EEÉ MU TRISTE DE PEDIR PERO MAAA LO EEÉ DE ROBAR

Avui aquest post està patrocinat per Carving esports de la Cortinada (Ordino-Principat d’Andorra).

Han estat tres dies ben variats. El dissabte i diumenge platjeta, que per cert ho vaig aprofitar per quedar amb l’Ironman Miki, per rodar una horeta per la vora del mar. Vàrem anar tranquils, xino-xano, sobre 140 pulsacions com a molt i anar fent anar la llengua, que si tal que si qual, que si m’agradaria fer aquesta cursa, que si a mi l’altre....que si tinc ganes de neu
He fet platjeta he agafat una mica de ”bronço” i e compartit algunes hores de la meva vida amb un munt de gent desconeguda. Tots junts allà a la pila del greix. L’ iaia, la parella joveneta que es foten el filet, les “jaques” paques amb tanguilles marcant cel·lulitis, el quillaco escoltant el Luís Miquel a tota castanya. Ja sabeu... la platja a l’Agost, és el lloc ideal per relaxar-se...però va ser collunut.
El dilluns voliem fer unes vietes de sis llargs a Roca Narieda amb l’Albert Babot (a) el confessor i el Xavi Pastor (XP) (a) el destructor. Però els genials, Mauri, Molina i demés putelada dels predictors del temps ens deien plujes increïbles al Pirineu. Vàrem decidir fer un canvi de plans i fer esportiva a Coll de Nargó.
Fot un batec de sol i una calor que ningú diria lo dels xàfecs. Anem al sector del dipòsit i fem un 6a+ per escalfar (i quedem ben escalfats). Tot just busquem una nova via i fot un ruixat que ens fa corre fins el cotxe. Para de ploure i surt el sol i un altre cop calor. Me cago en el Mauri !!! Canviem i anem a Coll Piquer (I). Volem fer un remember de vies dels anys 80. Ambient de parapent 6b+ (reequipada) una excel·lent línia, llarga i mantinguda amb una placa final que tira més enrera del que sembla. I llastretes estretes 6b, una via que m’agrada força, és dura d’entrada però molt xula de moviments. Quan volem fer-ne un altre, comença un recital de llamps i trons i ens refugiem al bar Tahussa davant d’un plat de macarrons i unes cervessetes. Deixem passar l’estona i per tercer cop en el dia renegem del Mauri. Per tercer cop en el dia canviem de sector, Ara decidim anar a Perles, al roc del Betriu.
Mai en la meva vida el trajecte Coll de Nargó - Perles m’havia cundit tant. Un viatget relaxat, amb calma, gaudint de l’entorn i de la relaxació crerebral (XP DIXI) que els tres compartíem. Que agradable !!!!. Arribar a peu de via ja va ser una altre història. Calor i més calor. Però un cop a lloc o aprofitem. Fem Or Blanc 7a. Un pegue a Mitjana un altre 7a, que no surt i per acabar fem un 6c Performance .

AB asegurat per XP al sector del dipòsit a Coll de Nargó

XP a Llastretes estretes a Coll Piquer. Coll de Nargó

Kantugansu a ambient de parapent. Coll piquer (I). Coll de Nargó

Ara si que el temps està més complicat. Però...em falten dues cintes. Ningú marxa fins que no surtin...Quin fart de buscar-les, fins i tot “el confessor” torna a una erre per mirar si ens les hem deixat....però no surten. Qui les te ? E mu triste de pedir pero e mas triste de robar!!!!. Tranquils que amb aquesta pau espiritual i mental que portem avui, no passa res companys....
Quins dies!!!! I ahir compartir tot el dia amb el AB i el XP va ser genial.
Gràcies companys.
Gràcies Santa !!!.
I avui a tornar-hi, encara que ara si que plou a sac.

Sol i calor a Perles

DESTIL·LANT

Efectivament destil·lant és el que estic fent ara mateix quina nit !!!!.

Lo primer és lo primer: Ahir a la tarda cap a Tres ponts a tibar-li amb el Patrick. A mi, la veritat és que a Tres Ponts tot se m’escapa una miqueta. I és que també em fot com mandra posar-me a vies que ser que li tindré de fotre uns quants pegues per encadenar-les, però a partir de la setmana que be m’hi posaré sense falta. El Patrick s’està barallant amb un 7c+ rebaixat a 7c i jo ahir vaig anar a rodar: un 6b, un 6b+ i un parell de 6c’s i em varen deixar ben satisfet, la veritat. No em cal molta cosa més....
Ahir hi havia nivell Chris Sharma, Daila Ojeda, Patrick Perrise, Isidre Escorihuela i uns quants més...Realment lo del Sharma és per veure-ho el tio va per la paret com nosaltres caminant. És va fer un 7a+ (35 metres) per escalfar que a l’ arribar a la erre va i el tio el desgrimpa !!!!. Flipant....

