HI HA COSES QUE NO TENEN PREU

XIPUM...

S'han acabat, de moment, però aquesta setmaneta no ens la treu ningú.

Sol, fred, neu pols, pols, pols, pols...Solitud a la Maladeta. Quilometrada d'esquí de fons per la Besurta (Llanos de l'hospital) relax, la parella, la muntanya, somnis, projectes, al·lucinacions, humiltat... Aquests són alguns dels adjectius que us deixo per explicar-vos aquestes vacances d'hivern.

Ha estat una setmana per Benasque de fàbula. La neu està increïble, la temperatura freda, uns - 8º a les deu del matí als Llanos del Hospital. Sols, estàvem sols per les pistes de fons. Tenia dubtes per encarar la Maladeta amb neu pols fins el genoll i la mandra d'obrir 1.600 metres de desnivell de traça. L'esforç, com sempre, més que recompensat. Una pujada ràpida i un descens encara més ràpid, però asegurant el tema. Un dinar amb la Santa tot explicant-nos les aventures: ella més que saisfeta de la seva quilometrada i jo boig per sentir-me sol i salvatge a la gelera freda...Això amics no té preu...

Tampoc té preu veure com el dissabte següent el nanu de catorze anys encara amb valentia una via de 35 metres, on sumant els dos llargs fan un 7c de pura pila. I veure'l lluitar com un boig durant una hora amb la via. Anar a vista i passant cintes i que les "ales" aixequin el vol a un metre de la reunió...Us asseguro que tampoc té preu.

No cal encadenar per sentir-se feliç i entendre que els reptes són reptes i que li queden milers d'il·lusions i fites per assolir.

Felicitats Bernat de tot cor....

Una setmana per enmarcar.

Salut.

TORNO HA....

FER VACANCES.....
Marxo uns dies cap a Benasque a fer un petit "stage" per estar amb la Santa i agafar una miqueta de manxa de cara algunes curses d'esquí alpinisme que vull fer entre d'altres aquesta.
El nanu es queda que vol fer alguns projectes en roca.
Fins la tornada !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2009 ANY NOU I 7C+ AL SARRÓ

Pel nanu de Deu (a) la Sueca; és a dir el Bernat el 2009 ha començat de meravella ha encadenat el seu primer 7c+ a Alòs de Balaguer (Mirall trencat). Li han calgut dos dies per encadenar aquesta línia. Jo la veritat es que no us puc explicar massa cosa. Per primer cop des de que el nanu escala no l’he vist encadenar el seu màxim grau....Els temps canvien i ell aquest cop ha baixat amb gent més jove...

Per acabar el 2008 ens vàrem passar cinc dies (de anticicló total) per Siurana i el Montsant. Els protagonistes d’aquesta estada eren els dos peques del plafó del David Maciá: El Marc Jiménez (12 anyets) i el Bernat amb 14. Varen ser uns dies intensos de provar vies dures, de caure, d’encadenar, de riures, de somiar, de menjar i sobretot d’unió entre dos lokus de l’escalada. Dos peques fanàtics de la roca. Ha estat una molt bona experiència i molt motivant pels dos petits del plafó.

Per la meva part he acabat l’any lesionat i l’he començat igual. Però cap problema. He canviat la corda per les pells de foca i estic fent una bona preparació de cara algunes curses que tinc al cap (ja us aniré explicant)

Que durant tot aquest 2009 tots podem fer forces tibades

Salut

VIVIM DINS D'UNA NEVERA...

Aquest hivern (millor dit tardor) és de les bones; neu, fred, més neu, vent, més neu i més fred...En definitiva estem com si estiguéssim dins d’uns nevera.
Aquest diumenge el nanu hem diu que te mono d’escalada i haviam si sortim. Sortim ? Sortim, on ?. Tot el nostre voltant està nevat i per les carreteres no mola massa moure’t perquè hi ha gent que amb la neu s’atabala i ja se sap. En definitiva que li dic que a les onze l’aniré a buscar per anar a tibar una estoneta a un rocòdrom que hi ha exterior, però cobert, a Escaldes-Engordany.

Avans d’anar-lo a recollir faig una matinadeta per poder fer una pujadeta amb els esquís al pic de Cubil de Pal (estic pillat a la neu i a les pells de foca). M’aixeco a un quart de vuit del matí i hem trobo el cotxe amb vint centímetres de neu nova (la fotillo). Buauuuu...Quina neu tant brutal. Em cau la baba pensant, amb la pujada ràcing que faré per la carretera amb el cotxe...I les neurones se’m disparant pensant amb la baixada que faré, amb els esquis.... A tres quarts de vuit ja estic pujant, pells amunt... arribo al Cubil; pells fora, m’ajusto les botes i la baixada per dins del bosc nevant i amb neu pols fins el genoll em fa arribar al clímax...Arribo al cotxe amb els pernils bullint (porto una setmana de molts metres de desnivell). Un esmorzar amb la Santa, mirant com neva i abuscar el nanu.

Ells és feliç, està nevant i fa força fred, però puja al cotxe amb un somriure d’orella a orella (feliç ell).

Al roco i fot fred, tal com havia pensat. Crec que es millor que no li digui res de quant marxarem, la cosa ja madurarà i caurà pel seu propi pes. Quant portem una horeta i mitja (entre 1 i 2 graus). Hem diu ja m’he tret el mono, anem cap a casa ?.

Ara ens esperen cinc dies d’intensitat per Siurana i el Montsant. Esperem que hi faci més bo.

Salut i bon any 2009 !!!!!