FRED I ROCO (NO SIFREDI)

Desprès de fer-vos saber que ja tinc ordinador (que te importància sols per a la família) tornaré a explicar-vos el que interessa.
Aigua, temperatures fresques i neu a partir de 2000 / 2200 metres. Això és el que tenim per aquí dalt. És a dir que no quedava més remei que fer una tarda de roco. De totes maneres ja era l’intenció. El nanu tenia entrenament de plafó i volia fer i mirar el seu entreno. Ell motivadísim jo gos a tope. Ell va fer fins els punts i les comes del seu entrenament, jo anarquia total. Vaig fer el que em venia de gust. Estava cansant del dia anterior. Ja vaig tibar ja...però ni de lluny lo del nanu. No és excusa (o si) però estic fent sessions de fisio per la meva contracturada i hipertrofiada espatlla dreta (gràcies estimada Marta per tenir les mans que tens). Estic fet un nyap. M’ha dit la fisio, que es la Marta, que la setmana que be no faci res de res...i així serà. Be, anar al “monte” a caminar si que ho penso fer i ja us explicaré alguna volteta, que alguna de xula en conec.
Avui no ser massa be que fer si rollers o corre per la Rabassa...Sobre la marxa (ja us dic que estic més anàrquic ara que quan tenia 18 anys). Possiblement sigui una sessió llarga de rollers.
Demà a tibar dur amb el nanu. Anirem a un sector regenerat de Camarasa, en diuen la Pera. Ja us en faré cinc cèntims. De moment ja tinc bones referències del meu conegut cibernauta, Albert Cortès.
Per cert parlant de cibernautes, el meu bon amic de l’escafoïdes petat. Està molt avorrit i s’ha obert un blog !!!!! Benvingut al mon estrany de la cibernautica blogera amic nyapusguapus (http://www.nyapusguapus.blogspot.com/). Ja som ben estranys els humans oi ? Son noves formes i maneres de comunicar-nos i de passar-nos informacions, sentiments, pensaments...En fi un nou HUMANUS BLOGERUS ha nascut.

Penya molta salut, sort i sigueu feliçment revolucionaris, que aquest mon li falta un canvi.
A tibar, a fondren’s a passar-ho be que vivim quatre dies i tres ja han passat.

TRASTO NOU

La cova del roco

Bé gent, he trigat 42 anys, ni més ni menys, per tenir el meu primer ordinador. No està gens malament oi ? Finalment he caigut. Ja em sap greu, no us penseu, però també s’ha de fer. Ja sé que tot això no té res a veure ni amb escalar, ni fer fons, ni res del que escric normalment…però a partir d’ara tots els posts del blog els faré amb el meu ordinador. Bé compartit amb la Santa i el nanu. Millor que no us expliqui, l’estona que fa que m’estic barallant amb aquest trasto…

Avui ha fet molt mal temps. Pluja constant, fred i mandra, molta mandra, de sortir a fora, ja em vaig mullar prou dilluns. És a dir que tenia de fer alguna activitat sota cobert…Roco. Avui erem colla. He estat fent unes séries a la cova i capa a casa a barallar-me amb la nova juguina i fins ara que és tard, molt tard. Demà roco amb el nanu…
Sorry per la precarietat del post demà un de bo.

Be gent salut i revolució…malgrat les noves tecnologies REVOLUCIÓ

ROLLERS I SANTA, SANTA, SANTA...

