ESCALAR A PERLES, BODA I ESCALAR A TRES PONTS

Gent, ha estat un cap de setmana complert, si contem el divendres a la tarda com a cap de setmana.

El divendres no pintava massa be, allò típic de núvols i clarianes i algun ruxat. Però havia quedat amb la Mercè i aquest cop decidim anar cap a Perles. Jo tenia ganes de provar un 6c llarg (30 metres) que és diu Tos de gos, execelent línia. Primer escalfem al costat de l'agulla de l'Alba, vies faciletes i recomanables per novells/es. Al final la Mercè es decideix i fa de primera !!!. Fem un 6b Torrent de Bres, es estrany costa de possar-s'hi be. Un cop escalfat em posso al 6c, és una via molt guapa que me la faig a vista (em costa força, haig de desfer algun pas). I a l'últim xapatje pateixo, però me la trec. Guais. Acavem la tarda escalant altres vies...Ha estat una bona tarda.

El disabte tocava casament a Lleida. Fixeu-vos, es casava una noia de les comarques tarragonines amb un noi suec i que els dos viuen a Londres... i es casen a Lleida !!!. Estrany oi ?. La veritat esque hi ha via gent 21 nacionalitats diferents. Visca la multicultaritat, sueques, daneses, anglesses, catalanes, be una munió (quina paraula eh?) de noies i nois d'arreu. Jo com que soc tallat de mena tant sols arrivar ja em vaig fotre un parell de Martinis i anar fent tu...S'ha de reconèixer que m'ho vaig passar molt be. Al final del sopar i quan ja destilava alcohol va començar el ball: ABBA, Bonym (o com es diguin) i tot el que sonava...

Diumenge tres ponts amb el Xavi i el Patrick. La veritat es que les primeres vies em van costar i força. Però li vaig fotre quatre pegues a un 7a que es diu Xorrera. Està clar de que es tracta, d'una xurrera, una via molt física (que a mi em costen). Cada cop vaig caure més amunt i a l'últim pegue vaig caure a dalt de tot (ràbia), però ja la tinc molt a punt. El Patrick va encadanar al tercer pegue Acrobata (36 metres de via) 7b+/c. Està fet una màquina.

Au, avui a currar i demà a tibar-li amb la Santa.

Salut !!!!!

GÜENAS !!!!!!

Ep gent...

Ahir vaig tornar a sortir a rodar; mateix ritme que l'altre dia i diferents sensacions. El cert és, però, que tenia la sensació que anava un pel més ràpid i sobretot amb moltes més bones sensacions. Fins i tot vaig allargar la sortida i vaig fer uns 12 kilometrillos. Ja està be. Ara bè al tornar cap a casa tenia la musculatura agarrotada a tope (no me siento las piernas, quin clàsic). Sensació estranya...peru es lu ke hi ha. Content per les sensacions i sobretot per el cardio i la respiració. Correctísim. Haig de reconèixer que queda mooooolt lluny aquells ritmes de rodar a quatre el km. Ara no és el cas ara tant sols toca fer milles per agafr el "fondu" necessàri per complir els somnis.

Be family, el cert és que no tinc molt que dir-vos. Em vindria de gust fer-vos un discurset d'aquets alternatius sobre el consumisme, l'habitatge la nostra societat neoliberal...Però com va dir aquell "ara no toca".

Avui a tibar-li, demà acta folklòrik, diumenge a tibar-li i anar fent

Salut gent

BON DIA AMICS

Avui no tenia massa cosa que explicar-vos, la veritat, però ara fa un momentet he entrat al blog del meu amic miki (podeu veure el link al costat) i m'ha tocat la moral el que li ha passat. Més endavant us ho explico.

Ahir era dimarts això vol dir roco i darrerament roco vol dir sèries i més sèries, encara diria més vol dir fer sèries... Primer de continuitat amb pressa grosa cinc minuts seguits i tres de repòs. Parada de dee minuts i resistència amb pressa petita tres minuts (60 passos) i cinc minuts de repòs....aixì fins la muerte !!!! Acavo amb un mal de braços important...Que hi farem és el que toca.

Ja fa uns quants dies (desde divendres pasat) que no toco roca i sincerament que en tinc moltes ganes; Mono a saku però com diuen al magrib "las prisas matan, amigo". Paciència i més paciència. Mireu a vegades a la vida s'ha de saver estar a lloc i situar-te al teu lloc. Quan tens un fill aprens que moltes vegades et toca fer de pare; és a dir poc o molt et toca sacrificar-te i no sempre pots fer el que et dona la gana, això està clarísim. Però amb els anys, quan et fas gran, te n'adones que a vegades tambè has de fer de fill. És a dir estar pel pare o la mare, i ara és un d'aquets moments que toca fer de fill i sencillament està per la mare (jo ja m'entenc...).

