DE LES GAITES A DIABLES (TRONS I PLUJA ¿...?)

Cap de setmana llarg.
El divendres a la tarda a les cinc ja estava a les Gaites (Sant Llorenç) apunt per tibar a la fresca d’aquesta canal; els companys de corda el Tala i el Jordi i com sempre un fart de riure i d’escalar. Vàrem aprofitar la claror fins a les 21,30, amb el resultat de haver fet sis vies (entre el 6b i el 7a)...al final estic petadísim i se m’obren les ales a qualsevol moviment.... Un bon soparet, amb una companyia immillorable. Riures i més riures i organitzem el planing pel dissabte. Al matí piscina i solet i a la tarda una tunda a la Font Soleia...






Ens llevem tard, amb el cap més allà que aquí, però una piscina i la potència del sol ens posen les piles i pugem a Font Soleia. Ens quedem al Gruyère, a l’ombra, però fot una humitat i una xafogor que pot amb tots i anem fent com podem. Però tot i així ens fotem un tute de sis vies més (entre 6b i 7a), la veritat, però, és que jo ja noto els 24 llargs d’escalada que porto des del dilluns (quina setmaneta) i a la Performance (7a) m’arrossego les dues vegades que la provo. És una via molt guapa, però has d’estar fresquet i no és el meu cas... I sóc conscient que m’haig de reservar que l’endemà, la intenció es fer la GAM de Diables (Montserrat).
M’acomiado dels meus bons amics, Mar, Jordi i Tala i quedem que ens veurem a Ceusse d’aquí 15 dies.



El diumenge pel matí a les 8.15 ja estic a peu de via de la GAM...I raru,raru,raru. Ens dividim la via i comença el Jordi P. De sobta se sent un soroll increïble. Tiu això és un tro? I mirem amunt i el cel blau és fosc, negre i de sobta comença a ploure !!!!. Cullons això és increïble...Ens esperem una estoneta però la cosa no passa... Arribem al cotxe a les deu i sembla que la cosa millori...Buffff. Jo no tinc massa temps i decidim anar a la Palleta a fer alguna vieta curta i ràpida...Arribem i també es fot a ploure !!! Això és increïble...Acabem fent esportiva a prop de Collbató...Amb una calor agobiant...He sumat algunes vies més i aquesta setmana he fet 30 llargs entre el 6a i el 7a+... Avui estic cansat.
Salut gent !!!

EI TU

VOSALTRES SOU DELS QUE SEGUI-HO EL REMAT ?
I ARA TINDRÍEM D'ESTAR MÉS JUNTS QUE MAI....

¡Eh, tú! ahí fuera en el frío
Quedandote solo, haciéndote viejo,
¿puedes sentieme?
¡Eh, tú! el que está de pie en el pasillo
Con los pies escocidos y sonrisas marchitas,
¿puedes senrtirme?
¡Eh, tú! no les ayudes a enterrar la luz
No te rindas sin luchar
¡Eh, tú! ahí fuera, solo
Sentado desnudo junto al teléfono,
¿quieres tocarme?
¡Eh, tú! con tu oreja contra el muro
Esperando a que alguien llame,
¿quieres tocarme?
¡Eh, tú!¿Queres ayudarme 
a llevar la piedra?
Abre tu corazón, vuelvo a casa.

Pero era sólo fantasía.
El muro era demasiado alto,
Como puedes ver.
No importa cómo intentó escapar
No pudo abrirse camino,
Y los gusanos le comían el cerebro

¡Eh, tú! Ahí fuera, en la calle
Haciendo siempre lo que te dicen,
¿puedes ayudarme?
¡Eh, tú! ahí fuera, al otro lado del muro
Rompiendo botellas en el salón,
¿puedes ayudarme?
¡Eh, tú! no me digas que
no hay ninguna esperanza
Juntos resistimos, divididos caemos.

