BERNAT, BERNI, NANU

Avui, és el seu dia li dedico aquest post.
Aquest es el “ nanu” Bernat i avui fa 13 anyets ell diu “em faig gran papa”...bufa nanu !!!.
Exactament va néixer a les 15h 05 (segurísim jo hi era) .... Van passant els anys i aquell peque s’està fent gran. Be menys paternalismes que no és el cas. Li vàrem posar el nom de Bernat en memòria d’un company i bon amic, escalador, alpinista, amant de la muntanya...que fa 13 anys que es va matar realitzant un rescat amb helicòpter, al Cadí. Et recordo Nardo !!!!

Doncs res el Bernat “Berni” pels seus amics escolars és un autèntic “loku” de l’escalada en general, però sobretot de l’esportiva. Però una cosa que el fa ser gran és que és un apassionat de la muntanya. Tant et pot anar a caminar, com a fer esquí de fons, una canal amb piolos o senzillament una altre passió seva; fer esqui freestyle; és un boig de la neu!!!!.
Be tampoc vull aquí fer-me el xulo de nanu. És molt normal i corrent. Estudia a tranques i barranques, però aprova. Te tretze anyets això vol dir que està empanat a estones. Li encanta escoltar Red hot, U2, Nirvana, Pink Floyd (perquè serà ?). Els seus ídols son l’Edu Marin, l’Àlex Hubber, el Yuji Hirayama, Dave Graham, Cris Sharma... i qualsevol tio/a que ell veu que fa més de 8a ... i li agrada veure la gent com escala.
Res un xavalet com un altre.
Actualment competeix a la copa catalana de bloc i de corda. O fa per la FAM (federació Andorrana de muntanyisme) i va primer en la seva categoria i el dissabte passat va guanyar el campionat de Catalunya de bloc de la seva edat. No li van donar la copa perquè no es federat català. Algú va dir que allò era injust, que teníem de reclamar (algú gran) i ell li respon: “és igual, tant sols és una copa”... Ets molt gran tiu !!!!.
En roca està fent 6c i alguns 7a’s fàcils i està motivadísim. De moment encara li passo jo les cintes però ser que és per poc temps.
Ahir per celebrar el seu aniversari vàrem anar a Tres ponts. Territori Lolo. Va flipar hi havia força penya als 8a’s. Allà tot es diferent. El lloc, la gent, el grau, les vies la distància de les vies i de les assegurances. Però no te por i es va fer 6a/a+, 6b i 6b+. Per ser el primer dia està súper be. Motivadíssim i ja te ganes de tornar-hi. I per acabar la feina una pizzeta a l’Angelo amb la Mercè, l’Ari i jo. La Santa estava enfeinada.

Be gent, volia fer una cosa més simpàtica, però es el meu fill i que voleu que us digui...diuen que em cau la baba quan el veig escalar... Per això sóc el seu pare oi?
Salut i atibar-li

Aquí us deixo de fotos una sèrie d'ahir de tres ponts 6b+

LA SPORTIVA

Ahir tocava caminar...Falta molt menys d’un meset per fotre el camp als Alps i tinc l’he efecte que el meu fons fot pena. He tibat molt, però he deixat de banda el fons. Ara corre, corre a fer-ne. De fet he planejat uns dies per fer desnivell: Ahir suau, dijous suau, dilluns i dimarts que venen més durs i dijous mitjà....

El tema és però que la meva SANTA i mai mes ben dit és com una rateta (dineret, dineret...) i de sobte patrum va i em regalar el 90 % de les botes que m’he pillat per fer el que volem fer als Alps aquests dies i els propers anys...Bufa fins i tot me fa cosa !!!!

Be ahir vaig fer canvi de parella, la Marta, seria amb qui faríem una agradable caminada pel Madriu. Si, si aquella vall que l’Unesco la va declarar patrimoni de l’humanitat i que el Govern d’Andorra hores d’ara encara no ha fotut res. Perdó si que ha fet; el pena i el ridícul, com sempre.
Els dos no teníem massa temps, obligacions paternals. Vàrem pujar un bon trosset pel camí que puja a Perafita (600 metres de desnivell). El camí està guapísim, verd, tope d’aigua i cavalls a banda i banda amb els poltres i algun que altre masclot marcant territori....és la petita avantatge que tenim de viure a Andorra. Us deixo unes fotilllos ...

