BUCÒLICA. PAS D’ESTRÈS....MARXO DE VACANCES

Desprès d’agafar-me aquesta setmaneta amb més calma: un dia d’escalada esportiva sobre granit (durísim) i d’un dia de fer rooler esquí. Ahir tocava desestresar-me.
Amb el Jordi P. quedem a les 16h a la Paret Bucòlica. Encara hi toca el sol així doncs es o agafem amb calma. A les 16.45 som al peu de la via; en aquest cas hem escollit Pas d’estrès 180 metres (6a obligat) de via amb un llarg d’uns passets de 6b+ . La paret a aquesta hora ja està a l’ombra però està molt calenta...Amb el pas de l’estona una brisa perfecta ens dona una temperatura excepcional.
La via és molt guapa. A tots els llargs et trobes un o dos “bombos” més o menys difícils depenen del llarg.

Primer llarg V+. És un llarg curt i fàcil de cinquè grau.
Segon llarg 6a. És una miqueta més llarg i ha on la dificultat és concentra en uns passos de placa, que pels peques et queden una miqueta llargs, però es fan be i molt ben assegurats (tònica general de la via)
Tercer llarg 6b. Per mi és el llarg més difícil de la via, si més no el més mantingut. Surts de l’erre, passant un primer “bombo”, amb bona pressa, vas fent fins trobar-te una secció més tècnica i s’ha de superar un altre “bombo” que si ets petit no veus massa be ha on s’ha d’anar però al final unes bones presses et porten a la següent erre (un pel incòmoda)
Quart llarg 6a (diuen 6a+). Sortida de l’erre amb bona pressa fins arribar a un “bombo” ha on està la dificultat. La resta es fa be i molt disfrutón.
Cinquè llarg 6b+. El tomàquet està a la sortida de l’erre per superar?..Un “bombo” (deu punts per la resposta). És un pas a blok (si ets llarg cap problema). Canto petit per la mà esquerra, bloqueig d’unes gotes d’aigua per la dreta puges peu i canto per l’esquerra. La resta (6a) finet però es va fent.
Sisè llarg. Vè. Disfrutada per un llarg curt que et porta a la vira de baixada.
Una via guapa i ràpida. Sembla que sigui un itinerari pensat per gent llarga. Els peques ens ho hem de mirar més.

La via és ràpida a les 20,15 ja estàvem al Tahussa de Coll de Nargó prenent un birreta.
Ens ha sortit tota neta. Pel material no vcal patir, amb dotze cintes i reunions ja fareu.
Val la pena per aquestes tardes d’estiu.

.............................................................................................................................................

Canvi de tema xapo la paredeta fins el proper 28 de juliol. Torno a marxar de vacances, per tercer cop aquest any he,he,he...I encara i penso tornar-hi un quart cop....

Amb el nanu de Deu. Marxem cap a les terres gales el proper diumenge. Farem una tournè. Primer passarem uns dies per Orpierre (repetim de l’any passat). Desprès el nanu te compe a Serre Chevalier (open international jeunes) , per provar i agafar “soltura” davant dels monstres europeus i per acabar farem uns dies més a Ceuse, aquí acompanyats pel Panxa del Bou team...

Sigueu-ho molt feliços i passeu uns bons dies....

Salut i fins la tornada

DE LES GAITES A DIABLES (TRONS I PLUJA ¿...?)

Cap de setmana llarg.
El divendres a la tarda a les cinc ja estava a les Gaites (Sant Llorenç) apunt per tibar a la fresca d’aquesta canal; els companys de corda el Tala i el Jordi i com sempre un fart de riure i d’escalar. Vàrem aprofitar la claror fins a les 21,30, amb el resultat de haver fet sis vies (entre el 6b i el 7a)...al final estic petadísim i se m’obren les ales a qualsevol moviment.... Un bon soparet, amb una companyia immillorable. Riures i més riures i organitzem el planing pel dissabte. Al matí piscina i solet i a la tarda una tunda a la Font Soleia...






Ens llevem tard, amb el cap més allà que aquí, però una piscina i la potència del sol ens posen les piles i pugem a Font Soleia. Ens quedem al Gruyère, a l’ombra, però fot una humitat i una xafogor que pot amb tots i anem fent com podem. Però tot i així ens fotem un tute de sis vies més (entre 6b i 7a), la veritat, però, és que jo ja noto els 24 llargs d’escalada que porto des del dilluns (quina setmaneta) i a la Performance (7a) m’arrossego les dues vegades que la provo. És una via molt guapa, però has d’estar fresquet i no és el meu cas... I sóc conscient que m’haig de reservar que l’endemà, la intenció es fer la GAM de Diables (Montserrat).
M’acomiado dels meus bons amics, Mar, Jordi i Tala i quedem que ens veurem a Ceusse d’aquí 15 dies.



