A Nargó: Paret del Grau; No t'ho perdis i Tempi Moderni

El dissabte al matí amb el nanu teníem decidit fer una miqueta de via llarga, o si més no de més d’un llarg. Al final decidim quedar-nos prop de casa (que el xaiet te deures i s’han de fer). Anirem a la paret del Grau, a Coll de Nargó. Si en tenim ganes i anem per feina farem dues vies que ens han dit que son espectaculars (i ara ho comfirmem), son:
No t’ho perdis (6a+,6c+,6c , 5+)
Tempi moderni (6b,6c,6a+)
En total farem set llargs, mantinguts.




La via No t’ho perdis, és una via molt guapa, amb el segon i tercer llarg guapísims i el primer no és lleig. Amb el nanu coïncidim que és més difícil el llarg de 6c que el de 6c+; si més no més mantingut i força obligat. Ell s’ha currat a vista el 6c+, s’ho ha fet de cine i el crunx (el pas difícil) del llarg te truc, no li he explicat res i el tio se l’ha tret a vista… Per la meva banda he suat com un animal, i avui no feia calor justament, per fer el llarg de 6c; és tècnic el punyetero i quan ja el tenia coll avall m’ha relliscat un peu i he fet un bon vol… Llàstima, però estic satisfet i ho he aprofitat per fer-li una fotillo al xaiet. L’últim llarg un 5+ amb un pas “divertit” a la sortida de l'erre.




Amb dos ràpels (corda de 70) hem tocat el terra, això si baixant per la rampa de III grau de la via del costat Tempi moderni.
Per fer aquesta via amb 12 cintes i material per l’erre ja feu. Com diu el seu nom No t’ho perdis !!!. Nosaltres l’hem fet amb dues horetes.
Tempi moderni. Fem un glop d’aigua, unes barretes i li pregunto al nanu si la vol fer i em diu “i tant que si” . Jo farè el primer i el tercer llarg i ell el 6c… Deu ni do amb el 6b. Dur i guapísim. T’hi has de possar bè i aguantar-li… I el 6c !!!!, és una placa increïble, guapíssima. Aquest llarg puja fent una lleugera diagonal cap a l’esquerra. Tècnic, molt tècnic, sobretot de peus… I d’algunes nyapetes, que fa que tinguis de jugar amb l’equilibri… Un bon llarg, que el nanu se’l treu a vista. Com lluita el tio. En aquest llarg hi ha un bon ambient !!! Jo pateixo, estic fred i em penjo algun cop. El darrer llarg un tràmit de 6a+.
Ràpels: els mateixos que avans.
Aquí necessitareu 14 cintes més erres. Poc menys de dues hores.
Set llargs, que valen molt la pena…
Començem el rodatge pel Taghia.
Demà a fer esportiva…
Salut gent

Ara m'he mirat be les ressenyes...I ens vàrem fotre un bon embolic i em barrejat els últims llargs de les dues vies. Bè tant li fa. El tema que per la Tempi moderni seràn 12 cintes i per la no T'ho perdis 14 cintes. El tercer llarg espectacular de la no t' ho perdis és la placota que es veu a les fotos (el va fer el nanu) i el segon llarg de la Tempi Moderni; és el diedrillo finet que pensàvem que era el tercer de la No t'ho perdis.... Una barreja interessant... ;-)

