dijous, 28 de maig del 2009

SANT TORNEM-HI....



...Que no ha estat res.

Ja tinc al cap dues curses més. Be, una ja la tenia present la del 28 de juny. La goretex sèries de Vall Nord amb pujada inclosa al Comapedrosa... 35-37 Km i uns quants metres de desnivell (2.738 de positius). I el dia 6 de juny m’he apuntat a la cursa de les Tres comarques. Una cursa de 26 Km i 1.050 metres de desnivell positiu. És una cursa molt maca i força ràpida (per mi actualment no és el millor). Val la pena a fer-la, serà un bon entrenament de qualitat de cara al 28 de juny.
Aquest cop, en principi, m’he recuperat força be de la Marató. Tinc algunes articulacions, sobretot turmells, que els hi falta una miqueta d’oli, però en general força be.
De fet el dimarts ja vaig sortir per una pista de muntanya amb ondulats a rodar 45 minuts. A les baixades dels ondulats els quadriceps els tenia a parir i tota l’estona anava mig apajarat (marejat). Tot normal ¿...? Desprès d’estar cinc hores fonent-li una tunda al cos que més puc esperar ?. Trucada al Coach...
Nen que m’he marejat com un ocellet !!!

Home encara estàs buit del tot....Demà fes 50 minuts urbans.
Dit i fet ahir 50 minuts urbans. Quin canvi !!! El principi se’m feia estrany (ei, és veritat !!!) que els turmells no ballessin; i desprès que sorprenentment vaig anar força ràpid, desprès dels deu primers minuts (vaja com el Barça).
Estic content de la meva recuperació. Un cop més, crec que, em fet les coses molt ben fetes. Bons entrenaments, repòs, bona alimentació i ben hidratat. Que be.
Avui ja hem posaré a la muntanya “suavito mi amol”
Apali Salut

dimarts, 26 de maig del 2009

ZEGAMA. LES FOTOS

Aquí us deixo algunes fotillos de la cursa fetes pel Bernat i l'Ester. Menys tres que son de l'Assumpta de Corredors .cat

Apali fins aviat. Entre avui i demà començaré a rodar suau....



Zegama. 8 del matí


Bosc de la cursa


El nanu a Sancti Spiritu


Ambient a Sancti Spiritu


Pujada de Sancti Spiritu


Pujada del prat de Sancti Spiritu


L' arribada


El guanyador. L'anglès de l'equip Salomon SAAB.
Ricky Lightfoot

dilluns, 25 de maig del 2009

EL DIA DESPRÈS

La Zegama-Aizkorri és més que una cursa de muntanya ES LA CURSA. Havia mirat videos, fotos, m’havien explicat l’ambient...però de debò s’ha de veure !!! És tot un poble, una comarca, que es bolquen en cos i ànima perquè la cursa funcioni, perquè no falli res, perquè ets sentis a gust i com a casa. A qualsevol lloc de la comarca si saben que fas la cursa et feliciten i et diuen es duro !!!! Aupa valiente eres grande. Pell de gallina. Gent amable i solidaria. Aquest bascos viuen l’esport i la seva cultura molt intensament. Enveja sana

L’Ester i el Bernat em deixen sol solet a les vuit del matí a la plaça de Zegama. Ells agafen un bus que posar l’organització pels espectadors que volen anar a Santo Spiritu (km 20) ja us dic que està súper organitzat. Tenen de fer una excursioneta de dues horetes per arribar a lloc i no estaran sols...cents de persones t’esperen per aquest pas...

Aprofito l’horeta que em queda per relaxar-me una miqueta, avui estic nervi. Miro el cel que amenaça pluja, típic dia d’Euskalherria. Un cafetó, saludo als d’Andorra, rodo suau, una miqueta de música, control de dorsal i xip i a les nou en punt sortida...

No us explicaré el 42 km de la cursa ni els 2.250 metres de desnivell positius...Tant sols dir-vos que la cursa passa pel mig de prats, de corriols plens de fang, estravesses riuets de muntanya, boscos impressionants de faigs, terrenys ondulats, tobogans durísims, baixades tècniques i perilloses, baixades i plans a ritmes infernals, crestes delicades i pujades.
Pujades dures, autèntiques rampes llargues i mantingudes que et porten als cims més alts d’Euzkadi: l’Aratz, l’Aizkorri, l’Aitzuri i al port del Andraitz . Un recorregut, dur exigent i espectacular. Entre 3.000 i 4.000 persones, si ho heu llegit be, t’animen i et porten en braços per les pujades mítiques d’aquests cims i del sector dels prats, en dura pujada, de Santu Spiritu: Aupa, osondo, grande, valiente, poliki poliki i milers de mots i ànims en euskera que no saps que et diuen però flotes per aquelles rampes. Si tu els animes a ells es tornen bojos i els crits rebenten els decibels. Si flaqueges sempre, sempre, hi ha algú amb una miqueta d’aigua i molts ànims..Plores d’emoció. Així de curt i senzill es aquesta cursa.
Aquesta és la part bucòlica i romàntica, però lògicament també hi ha la part dura. La part de pàjara, de vomitar, de veure gent tirada per les rampes musculars. L’automasatge en cursa per no enrampar-te, el tram de 10 kms finals a un ritme dur i ràpid perquè una companya teva pugui fer tercera a l’arribada. L’emoció i els plors de l’arribada, l’abraçada amb el nanu que et crida ets un BOU papa i els petons de la Santa, més Santa que mai...I al final tu sol amb els teus fantasmes, els teus dolors i el teu repte personal assolit... I aquestes cinc hores de cursa que et permeten tenir un dorsal l’any que ve.
Demà les fotos.
Salut gent

dijous, 21 de maig del 2009

ALEA JACTA EST



Pujada a l'Aizkorri






Ahir últim entreno de qualitat. Crono d’Anyós a la Font del Mallol (41’29’’) 750 de desnivell positiu, acabar d’arribar fins a Beixalís (800 de desnivell) i baixada a casa, total 1h i 20’.
El temps de pujada va ser el mateix que la setmana passada, però amb molt males sensacions produïdes per la dieta de buidatge de carbohidrats o dieta Sueca o dieta dissociada...Cada u que es quedi amb el nom que vulgui. Però vaig pillar un PAJARÓN que no us explico. Però estic content, per que pajarito i caminant més que l’altre dia he fet el mateix temps !!!
Avui faré un rodatge suavito i s’ha acabat l’entreno. Feina ben feta. Més de 900 km a les cames, he passat dels 20.000 metres de desnivell i més de 65 hores d’entrenillos, sense comptar amb l’entreno de l’hivern. Ara falta que aquest constipat que em ronda es porti be i no em faci la guitza.
Moltísimes ganes de córrer, sense cap més pretensió que acabar i gaudir d’aquesta cursa amb el nanu i la Santa (que seran la meva assistència i suport).
Res, poca cosa més demà cotxe i cap a Zegama.
Ara toquen les paranoies de totes les maratons: la roba, les sabatilles, el menjar, ritmes de cursa, el temps (que donen pluja)...En definitiva nervis

...I desprès? A tibar amb el nanu, a pescar pel Madriu amb l’Ester i ...a entrenar que el 28 de juny s’acosta
Salut i gràcies als que hem llegiu.
Us deixo amb un recull de fotos que he tret de la pàgina oficial de Zegama.