El peu mutant i 15 anys al sac

Crec que definitivament la paraula STOP a la temporada s’ha consolidat. M’ha fet falta anar córrer per Sabadell per confirmar-ho...
Ni psoas, ni fascia lata, ni piramidal, ni Marylins, ni festes guarres...Res, de res, un os mutant (Dit de l'individu, tipus, fenotip, caràcter, gen, al·lel, etc, que prové d’una forma salvatge per mutació) és el que em fa abandonar l’últim projecte (28 de juny Vallnord). Un osset nou que m’està sortint a sota del maleol. Per entendre’ns és com si la tíbia tibés cap a un costat i el peu cap a l’altre...El dia 30 el metge ja m’explicarà.
El dissabte em llevo atordit pel sopar de la nit anterior, mal de cap, desubicat, fora de lloc, boca seca...Bueno, tots els símptomes d’haver celebrat una festa d’aniversari amb els col·legues de Sabadell-Matadepera...Ja sabeu que les festes d’aniversari, a la nostra edat, tenen un punt d’amargor i les has d’ofegar amb uns gots de bons vins: Riojas, Riberas del Duero, Chardoners...i està clar que l’endemà estàs més “pa allà que pa’aca”...
Però aquest concurs de cata de vins no era per ofegar una suma elevada d’anys...NOOOO, era per celebrar que el xaiet, el nanu, el nanu de Deu, la Sueca, deixa enrere els 14 i puja durant un any al carriqui dels 15.
15 és una xifra prou important per celebrar-ho “por todo lo alto” !!!! D’aquí, l’estat catatònic de l’endemà.
El nanu i la Mar (fanàtics a tope) pugen cap a la Soleia a la una. La resta quedem tirats a la piscina i finalment a les quatre decidim fer un pensament...Pugem a la Soleia. Jo faig un puja i baixa a la Mola per provar la meva cadera. Surto dels dipòsits, en plan garrulo; sense escalfar ni res, de res...i amb vint minuts ja estic al cim de la Mola. He anat força bé i la cadera ni la noto. Baixo a mig gas i segons com poso el peu l’os mutant em fot força molèstia...
El diumenge al matí he quedat amb el Tala per anar a fer una volta per les pistes de terra que porten a Togores, Castellar del Vallès i rodalies de Sabadell. Una volta xula i no massa calorosa, passem pel torrent de les Colobres (molt xulo) i tornem al punt de sortida: el Club.
La cosa és que a les corbes tancades i de baixada el peu fa mal, sembla que la tíbia vagi cap a una banda i el peu cap a la banda contrària (efecte centrifugació).
A la tarda molt mal de peu i avui he dormit fatal.

La temporada s’ha acabat...

Salut gent.

EM POTS IL·LUMINAR ?

Ara si que ja estic nedant dins d’un enorme mar de dubtes i més dubtes...
Buagggg que m’ofego !!!!!
Qui em pot salvar ????? Marylin ? Que hi ets?

El dijous vaig sortir a fer un rodatge pel camí de la vaca morta.
I si, efectivament, hi ha una vaca morta. Una part d’ella està dissecada i l’altre els carronyaires l’han raupat, ben raupat (es a dir que l’han deixat ben escuradeta) . I recullons que et fots un bon “susto”. El cap i mig llom estan com dissecats, amb la seva pell i aquella mirada buida, penetrant, observadora i cruel, que tant sols pot tenir... una vaca morta !!!
Vaig anar lleugeret sense apretar massa, però alegre. I al final em sentia, no, el psoas, si no, tota la cuixa....grrrrrrr.
Primers dubtes.

I ahir?
Doncs cessió dura de fisio. Com poden uns dits arribar a fotre tant i tant mal?. Quines apretades, mareta meva !!!!
La meva fisio em va recordar el merder que hi tinc a la meva cuixa dreta i em diu que si vull seguir corrent que m’ho agafi amb calma i tranquil·litat. Que afluixi una miqueta i que aixequi el peu del pistó. No hem va dir aquella frase tant bonica i entrenyable que no m'han dit mai "...Ja no tens vint anys"
Però, si, efectivament, la seva mirada transparent i clara, la va trair vilment...
La veritat es que vaig sortir adolorit físicament i “rebentat” del cap. Quina mirada m'has fet Marta...
Deixo passar la tarda tranquil·lament, però el mal que em fa tot el pernil em fa entrar dins d’aquest catarsis personal.
Arribo a casa i decideixo no anar ni a córrer ni tant sols a caminar.
Tranquil·lament cuinaré i obriré una d'aquells magnífiques ampolles de sidra basca, que tinc a la nevera fresqueta, fresqueta.
La sidra te aquell punt àcid refrescant. I al bell mig d'una tarda calurosa, el cap es decideix anar per lliure i vol fer reflexions... Ai, la que m'espera !!!!
Au somi...

1. Fa un any ni tenies previst fer una cursa de muntanya (ni a l’hivern ni a l’estiu)
2. Has fet un munt de curses amb esquís i has anat de menys a més. Perfecta
3. Un bon dia vas decidir apuntar-te a Zegama. I... et toca dorsal (quina llet nanu o era una putada? Ara no recordo).
4. T’agafes Zegama com l’objectiu principal, desprès d’estar tres anys sense córrer ni per anar a buscar el pa
5. Corres Zegama i aconsegueixes dorsal (gràcies a la marca) pels dos propers anys
6. Fas dos curses més que ni tu t’ho creus
7. T’animes i decideixes fer la Sky race de Vallnord. Això ja es com el triplet del Barça.
8. Penses amb l’hivern que be i ja tens objectius personals amb els esquís als peus
9. Vols fer la marató de Donosti (preparació per l’hivern) i si cau marca millor que millor
10. Potser que m’ho agafi tot plegat amb calma. I comenci a planificar-me be el mes de juliol i deixi reposar el pernil dret.