Bàlsams i graus collats. Entre la Bucòlica i Genat..i anar passant

Ja en porto quatre, de caps de setmana, quatre de tormentes personals... Be, però això és un bloc de tibantor variada, no de salses rosses barates...
El dissabte desprès de molts mesos aconseguim el Jordi P. I jo coincidir a la paret bucòlica. L’idea inicial era fer la via Pas d’estrès, però fem un canvi de plans i decidim fer la Bàlsam del Tigre (la clàssica de la paret). Ell arriba amb un company. Cordada de tres. Ens repartim els llargs; és fàcil són sis llargs, dos per cap. Dit i fet...Però la veritat és que a cada canvi (començo jo) hem faig el boig i vaig tirant roca amunt. Finalment com aquell que no vol m’he fet tota la via de primer. La via és MOLT disfrutona. Tens un passet aïllat a la sortida del segon llarg i un altre passillo (putejador pels petits, com jo) al penúltim llarg. Els dos me’ls passo en lliure, però la del penúltim llarg una relliscada del peu fa que no me’l tregui a vista...en fi en lliure amb una caiguda. La via val molt la pena i és molt ràpida de fer.
Com que ens em quedat amb ganes de tibar més, al baixar anem directes al peu de la via la Segunda oportunidad (s’arriba amb una corda fixa). Son dos llargs un de 6b i el segon de 6a. Ara som el Jordi i jo...Em torno a fer el loku i tiro jo de primer els dos llargs. Aquí la roca , a l’inici, no és tan bona. Els primers metres són finetes i amb els seguros llunys. La placa de 6b és espectacular, curta però molt guapa. Aquí la roca és excel·lent, però crec que no és 6b ni de conya ja li podem pujar grau. L’entrada és a blok, bons kantus per les mans però peus volats i desprès a posar-s’hi be i aguantar-li. Els moviments són boníssims. Em surt amb una caiguda... El segon llarg, amb roca compacta i finet amb un pas d’equilibri fi. Be, una via per la col·lecció i per acabar una jornada excelent. Bona companyia i un dia primaveral espectacular.

I diumenge... com que tenia de fer mal temps pel sud (he,he,he...aquets dels temps) anem amb el nanu cap a l’Ariège. França per nosaltres és com anar a d’altres punts de Catalunya. Els llocs son bonísims, ben equipats i el grau de l’Ariège és famós per ser un grau colladísim.
Aquest diumenge ens dirigim a Genat un lloc 10. Nosaltres ho tenim a 97 Km de casa. Bones vies (més de 50) del 5c al 8c. Paisatge molt bonic i tranquil, molt tranqui,l i tope de sol. Un bon lloc. Pels dos és el primer dia que hi anem...però les vies es troben be. Això si el grau està collat, força collat, mig grau seguríssim (és típic a l’ Ariège). Nosaltres escalem als sectors: Altaïr, Tsunami i Corvus.
Al sector Corvus escalfem a les vies Corax (6b-7a) fem el primer llarg i la via Corvus (6a+-7c) primer llarg. Al sector Tsunami fem Pegase 6b i Mort aux vaches 6b+. Vies durilles, estan un pel sobades. Son vies d’aproximació a diferents rutes de vuitè grau. I al sector Altair, el Bernat (que diu que està cansat dels entrenus) es treu al segon pegue la via Altaïr un 7a+ dur i jo faig un 6b molt guapu que és diu La nebuleuse du crabre (droite) 6b. A la dreta d’aquesta via hi ha un 6c+ (dur) que mi poso, el monto tot...però estic cansat i ja no el torno a provar...
Un bon lloc per recomanar, com molts llocs de l’Arège. És una bona alternativa.

Salut gent !!!

230 curves, 13 anyets, 7b a vista...i els millors amics de la vida

230 curves són les que hi ha des de la rotonda de Guardiola de Berguedà fins Gombrèn (contades pel Bernat) 13 anyets son els anys que te el xaiet Bernat i el 7b a vista és el que es va treure dissabte a les Salaretes...i el millors col·legues del món son la Mar i el Jordi que son senzillament uns amics genials.

