dijous, 10 de setembre del 2009

ANEM SUMANT !!!!


Ja tenim una altre setmana al pou !!!
De moment encara no restem, estem sumant pq ens en queden 12, de setmanes. Considero restar quan ja has passat la meitat; llavors es quan pots començar a dir tant sols m’hen queden sis, cinc... Aquests plantejament tant i tant simple és el que utilitzo durant les interminables sèries o els canvis. Fins a la meitat vas sumant i a partir d’aquí el cap et diu ara tant sols en falten tantes... Ja veus !!!! Una paranoia com una altre

Ja han caigut unes quantes hores més i uns quants quilòmetres nous ja estan sumats a les cames. Comença el moment de cuidar-se i vigilar la son i l‘alimentació. Ja fa tres setmanes que doblem. Rodatge “cotxinero” a les set del matí i qualitat o rodatge amb vidilla a les set de la tarda.
La veritat es que és la primera marató que preparo amb grup; som una colla: L’Eva, Cèsar, Alan, Enrique, Carles, el Profesore.... I la veritat es que s’agreix i molt sobretot als rodatges i la trobada que fem avans de fer la qualitat. Alhora de la veritat cada u fa la seva guerra amb els seus temps i amb els seus propis projectes. Però està molt be poder compartir un munt d’històries tots junts.
I encara no ha començat el mes més paranoic dels entranaments... L’octubre...Paranoies assegurades.

Salut

FILOSOFIES



Aquest matí, com quasi be tots els matins del món he fet un repàs a les mes webs preferides i un cop més he trobat una entrevista genial. La veritat es que darrerament dins del món de l’alpinisme s’estan cuinant plats molt interessants. Plats de cuiners anònims que fan que la cuina de muntanya estigui viva dins dels vaixells pirates. Hi ha d’altres cuines molt més mediàtiques que es cuinen dins d’uns circs que, a mi no m’aixequen cap tipus de passió. Una cuina és l’elaborada per uns mestres xefs amagats darrera dels fogons i l’altre son Mac’Donals que t’omplen sense més.

dijous, 3 de setembre del 2009

UNA DE CANVIS


Flap,flap,flap...
Tarda nit a l’estadi Comunal, unes 20 sabatilles “flapejen” pel tartar.
Flap,flap,flap...
Cada una d’elles al ritme que els seus peus li estan marcant. Totes volen, totes voladores.
Durant 40 llargs minuts i amb dos canvis de 20 minuts de diferents intensitats intenten passar lleugeres com plomes per sobre la pista tova i carregosa del Comunal d’Andorra la Vella.
Les primeres voltes son agradables a un ritme alegre, volador però controlat...
Flap,flap,flap...
Les voladores i els voladors trepitgen el tartar amb delicadesa com si no li volguessin fer mal, respectant-lo.
Flap,flap,flap...
Vint minuts a aquest, primer ritme mantingut, volador, però suportable.
Ajustadeta al crono i el ritme alegre es converteix en un canvi de ritme que deixa de tenir gràcia. Les voladores intenten seguir acaronant el tartar, però aquest ritme ja es fa més incòmode, es com aquell mal d’amor...Tranquil·lament i sense voler-ho et recorda que existeix.
Flap,flap,flap...
La respiració s’esvera, m’excito, ens exicitem, un mirada de reüll al pulsòmetre em diu que m’estic acostant a la meva zona perillosa però penso que tinc marge.
Flap, flap flap...
Porto 35 minuts de tartar me’n queden 5’ i 15 segons, un nou canvi. Les trepitjades s’acceleren, la respiració s’esvera, bavejo, bavejo però em concentro.
Flap,flap flap...
1.400 metres finals. Les voladores s’han escalfat. Ric, somric, estic content.
La pista m’encanta !!! Ritmes, ritmes i més ritmes tant simple i complicat com fer cas al rellotge.
Flap,flap,flap...
40 minuts de canvis 10.400 metres recorreguts “flapejant” pel tartar.
Primer canvi. Queden 13 setmanes !!!!
Flap,flap,flap.

dimarts, 1 de setembre del 2009

HA COMENÇAT LA TRALLA !!!!


Monotonia? Vaig dir monotonia? Doncs això s’ha acabat. El tema s’ha girat com un mitjó i ja hem començat amb la tralla. Si la setmana passada eren rodatges per anar sumant quilòmetres (100 la setmana passada) aquesta el tema ja és diferent. Sumar quilòmetres i qualitat, una barreja que fa mal a les cames. De fet el tema ja es va començar a girar dissabte; com aquell que no vol la cosa sèries de 600 metres en pujada. Una bona rostida. Ahir, a la tarda, un altre tanda de pujades i aquests matí un doblatge de 40 minuts a les 7 del matí. Ja us dic que la monotonia s’ha cavat de cop. Aquesta tarda més.
Salut gent.