Avui toca tibar-li a tres ponts. Per primer cop el nanu Bernat baixarà a fotre-li gasto. Està molt espitòs. Li estan sortint 7a’s. Però el tio és conscient que tres ponts és territori LOLO. També baixen la Mercè i l’Ari. Segur que serà una bona tarda.....

Be penya un dia us faré un post del nanu Bernat...s’ho mereix. Fa un anyet feia el seu primer 6a de primer i ja està al 7a i aquest cap de setmana s’ha proclamat campió de Catalunya d’escalada en bloc en categoria infantil. Suposo que em doneu aquest petita llicència, no? Salut i avui potser un gran dia. Tot depèn de nosaltres !!!!!

Les fotos van dedicades als que han de corre per la Ciutadella, la Diagonal, per Collserola o el bosc de Can Deu, als parcs de tantes i tantes ciutats...nois u sento !!!!! ;-)

JOAN FREIXENET

He dormit poc, poquísim...he estat neguitós tota la nit. Que si el mal de peus, que si passarem més calor que Jesús i la seva primera marató dels Sables. O potser era el coco que em recordava que tornaria a fer algun llarg de 40 metres amb 10 cintes, fen dansar els peus per unes plaques d’una finura i d’una bellesa extrema, fent que els tendons dels dits es tensin cada cop que agafin una regletilla típica de Terradets...És que gent tornàvem a Terradets a les Bagasses a fer la mítica Joan Freixenet. Gran via !!!! no ni ha dubte. Oberta entre d’altres pel Miquel Àngel Casals l’any 1982. Qui dels veterans no el recorda, al Miquel Àngel ?. Sempre et deien que era millor coneixe’l i que ell també et saves qui erets. No entraré en la seva vida privada. Però gent tindríem de recordar-lo més sovint quan és parla d’escalar a Terradets. Un crak. Trist, molt trist com se’n va anar a escalar a un altre mon i trist molt més trist com la revista Desnivel tant sols el recordava de la forma i manera que es va morir. És que potser cap redactor d’aquesta revista mai ha escalat una línia oberta per ell ? O es que senzillament no tenen el valor suficient per fer-ho i així no poden reconeixe’l com a un escalador excepcional que era. Salut !!!!
Al tema. A dos quarts de set del matí puntual com un clau la Mercè passa per casa a buscar-me. Avui condueix ella, jo segueixo amb el meu atac de vertigen...
Son les 8,45 i el tio de la mel ja està muntant la seva paradeta al pàrquing de les Bagasses. Fot vent i el cel està mig tapat. Tinc com fred, tremolo ai, ai el vèrtic...però a lo millor és que estic acollonit ???? Res a les 9h i 5 minuts ja estic encordat; cop de mans amb la Mercè, Inshallà... Amunt. Temperatura ideal. El primer llarg com sempre, malgrat és V costa de possart-hi. Mentre puja la Mercè em miro i remiro el següent llarg que ja es el 6b. Es veu una placa fineta i llarga. Que guais!!!!.
Aquest segon llarg és tremendo, mantingut obligat i molt finet. Molta adherència de peus i amb uns passets guapísim. No el trobo tant expo com el de l’Engendro. Però si que molt vertical. Arribo a la reunió petadot. La Mercè el disfruta i l’escala molt be. Un llarg mig comú amb l’Smoking de V grau. Ara toquen dos llargs de 6a+ molt entretinguts, verticals i llargs. El segon en un pas d’adherència a l’entra a la erre em, patina un peu i em penjo. Que cullons és lo mínim no?. El següent llarg de 6a es senzillament brutal, brutal i més brutal. Una disfrutada increïble. Els dos estem cansadots. Li proposo a la Mercè que es faci els últims quinze metres de IV/V grau fins a la feixa i molt gentilment declina l’invitació (desagraïda...). Quatre hores més tard del pàrquing som a la falsa feixa. Que guais. Estem contents hem fet una mítica via. La Mercè em diu: feia segles que no escalava per aquí i en poc temps dues vies... si noia. Tranquis que ens en queden moltes de guapes per fer.
La Freixenet és una gran via !!!!