I el que us explicava al principi. El bo del Miki fa ironman's de fet és finishers, per treures el barret, un apasionat de la vida, de l'esport i de la filosofia de viure i deixa viure. Doncs be, ara resulta que l'ex futbolista del Barka, Luis Enrique , es dedica a fer Ironmas (be ara està entrenant) i el tio ha fet un mega video digne de la factoria de Bolliwod (o com s'escrigui) i el ven i allò típic con lo que saca pa una ONG. El pajaru en qüestió (que és mereig tot el respecte tampoc cal liar-se) te toooooooot el temps del mon i tambè part de toooooota la pasta del mon. Tan és així que quan aquí fa fred és llarga a entrenar a Australia (tot correcte, cap problem). Però perquè tothom és treu el barret i tothom en parla d'aquest paio hiper mediàtic, la premsa, mitjans especiatlitzats...fins i tot els mateixos esportistes amateurs!!! sembla que tinguin orgasmes siderals quan estàn al seu costat...per què?. Tenin en compte que te marques discretes de mitja marató i marató?. Sembla que la gent s'oblidi que els veritables herois són els que es treuen hores, per entrenar, d'hon no entenen, perdre hores de son, d'estar amb els col·legues, amb les parelles... Qui fa que una marathó sigui important, el Gebresalassi que cobra 5o kilos per corre i 5o més per guanyar-la (de les antigues pessetes) o els 10.000 que van al seu darrera i pagen 60 eurinyos per corre-la. Qui és qui la fa popular ?. Toquem de peus a terra...Doncs al bo del Miki per insunuar això es veu que a un foro, ple de majares i lokus, l'han fotut a parir. Gent viure per veure. Ja ho deia el Loquillo "el himno nacional nunca me hizo levantar". Per entendren's que bo que és, no seguir el ramat. Un cop més felicititats Miki.

Per cet nois m'ha entrat un troyano a l'ordinador que es diu SPYLOCKED que és molt bestia i desvia l'informació ves a saver hon. M'han de refer el disc dur. Al lloro penya que entra troyanos i fidels seguidors del ramat estem apanyats

Salut gent

MAL DE DITS I MAL A LES MANS

Gent, se m'acumula la feina. Tinc coses a dir-vos i no se per hon començar?????.

Anem a pams.

Divendres a la tarda vaig quedar amb una amiga meva per anar a tibar. Vàrem decidir anar al sector de la Paret de l'Obaga negre, nou sector equip per gent de la Seu d'Urgell. Bona feina i ben feta la que han fet. Vies de fins a 33 metres i molt guapes. Un pany de paret d'una roca execelent.

Podriem dir que vàrem estar acompanyats per un concert de trons, i amb algun llamp despistat, que al final fotia por. Quatre gotetes per tocar la pebrotera i prou, encara rai.

La tarda podriem dir que va ser fer força profitossa (quin vocabulari que m'està sortint avui) amb tres hores vem fer cinc vies i totes a vista. 6a, 6b, 6c, 6c+ (guapísim) i 6b per relaxar. Va ser una bona tarda tibantossa. Vàrem fer totes les vies de 30 a 33 metres, bons llargs. El 6c+ te una seqüència de moviments, de placa i pressa petita molt xulos i disfrutons. Les vies estàn ben asegurades amb alguns "alejes" per donar-nos una mica de vidilla. Que tambè està be. La meva companya d'escalada (que per raons personals obviarè el seu nom). Va escalar de segona quatre de les cinc vies i tot s'ha de dir que feia mesos que no escalava i ho va fer de conya.

No patiu que la meva Santa, que cada dia o es més, n'està al corrent, malpensats !!!!!!.

Be i ara us explicarè el motiu del títol del post d'avui; Dissabte 12,15 de la matinada, les mans i els dit em fan tant mal com si haguès acavat de fer una via de 500 metres. Em bullen i les tinc vermelles i inflades...de què ? Doncs sense cap mena de dubte del millor concert que he vist a la meva vida. ROGER WATERS in action. Si, si en majúscules. Va ser genial, increïble, suprem, addhuc (com diu el Presi.).

La cosa prometia i ell i tots els seus MÚSICS i VOCALISTES no vàren fallar per no parlar-vos dels efectes especials, la psicodelia i l'execelent so. Quin joig i quina joia (carai com estic avui) poder viure en directe una de les icones de la música psicodelica, sinfònica i underground de la nostra història contemporania i tot gràcies aquí?....Efectivament de la meva Santa que em va regalar unes entrades genials.

Palau Sant Jordi a reventar 18.000 ànimes entregades i entusiastes corejant i cantant The Wall, The Animals, The dark side of the moon, Wish you hare...Be un repertori de Pink Floid per possar-te la pell de gallina tres horetes de concert. Enveja ???? Ho sento és el que hi ha. Concert dividit en dues parts. Va començar amb un tros de el mur, seguit de wish you hare, the Animals i un petit repertori seu, tot amb imatges dels Pink Floyd originals: Sid Barret i companyia. Missatges durs contra Bush i l'imperialisme del terror...ACULLONANT i la segona part l'extàssis. The dark side of the moon íntegra quina passada !!!! per molt que expliqui no es creïble. Tot el Palau dret entegat cantant i FLIPANT. Visos...THE WALL...la repera amb imatges del mur de Palestina i crític molt crític. Modest, molt modest, retirant-se de l'escenari quan entraven solos de guitarra, saxo, veus o el que fos.

Quina nit !!!!! Moltes gràcies Ester. Quedarà a la meva memòria per sempre més.

I per acavar dir-li al anònim de l'altre dia que em deia que el que tocava era al seu fill...doncs si, però toca els sintetitzadors je,je,je...

Au salut i a tibar amb o sense els Floyds, Pink Folyd not dead !!!!!