PUNSOLA-RENIU AL CAVALL

No ser com començar aquest post, perquè sigui una cosa original...És difícil parlar-vos d’aquesta via, a quasi be tots els blocs està més que ressenyada. Actualment deu ser la via més repetida de tota la cara nord de Montserrat. Motiu ? La cremallera de bolts que hi ha des del rebot inicial ¿...? fins al cim. No entraré, en aquest post, a jutjar la feina de “reequipament” que a algú fa per la cara nord de Montserrat, però està clar que aquesta via deu ser la més assequible, degut a la parabolada que hi ha a la via
És una línea brutal la que varen obrir, sobretot la part superior. Pel meu parer actualment es una via sense cap tipus de compromís, és pot fer tota la secció de Ae1 en un perfecte A0, el famós i mític pas llarg del Ae1 ha passat a la història. Pels que la vulgueu fer en Ae1 o A0 porteu almenys 20-24 cintes !!!.
En definitiva és una molt bona via per anar a intentar apurar-la en lliure. I això és el que vàrem intentar fer el Jordi P. i jo el dissabte.
Per evitar cordades, em toca matinar per poder ser els primers a peu de via, cosa que vàrem aconseguir, però pels pels. Quan estem a la primera reunió comencem a sentir gent i...arriba “la romeria del cavall”. Quina gentada... que tenim pel darrera !!!!.



El “tomàquet” de la via estan als tres últims llargs (i més concretament al penúltim (6b+) i a l’avant penúltim (6c)). A mi em toca el llarg de Ae (6c en lliure). És una tirada llarga, amb alguns passos tècnics al mig, que amb paciència i buscant surten i la resta aguantar-li amb bona presa fins l’erre. Em surt net i a vista !!! El següent llarg Ae (6b+ en lliure), és més curt però a mi em costa un parell de caigudes, més tècnic i amb algun pas llarg que no acabo de saber llegir be. Em surt en lliure però no l’encadeno...llàstima. I l’últim llarg, és una flipada Ae (6a en lliure) una travessa que et porta directament sobre el buit i la resta, fàcil, per molt canto...Una disfrutada de llarg que també surt net...
Una excel·lent via, una excel·lent línia i un reequipament més que qüestionable.
No estic en contra dels reequipaments, sempre que facin falta, però expansió per expansió i no modificar el compromís de les línies !!!. Em costa entendre-ho.
Repeteixo una molt bona via !!!!

Hi ha algú dins del meu cap?

Tinc un bon amic que cada divendres s'esforça pq passem un dia més distret...amb uns minuts musicals. Gràcies Miki.
Jo avui vull compartir amb vosaltres el que per a mi és el millor cd que mai s'ha escrit i s'ha fet:
The dark side of the moon




Temps

Viendo pasar los momentos
que componen un día monótono
Desperdicias y consumes las horas
de un modo indecoroso
Vagando de aquí para allá
por alguna parte de tu ciudad
A la espera de que alguien o algo
te muestre el camino.
Cansado de tunbarte bajo el sol y quedarte
en casa mirando la lluvia
Eres joven y la vida es larga y
hoy hay tiempo que matar
Y luego te das cueneta un día de
que tienes diez años más tras de ti
Nadie te dijo cuando correr,
llagaste tarde al disparo de salida.

Y tú corres y corres para alcanzar al sol,
pero él se está poniendo
Y girando velozmente para de nuvo
elevarse por detrás de ti
El sol es el mismo de modo relativo,
pero tú eres más viejo
Tu respiracíon es más corta y estás un día
más cerca de la muerte.

Cada año se hace más corto,
nunca pareces encontrar tiempo
Planes que se quedan en nada o en media página de líneas garabateadas
Esperando en silenciosa desesperacion
a la manera inglesa
El tiempo se ha acabado,
la canción se ha terminado,
pensaba que diría algo más.

Respira

En casa, de nuevo en casa
Me gusta estar aquí siempre que puedo
Cuando vuelvo a casa frío y cansado
Es agradable calentar
mis huesos junto al fuego
Muy lejos, a través de los campos
El doblar de la campana de hierro
Convoca a los fieles a que se arrodillen
Para oír los conjuros mágicos
pronunciados en voz baja.