DE COMPES (Sant Cugat 2010)

Matinar, és una actvitat que cada cop que tenim compe ens toca fer, no tenim més remei. Vivim a Andorra i tot ens queda lluny.
Cotxe, carretera, estrès, no arribem... Però sempre i som a temps.
Escalfar, visualitzar, nervis, escalar i top.
Finals, via dura 7c/+, escalada tècnica i dura. Dos presses i top...Arqueig dolent i caiguda. Tercer lloc.
Podiums, sorteig de material... Carretera i manta.
Fa 21 hores que ens hem eixacat del mateix llit que ara ens estirem, son qüasi les dues de la matinada. Reventats tornem a buscar el son, amb la tranquilitat de fer la feina ben feta.
Felicitats Nanu

 

A PEU DE VIA

L'inconformista que batega

Darrer cap de setmana d’aquest mes d’agost. Esperem que la calor afluixi i que els “guiris” vagin marxant, que Tres Ponts es buidi una miqueta, que l’aigua netegi la roca i que el proper estiu la gent sigui més neta tant a la roca com al peu de via...

A casa hi viu un inconformista nat, un inconformista que amb molt esforç i treball ha aconseguit tenir un mes d’agost de “luju” o de “cine” com diu ell quan una cosa és fantàstica... Un inconformista a qui l’escalada fa bategar com mai.

Dissabte
Lloc: Tres Ponts
Via: Els inconformistes L1+L2+L3

Diumenge
Lloc: Tres Ponts
Via: El batec

ESPACIO, AMOR Y LOCURA

De fet i ben mirat hi han alguns noms de vies que son ben curiosos. Molts noms deuen tenir molt significat pels creadors, d’altres son més senzills i els agafes a la primera, alguns semblen noms trets de contes de fàbules... A la cap i a la fi els noms son noms.

La paret gran de la Font Soleia va ser, i es l’espai on a un munt de canalla imberbe del Vallès ens va fer canviar el concepte d’escalada durant els fantàstics i llunàtics anys vuitanta.

Aquest cap de setmana he reviscut l’amor i la bogeria per l’escalada a la Paret Gran, però no he sigut jo qui ha trobat en aquest enorme espai aquest bogeria, tant sols he estat testimoni d’aquest sentiments i curiosament a una via que porta per nom aquestes tres paraules Espai, amor i bogeria.

Felicitats nanu, per l’espectacular “encadene” d’un espai, d’un amor i d’una bogeria que ara ja es el teu terreny de joc.