dimecres, 7 de març del 2007

Dictat al roco




Desprès de passar-me el dilluns pensant en el cap de setmana; en el solet que ens picava a l'esquena, en la tranquilitat de Siurana, sentint algún ocellet refilant, embaladit per les parets i en els equilibristes que i feien danses verticals...ahir vaig fer l' entreno al Roco de Caldea. Tant sols tenia una horeta i vaig anar per feina. Desprès de fer-la petar cins minutets amb el Jordi Esteban. Vaig començar per la cova (volia fer resistència). El bo del Jordi em va dir que em marcaria un parell de dictats de trenta moviments. No ser si es que estava petat, poc escalfat o senzillament que el Jordi es pensava que li feia un dictat al Hubber, però vaig acavar mort amb una horeta vaig quedar més que fregit...que hi farem. Avui tinc curro, però dijous i divendres a tibar-li de valent...


Venga penya que el dia comença a allargar-se i aviat sortirem cada dia a fora !!!!!!!

dilluns, 5 de març del 2007

Siurana tira i tiba !!!!!!!


Segon cap de setmana seguit a Siurana, es que tira molt anar a Siurana, quines terres tant boniques...n'estic ben pillat. Un incís la Josefina, l'Antonio, el seu fill Toni i tota la gent del càmping de Siurana un encant, val molt la pena anar-hi. I ara anem per feina.

Ja tornem a ser-hi el Patrick, el nano Bernat i jo mateix. Personalment estava carregat de dubtes del meu pèsim estat de forma, la veritat sigui dita; el Bernat sùper motivat i el Patrik més fort que el vinagre. El dissabte anem al sector Grau de Massets oest. Vies guapes, guapes, el grau més asequible que d'altres sectors de Siurana, però segueix sent Siurana. Començem modestament escalfant a un 6a guapo i anem pujant 6b i el Bernat ja es fot directa a un 6c+ llarga, llarg... va a vista passant cintes i força be i tranquil i als dos últims passos es lia (li falta lectura de via) i es cau...bufa quins morros...Au terapia infantil. El Patrik el lliga perfectament i el deixem muntat per que el nano li intenti encadanar més tard, Mentres jo, em faig un 6b guapo a vista i el Patrik pobra un 7a amb uns passos de nyapes durs que el foten caure. El pobro de segon i la realitat és la realitat..avall !!!!. El Bernat ja a descansat prou i li fot el pegue al 6c+ i l'encadena, quin subidon !!!!! 6c+ a Siurana al·lucina. El Patrik es curra un altre 6c a vista amb una entrada durísima i jo i el Bernat acavem amb un 6b dur, bloquero, a vista. Cullons quin dia !!!!. Un bon soperet al càmping, sobredosisi de videos d'escalada i de bloc i a planxar l'orella. Ah!!!! m'oblidava lo millor de la tarda, sobretot pel Bernat anar al peu de la famosa Rambla. Està al·lucinat de pensar que està al mateix lloc que els màsters: Sharma, Edu, Ramonet, Hubber, Andrada.. I no cal enganyar-se el Patrik i jo tambè al·lucinem quin viote !!!!.

El Diumenge canviem de sector Can Ganes di Onis. Quin sectoràs, viotes, llargs i grau dur de debò. Estem motivadísims. El Bernat i jo fem 5+, 6a, uns 6b durísims de placa però de les vies més guapes que he fet mai. El Patrik fa el mateix menys el cinquillo i un dels 6b. Però el canvi es dos espectaculars i guapísims 6c. A un es cau a l'entrada, llàstima !!!. Però el lliga tot perfectament. Jo el faig de segon, perquè ell insisteix de que és molt guapo. L'encadeno ,si es pot dir així, i flipo de lo guapo i continuo que és quin viote !!!. L'altre 6c, el patrik diu que és durísim, moviments molt durs i excursions entre químic i químic el fot a vista. Quina canya. El nano s'hi possa de segon i pateix molt; passos atlètics i llargs però disfruta...Quina altre jornada. Estem els tres súper motivats !!!!

Ara ens queden tres horetes de cotxe i tornem a la duressa Andorrana. Com em va dir el Bernat, el disabte, quina diferència d'ambient el de Siurana que el d'Andorra oi papa? Si noi l'autenticitat i el fanatisme, no és compra es porta a la sang !!!!

dijous, 1 de març del 2007

Hi va haver una vegada una bacteria okupa a la prostata i als ous

Segons, minuts, hores, dies, temps...
Si gent, aquesta és la sensació que he tingut jo des del dia del meu darrer post. Que el temps se m'havia parat i que els dies no passavem ni de broma. És que amics vaig pillar una bacteria que es va fer forta i es va dedicar a passajar-se per tot el meu aparell reproductor i pixaner fins a trovar-se còmoda a un lloc tant masculí, únic i quasi imprescindible com la prostata i no ha parat fins que no me l'ha deixat com una pu.. carxofa.

Però NOIES tranquiles que encara funciona a tranques i barranques però funciono.

