A LA CARGA !!!!!!!!!!!!!!

Finalment ja torno a entrenar a tope. Ben mirat no crec que ho hagi deixat del tot (he,he,he).
Ja tinc el pla d’entrenament per encarar 15 setmanes per intentar arribar finet a Sant Sebastián. De moment no tinc clar res de res, ni marca, ni ritmes ni sensacions. Crec que podré estar per intentar anar a 4’ el quilòmetre, però ja se sap que això és molt llarg i poden passar moooooltes coses.
Per fer el comiat, temporal, de la muntanya (dedicació exclusiva a la ruta i a la pista) un bon dia vaig decidir pujar corrents fins el Port Siguer (2.395), frontera amb França. Un lloc molt bo per fer uns farlecks, naturals, a més de 2.200 metres d’alçada. Pujada curta i contundent. Lloc brutal. Vaig quedar satisfet. Però tenia el cuquet viu i l’endemà vaig anar a dir adéu a la meva VALL (si amb majúscules) preferida per entrenar el Madriu.
Sense masses plantejaments, la vaig fer tota fins dalt de l’Estany de l’Illa (2.500) amb una horeta i mitja de pujada vaig tenir el plaer de admirar aquest paisatges sublims d’alta muntanya que tinc al costat de casa. Un bon comiat.

I ara? A la carga !!!!! Ja porto dues setmanes de càrrega. Un dia 50’, una altre una horeta, un altre 45’ a un bon ritme i així anar fent, esperant la propera setmana per començar a trepitjar la pista. De moment rodatges per fer volum al llac d’Engolasters un bon territori: pla, pista, temperatura fresca i situat a 1.600 metres ha on anar a un ritme de 4’20 ja castiga les cames...
Apali fins aviat
Salut

RESET

Ja estic, ja he passat pel quiròfan.
Tot molt ràpid…Tres tallets i unes quantes grapes és el record que queda d’un dia i mig d’hospital i d’unes hores de droga legalitzada per deixar-me entre aquí i allà; lo justet per poder parlar amb el cirurgià (cirurgiana en el meu cas) mentre fa la feina. Sensacions estranyes i tot plegat un pèl surrealista…però és el que té el deixar-se drogar legalment. Que sens una miqueta de dolor? Viatge…

Hauria de començar a resoldre dubtes que fa dies que em roden pel cap. Després de rumiar-hi força (poca feina) he decidit fer un reset a tots els plantejaments que tenia i que tinc.

Reset: canvi radical abans que comenci la temporada d’hivern
Reset: mal de cames, bessons carregats…
Reset: retorn a l’agonia de les sèries al tartar, als canvis eterns, als testos per controlar ritme, a l’asfalt, als rodatges eterns tot solet per agafar coco, a la companyia d’uns quants fondistes, a memoritzar temps, ritmes, entrar al gimnàs !!!
Reset: paranoies dels entrenaments, menjades de coco interminables, sensacions amargues de que no arribo…
Reset: intentar fer marca? Una bogeria !!!!
Reset: poca muntanya, poca escalada, poca festa
Reset: Donosti Marathon 2010
RESET: ja ho sabeu, quatre mesos de ritmes, rodatges curts, rodatges llargs, canvis, curses. Intentaré no fer-me pesat ni maxacar-vos massa amb les quilometrades. Potser alguna menjada de coco.
Ja en tinc ganes !!!!!

MECÀNIC

....Finalment quiròfan. Desprès de molt temps ballant al so de l’espatlla entro al quiròfan...
Un temps de desconnexió.
Salut !!!!

LA TORNADA !!!!

Tornar de les vacances te moltes pegues, moltísimes; entre d’altres que has de tornar a treballar, posar-te al dia, mirar correus electrònics i resituar-te. Parlar amb els amics i assabentar-te que el Bachar s’ha mort...Deu ni do la sorpresa.
He pensat d’escriure quatre coses sobre la seva influència en el món de l’escalada, però llegint això entendreu el perquè d’aquesta admiració !!!! No cal dir molt més.
Salut