DUBTES ?

Tio ara tens dubtes?

Doncs, si, crec que tinc dubtes.
No ser si és el respecte per la distància, el tortell de metres de desnivell, el sacrifici per l’entrenament, “oblidar-me” de la parella i del nanu durant uns quants dies, desconectar d’aquelles coses superfues que tant m’agraden; combinar feinafamiliaobligacions... No ser, potser senzillament soc JO.
Tinc dubtes sobre si acceptar el puto dorsal de Zegama o no acceptarlo.
Il·lusió es una paraula que em fascina i felicitat és una paraula que em fa enveja. I aquestes dues paraules es barregen dins del meu cap amb agosarat...
L’il·lusió d’aquest repte hem pot fer molt feliç i molt possiblement tocaré la felicitat i ompliré el meu ego d’enveja sana. Però tinc dubtes de ser massa agosarat de posar-me dins d’aquest merder.
Els MEUS amics, que en son poquets, em diuen que endavant, que es una gran cursa que és el Galibier de les curses de muntanya...
La meva Santa hem diu que si el sorteig m’ha tocat vol dir que l’haig de fer.
I el nanu? Doncs quan ho sàpiga hem dirà “Papa, tu a muerte” i dins meu, d’amagat, alguna llàgrima em caurà de sentir-lo, segur, segurísm, sempre em passa.

No ser...

MAMA POR

Increïble MAI, PERÓ, MAIA a la vida m'ha tocat res a un sorteig i va i em toca dorsal per corre una de les maratons més importants de muntanya ZEGAMA 2009 !!!!!!!!!!!!!!!

FONT BLANCA EXPRÉS

Aquesta setmana per les tardes no treballem ¿...? I això és un puntasso i encara més amb aquest anticicló que tenim a sobre.
Ahir vaig decidir que el meu entrenament seria amb llum de dia. Ja se sap; “por la noche todos los gatos son pardos”.
Estic fart d’anar amb el frontal i no veure més enllà de les puntes dels esquís.
Tenia que fer una miqueta de volum i desprès d’alguns dubtes vaig decidir fer un Font Blanca. A dos quarts de tres ja tenia els esquís als peus. La neu estava molt transformada i feia força “xixa”, però era suportable. Tot sol pujant per aquells tubs, buscant la sortida de la canal carnissera per encarar l’última pujada, amb sentia a la glòria. La veritat es que pujant, en algun punt, la cosa no em feia molta gràcia però es qüestió de buscar el punt més estable.
A dalt del cim ni gota de vent i unes vistes espectaculars Aneto, Pica, tots els d’Andorra i la vista es perdia per la plana de Lleida i per la de l’Ariège. Espectacular.
A la baixada la neu estava acceptable, però vaig ser molt prudent. Estava molt transformada i algun paquetillo gros també baixava, al teu darrera o al teu devant....
Una bona tarda per fer una Font Blanca exprés.
I aquesta tarda una miqueta més...
I demà a tibar-li, amb els bous de Sabadell i el nanu de Deu.
SALUT

MÉS VIUS QUE MAI

Mareta meva, no us penséssiu que hem desaparegut del mapa, ni que les intenses nevades d’aquest llarg hivern s’hens han tregat, no !!! Senzillament un munt de coses han fet que passes del bloc.
El nanu segueix entrenant i tibant com un fanàtic, però aquest any també vol recordar la seva època d’esquiador i va boig amb els esquís... I jo? Doncs randonè amunt randonè avall. Feia molts anys que no feia tants i tants metres de desnivell, però m’ho estic passant de conya. Alguna tibadeta de 6b/+ i anar fent.
Avui m’ha vingut de gust explicar-vos una bona volta que vaig fer diumenge. Des de la gran nevada, pels llocs que vàrem passar. no hi havia passat ningú i ens vàrem fer un fart d’obrir traça (ja ho sabeu carretera oberta) Això si molt al lloro amb les plaques de vent, la cosa a alguns punts s’aguanta pels pèls. A la collada de la Solana al mig de la placa hi ha dos esquerdes que et treuen la son. I la neu? Doncs ni fu ni fa, baixades molt bones i algunes de complicades.

El recorregut:
Pàrquing de Sorteny, Port Siguer, estany Blau, collada (o pas) de la Solana, vall de la Sabine, la Cebollera, i pujada al Forn de Sorteny.
Temps: 5h
Desnivell: 2.010 metres

El recorregut original era baixa per la Cebollera i pujar a la Serrera, però el fort vent que feia a les parts altes i la boira ens va fer baixar a Sorteny i rematar la feina fent una pujadeta al Forn.
Una gran volta que val molt la pena. La pujada a la Cebollera, molt al lloro !!! Tot s’aguanta molt justet. Nosaltres vàrem decidir pujar per una canal entre el Pic de la Sal i la Cebollera, grampons i amunt.

El recorregut en fotos: