dimarts, 5 de desembre del 2006

CAP DE TRONS !!!!!!


Avui us presento un molt bon amic meu, Jordi Rubió (a) Cap de trons. Amb ell he fet infinitat de muntanya, de vies d'escalada i alguna que altre farra. És un tio fort amb molt coratge i voluntat. Fa uns anys havia fet grans coses en alpinísme i escalada i quan s'estava preparant a fondo per anar a la seva primera expedició; un cotxe el va envastir i se'l va endur per devant. Ella anava en moto resultat: Un coma de tres setmanes i diferenst seqüeles entre elles la perdua del seu braç esquerra i la cama esquerra greument afectada. Doncs be, amb aquest estat ell ha fet cims de més de 6.000 metres a Bolivia, integrals als Alps, Montblanc amb esquis de muntanya i infinitat de cims dels pirineus amb esquís. Tambè hem escalat la cresta de Salenques i ahir em va passar una foto que li van fer diumenge mentre escalava una via al Gorro Frígit a Montserrat (és la que he penjat).
Res nois i noies, això si que és superació personal.
Els seus amics sempre li diem que te més ous que una granja de gallines.
Salut i no ens em de planyar de res. Som uns "putus" afortunats

dilluns, 4 de desembre del 2006

HISTÒRIA D'AMOR


Tractat de com enamorar-se i de com seduir a una pared.

El fet és que aquesta senyora pared ja m'havia rebutjat un cop era l'any 1988, i vaig intetar seduir-la i seduir-me entrant-li per la Latin brothers el rebuig va ser fulminant i vaig sortir corrent amb la cua entre les cames. Pocs dies desprès i vaig tornar i vaig aconseguir que em mal tractès. Vaig poder pujar sigilosament per les seves curves fins a 80 metres del cim quan es va despertar em va dir Ha hon vas petit? i no em va quedar més remei que quedar-me a dormir en una repiseta (la nit del lloro). I l'endemà sortir ràpid per tornar a casa ben avergonyit. I és que era molt jovenet per seduïr tota una donassa com aquesta.

Ara, amb l'edat el joc ha estat diferent. Has de ser humil, pacient i tranquil i el joc de seducció es veu recompensat.

Aquest cop ha estat diferent. Li hem buscat la seva part més fràgil i amb molta humiltat i més vells però més savis em aconseguit entrar en el joc de la seducció i jurar-nos mutuament amor etern.

Amb el Patrick vàrem decidir, entrar-li per la via Paül-Lalueza, 450 metres V/V+ Ae o 7a. Tot diedres, repisetes i llargues i sinuosses xemeneies, profundes i estretes. Una bonica via, senzilla, discreta i humil. La ideal per començar a tentajar la pared i entrar en el precís i bonic joc de la seducció.

Els llargs és van sumant tranquilament, pausadament, amb discrecció i finura. Tota l'estona juges a buscar-li els diedres petitons i les travesses més o menys senzilles fins arrivar al peu d'un petit desplom que superes amb tranquilitat artificial ben protegida. El joc és fantàstic i es converteix en seductor i tremendament exicitant quan entres sense més en una sinuosa i llargua xemeneia de 200 metres que et porta directament al cim de la felicitat. El joc és tècnic, però no massa complicat i per evitar que et rebutji de tant en tan és deixa protegir força be, algún pitonet i si portes un bon joc de Camalots (fins el tres ) i el semàfor d'Aliens te'n surts prou bè no et cal dur més eines de seducció protectora (ni pitons ni tascons).

La seducció és un joc i un art i el Patrick i jo em aconseguit jugar-lo i ella ens ha deixat entrar-li, Gràcies Montrebei.

Una gran via en un joc i lloc màgic i fantàstic. Montrebei i el Montsec.

Que més dir-vos? Li he jurat amor etern !!!!!

La imatge és gentilessa d'onaclimb i la via és la vermella

dijous, 30 de novembre del 2006

AL·LELUIA


Si gent al·leluia, avui 30 de novembre del 2007 a GELAT !!!!!. Quina novetat, avui per primer cop e tingut de rascar el vidre del cotxe...ara falta la neu ufffffffffffff.

Be al lio. Ahir erem un altre cop mooooolta gent al roco (per cert hi corre un bombonet que apren escalar, eh Salva?).

Be, jo vaig quedar amb el Patrick i ahir va tocar fer un entreno inteligent i efectiu (ja era hora). Vàrem fer un bon escalfament, a la vertical. Desprès continuitat al desplom, força a la cova i posició i resistència al pafló desplomat...2 hores i mitjà foten-li gasto no està malalment.

Ara, toca anar a passar por a Montrebei, a la pared de Catalunya i en concret anem a fer la Paül-Lalueza...properament la crònica. Ah i el diumenge a fer grau (¿..?) a Perles.

Au penya apreteu fort

dimecres, 29 de novembre del 2006

SI AHIR ERA DIMARTS...


Efectivament si era dimarts tocava roco. Però desprès d'una tarda molt fosca, negra i bruta laboralment parlant moooltes ganes de tibar-li doncs la veritat és que no en tenia. Però tot així em vaig mentalitzar (coco de maratonià) i vig estar-me dues horetes polint-me la pell dels dits. No vaig tenir la sensació que fes un molt bon entreno, però estic segur que en el fons em va anar força be. Cullons darrerament hi ha moltísima gent i algun pajaru quan es treu els peus de gats...CABRÓN !!!!!

Be avui més...roco i més negror laboral

P.S. Flipeu una miqueta amb la foto. És Yosemite; el Capi, el Half Dome, Pinacles...quina enveja eh?. És que aquets cullons d'Ianquis tene un País, que ja ens agradaria