’escalada amb la vida social dels escaladors, i aquest divendres en va ser un bon exemple.
Dos dj’s, dos barres de bar, cambreres expectaculars i cambrers suposo que també, però ja em perdonareu no mi vaig fixar, una sala de chill out , una compe de dificultat (amb un bon vuelo llarg i controlat) blocs a saco (un d’ells tsunami total), regals i un munt de bon rotllu repartits entre 300 ànimes que varen passar pel local fins les sis del matí.

Llibertat, és respirava llibertat, tothom podia fer el que més li vingués de gust amb el respecte que tothom és mereix. Que volies fer bloc, feies bloc, que volies relaxar-te amb la música al chill out, relax total. Passos difícils a la cova ? Passos difícils, ballar com uns lokus fins les sis del matí a ballar s’ha dit...Que més es podia demanar que unir escalada i festa...
Es varen repartir bons regals, corda, crahspads, samarretes i més material que ara ja no recordo. El millor és que a la propera i aneu, crec que no teniu excusa...

Sembla ser que dins del col·lectiu dels escaladors encara hi ha gent d’aquella cutre que roba, és trist però hi ha energúmens que no evolucionen. Al noi que li va tocar la corda (de regal) ja li han robat. Sembla mentida que aquesta gent encara existeixi...En fi de miserables ni han sempre.

Gent la propera no us ho podeu perdre.
Salut

Nota: Totes les fotillos son de la Mar Roig

Per flipar !! Del PXB a la Selva, passant per Roc Colom

Mareeeeee, estic molt cansat !!!!!. Gent quin cap de setmana, d’aquells que surten rodons, rodonets.
El divendres al vespre un 10 de festa al PXB, a Sabadell. Els que hi vàreu ser ja sabeu de que va anar el tema i els que no us tindreu d’esperar a demà per llegir la crònica i veure alguna fotillo. Molta gent (300 persones) bona música, blocs guapus, compe de dificultat, sorteig de material (crhaspad inclòs)....Demà us ho explico.

Amb tota la ressaca, el dissabte al matí, anem, uns quants, a tibar al Roc Colom (a Sant Llorenç del Munt). Una caminadeta d’uns 35-40 minuts et porten al peu d’aquest monolític roc, just al peu de la Mola. Una roca excepcional i unes vies molt més exigents del que et poden semblar a priori. Vies de possar’t-hi be, d’aguantar-li i en algun punt físiques; uns 20 metres de bones línies amb els graus de la zona i reequipades amb químics. Tots estem més “pa’allà” que pa’acà”. Farem el que podrem. I tots acabem escalant entre 5 i 7 vietes, que no està gens malament amb l’estat catatònic que ens trobem. El que més triomfa és el “nanu de Deu” que es treu a vista i passant cintes un 7a “el vol de l’Ícar” una via molt guapa. I la resta anem fent amb els 6c i 6c+ que hi ha pel sector; bé la Mar i l’Eva encadenen el 7a i jo en mig d’un patètic atac de THC em caic ridículament... És el que te...
Vies recomanades: La segona per l’esquerra “Tubular bells” 6b+ i després les quatre que segueixen “No cal Le Menestral” 6c+, “El vuelo del Ícaro” 7a “Goig de Boig” 6c i “Colacao exprés” 6c i una miqueta més a la dreta passades dues vies “Spectrum” 7a+. Si fa vent ni us passi pel cap anar-hi.

Caminadeta fins el cotxe i reunió per decidir que es fa l’endemà: El nanu i jo tindríem de fer via llarga, el Taghia s’acosta, però finalment decidim fer esportiva, tota la colla. Anirem a Camarasa i en concret anirem a la Selva.

Horari Hawaiano i arribem a lloc a les 12 del migdia i espectacularment estem sols !!!!. Més tard arrivem dos companys d’Andorra...

El lloc és molt guapu, les vies llargues i difícils. Tenen de tot...Els equipadors han fet una feina increïble. L’aproximació es bonísima gràcies a ells. Felicitats.
Nosaltres sembla que anem a mitg gas, entre riures i animalades vàries escalfem a uns 6b+ i uns 6c’s que hi ha a l’entrada del sector principal. Les tres molt bones però el 6b+ és un 10 “El rei Loui” una fissura boníssima. A un dels forats de dalt i viu un ésser que quant i poses la mà t’avisa i no vegis el mal rotllu !!!!. Tots estem desperdigats i amb el Tala, i el Jordi fem un 6c (no us el podeu perdre) “La música del vi” i el seu costat un 6c+ amb una secció dura a dalt de tot “Drink team”.
I el “nanu de Deu” que ha fet, a la Selva ? Doncs amb el Xai i la Mar s’ha liat a fer el Salvatge a “Mogli” un 7b+ que amb tres intents l’ha encadenat (tres intents amb dues hores!!!) Boig aquest nanu. Un cop més felicitats Bernat !!!!. Per mi, ets el meu referent.

Be gent, salut i la propera festa a la Panxa del Bou hi heu de ser-hi.
M’oblidava, gràcies a la festa, espero seguir en contacte amb tu (ja saps qui ets oi?). 10 anys son masses anys sense veuren’s. Una abraçada