Bacteries a banda, aquest passat cap de setmana (24 i 25 de febrer) per recuperar-me i tornar a pillar el tacte amb la roca vàrem fer un estatge, amb el Patrik i el nano Bernat a la fantàstica zona de Prades/Montsant cada dia estic més i més enamorat d'aquestes boniques contrades. La cosa va ser que el disabte estavem tibant al sector del Dard a Arbolí. Començo jo amb un cinquè sub (com estic!!!!), segueixo per un 6a+...vaig enbalat i a la que comencen les difcultats 6b/6b+ decideixo fer el "cobarde" i anar de segon que la cosa no esta per bromes i tinc els braços més tiesos que toa la coza... El Patrick es fot a vista un 6c+ amb uns passos d'entrda súper atlètics per acavar en una fina sortida de nyapes...Cullons jo de segon caic a la sortida. Definitivament estic fatal i els meus testicles es començen a queixar-se (per orgull o per la bacteria ?????). El Bernat que va llançat vol fer-lo a vista i pobra pateix molt passos atlètics i llargs i a la tercera xapa decideix baixar amb la cua entre les cames. Au ara toca fer terapia infantil i pa lante. Bon dia de Trepe.
A al nito o rematem al Climbing Planet de Cornudella. Quin ambient entre una boira baixa carregada de bons aromes, fem un soparet tot mirant videos del Huber i de uns majares bloqueros. El Bernat està alucinant i el Patrick i jo tambè, però afectats per les feromones femenines que deixen anar algunes trepadores...la meva bacteria hem recorda que ja no tinc 20 anys i a les deu pa el sobre a passar la nit del lloro quin xivarri!!!! El local genial però el refu... fatal gens recomenable si voleu descansar.

Despres de tota la nit divagant si anar a escalar al racó de missa, al falcó, a la Mussara...Tot prenent unes madalenes i un te per esmorçar, decidim fer-nos els masters i cap a Siurana al sector del Grau de massets de baix. Quins viotes tant bonics...jo segueixo amb la tonica de quan es complica i els meus pobres ous i la seva bacteria okupa em diuen xavalin que això fot mal...em dedico a fer de segon i a arrosegar-me per un fantàstic 6c que el Patrik es curra a vista el Bernat fa sense caure de segon i jo foto el que puc fins que plou i marxem...

Osti tu quina tornada a l'activitat. Merci companys!!!!!

I aquest cap de setmana a tornar-hi

divendres, 5 de gener del 2007

TORNAR-HI...


La vida ès la vida. I la llei de la vida compleix amb els seus propòsits. En fi cada dia surt el sol i s'ha de seguir endavant.
Al igual que cada dia surt el sol cada mes hi ha lluna plena, i gent! quin plaer el d'ahir a la nit. Orgasme llunàtic sens cap dubte !!!!!
Aquí l'història.
Ja fa alguns dies que per ventilar-me el cap surto per les nits amb els esquis i les pells i faig una pujadeta al pic del Cubil a l'estació de Pal. Sempre, sempre és màgic fer això per les nits.
Però ahir vaig quedar amb el meu colegue www.ironman-miki.blogspot.com a les 17.30h a La Massana a les 17.50 arranco el cotxe per marxar SOL quin plantón quan de sobte em piquen al vidre del carriqui i és ELL. "tio el cotxe m'ha deixat tirat". Tranqui home t'espero...Fet i fotut a les 18.30 ja tenim els esquis als peus. Per l'estació i roden totes les màquines, retracs, trolls...i segur que entre ells hi ha el tio bronques que sempre et persegueix com cada nit (una emoció més). Però OHHH!!!!! la Divina Providència fa que vist i no vist no queda ni una màquina ¿....? Començem a pujar sùper tranquis jo darrerament no vull passar de 155 pulsacions (i ho faig). Quan ja portem un bon tros i estem força amunt sembla que alguna mà Divina ens il·lumina amb un far pel nostre darrera. "Miki tanca el frontal" i quedem il·luminats per aquella llum dolça que tant sols la produeix la lluna plena. Senyors quin espectacle...Comença el joc de la seducció (amb la lluna eh?). Arribem al Cubil impresionats i molt relaxats com quan saps que una gran cosa et passarà.Forà pells fixacions clavades i avall UUUUUUAAAAAAAAAUUUUUUUUUU!!!!!!!! Acollonant quina baixada es el més semblant al que pot ser un orgasmic llunàtic. Que dir !!!! Que per la meva boca tant sols i sortien crits, crits que no paraven, sortien del meu ser interior, crits primitius, crits d'instins reprimits durant molts dies, crits d'alegria que intentva la meva ment parar-los però que no hi havi res a fer, crits,crits, crits....Quin plaer !!!!
Ja ho veieu amb ben poc sóc terriblement feliç; un col·legue, uns esquis als peus i una fantàstica lluna plena.
Ahir vaig toca la llibertat absoluta.
Gràcies lluna !!!!!
I per fer-ho més gran al arrivar al cotxe vàren tornar les màquines a les pistes...MÀGIA ???
Nois/es ara uns dies sense blog marxor deu dies a tibar fort pel Llevant espanyol...
Em sento VIU !!!!!!!!!!!!