DE L'ARCADA... A LA SOLEIA (passant pel Falcó)

Els d’Andorra hem tingut sort de poder pillar tres dies seguits de festa (el divendres celebràvem la nostra consti.)...
El plà era fer tres dies d’escalades per terres catalanes, amb els col·legues de Sabadell.
Començaríem divendres per la Cova de l’Arcada (Montserrat). L’escalada montserratina em torna loku...I tenia un deure pendent Eh Petrel !!! el 7a que em va rebutjar just arribar a l’erre i el nanu podria provar algun 7b d’aquells tant llargs...
El divendres, però, som el nanu i jo sols a tota la cova de l’arcada incloent la desdentegada. Quina flipada, tot aquell racó de roca per nosaltres dos solets. Sol i una temperatura primaveral excel·lent, ens fan gaudir de nosaltres dos i d’unes escalades guapísimes. Escalfem a uns 6b’s, i el Bernat hem monta Eh Petrel levitant...Quina enveja... El nanu em motiva i m’anima. Amb alguns esbufecs aconsegueixo encadenar-la !!!!. El peque es posa a un 7b de 36 metres llarguíiiiiisim...però avui no te un molt bon dia i li fot dos tientus...però va mort. Està petadísim d’una setmaneta de molta càrregua al plafó...Acabem de passar el dia provant algunes altres vietes i gaudint de la tranquil·litat màgica del lloc.

El dissabte amb els companys de Sabadell baixem a Arbolí i en concret al Falcó. Si hi ha alguna cosa que caracteritza aquest lloc és per la llargada de les vies i la llargada dels seguros. Jo no hi havia escalat mai i em va agradar molt, tant el lloc, les vies i l’exercici mental que en algunes vies s’ha de fer. Un lloc per anar-hi sense cap tipus d’excusa, potser ara amb la caloreta no és el lloc ideal...Nosaltres vàrem fer Borinot 6b (llarg 1), guapa via que segueix el llarg amb un 7a. A vista surt La millor de... un 6c fantàstic, un 10 de via. Te de tot, tècnica, atlètica distància entre els punts, llarga una gran via. Passant cintes i a vista Pere mata un 6c facilot, amb una entrada bloquera si ets petit i una sortideta amb placa... És fa be. El Bernat és posa a un 7b de 40 metres !!!! Diu que molt xulo, però no l’encadena. I jo per acavar el dia (que ja feia mooolta calor) em poso a un 6c+ espectacular llarg, amb un final físic. En aquesta via ja em sento cansat mentalment i em deixo anar i no l’encadeno...En fi un bon lloc sens dubte. Llàstima que ens esperen d’hora a casa. Es per repetir.
El diumenge els companys de la Panxa del Bou, tenien sortida social, és a dir que el nanu i jo tornaríem a sortir sols. Aquest cop retornarem a la Font Soleia, en concret a la Paret Gran i a l’esperó del Dauet. El nanu esta feliç, però està clar que això de no encadenar “res de bo” el te una miqueta apagadot. El seu preparador li ha dit que provi un fantàstic 7a+ de l’esperó del dauet Siluetes de cristall un bon 7a+ amb una secció dura; desplomada amb uns passos de bidits, sortida d’aguantar-li fins al bombo final. Una bona via. L’encadena al segon intent....Però avans em fet un 6c de la Paret Gran per flipar (és el de la foto). Una fissura guapísima.... Quin lloc tant i tant genial la Soleia. La Soleia, és la Soleia vies dures (tècniques i físiques) i amb el grau de la zona ;-).
Hi tornarem aviat...Amb els col·legues. Quins records de mitjans dels anys 80...Bufff com passa el temps.

Salut gent i a tibar-li fort.

DE LA ROCA ALTA A LA COVA DE L'ARCADA

El dissabte a les 9,45 estem (el Jordi P. i jo) al pàrquing del peu de la Roca Alta. Fa un bon sol i un airet fred, anem tranquis no hi ha cap més cotxe...Quant justament n’arriba un...Haviam quina via faran ??? I baixen quatre tios. Tots preparem els trastos i cada cop més ràpid. Fins que els hi pregunto quina via fareu? El diedre Farreny. Buff no cal corre. Nosaltres a la Peque Mantecas 6a+/b (V obligat) 160 metres de guapa via !!!! i si tenim temps i ganes la Porno Star.

A dos quarts d’onze en punt enfilo el primer llarg una guapíssima fissura de 6a mantigudíssim i que amb els braços freds tels fot com a botifarres...Però és un llarg genial. Equipat amb pitons, un pont de roca i un parabolt a la part superior. Jo vaig utilitzar un camalot C3 de color groc (a falta dels aliens). Surt tota amb lliure un bon llarg. El segon llarg també és molt guapo amb una sortida atlètica de la erre que el Jordi, se la fa xiulant. Els llargs van fluint d’una forma ràpida, neta i molt divertida. A l’últim llarg que molta gent ens deien, que si és un lio, que si cap aquí, que si cap allà.. No és gens liada. A la teva esquerra de la erre surt una línia de parabolts ¿...? ni idea de la via. Tu has de fer una ascensió en diagonal cap a la dreta, per terreny fàcil (IV) però, jo vaig incrustar el C3 groc i el verd, a pel fins al peu d’un diedrillo desplomat. Aquí ja tens dos parabaolts a canyó, que et tapen el pas, xapes el segon bolt, puges una miqueta i ja tens un pitó als morros, superes aquest pas i un altre pitó treu el cap i fins la erre. Un llarg guapísim de 6a+/b. També surt net.