Amb tot això vaig arribar a Andorra afamat i ahir justament havíem quedat amb el Carlos (company fotògraf) a l’Abadia, un veritable centre de peregrinació cervessero...Ep turistes aquí heu d’anar no a Caldea, per fer una cervesseta. Arribo primer, com sempre, i com que ser que amb una birreta et donen per picar li foto gasto una Hoegaarden (de botella sobretot) i au aquí comença la debacle...Que si una altre, que si una altre... I quan la mestressa del local et be i et saluda afectuosament i et dona dos petons...ep mal “asuntu” vol dir que ja portes un “gasto” considerable i que tu ni t’has enterat. Un cafetò, un xupito, dos xupitos, tres xupitos fins i tot quatre xupitos...Venga Carlos que t’estimo molt (típic comentari de persona etílica) matemo amb un cinquè xupito...Ara m’estic cagant en els xupitos. Els de l’Abadia son bona gent i nosaltres bons clients i els xupitos corren a càrrec de la casa. Deu meu com ho faig per tornar a casa ¿...?...Be d’alguna manera o altre i devia arribar ja que hi he dormit...
Be gent ja ho veieu tanta preparació per l’hivern i tant tibar per que ahir anés tot a rodar; cervesses, xupitos, nachos, braves, fregits... Però que carai si no ha hon està l’alliberació de l’esperit?.

Xapo fins dimarts oe, oe, oe. També toca fer vida de parella. Marxo amb la Santa (cada dia més ) a fer platja i a corre pel nivell marí.
Salut !!!!!!

ANAR AFINANT

Ahir vaig seguir la posta apunt per a l’hivern, anar fent manxa i agafant força a les cames.

Feia dies que tenia la bici abandonada i tirada en un racó a casa i finalment vaig decidir portar-la a que li fotessin un “vistazu”. Conec un mecànic excepcional “el suso” un ex neo profesional d’això dels pedals.... Me l’ha deixat clavadeta. Li he canviat les gomes per un slicks i ara tinc un híbirid de bici de muntanya amb bici de carretera un tunning. Una barreja de flaca i burra...El resultat no està mal.
La idea d’anar amb slicks és la de poder fer un volum més bo per poder més endavant ja tirar-me “al monte”. Per ser el primer dia tampoc em volia passar i vaig decidir fer dues pujadetes: Fontaneda i Certès (Parròquia de Sant Julià de Lòria)...

Agafant el punt de sortida de la plaça de Sant Julià la pujadeta a Fontaneda son 7.350 metres amb un desnivell de 395 metres i la pujadeta a Certès son 5.300 metres amb un desnivell de 365 metres. En total que vaig fer uns 770 metres de desnivell positius i uns 26 kilometrillos. Primer dia bones sensacions, però mal de ronyons...
La veritat és que a les rampes dures, que en les dues pujades són els tres primers quilòmetres, anava un pel clavat....però de mica en mica aniré agafant el punt. Això si vaig recordar vells temps i m’ho vaig passar de conya. Ja tinc ganes de tenir el fuelle i la xispa suficient per fer alguna volteta, d’aquestes de muntanya que et perds fins el Pallars !!!!.
La veritat, gent, és que aquests dies desitjo que sigui un bon hivern per poder anar a fer esquí de fons (en tinc molt mono) i per poder punxar a alguna gouloutte.

Iepala i avui a tibar-li...Au salut i sobretot felicitat a fons !!!!!

CASTELL DE LES DAMES CONECCTION

A Maria !!!!.

Ahir per la tarda tenia ganes de tibar i de canviar de sector, ja feia dies que amb l’Alfons haviem parlat d’anar al Castell de les Dames (Gombrèn, Ripollès)...Lluny de casa ? Doncs si. Però és un lloc que val molt la pena d’anar-hi. Fresqueta, bosc humit, bona paret....
A dos quarts de quatre estic parat a l’àrea de servei del Túnel del Cadí...he arribat fletxat i a dos quarts de cinc ja som a Gombrèn. En poc temps ja tenim l’arnès posat.
A vegades costa situar-te en l’espai temps. En menys de dues hores he passat d’estar al curro, agobiat ha estar amb l’arnès posat a 93 Km de casa....En fi.

Sender que s'ha de seguir per arribar a peu de vies des de Gombrèn.

El fet és que es un tipus d’escalada que a mi no se’m dona massa be (física). Es una placa vertical i lleugerament desplomada amb força canto i de continuitat. Les vies son molt guapes. Però les més famoses estan un pel sobades però val molt la pena fer-les. Nanses ganses (mireu foto) 6b+ 25 metres espectaculars. Tangram 6c una via de 25 metres de continuïtat amb bons cantos fins l’última secció, un pel més tècnica. Amb un ou a cada mà 7a, tambè de 25 metres. Un 7a+ rebaixat a 7a (m’han dit). La vaig fer en top rope i la vaig trobar dura. Però una via genial de moviments, combinant tota l’estona la pila amb la tècnica i amb una roca excel·lent. I per acabar el festival l’Alfons va fer Esclatassangs un 7b de 33 metres que és veu guapísim...Es veu, per què aquesta via si que em queda lluny. Jo em vaig buidar al 6c i vaig acabar amb els braços súper inflats.
És a dir un bon lloc per pedres varies vegades, bon paisatge i bona temperatura ara a l’estiu, és cara nord.
A les 22,30 tornava a ser a Sant Julià ha on m’esperaven uns amics per fer una miqueta de festa major. Un parell de birretes i a planxar l’orella que estava petat.
I avui una miqueta més...és que no es pot parar.
Salut !!!!!

Per cert la foto d'inici no te res a veure però la Marilyn és la Marilyn o no?