DIVENDRES !!!!

Uau queden tres dies per acabar aquesta setmana “infierno” d’entrenos....Que dura que se m’està fent. Ahir una altra bona pallissa. Aquest cop de farlecks amb pujada...Una tunda de 23 km per mitja muntanya amb 2h i 8 minutills... I quina calor !!! Vaig baixar a fer l’entreno a la Seu. Recordava uns vells circuits que tenia muntats de mitja muntanya (La Seu-camí de la Sardina-collada-cal Quimesó-La Bastida-La Serra-Ca l’Antona-La Serra-Canta Corbs-baixada trialera-Estahó-La Seu; amb algun bucle pel mig per fer-ho una miqueta més llarg) , que en teoria tenia d’anar-me be per poder fer-ho amb rapidesa a les cames. I, si he dit, en teoria perquè al final el meu cervell, que tampoc pensava massa, enviava les ordres a les cames i elles a la seva bola...La rapidesa un altre dia xato.
No em queixo, vaig patir com feia temps que no ho feia i vaig poder fer els cinc blocs agònics de farleks... La voluntat, no pot faltar mai. Encara que he de reconèixer que ahir la debilitat va fer acta de presència.
Avui una volta llarga pel Madriu i cap a casa a fer les maletes que demà al matí amb el nanu marxem cap a Madrid que comença la copa d’Espanya d’escalada esportiva i ell ja hi te plaça....
Dilluns, cinc cèntims.
Salut

Rodar

Avui m’ha tocat matinar (gràcies coach he,he,he) a les 5,30 ja estava vestit i untat amb la vaselina, a punt per fer el meu entreno en dejú setmanal 1h i 30 minuts rodant pels carrers d’Andorra i Escaldes...Estic clapat i la mirada es concentra amb la profunditat dels carrers i de tant en tant un cop d’ull al pulsómetre. El ritme el mantinc constant entre 120-135 pulsacions per sota de 5’ el km...La matinada va desapareixent i de mica en mica un cel blau intens guanya forma, alhora que la petita ciutat es desperta i la gent comença el seu ritual laboral... jo segueixo rodant.
Estic cansat, em sento cansat. Les cames encara es queixen de les sèries en pujada i ha 2.000 metres d’alçada d’ahir. La tarda era fresca i la nit freda, l’aire fred, el baf calent, les cames em bullien, la respiració s’accelerava buscant l’oxigen que no entrava i al final la nit em va despertar de l’agonia de l’entreno...Un cotxe salvador em retorna al poble d’Ordino. Cotxe, automatisme, trucada a l’Ester...Ei ara vinc...
Un petó, una dutxa calenta, quatre estiraments, és tard, un sopar reparador, un te, cinc minuts de tele. Petó i bona nit.
Avui he matinat...
Zegama una miqueeeeeta més a la prop

EL TREN DE ZEGAMA

El tren que em porta a Zegama fa set setmanes que està en marxa i ahir tocava fer una paradeta a Ripoll. Baixar-hi i fer una volta de 23 km per uns camins de muntanya guapísims, fer una pujada dura a Sant Amand de 1.350 metres de desnivell i una baixada de bojos fins arribar al Monestir de Ripoll per tornar a pujar al tren de Zegama.

Desprès de més de dos any sense fer una cursa a peu ahir tornava al “ruedo” amb molta il·lusió i els nervis típics previs a una cursa dura de muntanya. Les curses de muntanya a mi, de sempre, m’han posat més nerviós que les d’asfalt. La sensació és diferent. A l’asfalt la lluita la tens amb el crono i per mi l’estrès és molt més controlable. A les de muntanya lluites per una posició i aquí la història ja varia.

Sortim, la Santa i jo (moltes gràcies) a les sis d’Andorra. A les vuit som a Ripoll a on em trobo amb un conegut internauta. M’ha fet molta il·lusió compartir aquesta cursa amb tu. I també em trobo amb un conegut d’Andorra. Escalfem tots plegats típiques bromes i un munt de pixadaretes de la por.
Estic una miqueta expectant, ja que aquesta setmana els entrenaments, m’han sortit, però amb molt males sensacions.
Tinc clar que faré la meva cursa i a la meva bola.
La sortida com sempre un grupet al davant que van com un tiro i jo reservón al mig...Però ràpidament ja veig que tinc que apretar les dents perquè sinó ens faràn molts taps a les primeres rampes. Faig un canvi de ritme a una repetxó i a partir d’aquí fins a dalt de Sant Amand tota l’estona vaig avançant gent. Arribo a dalt al lloc 16è. Tinc molt bones sensacions i estic força be.
La baixada ja es una altre història, trams molt tècnics ha on cinc tios em passen com obusos...quins flipats. Jo m’acomodo (mal fet) i mantinc la meva posició.
Arribo al Monestir de Ripoll amb 2h i 14 minuts a 14 minuts del guanyador i en el lloc 21. Estic content, molt bones sensacions pujant i la baixada se m’ha fet llarga, sobretot al final...Arbitro pite el final !!!!
Uns beures, amb el Bulderban, el Manel l’Anna els seus fills i amb la Santa. Estic tocadot, però encara.
La Santa em diu que ja condueix ella (ets un sol) i cap a casa. Missatge al coach. Em felicita i em diu que a la tarda a rodar 20 minuts...bufffff...Però, l’entreno és l’entreno.
Salut gent.
P.d. El nanu Bernat ha provat un 8a a Perles i m’ha dit que el te amb una caiguda FELICITATS BOU

K.O

Estic petat....
Menys mal que avui toca descans, fa quatre setmanes que cada dia entreno i ara ja porto una tunda considerable.
La setmana passada va ser una setmana de "xoc" com diu el meu coach i la vaig pair molt be, però aquesta m'està sortint tot.
Avui un bon panxing i em dedicaré a relaxar-me una miqueta a la cuina de casa.
Demà més, i diumenge cursa. Un petit test de 23 Km de muntanya i més de 2.000 metres de desnivell acumulats per les muntanyes del Ripollès
Salut