Una gran via disfrutona i ràpida a tres quarts de dues faig reunió al cim. I hem posat tres hores i quart.
A dalt fa un sol i una caloreta súper agradables, un paisatge impressionant ens fa relaxar-nos i ens liem a xerrar i anar moolt tranquis...La porno star per un altre dia.
Per baixar acabes d’arribar al cim (impressionants vistes) i anar direcció a l’oest fins que ja trobes una fita i un “caminet” molt marcat per baixar. Un deu de via. S’ha de fer no hi ha excusa.
Porteu 14 cintes i erres. Nosaltres vàrem dur Camalots fins el dos i els C3 groc i verd (sinó el semàfor d’aliens). Algunes peces no las vàrem posar però val la pena dur-les. Erres amb parabolts.

El diumenge estava cansat i no tenia ganes d’anar lluny i sobretot de no conduir. Quedo a les 9,30 amb penya d’Andorra per baixar a Coll de Nargó i al final som una manifestació de gent que hem quedat al mateix lloc. Resulta que uns quants van a Montserrat..ummmm!!! Quina temptació i a sobre a la Cova de l’Arcada. M’incrusto ràpidament amb ells i no baixo a Coll de Nargó. Faig un missatge als amics de Sabadell “ baixo a la Cova de l’Arcada”. A les dues del migdia ja estem a peu de via. Quin flipe. Montserrat em te pilladísm. Fem un parell de 6b per escalfar. Guapus, guapus. No ser el nom però son unes vietes de dos llargs. Els primers llargs fan uns 25 metres. De mentres la resta està a Eh Petrel. No diguis blat... i al 7b de la seva esquerra. I els col·legues de Sabadell a uns 7a’s i 7b’s, més nous que estan un pel més a la dreta.
La meva intenció és fer Eh Petrel. I quan mi vull posar fot una mega pedregada i un raig d’aigua. Ens amaguem com podem, i la cosa passa de llarg.
Res, que quan para em poso al 7a. Quin viote 25 metres de pura continuïtat, amb uns “alejes” entre seguro i seguro que et fan tenir el cap fred. Quin viote. Vaig a vista i passant cintes. Cada moviment vaig més inflat, però em trobo be i ho vaig lligant tot. Fins arribar a l’últim seguro. Tinc tinc els braços a punt de rebentar. Xapo, passo la corda i vull sortir per l’esquerra... Fatal error!!! Quan me n’adono intento retificar i sortir per la dreta...ja veig la erre, però tinc les ales súper obertes i una mà se m’obra desobeint les ordres del meu cervell mala p..a no t’obrisssssssssssssssss. M'he quedat a un metre i mitg de la erre !!!!
En fi un altre dia !!!
Acabo el dia fent un 6b+ espectacular. Més a la dreta del sector d’ Eh Petrel. Llarg i súper tècnic un viot.
Com em mola escalar a la Cova de l’Arcada.
Un altre cap de setman ratllan el 10. Bones vies i bona gent.

Salut gent

Os de Balaguer, segona incursió

Desprès de la tunda del dissabte, aquest diumenge, amb el nanu volíem fer una miqueta d’esportiva i vàrem pensar baixar a Os de Balaguer. La veritat és que va anar just que a mig camí féssim mitja volta per culpa d’una boira espessa que ho tapava tot, però....la fe ens va fer seguir i al final el sol ens va donar un dia esplèndid, radiant i primaveral...

Os de Balaguer, te una escalada particular, hi ha algunes vies que a l’inici semblen que estiguin trencades (però aguanten), aquests trams inicials solen ser tècnics per acabar amb una escalada més física i un pel atlètica. Per norma les vies oscil·len entre els 20 i els 30 metres i normalment amb 12 cintes en tindrem prou. Per a mi és un lloc agradable, no per anar-hi cada cap de setmana però per fer-hi escapadetes si està prou bé. Pots trobar vies del V+/6a fins a un 8a, però hi predominen del 6c fins el 7b+. Un lloc agradable. I tambè podem veure la Cova dels Vilar amb pintures rupestres...