El diumenge pel matí a les 8.15 ja estic a peu de via de la GAM...I raru,raru,raru. Ens dividim la via i comença el Jordi P. De sobta se sent un soroll increïble. Tiu això és un tro? I mirem amunt i el cel blau és fosc, negre i de sobta comença a ploure !!!!. Cullons això és increïble...Ens esperem una estoneta però la cosa no passa... Arribem al cotxe a les deu i sembla que la cosa millori...Buffff. Jo no tinc massa temps i decidim anar a la Palleta a fer alguna vieta curta i ràpida...Arribem i també es fot a ploure !!! Això és increïble...Acabem fent esportiva a prop de Collbató...Amb una calor agobiant...He sumat algunes vies més i aquesta setmana he fet 30 llargs entre el 6a i el 7a+... Avui estic cansat.
Salut gent !!!

EI TU

VOSALTRES SOU DELS QUE SEGUI-HO EL REMAT ?
I ARA TINDRÍEM D'ESTAR MÉS JUNTS QUE MAI....

¡Eh, tú! ahí fuera en el frío
Quedandote solo, haciéndote viejo,
¿puedes sentieme?
¡Eh, tú! el que está de pie en el pasillo
Con los pies escocidos y sonrisas marchitas,
¿puedes senrtirme?
¡Eh, tú! no les ayudes a enterrar la luz
No te rindas sin luchar
¡Eh, tú! ahí fuera, solo
Sentado desnudo junto al teléfono,
¿quieres tocarme?
¡Eh, tú! con tu oreja contra el muro
Esperando a que alguien llame,
¿quieres tocarme?
¡Eh, tú!¿Queres ayudarme 
a llevar la piedra?
Abre tu corazón, vuelvo a casa.

Pero era sólo fantasía.
El muro era demasiado alto,
Como puedes ver.
No importa cómo intentó escapar
No pudo abrirse camino,
Y los gusanos le comían el cerebro

¡Eh, tú! Ahí fuera, en la calle
Haciendo siempre lo que te dicen,
¿puedes ayudarme?
¡Eh, tú! ahí fuera, al otro lado del muro
Rompiendo botellas en el salón,
¿puedes ayudarme?
¡Eh, tú! no me digas que
no hay ninguna esperanza
Juntos resistimos, divididos caemos.

PUNSOLA-RENIU AL CAVALL

No ser com començar aquest post, perquè sigui una cosa original...És difícil parlar-vos d’aquesta via, a quasi be tots els blocs està més que ressenyada. Actualment deu ser la via més repetida de tota la cara nord de Montserrat. Motiu ? La cremallera de bolts que hi ha des del rebot inicial ¿...? fins al cim. No entraré, en aquest post, a jutjar la feina de “reequipament” que a algú fa per la cara nord de Montserrat, però està clar que aquesta via deu ser la més assequible, degut a la parabolada que hi ha a la via
És una línea brutal la que varen obrir, sobretot la part superior. Pel meu parer actualment es una via sense cap tipus de compromís, és pot fer tota la secció de Ae1 en un perfecte A0, el famós i mític pas llarg del Ae1 ha passat a la història. Pels que la vulgueu fer en Ae1 o A0 porteu almenys 20-24 cintes !!!.
En definitiva és una molt bona via per anar a intentar apurar-la en lliure. I això és el que vàrem intentar fer el Jordi P. i jo el dissabte.
Per evitar cordades, em toca matinar per poder ser els primers a peu de via, cosa que vàrem aconseguir, però pels pels. Quan estem a la primera reunió comencem a sentir gent i...arriba “la romeria del cavall”. Quina gentada... que tenim pel darrera !!!!.



El “tomàquet” de la via estan als tres últims llargs (i més concretament al penúltim (6b+) i a l’avant penúltim (6c)). A mi em toca el llarg de Ae (6c en lliure). És una tirada llarga, amb alguns passos tècnics al mig, que amb paciència i buscant surten i la resta aguantar-li amb bona presa fins l’erre. Em surt net i a vista !!! El següent llarg Ae (6b+ en lliure), és més curt però a mi em costa un parell de caigudes, més tècnic i amb algun pas llarg que no acabo de saber llegir be. Em surt en lliure però no l’encadeno...llàstima. I l’últim llarg, és una flipada Ae (6a en lliure) una travessa que et porta directament sobre el buit i la resta, fàcil, per molt canto...Una disfrutada de llarg que també surt net...
Una excel·lent via, una excel·lent línia i un reequipament més que qüestionable.
No estic en contra dels reequipaments, sempre que facin falta, però expansió per expansió i no modificar el compromís de les línies !!!. Em costa entendre-ho.
Repeteixo una molt bona via !!!!