Per cert gens de calor i molt poc mal de peus i olè !!!!!
Per cert Mercè, a la propera algun llarg de V grau segur que el pots fer tranquilament, animat.
Salut gent !!!!
Els meus apunts de la via:
L1 25 metres. És fàcil tant sol te un passet.
L2 35 metres. És un llarg excepcional de 35 metres que es fa amb 10 cintes. Tècnic i d’adherència.
L3 35 metres. Compartit amb l’Smoking. ATENCIÓ !!!!!. cintes llargues si no voleu tenir un “roce” molt fort. Sobretot llarga a sota el “sostret” que et retorna a la Freixenet.
L4 40 metres d’un 6a+ tècnic i sùper atractiu i vertical. Atenció no xapeu cap punt vell. La tirada és fa amb 10 cintes si xapeu els vells us en fan falta 13.
L5 30 metres. 6a+ amb sortida de la erre física però es fa be. All final del llarg és tècinc finet i vertical.
L6 40 metres. A per disfrutar. Sortida de l’erre entretinguda i la resta una disfrutada. Crec que de la meitat del llarg fins dalt deu ser V/V+

L7 15 metres de tràmit de IV grau fins la falsa feixa

EVEREST VERSUS EVEREST

NO me n'he pogut estar i tinc que ensanyar-vos una bona noticia...

Els que em coneixeu ja saveu que aquestes son les cosese que m'agraden. Molta gent s'ho tindria de llegir. Lògicament això es pot traslladar a qualsevol esport.

Vingan a gaudir-ne. Ja em direu que en penseu. Venga haviam si la gent es mulla que ser que entra gent...El big brother us vigila !!!!

Article tret de http:// www. barrabes .com

Anker y Houlding alcanzaron ayer la cima del Everest con los medios y equipo de Mallory e Irvine

Viernes, 15 de junio de 2007Esperaron a tener para ellos solos la montaña, por lo que es la cima más tardía jamás conseguida en el premonzón. Rodaban una película de época, con los medios de 1.924, por lo que forzaron en libre el segundo escalón, V+, y quitaron la escalera. Desgraciadamente, se volverá a poner. Ello permitirá que el ridículo circo del Everest continue la temporada que viene llenando los programas de zapping. ¿Y si se quitara esa chatarra a 8.600 metros de altura, devolviendo la cima de la tierra al mundo del alpinismo?

En la Editorial del número de Mayo-Junio de nuestros Cuadernos Técnicos, incluíamos el siguiente párrafo:“¿Y si se quitara la escalera que salva el segundo escalón del Everest? Fue colocada en la primera ascensión. Eso quiere decir que todos los que han subido por la vía normal de la Norte, han salvado esta pared de 50 metros por ella. Excepto, que sepamos, Óscar Cadiach, que dijo que podía ser un V+ si se escala en libre. Y quizás, Mallory e Irvine. Tendría narices que los dos únicos expedicionarios que hayan superado ese escalón en libre, fueran los dos primeros ¿Qué ocurriría con todas las expediciones comerciales, que prácticamente suben a los clientes a cima, si se encontraran con una pared de V+ por encima de 8.600 metros de altura? Tanto hablar del oxígeno, que no deja de ser algo personal de cada uno, y la esencia de la montaña está rota por la chatarra a mayor altura del planeta, por encima de la altura del K2.Desde luego, se acabaría con el circo del Everest. Muy poquitos conseguirían la cima. Recuperaría su prestigio. Y a los demás, nos devolverían un sueño de nuestra infancia.”

La escalera que salva la parte más difícil del segundo escalón

Aunque la Editorial hablaba de espeleología, incluíamos unos comentarios acerca de la banalización alpinística a la que ha llegado este monte. De hecho, ha dejado de interesar en el mundo de la montaña, debido al circo de las expediciones comerciales:“No nos hemos puesto de acuerdo. No ha habido una norma común. Pero navegando por las principales webs de montaña de España y del resto del mundo –excepto las dedicadas específicamente a expediciones-, se puede ver que este año nadie está hablando del Everest. Se ha degradado como reto alpinístico, ha perdido su prestigio dentro del mundo de la montaña. Todas las noticias vienen de la prensa generalista y de los telediarios. Y además, noticias de zapping: mister Frost, intentando subirlo en gayumbos; otro que llamo a la suegra con el móvil desde la cima; el de mayor edad, la más joven criatura, un reality grabado en directo, 5 ciudadanos árabes que era la primera vez que ascendían una montaña. Incluso pudimos leer que el masificado Campo Base empieza a tener sus negocios: una panadería y un negocio de masajes. Desconocemos los detalles acerca de la exacta orientación de éste último, no nos escribáis preguntando.”