El nanu hem, diu que està motivat i te ganes de tibar ( i mira que porta un “tueste” d’entreno...). I jo avui em sento cansat, mentalment i físicament. Ell te clar que vol escalfar (i escalfem) al que per ell és un dels 6b+ més bonics de la terra (és molt bonic la veritat) Aida, al sector que porta aquest nom. És tècnic i d’aguantar-li a dalt de tot.
Un cop escalfats em mira i diu monto Masala, un 7b d’aquest mateix sector. Fa un petit sostret, que sembla dur i amb una sortida tècnica. El monta, s’estudia els passos i diu que ho te clar, que li sembla un bon 7b i que és bonic...Ell segueix el seu ritual “quina hora és?”. Tal, “doncs d’aquí una horeta hem pots avisar ?”... I s’aïlla i ja no se’l mira més. M’assegura a mi a un 6c, La vall del vent amb una entrada difícil, la secció intermitja és fa be i la sortida és molt atlètica. Val la pena fer-lo, l’encadeno però estic esgotadíssim...
Passa l’horeta, i el xaiet decidit es posa al 7b, pels passos del sostre levita (i no és amor de pare ;-) ) és curra perfectament la sortida i la resta va aguantant. Encadenat al segon intent. Molt be nanu... Diu que és molt bonic i que ara no l‘ha trobat tant dur com el primer intent.
Seguim el dia...Ell encadena a vista un 7a tècnic i llarg, Lesió continua, del sector L’heretge. Jo m’arrossego, però m’arrossego, per un 6b+, l’Eriçó, molt maco del sector Aida. El Bernat acaba un 6c que jo ni li he pogut treure el pas duríssim de la via, que és diu La vall dels faraons al sector l’heretge i per acabar el dia picat en el meu amor propi faig un 6b del sector L’heretge que és diu Self control. És guapu, tècnic a baix i més atlètic la part alta, xulo, val la pena fer-lo.

En definitiva el nanu triomfant com el Cola Cao i jo patint com un condemnat. Però ha estat un molt bon dia. Un cap de setmana genial. Fent cordada amb el xaiet i gaudint a tope d’aquest amistat pare/fill i escalador/escalador...En el fons que més puc demanar?
Salut gent !!!!!

A Nargó: Paret del Grau; No t'ho perdis i Tempi Moderni

El dissabte al matí amb el nanu teníem decidit fer una miqueta de via llarga, o si més no de més d’un llarg. Al final decidim quedar-nos prop de casa (que el xaiet te deures i s’han de fer). Anirem a la paret del Grau, a Coll de Nargó. Si en tenim ganes i anem per feina farem dues vies que ens han dit que son espectaculars (i ara ho comfirmem), son:
No t’ho perdis (6a+,6c+,6c , 5+)
Tempi moderni (6b,6c,6a+)
En total farem set llargs, mantinguts.




La via No t’ho perdis, és una via molt guapa, amb el segon i tercer llarg guapísims i el primer no és lleig. Amb el nanu coïncidim que és més difícil el llarg de 6c que el de 6c+; si més no més mantingut i força obligat. Ell s’ha currat a vista el 6c+, s’ho ha fet de cine i el crunx (el pas difícil) del llarg te truc, no li he explicat res i el tio se l’ha tret a vista… Per la meva banda he suat com un animal, i avui no feia calor justament, per fer el llarg de 6c; és tècnic el punyetero i quan ja el tenia coll avall m’ha relliscat un peu i he fet un bon vol… Llàstima, però estic satisfet i ho he aprofitat per fer-li una fotillo al xaiet. L’últim llarg un 5+ amb un pas “divertit” a la sortida de l'erre.




Amb dos ràpels (corda de 70) hem tocat el terra, això si baixant per la rampa de III grau de la via del costat Tempi moderni.
Per fer aquesta via amb 12 cintes i material per l’erre ja feu. Com diu el seu nom No t’ho perdis !!!. Nosaltres l’hem fet amb dues horetes.
Tempi moderni. Fem un glop d’aigua, unes barretes i li pregunto al nanu si la vol fer i em diu “i tant que si” . Jo farè el primer i el tercer llarg i ell el 6c… Deu ni do amb el 6b. Dur i guapísim. T’hi has de possar bè i aguantar-li… I el 6c !!!!, és una placa increïble, guapíssima. Aquest llarg puja fent una lleugera diagonal cap a l’esquerra. Tècnic, molt tècnic, sobretot de peus… I d’algunes nyapetes, que fa que tinguis de jugar amb l’equilibri… Un bon llarg, que el nanu se’l treu a vista. Com lluita el tio. En aquest llarg hi ha un bon ambient !!! Jo pateixo, estic fred i em penjo algun cop. El darrer llarg un tràmit de 6a+.
Ràpels: els mateixos que avans.
Aquí necessitareu 14 cintes més erres. Poc menys de dues hores.
Set llargs, que valen molt la pena…
Començem el rodatge pel Taghia.
Demà a fer esportiva…
Salut gent

Ara m'he mirat be les ressenyes...I ens vàrem fotre un bon embolic i em barrejat els últims llargs de les dues vies. Bè tant li fa. El tema que per la Tempi moderni seràn 12 cintes i per la no T'ho perdis 14 cintes. El tercer llarg espectacular de la no t' ho perdis és la placota que es veu a les fotos (el va fer el nanu) i el segon llarg de la Tempi Moderni; és el diedrillo finet que pensàvem que era el tercer de la No t'ho perdis.... Una barreja interessant... ;-)