Ahir a la tarda és va decidir a ploure just quan em vaig acabar de posar els rollers als peus. A Pal. Volia fer la pujada Pal - port de Cabús. L’Ester (a) Santa em diu que si plou molt em vindrà a buscar...Ok !!!. Dit i fet es fot a ploure i força. Cap problema, em poso el “cangurillo” i amunt i just al meu costat es para un cotxe...qui era? La Santa. Que fas? Res segueixo fins el coll de la Botella, quan hi arribi et truco, d’acord ? .... I jo a lo meu i escoltant The Wall. Amunt, plovent, cap el Coll de la Botella. Ara plou, ara no plou. La tarda està molt guapa; el cel gris fosc, fot un vent fresquet i una cortina d’aigua fineta cau insistentment. Son els dies que m’agraden. Xino-xano arribo al coll de la Botella (500 metres de desnivell des de Pal) i li faig un truc a l’Ester i li faig saber que ja he arribat, però que segueixo una miqueta més, que ja m’atraparà (quina paciència que te !!!). Quan em pilla amb el cotxe estic espitòs i li dic que tiri una miqueta més i que m’esperi una tros més enllà (quin morro que tinc). I dit i fet es para un tros més endavant quan i arribo li dic: saps que ja segueixo fins dalt.... Santa, santa, santa. I m’espera al port de Cabús (230 metes de desnivell més) En total 730 metres positius i 12 Km. Fet pols, mullat com un pollet però això si content... Content, per tenir al meu costat una persona que m’aguanta aquestes bogeries i totes les neures. Que si estic cansat, que si em fa mal aquí, que si no vaig be, que si em caic a aquesta via, que no tibo.. I ella allà, aguantant tot això i més. Com quan a les maratons m’esperava puntualment al quilòmetre 30 amb el meu avituallament, encara que plogui o foti fred...Quina paciència !!!! Realment que faria o que faríem sense aquestes Santes que ens aguanten ?
Tant sols dir-te que moltes gràcies per ser-hi. De debò.
Gent, salut !!!!

TIBAR AMB EL NANU

Ara feia dies que no tibaven els dos junts. I en teníem ganes.
El tema està que estic una mica ratllat de tant Coll de Nargó, Perles, Tres Ponts... i volíem fer un canvi de sector. Hi havia dues possibilitats anar al Roc de la Lluna (Berguedà) o a Camarassa a un sector, nou que es veu que està molt i molt be (sector la Pera). Un conegut internauta m’ha passat les ressenyes, l’Albert Cortès. Finalment decidim anar al Roc de la Lluna. Camarasa la setmana vinent.
Des d’Andorra fins a lloc hi ha 93 quilòmetres i 1h i 40minuts si et be de gust pagar el túnel del Cadí i si no tens l’opció la Molina, coll de la Creuta, Castellar de N’Hug i la Pobla de Lillet, que això significa 2h i 10 minuts i 120 quilòmetres, però cero eurinyos. Nosaltres vàrem anar per un lloc i vàrem tornar per un altre, més que res per poder-ho explicar....
El lloc és genial. Estàs entre mig d’un preciós bosc de pi i envoltat per algun prat alpí (es que estàs a 1.350 metres d’alçada). La roca d’un calcari boníssim i ple de forats. Orientació sud, sud-est. Ombra a peu de via. Escalada atlètica, vertical i les vies deuen fer entre 15 i 20 metres, al sector Joc de Pilota, que és el que vàrem triar nosaltres. Ni ha d’altres de sectors. Vies entre el 6a i el 7a. Tot amb parabolt i amb “alejes” assegurats per fer uns bons exercicis mentals. Un lloc 10, sens dubte
El nanu, com que ha canviat d’entrenador, estava una mica “tostat” i no podia passar-se molt aquest cap de setmana. I com que segueix al peu de la lletra els consells, no es va passar. Ell va fer 5 vies del 6a al 6c, i jo en vaig fer un parell més. Una perquè el 6c no hem va sortir a vista i li vaig fer un segon pegue. El nanu, estava cansadot però tot i així es va fer el 6c al flaix i la resta ha vista (feia tres setmanes que no tocava roca). Estàs fort !!!. I sobretot molt de coco, perquè al 6c els seguros de dalt allunyen força.

Un molt bon dia sens dubte.
El diumenge canvi de xip. La adeia era fer placa i tècnica. Anem a coll de Nargó al sector del dipòsit. El dia pintava fatal i de fet va acabar plovent. Però encara vàrem poder fer tres vietes d’aquestes rabioses, però boniques: Makoki (per escalfar) 6a, Txiri miri un 6b molt guapo i bombers in the gim 6b+. Amb un pas de posar-s’hi be. Aquí hi vàrem fer topes rops de propina, entre gotes d’aigua, per entrenar una miqueta. Al final del matí va venir la Mercè i la pobra es va tenir de conformar amb tope rop al 6b+...desprès aigua a tope.

Per tibar amb el nanu ens tindrem d’esperar al dissabte que be...està entrenant al plafò. Sort i a tibar-li Berni.
Be gent salut i a viure !!!!

Pd. Per cert gràcies a tot/es per escriure'm el divendres...Em vàreu visitar 77 persones !!!!