El dissabte, finalment desprès de dubtar si anar cap a l’oest o cap a l’est vàrem anar a parar a les Salaretes (segona incursió). Per el Bernat és un bon sectoret hi ha molts 7b’s, i per mi ? Doncs anar fent. Feia un dia 10 sol i una miqueta de vent (el just) per estar a una bona temperatura i sense samarreta. I lo millor que en tot el sector som quatre !!! Escalfem als dos 6c’s de l’esquerra del tot i jo em trec l’espina del Sellu (6c). Monto la via del tro (6c+) i vaig fent tots els passos menys els durs de dalt de tot que em caic dues vegades al tercer tientu l’encadeno, la via és molt guapa. El nanu vol provar un 7b i tria el papa araña. Com sempre intentarà anar a mort a veure si el pot treure a vista i si no a fer-li tientus. Va molt motivat i fa una seqüència dura d’un romu rodo i d’un pas llarg per ell, s’ho de mirar tres cops i el passa i tot seguit fa un llançament llarg i pilla la pressa bona, bufa rebufa i arriva a l’erre...Felicitats pel teu primer 7b a vista. Com que és un tio sincer i honest reconeix que no és el 7b més dur que a provat, però que tampoc es un 7a+. 7b... Acavem de passar el dia els dos junts relaxadament prenent una miqueta el sol i gaudin de la nostra mútua companyia, ell és relax fent el 6c+ a vista. Xerrem de tot i de res. I de lo be que estem els dos junts tibant i de futurs viatges plens de projectes...

Diumenge em quedat amb els meus dos amics de la vida el Jordi i la Mar i decidim anar a Montserrat al sector de la desdentegada. Com sempre quant estem junts ens fotem uns bons farts de riure. Escalem un munt de vies entre el 6b i el 6c+ ( el Jordi i jo) i entre el 6c i el 7b (el xaiet i la Mar) totes val molt la pena. No ser el nom de cap de les vies, però estàn a prop d’una ferrata, a la seva esquerra. Jo estic especialment content per que totes les vies em surten a vista i passant cintes (feia anys que no escalava a Montserrat en vies d’esportiva). El nanu és possa a un 7b+ molt desplomat i al segon tientu, és queda a una caiguda de l’erre. El te molt a punt i la Mar prova un 7a+ llarguísim i diu que molt xulo, però a dalt de tot hi ha un passet rebotós i es cau... Avui el dia ha estat més ennuvolat i fred però d’aigua res de res.
Acavem el dia al bar/supermarchè Granada del Bruc. Regentat per un noi marroquí, encantador (que t’atén amb un català perfecte) i que fa un cous-cous de verduretes i un té verd que flipes de bo.
En fi un altre cap de setmana sobrevivint al meu propi temporal i que ha estat un altre DEU, que tots siguin així.
Felicitats Bernat i gràcies Jordi i Mar.
Salut

TIC BALDAT

Avui me fa mal tot, tic baldat, cruixit i cansat. De fet, avui fa uns quinze dies que no faig ni un sol dia de descans i avui he decidit no fer res...Be res físic perquè òbviament em toca currar fins les dues llavors pillo al nanu Bernat i cotxe fins a Esparreguera que li toca entrenament, a les set acaba i cotxe cap a casa...Una quilometrada, però cap problema, la seva cara de felicitat no te preu.
Mireu ahir vaig fer roco (com cada dimarts i dijous) jo feia el meu entreno anàrquic de sempre, que si una miqueta de pila, que si algun bloc durillo, que si algun pasillo amb peus volats i anar fent...Però la “boua” de la Cristina i el màquina del Txento em varen “picar” a fer amb ells unes sèries d' uns quants moviments amb peus volats de cantus romus... Dios mio no me siento los brazos...Fos tic fos del tot. Quin reescalfon que vaig pillar...I lo millor Que jo a les 20.30 vaig marxar (vaig arribar a les 18h) i ells encara van seguir...Quins bous !!!. Però clar com que ara haig de fondre adrenalina a tope per poder arribar a casa mort i pensar lo justet per poder fer-me el sopar i anar a planxar l’orella... Els dies que no escalo o no faig roco surto a corre per muntanya amb tres dies m’he cascat 2.000 metres de desnivell positius....
Lo ditxu TIC BALDAT !!!!
Haviam si algú coneix el personatge de la foto de capçalera...Va ser un gran aperturista de clàsiques