CAMARASA. SECTOR LA PERA

Agulla i sector la Pera

Cotxe, 120 quilómetres, 1hora i vint minuts. Aquesta és la distància que tenim per anar d’Andorra fins a Camarasa.
El cert és que fins avui, sempre que havia agafat la carretera que porta a Camarasa era per anar a fer via llarga a Terradets, Roca Regina…però avui gràcies a unes ressenyes que em va passar l’Albert Cortés (un tio encantador) m’estranarè a l’esportiva d’aquest sector.

Estranyament, trobem el sector súper ràpid (el nanu i jo). Per norma sempre em lio. Però aquí és molt evident, i està a cinc minuts del cotxe !!!.
El lloc és guapo. És un passadís de 2,5 metres d’ampla per uns 30 ó 50 metres de llarg amb unes parets a banda i banda de 30 ó 45 metres d’alçada. Estàs tot el matí i la tarda a l’ombra. Al migdia tens dues horetes de sol i torna l’ombra. Els equipadors s’han fet un curro important. Totes les vies tenen el nom posat. Sigueu curosos i respecte-ho el lloc.



L’Albert m’havia recomanat una colla de vies. Amb el Bernat decidim escalfar a un 6a+ molt recomanable “xixi parc”. La roca ens recorda el Montral, de color gris i amb forats. Escalada vertical els seguros posats ha hon toquen (24 metres de via 9 seguros).
Seguim per un 6b que és una de les estrelles del sectors Dancing trip. 25 metres de placa amb forats… Finalment ens decidim a agafar el brau (toro) per la cornamenta (banyes) i ens possem a un 6c/+ (crec 6c+). Finet de regletes. Important fer una bona lectura de via. 18 metres de bona via. És la Cara de Poker (no us la podeu perdre). Bona via per practicar a vista.
Com que el nanu ha de fer més grau ens posem a un 7a (Palermo). Una via difícil a vista. Amb uns moviments claus. Jo li faig dos pegues i em caic just al final, quan s’ha d’aguantar a uns passos de nyapes. El nanu s’ho treu al segon pegue. Fem un altre 6c no gaire bonic (tralara) i per acavar un molt bonic 6b+ de placa amb forats amb un pas clau i dur a l’entrada de la reunió.




Aquí i teniu més fotillos .

En definitiva un lloc MOLT RECOMANABLE. Amb el nanu ja em dit que hi tornarem. Ens han quedat algunes vies, que pinten molt be, per fer.
Un cop més felicitar als equipadors.

Salut i sigueu feliçment revolucionaris.

FRED I ROCO (NO SIFREDI)

Desprès de fer-vos saber que ja tinc ordinador (que te importància sols per a la família) tornaré a explicar-vos el que interessa.
Aigua, temperatures fresques i neu a partir de 2000 / 2200 metres. Això és el que tenim per aquí dalt. És a dir que no quedava més remei que fer una tarda de roco. De totes maneres ja era l’intenció. El nanu tenia entrenament de plafó i volia fer i mirar el seu entreno. Ell motivadísim jo gos a tope. Ell va fer fins els punts i les comes del seu entrenament, jo anarquia total. Vaig fer el que em venia de gust. Estava cansant del dia anterior. Ja vaig tibar ja...però ni de lluny lo del nanu. No és excusa (o si) però estic fent sessions de fisio per la meva contracturada i hipertrofiada espatlla dreta (gràcies estimada Marta per tenir les mans que tens). Estic fet un nyap. M’ha dit la fisio, que es la Marta, que la setmana que be no faci res de res...i així serà. Be, anar al “monte” a caminar si que ho penso fer i ja us explicaré alguna volteta, que alguna de xula en conec.
Avui no ser massa be que fer si rollers o corre per la Rabassa...Sobre la marxa (ja us dic que estic més anàrquic ara que quan tenia 18 anys). Possiblement sigui una sessió llarga de rollers.
Demà a tibar dur amb el nanu. Anirem a un sector regenerat de Camarasa, en diuen la Pera. Ja us en faré cinc cèntims. De moment ja tinc bones referències del meu conegut cibernauta, Albert Cortès.
Per cert parlant de cibernautes, el meu bon amic de l’escafoïdes petat. Està molt avorrit i s’ha obert un blog !!!!! Benvingut al mon estrany de la cibernautica blogera amic nyapusguapus (http://www.nyapusguapus.blogspot.com/). Ja som ben estranys els humans oi ? Son noves formes i maneres de comunicar-nos i de passar-nos informacions, sentiments, pensaments...En fi un nou HUMANUS BLOGERUS ha nascut.