Desprès de totes aquestes reflexions fotent-me la fantàstica sidra, crrec que faré un repòs actiu i tranquil, fins la segona setmana d’agost (inici entreno de la marató) i deixaré que el cos vagi fent. Si puc córrer corro, que no puc...Repòs i demanar-li a l’Ester que tingui mooooolta més paciència de la que te.
Que m’ofego !!!!!!!!
gru,gru,gru

ENSEGUR....

Ahir primera cessió, dura, de fisio... Ummm quin gust tant agradable que et toquin la cuixa, les ingles, els glutis...I encara millor si son mans femenines. Però si aquestes mans son santes però apreten amb força al lloc que s'ha d'apretar us asseguro que de plaer res de res, més aviat tot el contrari.
Vaig sortir-ne ben tocat físicament. Però amb la seguretat de que el proper 28 podrè córrer la Vallnord (no ser amb quin estat físic, però podrè córrer). La Marta m'ho va asegurar, però em va dir que bondat i que ahir fes un descans i que entreni dia si dia no. Cullons, penso, avui a caseta.

Misatge a l'entrenador i li explico tot el merder que tinc en aquesta castigada cama dreta (no cal que entri en detalls perquè us aburriria i molt).
Resposta: Avui surt a caminar una horeta de pujada.
Clink !!! Una llumeta s'encen dins meu.
Ha hon puc anar? Serà per llocs..Parlo amb la Santa (ara crec que ja la beatificaràn) i em diu ves a Ensegur. Si, Ensegur és un lloc molt maco, tranquil i amb una pujada contundent.



Deixo el cotxe a Arans (1.335 metres). I tinc la intenció d'anar tranquil, per aquest motiu he agafat un grapat de pipes per poder tenir la boca ocupada i no poder anar ràpid. Però per altre banda vaig amb pantaló i samarreta de córrer i les sabatilles d'entreno. Aquí hi ha alguna cosa que no cuadra...
I començo xino xano...i cada cop te menys de xino xano i mes de "caco" i cada cop te menys de CAminar i més de CÓrrer...Sóc ruc, ruc. Però fins a Ensegur caminat, ràpid però caminant. M'he cascat 550 metres positius amb 33 minutejus i sense córrer...Penso que encara m'hen queden trenta més, de minutejus.
Saps què ? (em dic a mi mateix perquè estic més sol que la una) farè un caco, caco...I apali burrico, cara amunt ràpid, ràpid. Quan el rellotge em marc que estic a 2.300 metres d'alçada tambè em diu que he fet una horeta. ALTO !!!
El lloc impresiona, estic sota la cara nord del Cassamanya. A 200 metres de desnivell del coll d'Arenes...Verd, tot està verd, verdísim, i baixa aigua per tots els costats. Alguna clapa grossa de neu hem recorda que l'hivern a estat llarg i dur. I un grapat de 10 egues em miren desafiants i m'envolten, ni es mouen, tenen uns potrells recent nascuts i al veure un personatge que bufa com una locomotora vella, no se'n fien i m'amanacen, amb carinyu, però amanaça en el fons. Ja us entenc però deixeume compartir tot això... Quina passada poder està en aquest lloc tant i tan impresionant a les set de la tarda d'un dia qualsevol... Ni recordo la meva cuixa ni res de res. M'abrigo, ha plogut a la tarda i fot fresca. La baixada, serà, tranquila, trotant, gaudint del lloc. Trenta minuts i torno al cotxe, ple de fang però amb una satisfacció personal que no us la puc transmetre ni que ho vulgui....
Avui rodatge de recuperació del Coll de la botella a la Collada Muntaner pel camí de la vaca morta. Un lloc 10 !!!!
Salut amics
Les fotos son de just fa un any. 6 de juny del 2008.

SUAVITO MI AMOL

Avui farà una setmana que el psoas (un muscle d’aquest raretes) de la cama dreta va dir prou, es va plantar i va decidir fer vacances. I si, efectivament, ha fet vacances fins dissabte.
Aquest dissabte faig un missatge als meus ex companys de pista i ruta...Recordo que aquest dia de la setmana la trobada a l’estadi és a les 11. Els vells costums no solen canviar.
Salutacions a tutti, quatre tonteries i avui toca rodatge suau que l’endemà tenen cursa. Li dic al meu ex entrenador (encara que sempre serà el meu entrenador) com tinc el psoas. Quatre instruccions i tots a rodar 30 minuts per la gespa. Suavito mi amol...una bona tunda d’estiraments i feina feta.
El diumenge, ens llevem amb la calma i seguim amb la calma. El nanu està a Tres Ponts barallant-se amb el seu 8a (una caiguda el separa d’encadenar-lo)
A les 11,30 l’Ester i jo arribem a Engolasters per fer un rodatge suau de 35 minuts. L’Ester feia anys que no corria i va ser el seu retorn. 35 minuts acompanyat amb la millor companyia...Va ser diver veure-la bufar per les Pardines. El meu psoas millorant.

Com que sóc un cabeçut i un cap quadrat ahir decideixo provar-me més seriosament i vull rodar amb alegria durant 50 minuts. I dit i fet cap a l’estadi. Escalfo de tranquis per la gespa i quan la flepa ja s’anima surto a rodar a fora amb alegria...El psoas no fa mal però si que es posa una miqueta tontet. Afluixo el ritme i torno a l’estadi.
He fet 50 minuts ràpids, bones sensacions.
Avui una altre prova, aquest cop per terrenys més ondulats i de muntanya. Si l’aguanto intentaré afinar-me pel dia 28 i si no la temporada s’ha acabat i fins el juliol per preparar Sant Sebastián...