Por medio de la web http://www.mounteverest.net/, descubrimos que, al parecer, un suizo llamado Theo Fritsche también forzó el segundo escalón en libre, sin ayuda de la escalera (que es la chatarra más alta del planeta), y también consideró que rondaría el V+.También descubrimos que ahora, la escalera ha sido retirada, aunque mucho nos tememos que será colocada otra vez en su sitio en breve, quizás ya lo esté. El motivo es la grabación de una película de época, protagonizada por dos grandes alpinistas (que no ochomilistas): Conrad Anker y Leo Houlding, que quieren reconstruir la expedición de Mallory e Irvine. Nada que aquí no hayamos visto antes, ya Al Filo de lo Imposible lo hizo en el año 2.000, con Cadiach en el papel de Mallory, y Alberto Ceraín en el de Irvine.


El caso de Conrad Anker merece una pequeña explicación. Es uno de los mejores alpinistas del mundo. Compañero inseparable de Alex Lowe y Mark Twight, gran bigwallero, amante del estilo alpino en sus expediciones, ha abierto grandes tapias en Groenlandia, Antártida, y tiene varias rutas abiertas por él, -que nadie ha podido repetir- en Yosemite. Pero su suerte cambio cuando le convencieron para ir al Everest en 1999, en una expedición que buscaba a Mallory, para ver si su cámara de fotos permitía saber si habían hecho cima o no. Y tuvo la mala o buena fortuna de encontrar el cadáver de Mallory (sin su cámara). Joe Simpson le llamó “profanador de tumbas”, y este hecho le ha perseguido, eclipsando toda su carrera. Reconoce que fue un acontecimiento que le superó, tanto a él como al resto de la expedición, y acabó siendo pasto de decenas de libros y escándalos morbosos en la prensa amarilla británica, de voraces fauces, siempre presta con el colmillo afilado.Ahora ha vuelto para rodar esta película sobre Mallory, como si de un exorcismo se tratara, para que desaparezca el estigma que recibió hace ya 8 años en el mismo Everest.

Como hizo Al Filo, para esta película se ha empleado el mismo equipo que en la época: ropa, botas, incluso los mismos equipos de oxígeno. Y decidieron que, para que todo fuera perfecto, deberían ascender el segundo escalón con los mismos medios que Mallory e Irvine tendrían que haber utilizado, lo cual no incluye la escalera colocada por los primeros en ascender por la Norte, los chinos, en 1.960. También necesitaban la montaña para ellos solos, así que han esperado a que las masas se fueran, por lo que han conseguido la cima más tardía nunca conseguida en el premonzón, el 14 de Junio.Ayer, un grupo de sherpas quitó la escalera. Anker y Houlding ascendieron el escalón, y alcanzaron la cima. Consideran que Mallory e Irvine pudieron hacerlo también, así que suponemos que su película incluirá la cima de ambos, y su posterior muerte en el descenso. Recordemos que Mallory e Irvine fueron vistos por última vez justo debajo del segundo escalón, a casi 8.600 metros de altura. Desde entonces, existe la polémica acerca de si alcanzaron o no la cima del Everest, en la temprana fecha de 1.924.
También suponemos que el mismo grupo de sherpas que quitó la escalera, la colocó posteriormente. O si no, se hará a su debido tiempo, antes de que lleguen los clientes. Demasiado negocio llevando a cientos de personas -con mínima experiencia en montaña, y nula en altura- a la cumbre cada año. Muchos millones de euros como para matar la gallina de los huevos de oro.Pero, ¡qué bonito sería poder recuperar el Everest para el mundo del alpinismo, y robárselo a los programas de zapping, y a la sección de curiosidades y frikies de la prensa generalista!