Penya molta salut, sort i sigueu feliçment revolucionaris, que aquest mon li falta un canvi.
A tibar, a fondren’s a passar-ho be que vivim quatre dies i tres ja han passat.

TRASTO NOU

La cova del roco

Bé gent, he trigat 42 anys, ni més ni menys, per tenir el meu primer ordinador. No està gens malament oi ? Finalment he caigut. Ja em sap greu, no us penseu, però també s’ha de fer. Ja sé que tot això no té res a veure ni amb escalar, ni fer fons, ni res del que escric normalment…però a partir d’ara tots els posts del blog els faré amb el meu ordinador. Bé compartit amb la Santa i el nanu. Millor que no us expliqui, l’estona que fa que m’estic barallant amb aquest trasto…

Avui ha fet molt mal temps. Pluja constant, fred i mandra, molta mandra, de sortir a fora, ja em vaig mullar prou dilluns. És a dir que tenia de fer alguna activitat sota cobert…Roco. Avui erem colla. He estat fent unes séries a la cova i capa a casa a barallar-me amb la nova juguina i fins ara que és tard, molt tard. Demà roco amb el nanu…
Sorry per la precarietat del post demà un de bo.

Be gent salut i revolució…malgrat les noves tecnologies REVOLUCIÓ

ROLLERS I SANTA, SANTA, SANTA...

Ahir a la tarda és va decidir a ploure just quan em vaig acabar de posar els rollers als peus. A Pal. Volia fer la pujada Pal - port de Cabús. L’Ester (a) Santa em diu que si plou molt em vindrà a buscar...Ok !!!. Dit i fet es fot a ploure i força. Cap problema, em poso el “cangurillo” i amunt i just al meu costat es para un cotxe...qui era? La Santa. Que fas? Res segueixo fins el coll de la Botella, quan hi arribi et truco, d’acord ? .... I jo a lo meu i escoltant The Wall. Amunt, plovent, cap el Coll de la Botella. Ara plou, ara no plou. La tarda està molt guapa; el cel gris fosc, fot un vent fresquet i una cortina d’aigua fineta cau insistentment. Son els dies que m’agraden. Xino-xano arribo al coll de la Botella (500 metres de desnivell des de Pal) i li faig un truc a l’Ester i li faig saber que ja he arribat, però que segueixo una miqueta més, que ja m’atraparà (quina paciència que te !!!). Quan em pilla amb el cotxe estic espitòs i li dic que tiri una miqueta més i que m’esperi una tros més enllà (quin morro que tinc). I dit i fet es para un tros més endavant quan i arribo li dic: saps que ja segueixo fins dalt.... Santa, santa, santa. I m’espera al port de Cabús (230 metes de desnivell més) En total 730 metres positius i 12 Km. Fet pols, mullat com un pollet però això si content... Content, per tenir al meu costat una persona que m’aguanta aquestes bogeries i totes les neures. Que si estic cansat, que si em fa mal aquí, que si no vaig be, que si em caic a aquesta via, que no tibo.. I ella allà, aguantant tot això i més. Com quan a les maratons m’esperava puntualment al quilòmetre 30 amb el meu avituallament, encara que plogui o foti fred...Quina paciència !!!! Realment que faria o que faríem sense aquestes Santes que ens aguanten ?
Tant sols dir-te que moltes gràcies per ser-hi. De debò.
Gent, salut !!!!